Gemma Robert: "Tots exercim un rol actiu en l’expansió– retracció de la pandèmia. Seria convenient preguntar-nos... I jo? Què puc fer diferent?”

Quina és la funció d’una gestora covid?

Els gestors i gestores COVID d’Atenció Primària actuen de primer enllaç entre la ciutadania afectada per COVID-19 (persones amb símptomes sospita, casos confirmats i contactes estrets de casos confirmats amb COVID-19, entre d’altres) i el Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública, de la Generalitat de Catalunya (en endavant SVE).

En detall, les gestores de l’Institut Català de la Salut (ICS) ofereixen suport a les persones que pateixen la COVID, tot proporcionant de forma acurada pautes i informació essencial per realitzar un correcte aïllament o quarantena (tant pel que fa als casos confirmats, com a llurs contactes estrets, respectivament), fent seguiment del curs clínic de la seva malaltia, resolent els dubtes que puguin presentar, així com gestionant totes aquelles peticions, competència d’Atenció Primària, que puguin requerir. En definitiva, acompanyant-les i orientant-les en tot el procés assistencial COVID. Així mateix, s’encarreguen de resoldre la gran major part de les consultes que arriben als CAP entorn a aquesta contingència, col·laboren en la gestió en la vacunació, entre altres tasques afins.

Tanmateix, aquestes funcions han anat variant qualitativament i quantitativament al llarg dels mesos. Les actualitzacions del Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 han estat una constant (especialment en aquestes darreries) i, amb aquestes, la nostra actuació hi ha anat aparellada.

Així, des de mitjans de maig de 2021, cert gruix de les funcions van ser assumides per altres figures des de Salut Pública. Anteriorment les gestores i els gestors COVID dels CAPs realitzaven l’estudi i rastreig exhaustiu de contactes estrets de forma completa, realitzant una detecció i intervenció precoces en aquells casos confirmats que permetia, a més, identificar, posar en quarantena, tramitar propostes de baixa laboral i programar proves diagnòstiques a tots aquells contactes estrets, afavorint a tallar, així, cadenes de transmissió com més aviat millor i, amb tot, a contribuir a reduir el risc de contagi en la població general. A banda, identificaven altres situacions que podien incrementar el risc associat a la COVID, com la sobreocupació al domicili, la vulnerabilitat del nucli convivent, entre altres factors potencials d’augmentar el risc de brot.

Així i tot, amb l’esclat d’aquesta cinquena onada, han recuperat cert espai funcional per sumar esforços en aquesta tasca col·laborativa en favor de preservar la salut de la seva població d’adscripció.

Sigui com sigui, el rol de les gestores i gestors COVID en l’àmbit de l’Atenció Primària es beneficia de la proximitat vers la ciutadania (ens trobem treballant des de nuclis poblacionals, i per als mateixos nuclis poblacionals, sota el paraigua dels CAP de referència de les persones pacients) i la coneixença vers l’entorn i el territori. Així, és una figura amb capacitat de teixir xarxa, no només amb les diferents professionals dels Equips d’Atenció Primària amb les que es fa un treball realment multidisciplinari, sinó també amb la població diana.

Quin és el perfil d’una gestora COVID? Qui pot fer-ho?

El perfil ideal s’avindria amb el d’una persona amb habilitats comunicatives i relacionals consistentment desenvolupades (això és, amb capacitat d’escolta activa, empatia per comprendre l’estat emocional de l’interlocutor, però també amb assertivitat per reencaminar converses, així com per proporcionar, defensar i mantenir, des del respecte, indicacions unívoques a les persones pacients), amb capacitat de decisió i autonomia per activar tots els recursos que resultin necessaris en el moment que resulti necessari, però al mateix temps, amb facilitat de locució i d’adaptació a qualsevol context, amb competència per desenvolupar un treball en equip multidisciplinari, amb autocontrol emocional, flexibilitat i resiliència per poder adaptar-se als canvis i fer front a moments d’elevada tensió; però, sobretot, una persona amb actitud d’ajuda vers l’altre, amb passió assistencial. En definitiva, el gestor COVD ha de ser una persona que senti agraïment per la tasca d’acompanyar a les altres persones, alhora que contribuint a realitzar una millor gestió i control de la pandèmia.

Suposo que un dels elements essencials és que tingui empatia, que sàpiga comunicar-se amb la gent, oi?

Totalment d’acord, no puc afegir-hi ni una sola coma. En definitiva, que sàpiga entendre, posar-se al lloc de les altres persones i, alhora, fer-se comprendre i traslladar la rellevància i urgència d’una correcta actuació per part de totes les parts implicades.

Feu una mica de “policies” o detectius”?

Algunes vegades, d’ofici, quan, per exemple, gràcies a la proximitat de treballar des del territori, acabes sent coneixedora que un cas confirmat o un contacte estret no està realitzant un correcte aïllament o quarantena... En aquest sentit, en determinats casos, hem hagut de requerir la col·laboració dels cossos de seguretat municipals. D’altres, de forma indirecta i inevitable, quan acabes identificant diversos casos confirmats que, acaben connectant-se entre si, encara que, inicialment, no s’haguessin referenciat els uns als altres com a contactes estrets, detectant, a voltes, vulneració flagrant de mesures i restriccions establertes... Malgrat això, de facto, no és la nostra funció explícita.

Com s’inicia el rastreig d’un cas positiu? Quin és el primer pas? I quin és el seguiment? Com es fa?

A grans trets, l’inici del rastreig s’inicia amb la confirmació d’infecció causada pel nou coronavirus, per mitjà d’una prova diagnòstica vàlida i fiable (PCR o TAR), procedent del circuit de la xarxa pública assistencial (d’un diagnòstic diferencial, de cribratges poblacionals, etc.) o bé procedent de l’àmbit privat (laboral, esportiu, cultural, sanitari, etc.). En aquest sentit, resulta oportú recordar que, per tallar de forma precoç noves cadenes de transmissió, qualsevol persona que des de l’àmbit privat resulti ser cas COVID confirmat, ho posi ràpidament en coneixement del seu CAP de referència, per via telefònica i facilitant l’informe mèdic associat, a través de La Meva Salut. A partir d’aquí, o bé es realitza una entrevista in situ amb la persona afectada per COVID, o bé, se la contacta posteriorment per via telefònica. En aquesta primera presa de contacte es pren nota del seu estat, de la simptomatologia i de les necessitats que pugui manifestar (com ara, resolució de dubtes sobre l’evolució de la malaltia, obtenció de la baixa laboral per incapacitat temporal, entre d’altres), se li proporciona tot allò que des d’Atenció Primària se li pugui facilitar, se li trasllada la síntesi del circuit assistencial per Covid, se li realitza un qüestionari per valorar el risc de brot en el seu cas concret, així com se li proporcionen totes les indicacions necessàries, no només per a assegurar que pot realitzar un aïllament adequat des del minut zero, sinó també, perquè pugui alertar i traslladar amb urgència aquesta informació als seus contactes estrets, convivents i extraconvivents, perquè també iniciïn una quarantena preventiva amb la brevetat més gran possible. Amb caràcter posterior, la persona serà contactada pel SVE de referència per fer una anàlisi epidemiològica del seu cas. Tanmateix, donat l’estat explosiu de la pandèmia, actualment recobra rellevància que la declaració de contactes estrets es realitzi per mitjà de l’enllaç-aplicatiu rebut per SMS. D’altra banda, des d’Atenció Primària, en funció de la vulnerabilitat de la persona pacient i de la gravetat dels símptomes que presenti, es realitzaran diversos seguiments telefònics, o bé directament al desè dia del seu aïllament. Així i tot, davant d’un hipotètic empitjorament de l’estat de salut de la persona pacient, anteriorment se li haurà comunicat per quin quadre simptomàtic caldrà que contacti, motu proprio, amb urgència al seu centre de salut.

Què es considera un “contacte proper”?

Grosso modo, segons la darrera versió del Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2, qualsevol persona que hagi estat en el mateix lloc que un cas a una distància inferior a 2 metres, sense mascareta i durant un temps acumulat de més de 15 minuts en 24 h, durant les 48 h anteriors a l’inici de simptomatologia o, en cas inexistent, del positiu de la prova diagnòstica. Tanmateix, l’estudi del context (dimensió de l’espai, ventilació, tipus de protecció, tipus d’activitat, temps transcorregut, etc.) poden fer que aquesta definició quedi sobrepassada i, per tant, també es categoritzin com a “contactes estrets” (CE) persones que inicialment serien considerades com a “contactes no estrets” (CNE), de cenyir-se estrictament a la classificació base. Aquí, el SVE hi té un paper decisiu.

Què passa amb els “contactes propers” d’aquests “contactes propers”?

En termes generals, poden seguir fent “vida normal”, ja que els contactes de contactes no se’ls ha relacionat de forma directa amb un cas covid confirmat. Tanmateix, davant el risc i la probabilitat que el contacte estret amb el qual han tingut relació acabi positivitzant (esdevenint un nou cas COVID confirmat) s’aconsella i es recomana que, els contactes de contactes, extremin les mesures de prevenció (distància, mans, mascareta i ventilació) i que redueixin, d’acord amb el principi de prudència, al màxim possible la seva activitat social presencial.

La gent és respectuosa amb les indicacions que li doneu? És col·laboradora? Us heu trobat amb gent reticent a col·laborar, que menteixi, que no faciliti contactes?

Normalment la gent és molt col·laboradora, sol·lícita i agraïda. La gran majoria de les persones demostren estar a l’altura de les circumstàncies. Així, tot i el malestar i les contrarietats que provoca emmalaltir i/o haver resultat contacte estret d’un cas covid, tenen clares les repercussions que podria comportar no actuar de forma corresponsable. Tant és així, que en un nombre gens menyspreable d’ocasions, algunes d’elles ni tan sols sabien com s’havien pogut arribar contagiar (essent molt escrupoloses amb el compliment de les mesures de prevenció i no coneixent cap cas COVID confirmat en el seu entorn). Així i tot, al llarg dels mesos també hem contactat amb persones negacionistes o que per por, a ser descobertes o a descobrir terceres persones, no declaraven com a contactes estrets persones amb les quals s’havien relacionat durant la seva finestra infectiva... Fet que fa preguntar-me: Com se sentirien aquestes persones no col·laboradores si es trobessin a l’altra banda del mirall i, per tant, estant en risc d’emmalaltir i, sense voler, de fer emmalaltir les persones del seu entorn, no estiguessin assabentades de ser un “contacte estret”? Amb tot, qui sap si, sense saber-ho, aquelles cadenes de transmissió no tallades en el seu moment, més tard o més d’hora acaben impactant de forma abrupta, en el seu cercle nuclear?

En aquesta cinquena onada veiem que la pressió, de moment, no es pateix tant a les UCI dels hospitals sinó als CAP. En situacions com aquesta, el paper d’una gestora COVID és més important que mai?

Considero que, en un context com el descrit, el paper d’una gestora COVID té la seva rellevància, però, de la mateixa manera que el té un professional de l’atenció a la ciutadania, qui fa el primer filtre i orienta a les persones pacients que contacten al seu CAP; o una professional de la infermeria, qui atén a primera línia a pacients i practica incomptables proves diagnòstiques; o un professional de la neteja, que gràcies a la seva tasca, extrema la higiene dels espais per reduir possibilitats de contagi; o un professional de la medicina, qui, també a primera línia, recollint els antecedents de salut de la persona, explorant físicament la persona, fa un estudi clínic del curs de la malaltia, valorant la gravetat del cas i prescrivint el tractament més adient a cada circumstància.

És indiscutible que tallar com més cadenes de transmissió, com més aviat millor, és una necessitat imperiosa per acabar reduint, a curt termini, la pressió assistencial. Però només és gràcies al fluid treball en equip, i a la resolució de contingències de forma transversal, que la gestió pandèmica, en el si d’un Centre d’Atenció Primària, acaba resultant factible i sobreportant-ho de la millor manera possible. De la precocitat en la detecció de casos i del complet abordatge dels mateixos (incloent-hi estudi exhaustiu de contactes), en dependrà l’evolució de la pandèmia. I, aquí, el treball executat pels SVE és clau.

Com has viscut, des de dins, el dia a dia d’un CAP en aquesta crisi?

D’una banda, com un repte i una gran oportunitat d’aprenentatges. Desenvolupar funcions, en una posició de tan recent creació (i que s’ha anat construint amb el pas del temps), en un context tan concret i particular com el que coneixem, és, sens dubte, una sort immensa per a qui vol aportar un gra de sorra en aquest període que ens ha tocat viure. Des del primer instant, vaig sentir-me una més de l’equip; alineada i compromesa amb la missió; fent xarxa amb les companyes i els companys per ajudar-los i oferir-los suport, pensant en la fita col·lectiva a assolir. Una etapa laboral d’alta exigència i intensitat, pràcticament inevitable per l’excepcionalitat i la urgència que duu aparellada aquesta crisi sanitària i social en la qual totes les persones estem immerses. Però, d’altra banda, ho he viscut amb dolor i ràbia, en veure el sistema sanitari tan desbordat i tensat, amb quadres d’estrès, repercussió en l’emocionalitat i en la conciliació familiar, de companyes i en companys en el seu conjunt. I, de vista enfora, amb molta tristesa, de parlar amb persones relativament joves i no tan joves que, tal dia com avui, havien estat contactes estrets. Al cap d’unes hores positivitzaven. Algun dia enllà tornaven a passar novament pel CAP, enduent-se-les amb ambulància cap a l’hospital. Allí ingressarien. Passarien a l’UCI i algunes d’elles, en qüestió de dies des del primer contacte, ja no hi serien. No és cap broma...

Tu que has estat en contacte amb gent que ha estat positiva, i que has estat treballant a l’Atenció Primària de l’Anoia, un dels llocs que més ha patit la pandèmia, com valores l’actitud de la gent al llarg de tots aquests quinze mesos fins avui, quan ja tenim aquesta cinquena onada amb unes xifres alarmants?

En grandíssima part, de forma molt positiva. Com bé comentàvem abans, la gran majoria de les persones s’ha comportat i se segueix comportant de forma responsable i respectuosa vers les mesures preventives àmpliament conegudes. Tanmateix, l’esgotament o fatiga pandèmica fa mesos que es palpa de forma evident en el conjunt de la societat. I la bonança meteorològica que acompanya l’estiu, sumada al relaxament de mesures i a la implementació del pla de vacunació, fa que disminueixi encara més la percepció del risc. Per algunes persones aquest estiu és “quasi prepandèmic”. Però el cert és que no ho és, encara... El que és incontestable és que, si estem com estem, és perquè les coses, entre totes, no les hem fet del tot bé (i algunes, conscientment, gens bé). Amb tot, en moments tan crítics com aquest, encara que la norma permeti realitzar certes accions, hauríem de preguntar-nos a nosaltres mateixes si resulta pertinent realitzar-les, ara, per poder reduir l’expansió d’aquesta cinquena onada que, en aquest precís moment, sembla tenir difícil aturador. I potser pensar a posposar-les, de cara a quan les circumstàncies siguin més favorables. Totes les persones exercim un rol actiu en l’expansió-retracció de la pandèmia. Seria convenient preguntar-nos... I jo? Què puc fer diferent?

Fan falta més gestors?

Amb l’actual estat de la pandèmia i amb la laxitud en el contacte i mobilitat social, indiscutiblement sí. A hores d’ara, el nombre de contagis és tan elevat i exponencial que serien necessàries moltíssimes més persones per poder tallar les màximes cadenes de transmissió tan ràpid com sigui possible. Això, sense tenir en compte que la mitjana de contactes estrets per cas és molt superior que en anteriors onades i que la variant delta és un 60% més contagiosa que les seves predecessores, amb el risc afegit que puguin aparèixer noves variants més agressives i que escapoleixin la protecció proporcionada per una pauta de vacunació completa...

És una feina agraïda, satisfactòria? Quin record en tens?

Essent un lloc de treball de nova creació, en el que totes i tots hem anat creixent i aprenent a marxes forçades, amb errors i aprenentatges, amb encerts i assoliments, ha estat un veritable goig i fortuna poder contribuir aportant un petit gra de sorra vers la causa, a la nostra comarca. Ha estat una etapa molt intensa i demandant, però alhora molt agraïda. El sentit i la repercussió directes de la feina; el fet de treballar braç a braç amb els i les professionals sanitàries dels Equips d’Atenció Primària (EAP) ha dignificat, si pot, encara més la tasca; el treball en equip, pensant en l’equip i en la població de referència, ha estat sempre clau. Les sinergies creades, amb companyes i companys, així com amb pacients, en un context com el present, perduraran per sempre més. I els agraïments sincers, rebuts sense esperar res a canvi, veritables alenades d’ànims per seguir endavant. Gràcies per tant!