TORNAR

Ignasi Aldomà: “Una escola és una de les claus per evitar el despoblament d’un municipi”

Entrevistem el geògraf de la UdL Ignasi Aldomà

societat
Dissabte, 24 juliol 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El geògraf de la UdL Ignasi Aldomà és autor amb Josep Ramon Mòdol de l'estudi 'Nous índexs de relleu generacional al món rural'. En aquest estudi assenyala les dinàmiques de despoblament de diverses zones de Catalunya. Entre els territoris afectats hi ha diversos sectors de l'Anoia, amb poblacions com Bellprat, Calonge de Segarra o Castellfollit de Riubregós. 

Quant temps fa que estudia el fenomen del despoblament?

Des de principis dels anys vuitanta, el 1982-1983 vaig fer la meva tesi, i ja tractava el tema. És una problemàtica que “va i ve”, podem dir, i ara tornar a estar sota el focus.

I quina és la dinàmica actual?

Ignasi Aldomà FOTO: Santi Iglesias/El Punt AvuiHi va haver un abans i un després amb la recessió del 2007-2008. Durant els primers anys d'aquella dècada hi havia una dinàmica positiva, amb les noves possibilitats del turisme rural. Es mantenia l'activitat al camp, però quan va esclatar la crisi, els anys 2009 i 2010, va tornar el decreixement a les àrees rurals. Val a dir que amb l'aturada de la crisi sanitària, hi pot haver un nou punt i a part. Ara és el moment de veure si hi ha un punt d'inflexió.

L'estudi que ha presentat la UdL indica clarament que les zones de l'Anoia on el despoblament creix més són les que estan a tocar amb comarques amb el mateix problema. Què fa que hi hagi aquestes concomitàncies?

Cada lloc té les seves circumstàncies i cal veure amb deteniment quins fenòmens s'han produït en aquests municipis. Si mirem els pobles de l'Anoia que són a tocar de la Conca de Barberà, recordem que Santa Coloma de Queralt va patir la crisi de la construcció i això va portar a una caiguda de l'ocupació. Poc o molt, acaba afectant els territoris de l'entorn. El cas de Calaf és força similar. La situació d'aquestes petites capitals, que són les que donen serveis a les comarques naturals i suposen llocs de feina per als pobles també és determinant. Aquestes zones que diem, el Solsonès, l'Alta Segarra, la Baixa Segarra, la Conca de Barberà i seguint fins a la Terra Alta, formen al mapa un continu, que separa la Conca del Segre amb el Mediterrani. I sí, és la part de Catalunya més afectada pel despoblament.

La presència del comerç i els serveis, i es mantinguin, és determinant perquè els pobles no pateixin el despoblament?

L'ocupació cada cop es concentra més en el sector serveis. Aquest és un sector molt ampli, amb moltes branques que depenen de la indústria, del comerç o dels serveis públics, que també tenen un component bàsic: en la sanitat o l'educació.

Salvar les escoles, que és una de les batalles dels pobles, és tan important per evitar el despoblament?

És un pilar fonamental. Mantenir les escoles és clau per salvar els municipis petits, perquè atreuen comerços. És molt important també el consultori mèdic, i després hi ha altres factors com un restaurant i espais per a la pràctica esportiva, o una piscina. Si en un poble hi ha escola, hi podrà haver gent jove, vindran o seguiran les famílies amb infants. Una cosa porta a l'altra.

Com es poden salvar els pobles? Quines possibilitats hi ha en el cas anoienc?

No hi ha receptes màgiques. Les administracions públiques en tot cas s'han d'ocupar que hi hagi oferta d'habitatge i mantenir la població jove. I és clar, oportunitats de feina. A l'Anoia, la proximitat amb l'Àrea Metropolitana pot portar al fet que aquestes poblacions en risc atreguin empreses de serveis, però cal una bona connexió i que la xarxa de fibra òptica estigui estesa.

S'ha arribat a un punt de no retorn, en aquests pobles? O quan s'hi arriba?

No es pot dir. Al contrari, la pandèmia pot ser un punt d'inflexió i fa preveure una situació diferent. Però caldran facilitats d'habitatge i que aquesta zona intermèdia que dèiem, Santa Coloma, Calaf o Torà, puguin desenvolupar un teixit d'empreses que permeti que els pobles de la vora tinguin activitats. La Generalitat ha de saber crear sòls d'activitats econòmiques en aquests punts.

Una altra qüestió són les centrals de renovables que s'instal·len en aquests pobles. Són un perill afegit per al despoblament?

La generació de renda local per aquestes centrals és molt reduïda. La compensació econòmica i els llocs de treball que genera una central és gairebé nul·la. El sòl s'hauria de derivar cap a activitats més creatives. Si el paisatge es transforma, acaba limitant l'expansió d'altres sectors que es basen en la qualitat d'aquest paisatge.


1 Comentaris

E

Enrique

Veciana

24 de juliol 2021.08:48h

Respondre

La dificultad d’aconseguir un habitatge, no es pot construir en sòl ”rústic” , a més del baix nivell de serveis, els grans oligopolis no inverteixen en zones de poca densitat de població,... Llegir més les moltes traves burocráticas que dificulten noves iniciatives, la poca financiació dels Ajuntaments , són determinants

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic