TORNAR
PUBLICITAT

Enric Morist: "El millor voluntariat que es pot fer ara és quedar-se a casa"

Parlem amb el coordinador general de Creu Roja Catalunya

societat
Divendres, 20 març 2020. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

L'Enric Morist és el coordinador de Creu Roja Catalunya, una organització humanitària amb una àmplia experiència en l'atenció a persones en situació de risc social però també en situacions d'extrema emergència, arreu del món. L'Enric és igualadí i ha hagut de quedar-se confinat a la ciutat, des d'on pot coordinar les tasques de l'organització, tant en l'àmbit del país, com a la Conca d'Òdena, focus principal de l'inici del contagi del Covid-19 a Catalunya. L'Enric Morist explica a l'AnoiaDiari com estan fent front a la crisi del coronavirus, una crisi excepcional, i ens explica què han de fer els veïns i veïnes del territori confinat.

Aquest és un enemic invisible.

Estàvem preparats per la propagació del coronavirus?

Per a nosaltres ha estat molt impactant. La Creu Roja, com a organització humanitària, estem acostumats a situacions d'intervenció en conflictes armats, en situació d'emergències de temporals, tsunamis, altres catàstrofes climàtiques, últimament moltes... i també algunes epidèmies. Abans d'enregistrar l'entrevista parlàvem de l'Ebola, la darrera situació més impactant en què la Creu Roja va intervenir, en l'àmbit mundial i, especialment, la secció d'aquí. Va ser un episodi amb un índex de mortalitat superior al 95% durant els primers mesos. Va ser molt dura. Però és veritat que estava concentrada al continent africà. També va arribar algun brot a l'estat espanyol, però es va aïllar molt ràpidament. Es veia des de la distància. Ara ens ha arribat aquesta situació d'emergència i la ciutadania no hi estem acostumats perquè quan hi ha una emergència, ja siguin nevades, tempestes, riuades... totes les veiem, les toquem, les palpem. I aquest és un enemic invisible. D'una banda ho fa més perillós perquè pot donar la sensació que quan avisem que cal prendre mesures algú pot pensar que és una resposta exagerada, només passa als hospitals. Perquè no es veu proper, és silenciós i invisible.

 

Som els confinats dels confinats

 

S’han hagut de prendre mesures dràstiques, sobretot a la Conca d’Òdena…

Després que passi aquest episodi que estem vivint, les organitzacions humanitàries tenim un repte, que és el de preparar la població, perquè aquesta crisi, probablement, podrà tornar a passar. Poden ser els conflictes del segle XXI. I haurem de tenir preparats els equips d'emergència, amb una major capacitació i formació, i d'una manera més intensa, que és un aprenentatge que ja estem fent. Caldrà també preparar la població, perquè vam perdre bastants dies, no potser en explicar-ho, sinó en ser conscients que les mesures que es van prendre eren les millors que es podien prendre, sobretot a la zona on estem ara. La zona de confinament de la Conca d'Òdena passa una situació difícil en l'àmbit sanitari i també en el social i emocional, perquè moltes persones a qui pot afectar, són persones properes i les mesures de confinament afecten familiars i coneguts. Cal evitar tocar els familiars, especialment els col·lectius més vulnerables. No poder anar a veure'ls, no poder abraçar-los, són mesures emocionalment difícils. I, si és necessari anar-hi, cal que sigui sempre la mateixa persona qui els porti la compra, l'alimentació o els productes farmacèutics. Aquests consells són molt importants. A més, a part de la part més pròxima i familiar, els quatre municipis de la Conca d'Òdena estan tancats. Som els confinats dels confinats. És molt important complir les instruccions les mesures que donen els organismes oficials.

 

La situació és preocupant.

 

Ara ens trobem a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada. És buida. Els carrers són buits. La ciutat, durant aquests darrers dies, ha canviat. Durant el cap de setmana encara hi havia gent que no s'ho acabava de creure, però des de dilluns la cosa ha canviat. Pot semblar molt alarmant però la situació és preocupant. La comunicació és important. Cal explicar amb claredat la importància i gravetat de la situació però sense alarmar-nos, perquè s'estan fent coses. Els professionals hem de trobar aquest punt. Els professionals de la informació heu de ser també responsables. La persona que està preocupada necessita informació, de fonts directes, i no se la pot enganyar dient-li que no hi ha res a fer. Aquest també és un debat molt important.

L'Enric Morist, al banc d'aliments de Vilanova del Camí

 

Com esteu fent front a aquesta crisi?

Des dels ajuntaments, des de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja -que formem part dels comitès d'emergència- estem abordant la situació en diferents àmbits. Per una banda, procurem protegir totes aquelles persones que són més vulnerables, sobretot les persones que viuen al carrer, amb l'extrema vulnerabilitat de la seva situació i que, a més, si donen positiu, no tenen cap llar on confinar-se. Però també tenim cura d'aquells milers de persones grans que no tenen una xarxa familiar ni ningú que els va a veure, que els pot ajudar i atendre. També cuidem els malalts crònics. Des de Creu Roja, hem dissenyat un pla amb diferents accions. En primer lloc, i molt important, de contenció emocional. Hem dissenyat, dins d'unes plataformes que anomenem "Centres de contacte", una de les quals es troba aquí, a l'Anoia, i des de les quals fem trucades telefòniques periòdiques a 46.000 persones. Les escoltem, els hi expliquem l'estat de la situació, perquè tenen moltes ganes de parlar i preguntar-nos coses, i estudiem si cal fer algun tipus de derivació al servei de salut o al de serveis socials. Ho estem fent en 62 punts de Catalunya.

Detectem casos de persones que no tenen una xarxa familiar i tenen necessitats urgents. Una és l’alimentació, que no pot esperar més d'un o dos dies. També hi ha necessitats en productes farmacèutics, amb la majoria de casos en què s'ha de fer lliurament, cada dos o tres dies, del medicament que necessiten per tirar endavant. I, finalment, coses bàsiques, com el gas butà, per posar un exemple, que és necessari per algú que s'ha d'escalfar en cases antigues. Amb els nostres voluntaris, degudament protegits i formats, anem a casa seva, intentem no entrar al domicili si és possible i els fem aquestes entregues. Ho fem a Igualada, a Santa Margarida de Montbui, a Vilanova del Camí i a Òdena; ho fem a persones que ens identifiquen tant els serveis socials com des del nostre propi seguiment.

També hem posat a disposició del Sistema d'Emergències de Catalunya (SEM) les ambulàncies de la nostra entitat i col·laborem amb aquest servei per donar suport amb els nostres equipaments en cas de saturació en alguna població concreta.

A la Conca d'Òdena la situació és excepcional i especial. Es fan més trucades i hi ha més visites. A més, aquí tenim la responsabilitat de gestionar la logística de l'abastiment de productes per als bancs d'aliments. Assegurem l'abastiment dels quatre bancs d'aliments.

També cal destacar que el Govern de Catalunya ha garantit, a través de targetes, les beques menjador a més de 166.000 nenes i nens de tot Catalunya, 1.300 dels quals estan a la Conca d’Òdena.

Tu t’has hagut de quedar confinat a Igualada. Com gestiones aquesta situació?

Per sort avui dia tenim moltes eines per treballar a distància i, en el meu cas, poder coordinar la direcció de Creu Roja Catalunya, tot l'operatiu que es fa a Catalunya, des d’aquí, on he quedat confinat. Penso que hi ha una bona coordinació de l’emergència, tant a Catalunya com aquí. Ens reunim cada dia amb els quatre batlles i batllesses de la Conca d’Òdena. També amb el cap d’emergències. Tot i la complexitat de la situació valoro molt que els ajuntaments estiguin junts en aquesta crisi. No és fàcil, perquè els ajuntaments són de diferents colors i, lícitament, tenen les seves discrepàncies. Però estan treballant tots junts i d'això n'aprendrem tots. Hem de respondre, junts, a la situació.

 

Encara estem en el moment de pujada. Hem d’explicar a la gent que el que passa ara és normal. Pujarà l'índex d'infectats i defuncions.

 

Recordo que el vespre que el Govern va decretar el confinament de la Conca d'Òdena, vam coincidir abans, a la tarda, a la plaça de l'Ajuntament, i em vas dir que els polítics havien de ser valents, que havien de prendre decisions molt contundents. Al cap d'unes hores, el Govern prenia una d'aquestes decisions. Tu ja tenies clar que calia confinar la zona...

Sí, la mesura del confinament és correcta. Sempre veureu que els tècnics direm que la decisió s'havia d'haver pres abans. Sempre direm això. Nosaltres vèiem que l'evolució era molt negativa. Vaig preveure que això passaria i tinc la sort d'estar al comitè d'emergència. I això que està succeint a la Conca d'Òdena, tant de bo m'equivoqui, passarà en més zones. Encara estem en el moment de pujada. Hem d'explicar a la gent que el que passa ara és normal. Pujarà l'índex d'infectats i defuncions. No és que les coses vagin pitjor, sinó que tenim un progrés, una corba que caldrà seguir, i treballar perquè s'estabilitzi i baixi. No ho diem per dir que les coses van malament, ja ho havíem previst. Hem d'esperar uns dies per veure si s'atura la tendència, però és possible que hi hagi més zones on s'hagi de confinar el territori, com aquí.

 

Després d'un tsunami en ve un altre.
Però abans que l'economia hi ha les vides de les persones.

 

 

I després?

Després tindrem un problema molt seriós. Després d'un tsunami en ve un altre. El problema que vindrà, però, té el seu inici el 2008-2009, amb la crisi. Per molt que s'intenti mitigar la situació, hi haurà molta gent que perdrà el treball i molts autònoms hauran de plegar. El mercat quedarà arrasat. Caldrà prendre mesures importants per ajudar-los. Però ens hem de preparar per al dia de després. Però abans que l'economia hi ha les vides de les persones. Ens hem de cuidar, cuidar els altres i fer valdre tota la gent que està activa, com el personal sanitari, que és excepcional. Us he d'explicar una cosa molt bonica. La cap d'infermeria de l'Hospital d'Igualada, la Tiana Postić, és una noia que va venir a l'Anoia el 1992, amb nou anys i com a refugiada, amb un grup de bosnians. Una nena que va perdre el pare a la guerra. Ara és cap d'infermeria i treballa -com tots els professionals- 18 hores al dia. Quan, massa sovint, sents els discursos de "ve la gent de fora a prendre'ns la feina…", penses que aquesta persona, com els altres professionals, s'hi està deixant la pell, salvant vides... Pensem-hi... També, en aquest sentit, la persona que està amb mi, portant els aliments, és musulmà, és de Bòsnia, el Fuad Dergic. Un noi que, com tots els altres, ho dona tot, nit i dia. Les persones tornen a les coses bones. Ens haurem de preparar per a l'endemà. I també ens hem de preparar per als pròxims dies, perquè haurem de donar algunes notícies que no seran bones.

El coordinador de Creu Roja Catalunya, a la compareixença diària que es fa des de l'Ajuntament d'Igualada

 

Aquesta crisi també ens ha servit per ser conscients que hem de cuidar més les persones que estimem.

 

Un dia, esperem que més aviat que tard, arribarà aquest "endemà"... Penses que, quan arribi, malgrat les víctimes, malgrat tots els esforços, tot el patiment i les conseqüències de la crisi, en podrem treure alguna cosa en positiu de tot el que haurà passat?

Sí, penso que ara estem tots emocionalment molt impactats. Perquè uns ho portem d'una manera, uns ho porten d'una altra i cadascú té els seus propis mecanismes. Alguns no diuen res, s'ho empassen tot, i no manifesten res, i altres en parlen tot el dia. Ara ens hem adonat que hi ha coses molt més importants que les discussions banals que tenim moltes vegades. Aquesta crisi també ens ha servit per ser conscients que hem de cuidar més les persones que estimem, que potser ja ho fem, però ho hem de fer encara molt més. Ara no ens podem abraçar, ni donar-nos la mà. Estem fent aquesta entrevista a tres metres de distància. I ho fem bé, ha de ser així. Quines ganes tenim d'abraçar algú que estimem... Això, en l'àmbit personal, cadascú ho porta a la seva manera.

 

Un problema local esdevé mundial en pocs dies.

 

Hem de ser conscients que, tot i que un dia ho superarem, pot tornar a repetir-se

Això que dèiem abans és la part més emotiva, però a nivell més pragmàtic, ens adonem que ens hem de preparar perquè això pot tornar a passar. És possible. Aquestes experiències no les contemplàvem. Teníem previsions per a nevades, riuades, emergències relacionades amb el canvi climàtic, onades de fred i de calor i ningú contemplava una situació així. Ens hem de preparar i aprendre a respondre com més ràpid millor. Les administracions han de poder respondre més ràpidament i ser conscients que un problema local pot ser un problema global, i en molt pocs dies. Fa dues setmanes, Itàlia tenia 69 infectats i ja ha arribat als 2.500 al dia. Nosaltres anem dues setmanes enrere i, per aquest motiu, demanàvem aquesta rapidesa i valentia d'acció -que no és una decisió senzilla, el fet de paralitzar l'economia, perquè vol dir portar a la misèria moltes persones, és molt greu-, però quan t'hi va la vida humana de milers de persones, són decisions que s'han de prendre. Un problema local esdevé mundial en pocs dies. Ens hem de preparar en formació, en preparació d'estocs. No pot ser que faltin mascaretes per a la gent que està treballant, això no ens pot tornar a passar mai més. Cal preparar els estocs de mascaretes, de la mateixa forma que tenim a punt mantes per si hi ha nevades. Seríem uns ineptes si ens tornés a passar. També hem de preparar la població per explicar-los com protegir-se.

L'Enric Morist, a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada

 

El millor voluntariat que es pot fer ara és quedar-se a casa.

 

Els batlles i batllesses de la conca, i tu mateix, insistiu tossudament en el fet que la millor forma de tenir cura de la comunitat és començant tenint cura d'un mateix, i seguir totes les recomanacions que feu, des dels organismes oficials. També hi ha molta gent que passa moltes hores a casa i que vol col·laborar d'alguna manera...

Això és important. Ens truca molta gent dient que vol fer alguna cosa, que vol col·laborar, perquè és gent jove, que està sana, no es troba en cap col·lectiu de risc i s'ofereixen per cooperar. El millor voluntariat que es pot fer ara és quedar-se a casa. No és banal, per dues qüestions: primera, perquè som transmissors potencials d'aquest virus i potser no ho sabem. Pot ser que volem ajudar una persona, i que al final li portem un problema que no tenia. I, d'altra banda, col·laborem d'alguna manera, cal fer-ho en una organització, amb eines de protecció, amb un seguiment adequat. No ens robem en una situació en què necessitem gent per anar a apagar focs. És molt difícil quedar-se a casa, però necessitem que ara es faci això. En tot cas, si hi ha persones que tenen algun coneixement específic i unes possibilitats de fer-ho, caldrà que ho facin sota la direcció d'una organització o centre, perquè ells estiguin protegits i també a qui van a ajudar.


1 Comentaris

C

Carla Grau Llucià

Igualada

20 de març 2020.13:38h

Respondre

GRACIES PER EXPLICAR-HO TOT TANT BÉ I TANT CLAR.
MOLTIIISSIMES GRACIES PER TOTA LA FEINA QUE ESTEU FENT
US DEVEM LA VIDA!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic