TORNAR
PUBLICITAT

“La força de la gent, l’empatia i la solidaritat és una de les coses més fortes que ens deixarà aquesta crisi sense precedents”

Entrevista a Marta Mateu, directora de la Fundació Privada Àuria i Sònia García, cap del servei d’infermeria

Salut
Dilluns, 11 maig 2020. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

La Fundació Privada Àuria forma part del grup Àuria però és una entitat independent que presta suport i serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental, en la seva immensa majoria, però també a altres col·lectius vulnerables. Com van fer front a l’impacte inicial de la crisi provocada pel Coronavirus? Com s’han adaptat a una situació desconeguda i excepcional? Com ha afectat la Covid als seus professionals i a les persones que tenen cura? En parlem amb la Marta Mateu, directora de la Fundació Privada Àuria i la Sònia García, cap del servei d’infermeria de la institució.

Quina és la funció i la tasca de la Fundació Privada Àuria? Quins serveis oferiu?

Marta Mateu: Molts dels nostres serveis són concertats per la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Treball, Afers Social i Famílies.  Hi ha els que són Centre de Dia, com els serveis de teràpia ocupacional, per a persones amb discapacitat que no tenen el nivell productiu per poder treballar en un centre especial de treball. Però també tenim un Centre d’Atenció Especialitzat (CAE) per a persones amb molta necessitat de suport.

Una de les àrees a les quals nosaltres donem més importància és a la formació. Per això tenim unitats de formació tant aquí, a l’avinguda Andorra, com a Sesoliveres, on hi ha la Cooperativa Àuria. Allà, per exemple, es formen joves amb discapacitat per poder accedir al mercat de treball a través de CET (centres especials de treball) o en el mercat ordinari. Per això els formem en itineraris laborals com el de la jardineria, horticultura, servei de restauració i cafeteria. Una de les innovacions més reeixides ha estat obrir una cantina a les instal·lacions de la cooperativa, que és gestionada per aquests grups de joves, amb la supervisió d’un monitor i mestre d’oficis. Així poden oferir un servei de cafeteria  per a tots els treballadors, que són més de tres-cents.

I a banda de tot això, la Fundació també compta amb el Servei d’Inserció Especialitzat, una unitat que es dedica a trobar feina per a persones en risc d’exclusió, com atur de llarga durada, persones immigrades, persones amb baixa formació. Per això, cerquem entre les empreses ofertes de feina o demandes precises i formem la gent per inserir-la. L’any passat vam celebrar els deu anys del SIE, havent atès més de 1.200 persones, havent establert relació amb més de 200 empreses i haver firmat més de 900 contractes.

 

La idea d’Àuria és acompanyar les persones en totes les etapes de la vida. Per tant, les acollim quan surten de l’escola, les formem, les acompanyem per inserir en el món laboral, si és possible, si no en activitats d’ocupació i millora de l’autonomia personal i social, i construïm itineraris de vida en què puguin aconseguir els seus objectius vitals.

Per últim, la idea d’Àuria és acompanyar les persones en totes les etapes de la vida. Per tant, les acollim quan surten de l’escola, les formem, les acompanyem per inserir en el món laboral, si és possible, si no en activitats d’ocupació i millora de l’autonomia personal i social, i construïm itineraris de vida en què puguin aconseguir els seus objectius vitals. Ho fem també en l’emancipació: que puguin optar a una vida autònoma i independent, amb el Servei d’Autonomia a la Pròpia Llar, o viure en pisos-residències amb altres companys, sempre acompanyats per un monitor. De Llars-Residències en tenim deu, a diferents barris d’Igualada. Entre els suports residencials, també hi ha el Servei d’Assistència Domiciliària que s’adreça, també, a persones que necessiten suports puntuals o continuats, com avis i àvies. És un servei obert a tota la ciutadania, que depassa l’àmbit estricte de la discapacitat. És un model que desinstitucionalitza la vellesa i permet que cadascú visqui a casa seva i, per tant, una alternativa als models de residències geriàtriques.

I això, òbviament, agrupa un gran col·lectiu entre famílies, voluntaris, treballadors. Per això diem que el grup aglutina més de 1500 persones, tot i que la Fundació n’ocupa gairebé 200 i dona suport a més de 800 persones.

 

Els primers dies van ser molt durs perquè no estàvem mentalitzats que això pogués passar. No teníem material i no ens arribava.

Com vau rebre l'impacte inicial de la crisi sanitària de la Covid19? Com vau reaccionar? Estàveu preparats per afrontar una crisi com aquesta, tant en recursos humans com materials?

Marta: Els dies previs a la irrupció de la crisi, ja havíem preparat un protocol d’actuació i pres mesures de funcionament i reorganització d’activitats i serveis i havíem començat la formació als professionals amb mesures bàsiques. Però tot va anar molt de pressa i, amb tres dies, vam passar dels protocols al confinament perimetral.

Així doncs  se’ns va fer canviar el sentit dels serveis. Per exemple, a les Llars-residències hi viuen persones que potser treballen a la Cooperativa o potser venen aquí a la Fundació a fer Teràpia Ocupacional. D’un dia per l’altre estaven tancats a casa seva en un entorn que no és l’idoni per estar-s’hi 24 hores al dia i on, és clar, no es pot mantenir la distància de seguretat.

El que vam fer va ser adaptar la planta 1 de la Fundació en zones per poder aïllar persones que presentaven símptomes. I no sols de les Llars-residències, també, en alguns casos, de persones que sovint fan ús del Servei Respir, Vàrem creure que era més preventiu tenir-les aïllades aquí.

Llavors va començar un periple per aconseguir material de protecció que gràcies a l’Ajuntament i al CAP, i també les gestions de les patrones de la Fundació, Carme Riera i Pilar Salat, van ajudar-nos a tenir-ne el més aviat possible.

Sònia: Els primers dies van ser molt durs perquè no estàvem mentalitzats que això pogués passar. No teníem material i no ens arribava. La coordinació amb el CAP Nord va ser bàsica per tenir la supervisió d’una metgessa i una altra infermera i atendre els nostres malalts.

Marta Mateu, directora de la Fundació Privada Àuria

Què fèieu si detectàveu alguna persona amb possibles símptomes? Quin protocol seguíeu?

Marta: La traslladàvem aquí a la Fundació i l’ateníem en el que en vam dir “hospital de campanya” mentre observàvem la seva evolució i seguíem els criteris que ens marcava l’equip d’atenció sanitària del CAP NORD. Algunes van ser traslladades a l’hospital i, malauradament, hem hagut de comptabilitzar el decés de cinc persones.

 

Ateneu persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes de salut mental. De quina manera els vau explicar la nova i excepcional situació? Com ho van assimilar? Quins nous hàbits, d’higiene, de mesures de protecció, etc., van haver d'adquirir?

Marta: Això és difícil per a tothom i ha estat difícil per a tothom. En aquests casos concrets, encara més, perquè podríem dir que la normalitat va canviar en un dia. I l’adaptació ha estat continuada

Cal agrair l’esforç incommensurable de tots els professionals que han capejat aquesta situació d’una forma admirable i la resposta de monitors i terapeutes que s’han adaptat per seguir atenent a les persones però en circumstàncies diferents.

Vam adaptar el protocol a la lectura fàcil, per explicar-ho, per exemple. Però la feina s’acaba fent cos a cos. I costa molt explicar a persones que es relacionen a través del contacte, de les abraçades, d’agafar-te les mans, que cal mantenir aquest distanciament físic.

 

Hem mirat d’introduir noves rutines en el dia a dia amb moltes activitats de manteniment físic i treball cognitiu.
A partir de les noves tecnologies hem pogut establir relacions socials amb els amics i familiars.

Com ha canviat el dia a dia d'aquestes persones? Què heu fet per alleugerir-los  el confinament?

Sònia: Aquesta setmana hem començat a fer sortides terapèutiques quan hem vist que les circumstàncies eren més idònies. Es fa amb les mesures de seguretat que toquen, mascaretes i guants, i dintre dels horaris assignats.

Marta: Hem mirat d’introduir noves rutines en el dia a dia amb moltes activitats de manteniment físic i treball cognitiu. I cal fer valdre, sens dubte, el treball de l’equip tècnic, psicòlogues, pedagogues, terapeutes ocupacionals, treballadores socials, especialistes en noves tecnologies,  que han fet un magnífic acompanyament individualitzat a tothom que ho ha necessitat. A partir de les noves tecnologies hem pogut establir relacions socials amb els amics i familiars o seguir fent classes a distància, com la d’una persona que fa classes de piano.

La Sònia García, cap del servei d'infermeria de la Fundació Privada Àuria, amb professionals sanitàries del CAP Nord

Quina relació mantenen amb els seus familiars?

Marta: Mira, com tothom, ha canviat aquesta relació i tots hem après a relacionar-nos amb videotrucades. Ha estat una constant.

Però aquí a la Fundació sí que ha sigut impossible que hi hagués visites dels familiars perquè en l’àrea d’aïllament només hi entraven professionals sanitaris i de cura.

 

No sabem com serà ni quan serà aquesta normalitat. Ens preocupa i ens obliga a repensar moltes de les dinàmiques que teníem fins ara.

Com penseu que podrà ser el seu retorn a la "normalitat"?

No sabem com serà ni quan serà aquesta normalitat. Ens preocupa i ens obliga a repensar moltes de les dinàmiques que teníem fins ara.

 

Hi ha una coneixença de molts anys i un vincle fort. Això ho fa més proper i més humà, ens hem hagut de posar les piles perquè la situació era inajornable i calien respostes immediates.

La majoria dels professionals no són sanitaris i van haver de fer una formació ràpida sobre protocols, actuacions, com posar-se i usar les mesures de protecció, etc. Com va anar aquesta adaptació dels professionals a la crisi?

Sònia: Doncs com tot, era una exigència i una necessitat i s'havia de fer. Hem après a fer servir els materials de protecció i a treballar amb tota aquesta indumentària damunt. I l'adaptació s'ha pogut fer, en bona part, perquè tots els professionals de la Fundació som persones que tenim la vocació de treballar per a aquestes persones més vulnerables. Però hi ha un afegit: hi ha una coneixença de molts anys i un vincle fort. Això ho fa més proper i més humà, ens hem hagut de posar les piles perquè la situació era inajornable i calien respostes immediates.

 

Algunes de les persones que ens han deixat, les coneixíem des de feia molts anys, formen part de la nostra vida. Aquesta no és una feina que deixes la bata i la mascareta a la porta i te’n vas cap a casa.

A part de l’impacte físic que provoca aquesta situació, els professionals també reben una forta càrrega emocional, sobretot pel vincle personal i emotiu que tenen amb aquestes persones que cuiden. Com ho viuen?

Sònia: Amb dolor i tristesa. Algunes de les persones que ens han deixat, les coneixíem des de feia molts anys, formen part de la nostra vida. Aquesta no és una feina que deixes la bata i la mascareta a la porta i te’n vas cap a casa. És una feina que es basa en la relació personal, coneixes les famílies, t’hi has relacionat durant molt de temps, coneixes la intimitat de la persona, què li agrada i què no.... és un cop molt dur. És una experiència que ens farà veure la vida d’una altra manera i que no oblidarem.

Marta: És així. Hem de lamentar el decés de  5 persones, i des de la Fundació hem procurat fer un gran esforç també per acompanyar emocionalment a professionals, companys  i familiars que ho han necessitat. A fer formació del dol i definir protocols relacionats i adaptats amb la situació actual.

Quins suports heu rebut?

Marta: És extraordinari com funciona el teixit social en situacions d’emergència. Nosaltres ens vam trobar desprotegits però amb un crit d’alerta, vam rebre de l’Ajuntament d’Igualada i els centres sanitaris els materials que necessitàvem. Però també hi ha hagut entitats i empreses com Malla, Elements o Creu Roja que ens han proveït de mascaretes i viseres de protecció. La Família Torres va mitjançar per la donació de pantalles protectores de l’empresa Skin Blister System, o els Supporters, que a més de kits de protecció, van fer arribar productes de marxandatge del Barça per a les persones de les residències.

És una xarxa de suport mutu. Quan la Cooperativa Àuria va aconseguir l’autorització de l’AEMPS per fabricar gel alcohòlic el primer que va fer va ser portar-ne aquí i a l’Hospital les primeres unitats. Això és la millor lliçó d’aquesta crisi.

Quines necessitats teniu actualment?

Marta: Les dues primeres setmanes hem tingut la mancança dels tests però, a partir de primers d'abril s'han començat a fer de manera massiva. Actualment tenim totes les persones de llars amb els tests passats i més del 50% de la plantilla de professionals. També s'ha regularitzat el lliurament de material de protecció de la Generalitat.

Ara la principal prioritat que tenim és protocol·litzar com pot començar a ser la desescalada del confinament, quan podrem tornar a obrir serveis i atendre a les persones perquè puguin sortir de casa seva –alleugerir també a les seves famílies– i reprendre la vida amb certa normalitat (encara que desconeguem com serà aquesta certa normalitat).

Com esteu ara, gairebé dos mesos després de l'inici de la crisi?

Sònia: Estem molt millor, només queden 5 persones que continuen sent positives i, esperem, que en pocs dies podrem tancar “l’hospital de campanya”. Això ja serà per nosaltres un inici de la normalitat, però també som conscients que ara tenim per davant una eina important de neteja i desinfecció d’aquestes zones perquè tornin a ser un espai segur.

 

Esperem extreure’n lliçons positives que ens facin valorar què és el més important.

Si se'n pot treure alguna cosa positiva i algun aprenentatge d'aquesta crisi, quin seria per a vosaltres?

Marta: La força de la gent. Hem vist com arribava una pandèmia. I hem estat a la trinxera, al focus del brot, aquí a Igualada. Ha estat un xoc, sens dubte. Però, com et deia, la força de la gent, l’empatia i la solidaritat és una de les coses més fortes que ens deixarà aquesta crisi sense precedents. Esperem extreure’n lliçons positives que ens facin valorar què és el més important.

Més informació sobre la COVID19


1 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

11 de maig 2020.08:32h

Respondre

No tinc suficients paraules per expressar el reconeixement i l’agraïment al personal i col·laboradors de les diferents seccions del Grup Àuria pel seu treball de sempre i especialment... Llegir més durant aquets dies i setmanes .

Tant debò el seu desig d’empatia i solidaritat (i fins i tot de generositat) sigui una de les lliçons positives que ens deixi aquesta crisi.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic