TORNAR
PUBLICITAT

Jaume Gabriel: “Si no fos pels valors com el respecte, la comprensió o l’empatia, seria impossible sobreviure, dia a dia, la mort”

societat
Divendres, 27 març 2020. 17:43. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

El Jaume Gabriel Bisbal fa vint anys que treballa en l’àmbit funerari. Juntament amb el seu germà Joan —que té quaranta anys d’experiència en el sector— dirigeixen l’empresa familiar Serveis Funeraris Anoia. Els dos germans han seguit el llegat del seu pare, en Josep Gabriel, que va ser el popular “enterramorts” d’Igualada, des dels setze anys i fins a la seva jubilació. La seva és una professió que tothom vol evitar tant com pugui com a “client”, però el vincle, tard o d’hora, arriba. Una professió que els ciutadans sempre hem mirat des del desconeixement, des de la distància, des de la fredor i el respecte. Els germans Jaume i Joan trenquen aquesta barrera humanitzant la seva feina, posant-se al lloc dels familiars que han perdut un ésser estimat, escoltant-los, aconsellant-los, acompanyant-los. D’aquesta manera enfoquen la seva feina, dia a dia, però ara el covid-19 ha colpejat, amb virulència, la nostra societat i, molt especialment, Igualada i la Conca d’Òdena. Parlem amb el Jaume sobre la seva feina com a funerari i com està afectant aquesta crisi humana, especialment pel que fa a la relació amb les famílies.

Quins valors són els més importants en la vostra feina?

El respecte, la comprensió o, sobretot, l’empatia. Si no fos per aquests valors, fonamentals per a nosaltres, seria impossible sobreviure, dia a dia, la mort. Procurem posar-nos al lloc dels familiars, entendre el seu dolor, comprendre tot el que estan patint, tot el que estan sentint. Tenim cura d’ells, els donem els millors consells, procurem reconèixer les seves necessitats i resoldre-les. Els acompanyem tant com sigui possible, com si fóssim una petita part de la família.

Ara, amb la crisi pel coronavirus, i a causa dels protocols que s’han de seguir en l’àmbit de la mort, aquesta relació amb els familiars ha canviat?

Sí, ha canviat molt i ens genera impotència. Voldríem fer molt més, com sempre, voldríem estar al costat de les famílies en el seu dol, reconfortar-los. La familiaritat és molt important. Sempre que ve una família, no els tractem com si fóssim un concessionari i els anéssim a vendre un cotxe, perquè no és el nostre objectiu. Els escoltem, els aconsellem, els conduïm, ens impliquem com si nosaltres fóssim, com deia, una petita part de la família, la part que, objectivament, podem pensar per ells i ajudar-los en tot moment. Hi ha famílies que venen aquí i ho tenen molt clar i n'hi ha que arriben perdudes, molt desorientades. Procurem fer-los costat, acompanyar-los, assessorar-los... Els tractem com si fóssim, tot plegats, una família. Volem que facin un comiat el més familiar possible.

Ara, la mort és més freda?

Tot i que la mort és freda, sempre, hi ha diferents tipus de mort: és diferent que es mori l’àvia de noranta anys o que pateixis la pèrdua d’un germà, d’un fill, d’una persona jove. Totes són tristes, i sentides, però totes són diferents. Ara, en la situació que vivim, la mort és molt freda. Igualada és un poble, més o menys tots ens coneixem, personalment, o de vista, o coneixem un familiar, tenim algun vincle o hi ha algú que et sona. Així, les relacions són de tu a tu. Ara, en aquesta situació, això no existeix, no és possible. Ara sí que és freda, la mort.

Tenim ben resolt el tema de la mort i del dol?

Ja no és un tema tabú com fa uns anys. Ha canviat molt. Per exemple, ara ja s’explica més la mort als nens i nenes. Se’ls explica, per exemple, que l’avi està malalt, que arriba al final de la seva vida, que un dia morirà i ja no hi serà, perquè és llei de vida… Ja no s’explica tant la rondalla que l’avi anirà al cel… S’ha avançat molt però potser se n’hauria de parlar més. Hi ha altres religions i cultures en què, per exemple, quan arriba el moment de la mort, no hi ha un comiat trist, sinó que és alegre i positiu. Qualsevol mort és trista, òbviament, però cada vegada més les famílies avui i, sobretot, les generacions que venen, entenen la mort d’una manera molt diferent que fa uns anys enrera.

A la Conca d’Òdena hi ha gairebé diàriament defuncions causades pel coronavirus i continuen havent-hi decessos motivats per altres causes. Els protocols són els mateixos?

En altres llocs sí que fan la distinció entre el difunt que ha mort a causa del covid-19 i el que no. Aquí, a la Conca d’Òdena, seguim un protocol pràcticament general. Si em truquen per una persona que ha mort pel coronavirus, he de seguir un protocol, però si em truquen per una persona que ha mort per una altra malaltia, pràcticament he de seguir el mateix.

Per què?

En primer lloc, perquè el tanatori és tancat. Si els familiars volen anar al cementiri, els recomanem que no ho facin, els expliquem que hem d’extremar les precaucions. Si al cementiri es reuneixen trenta persones, no anem bé…. No podem prohibir-ho, però ho recomanem. Els aconsellem que no facin comiats, ni al cementiri, ni al crematori. Els demanem que ens donin la confiança per acompanyar el seu familiar difunt fins al darrer moment. En aquest sentit, no fem distincions per la causa de la mort, seguim un protocol pràcticament calcat. Però això canvia cada dia. Fa una setmana podíem oferir als familiars si volien flors i ara ja no podem proposar-ho, per exemple.

Quins altres consells doneu als familiars en aquests moments tan durs?

Ara, per exemple, diem als familiars, escolteu, en aquests moments procurem enterrar o incinerar el vostre difunt i, quan tot això passi, ja farem les celebracions o comiats que facin falta. Ja ho farem en el seu moment. I llavors ja farem flors, recordatoris, música... el que vulgueu. Ara no. Ara procurem quedar-nos a casa, doneu-nos la vostra confiança per acompanyar, com deia, el vostre familiar fins al darrer instant.

Això no deu ser gens fàcil… Les famílies, ho accepten?

Quan em truca algú i em diu que s’ha mort la seva àvia, o el seu marit, o un familiar, se’m fa un nus a la gola, perquè li he de dir, primer, que l’acompanyem en el sentiment i, tot seguit, li he de dir que a partir d’ara ja no veurà més el seu familiar estimat, que ha perdut. Que no podrà fer cap cerimònia, ni laica ni religiosa, no li podrà fer l’últim petó, no el podrà veure, no es podrà acomiadar d’ell… Jo penso que s’enfadaran, que no ho acceptaran, però ho entomen, ho comprenen. Impressiona veure l’enteresa d’aquestes famílies i, paradoxalment, són ells els que acaben reconfortant-nos, animant-nos, agraint-nos el que fem per a ells. És molt impressionant i colpidor.

Heu de canviar, dia a dia, el vostre rol?

Sí, cada dia canviem el rol. A cada moment poden canviar les coses i nosaltres també haurem de canviar el nostre paper. I, pel que fa a les defuncions, cada dia hi ha pics, més alts o més baixos. Cada dia ens hem d’organitzar i planificar segons el que està passant.  Ara estem en un punt molt dràstic, pel que fa a les recomanacions que fem a les famílies. Per exemple: fa uns dies, podíem dir a les famílies que, si volien fer un comiat al cementiri, era millor que hi anessin quatre o cinc familiars i no trenta o quaranta, i que ho fessin seguint una sèrie de precaucions, com mantenir distàncies, portar guants i mascaretes, evitar contacte… Ara ja els hem d’aconsellar que no hi vagin. Que es quedin a casa. Això anirà per llarg. I les famílies, d’aquí a un temps, quan tornin perquè ara no han pogut fer cap comiat i volen fer una cerimònia, viuran dos cops aquesta mort.

Aquests consells van adreçats a tothom, no només a la gent gran

Cert, la majoria de defuncions són de gent gran, però l’ésser humà sempre busca excuses, pensa això només afecta la gent gran, a mi no em tocarà. I no és així. Pot tocar a tothom. Tothom s’ha de quedar a casa i seguir les recomanacions.

Tanmateix, la gent gran és més vulnerable, sobretot els que ho pateixen en la solitud…

Arran d'aquesta situació ens estem trobant avis i àvies que estan deixats de la mà de Déu, abandonats. No tenen famílies. Ens truquen parents o tutors de Barcelona, Sabadell, Mallorca... dient-nos que un familiar ha mort en una residència d'aquí i que ens ocupem d'ell, que fem el que hàgim de fer... Què vol dir això? És terrible... Ens estem trobant molts casos d'avis i àvies que fa molts anys que estan en una residència, abandonats per la seva família. La seva família són les infermeres, les cuidadores. És molt trist...

També és trist i dur morir sol, no poder acomiadar-te dels teus estimats…

És dur pel pobre avi, que mor sol, que ha marxat, i és molt dur pels que es queden, sobretot la gent gran. Hi ha matrimonis de parelles molt grans i un d’ells marxa. Ens ha trucat una senyora, una àvia, dient-nos que ha mort el seu marit i que ella està sola. Et diu fa dotze dies que no puc veure el meu marit, que m’acaben de trucar que s’ha mort, sol, que no m’he pogut acomiadar, que no el tornaré a veure, que no li podré fer un últim petó… I no li podrà fer un comiat. I et dona poder perquè l’enterrem. Nosaltres. Sols. Aquesta senyora està preparada mentalment, emocionalment per a això? Segur que no. És molt dur. Això t’esborrona. Vull aprofitar per informar que Creu Roja Anoia posa a disposició dels tothom que ha perdut un familiar un telèfon de suport emocional, que els atendrà de 8 del matí a 8 del vespre: 678517437.

Els veïns i veïnes d’Igualada porten més de dues setmanes confinats. Ho estan fent bé?

La ciutadania d'Igualada, Montbui, Vilanova i Òdena estan fent un gran esforç per entendre la situació. Realment és extraordinari. I, a més, tenim quatre alcaldes que s'han arremangat les mànigues... En aquest sentit, a nosaltres, per exemple, ens estan donant totes les facilitats per poder fer la nostra feina, perquè no donem l'abast.

Ara que, en aquesta situació de crisi, no hi ha, com deies, el contacte físic, quin paper té la tecnologia per pal·liar la distància?

Essencial, sobretot el telèfon mòbil. Nosaltres, per fer els tràmits amb les famílies, teníem bàsicament dues opcions: fer-los de manera presencial, que ara és impossible; o per correu electrònic, però no tothom pot escanejar documents i enviar-los per correu. Hem prioritzat que la gent tingui totes les facilitats. Ara ens trobem, per exemple, gent de vuitanta anys que si li demanem, fa una foto del DNI, amb el mòbil i ens la pot enviar pel whatsapp. Tot i que hem perdut aquesta interacció física amb les famílies que han perdut una persona, ara els hem obert una finestra, una finestra que queda oberta molts dies. Abans, fèiem una tramitació i, quan estava, aquí s'acabava. Ara tenen el meu telèfon, o el del meu germà, el del Raul, del Francesc o el de l’Albert. I, en tot moment ens pregunten coses, ens exposen les seves inquietuds, dubtes, preocupacions, incerteses... Les comparteixen amb nosaltres, que sempre estem a l'altre costat, escoltant-los, atenent-los i donant-los resposta amb el màxim de respecte i sensibilitat. Vull fer un esment especial a l’Àlex, el Nil, el Paco, el Marc, el Xavi i l’Herni, personal dels nostres serveis funeraris, que estan disponibles les 24 hores del dia i que ho estan donant tot en aquesta crisi.

Abans comentaves que sou com una petita part de la família, la que objectivament pot fer coses que els familiars no poden. Vosaltres, us heu de posar en la pell dels familiars i, en lloc seu, acomiadar els morts. Com ho feu?

És molt emotiu i impressionant. Els familiars ens envien escrits, fotos, cançons, dibuixos, missatges, dedicatòries... que dipositem en el fèretre i, en el darrer moment, fem una fotografia o un vídeo i ho enviem a la família. També demanem al David, el jove que treballa al cementiri, que faci fotos o vídeos d'una sepultura. Hi ha famílies que ens han demanat poder fer videoconferències en el moment de l'enterrament. Hi va haver una família que, a través del mòbil del David, en el moment de l'enterrament van fer una videotrucada i van posar música de fons i van poder dir unes paraules al seu familiar.

La vostra feina ja deu tenir, habitualment, una forta càrrega emocional. En aquestes situacions de crisi, com la que estem vivint, podeu aïllar-vos? Teniu alguna mena d’escut?

Aquests dies són brutals… Totes les morts són diferents, úniques. Una mort d’una persona de noranta anys em pot afectar tant com una d’una persona més jove. Però, tant al meu germà Joan com a mi, no és que amb el pas del temps t’hagis tornat fred, de ferro, però sí que, quan sortim d’aquí i anem a casa, amb la família, procures deixar-ho a una banda, tot i la implicació i l‘empatia que sentim vers les famílies. Però aquests dies, arribo a casa i és un drama. Encens la televisió i veus el que jo estic vivint al llarg del dia. Arribo a casa i em quedo fet pols. Et poses al llit i penses que demà potser hi haurà més defuncions. I pateixes per si algun dels nostres companys de la funerària no li agafi febre… Això et crea un estat d’angoixa terrible. Aquest matí he parlat per telèfon amb un company d’una funerària de Martorell, per intercanviar quatre paraules, i quan ha començat a parlar s’ha posat a plorar. S’ha enfonsat… Els sanitaris estan al davant, nosaltres estem al darrere però, com ells, hem de procurar estar sempre forts, per poder estar amb tota l’enteresa, al costat de les famílies. Ara, més que mai.


17 Comentaris

A

Antoni Casals

Castellfollit del Boix

29 de març 2020.23:10h

Respondre

Vaig conèixer al Josep Gabriel i va fer una tasca imprescindible a l’Anoia, el Joan i el Jaume van continuar la tasca del seu Pare, han creat el tanatori millorant el servei amb una gran... Llegir més professionalitat i construint al crematori, unes instalacions que hi han comarques amb mes població i nivell econòmic que no en tenen. Per sort no he necessitat utilitzar la web de la Funerària Anoia, no sé si té alguna mancança però si la té no és la millor manera d’anunciar la a bombó i plateret.
El germans Gabriel són gent correcta, coherent, senzilla i amb una gran paciència i professionalitat. Crec Pep que si tens alguna queixa amb la web lo fàcil i correcta és comunicals-hi, i estic segur que no dubtaran ni un moment a resoldre els teus dubtes.

J

Josep Gras Rius

Igualada

29 de març 2020.15:02h

Respondre

Fa anys que els conec, sont bona gent. Fa dos anys i mig que van morir els meus pares. El pare el día 6 d,octubre i la mare el día 8 d,octubre, podría entrar en molts detalls....pro el récord que... Llegir més m,enporto de ells i de com varen gestionar tot plegat es: Profesionalitat al 100 x100 i empatía ,en fi un tractor exquisit. Com be diu en l,entrevista no es el mateix que vendré cotxes en un concedionari. Un 10 per els germans Gabriel i per tot el Staff de Funeraria Anoia. Gracies

N

Núria Vendrell Casals

Igualada

29 de març 2020.14:43h

Respondre

Primer de tot, gràcies per identificar-te amb nom i cognoms, Pep. T’he pogut cercar per Twitter, ja que no tinc el plaer de conèixer-te personalment, i m’he pogut fer una minsa idea davant quin... Llegir més tipus d’ITV exposo les meves paraules, encapçalades per un coneixement previ.

Com bé diu un dels teus propis retweets, ”criticar és bo, criticar els que critiquen també, però criticar algú pel sol fet de discrepar públicament, no.” I veig Pep, que la intenció amb la qual escrius el teu comentari, és ben clara i dèspota.

Per les paraules que exposes, sembla que per sort no has perdut a cap ésser estimat/ amic proper en aquests dies d’incongruència i excepcionalitat. Per tant, seria bo que et documentessis com les famílies poden acomiadar als familiars davant d’aquesta d’irregularitat, abans d’opinar des de la ignorància.

Potser m’equivoco i, per malaurança sí que l’has perdut, aleshores, és quan personalment considero que tens un problema si, per mitjà de l’obituari de la pàgina web has d’assabentar-te de la pèrdua d’una persona familiar/ amiga propera, o necessites aquest espai per escriure el teu missatge de condol, en comptes d’utilitzar les facilitats que te’n donen, sobretot en aquesta situació infreqüent, o bé fent una trucada sincera i directa. (I que probablement són més emotives que fent un escrit a la web).

Així doncs com pots comprendre, o no, i malgrat no es vulgui que així sigui, l’actualització d’aquest espai ara mateix potser no és el més prioritari en ple desbordament com el que es troben. No creus?

Empatia i capacitat de comprensió és el que falta, dues virtuts que en moments com aquests, són ben necessàries.

Rectificar és de savis, Pep, i encara que sigui tard, sempre és d’agrair.

Ara més que mai, una abraçada i salut per tothom. En especial als germans Gabriel i als treballadors de la funerària Anoia que diàriament duen a terme una gran tasca, de la millor manera, professionalitat i vocació.

M

Marta Gonzalez

Igualada

29 de març 2020.13:10h

Respondre

Vull donar el meu còndol a totes les families i una forta abraçada virtual. Molts ànims a tot l’equip, vosaltres tambe sou herois. Aquests dies arriveu, a on ara, les families no poden i això... Llegir més si que és amor.
No defalliu... GUANYAREM!

M

Maria Canyelles hernandez

Odena

29 de març 2020.12:08h

Respondre

Crec que se li podrien dir mil coses Sr.solé ( SR.... perquè crec tenir més educació), però no són per posar-li comentaris amb vosté sinó qui en aquests moments els mereix i els necessita!... Llegir més
Esteu fent una gran feina , molt dura i més en aquests moments, però sempre responent amb tanta dedicació i empatia!
I si, poso noms i cognoms no vagi a ser, q amb aquesta ment tant recargolada creguin que sóc de la mateixa funerària!
Ànims germans Grabiel i equip de la fune, esperem q acabi aviat aquest malson.

j

joan boix

igualada

29 de març 2020.11:39h

Respondre

El meu agraïment sincer per la feina, la tasca, l’acompanyament, la dedicació, l’esforç, el lliurament, l’empatia, la humanitat, l’amor que esteu donant en aquest moment a tothom. Tant a... Llegir més les persones i famílies que viuen aquest tràngol com a tots els demés que de moment ens escapem. Necessitem saber que hi sou i que hi sou tant aprop. També ser que sempre heu estat així Joan i Jaume. El meu més profund reconeixement i respecte. Gràcies a tots el qui formeu part d’aquesta gran família que sou a Funerària Anoia. De tot cor. I que necessàries i oportunes que són les teves paraules Jaume i Joan en aquesta pàgina d’Anoia Diari i també la passada setmana anv la carta publicada a El Periódico. Tots necessitem escoltar-les ñ, llegir-les i sentir-les. Es reconfortant saber que hi sou i més en aquesta situació tant difícil per a tothom. Gràcies un cop més.

E

Ester Escudé

Capellades

29 de març 2020.11:33h

Respondre

Estem vivint una situació excepcionalment dolenta on els serveis bàsics de la societat han hagut d’assumir ,de cop i volta ,que la seva feina es multipliqués de manera exponencial fins arribar... Llegir més a un punt de saturació difícil d’engolir. En aquests moments és s’admirar que , malgrat l’esgotament, el dolor emocional i la malltia , les persones estiguin allà a primera línea ,empatitzant sempre amb les famílies i prioritzant per sobre de tot la humanitat.
Hi ha aspectes que ,per suposat ,han de quedar en un segon, tercer, quart i cinquè lloc, sino seria impossible poder estar a l’alçada de les coses realment importants.

Y

Yolanda Crespillo

Igualada

29 de març 2020.09:44h

Respondre

Cert que hará no toca fer aquests comentaris pero crec que tendrían que ficar totes les persones, Joves I grans, només hi han escrit persones de edad avansada, de 70 en amunt quan per desgracia... Llegir més també n’hi han de joves

X

Xavier Planell

Igualada

28 de març 2020.19:42h

Respondre

Gràcies per la feina que esteu fent a tot l’equip de la Funerària Anoia, i més ara, moments difícils per a tothom, i que sempre tracteu amb el màxim respecte i empatia.
Us encoratjo a seguir... Llegir més amb la mateixa professionalitat i donar molts ànims, especialment els germans Gabriel, en Joan i Jaume.

Gràcies per ser-hi sempre.

R

ROSA MARIA PONT DALMAU

IGUALADA

28 de març 2020.13:04h

Respondre

Sempre he admirat als germans Gabriel i com porten el negoci, jo si que he pogut entrar a l’obituari i enviar un condol, crec que per una estona que va quedar parat sobra la critica del comentari... Llegir més anterior
Anims i segui treballant com fins ara

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

28 de març 2020.11:07h

Respondre

Funerària Anoia, sé que aneu desbordats i que intenteu fer tot el possible per fer les coses bé en aquests moments inesperats, però presumir de les noves tecnologies quan sou incapaços de... Llegir més mantenir actualitzada la vostra web és una vergonya.

Vergonya en aquest moments que ni tan sols els familiars i amics dels difunts poden assistir als comiats, poden deixar un missatge de condol a la família ni que sigui via web.

Feu el fotut favor d’actualitzar la web i que com a mínim, ni que sigui virtualment, la gent es pugui acomiadar en un primer moment de familiars i amics que han perdut els seu éssers estimats.

Contracteu algú que us faci la feina si sou incapaços de fer-la bé.

Actualitzeu l’espai OBITUARI de la vostra web i permeteu escriure els missatges de condol.

A sobre manteniu el missatge:
”Si voleu expressar unes paraules d’afecte, escriure una nota de condol o enviar una ofrena floral, podeu fer-ho aquí.”
”En aquest cas l’obituari està buit. Si no has trobat qui buscaves, et podem ajudar?”

Si ajudareu molt donant la informació!

A

Albert

Igualada

28 de març 2020.13:13h

El que és vergonyós és el to del teu comentari. Potser tens tota la raó del món, Però penso que si tens alguna queixa, en aquests moments tan delicats, no costa res fer-la d’una manera també... Llegir més delicada i, sobretot, educada.

T

Toni

Igualada

28 de març 2020.13:38h

Cada cop que he volgut fer la meva nota de condol, ho he fet sense cap problema. Si bé és cert que aquests dies la pàgina no s’actualitza com en altres ocasions, crec que les mostres de condol... Llegir més no tenen data de caducitat. Pep, el teu comentari està fora de to i al meu pensar ara no toca. Tinc la sort de conèixer als germans Gabriel, i si una cosa tenen, és una educació exquisida i de ben segur que fan tot el possible per fer la feina de la millor manera possible.

I

Isabel

Igualada

28 de març 2020.13:39h

Trobo totalment fora de lloc fer aquest comentari en aquesta situació. No ha llegit l’entrevista? EMPATIA, senyor Solé, EMPATIA!!! Si l’obituari ha estat unes hores sense actualitzar,... Llegir més s’espera. Paciència. Que potser té pressa? Que li ve d’unes hores? O d’un dia? A l’entrevista parlen de valors com ”respecte, comprensió o empatia”. A veure s’ això també es contagia...

J

José Molina

Santa Margarita de Montbui

28 de març 2020.14:14h

¡Que comentario más insurrecto en estos momentos que estamos!

Si usted realmente quiere dar el pésame a un conocido es porque lo conoce, y si lo conoce, tendrá su watsap,... Llegir més mesenguer...para poderlo hacer, no le veo tanto apuro, lo que denoto es hasta morbo por ver el listado de defunciones, permítame decirle.

A mi se me murió mi padre el lunes en el hospital, de covid-19, llamé a la Funeraria Anoia a las 2 de la mañana y me atendieron excelente, de manera rápida, con mucho respeto, consideración y sobretodo empatía.

Hemos de pensar que el volumen de decesos se les ha multiplicado por 5 con la pandemia y que debe prevalecer el trámite de entierro o incineración antes que nada.
¡Decir que hay que tenerlos cuadrados para hacer esa faena, dejémosles trabajar que bastante tienen! ¡Soys cojonudos y mil gracias por vuestra atención!

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

28 de març 2020.14:54h

Accepto tots els comentari, però no els comparteixo.

M’han trucat de la Funerària. M’han donat les explicacions corresponents, que agraeixo molt però que no comparteixo.... Llegir més />
Cap explicacions a la web dels canvis de criteri. No ha estat unes hores com alguns dieu. Ahir cap dada, zero. Avui fins les 11, cap dada. Zero. Després de les 11 han començat a aparèixer i n’hi ha 10, però ja no els difunts d’ahir. Ara cal cercar-los en un procediment més llarg i no senzill per tothom.

Per cert, ahir a mig matí els vaig trucar i em van dir que feien el que podien. Vaig fer un comentari i petició a Twitter. Cap resposta. Aquest matí he fet mes passos abans de penjar el comentari. Cap resposta.

Amb “respecte, comprensió o empatia” ja vaig fer les gestions ahir sense èxit.

Jo no tinc res personal amb ningú, ni amb els germans Gabriel ni amb l’empresa, cap dubte de la seva professionalitat, segur que fan tot el possible per fer la feina de la millor manera possible, segur que un dia en seré client. Reitero que crec que precisament en aquests moments que no es poden fer comiats en persona és quan més falta fa poder escriure un comiat i que la informació, amb les limitacions que calgui estigui actualitzada.

Per cert, l’únic que escriu amb nom i cognoms i totalment identificat soc jo. De res.

Informació de servei: Si algú cerca algun familiar o amic difunt a la web i no el veieu a la pàgina de l’inici de l’Obituari, heu d’anar al link que us poso a sota, cercar-lo pel nom, si el sabeu, i si l’han donat d’alta el trobareu.

https://funerariaanoia.cat/obituari/ si no surt proveu a la lupa del cercador de la part superior dreta i busqueu per nom.

T

Toni

Igualada

28 de març 2020.18:29h

Sens dubte, gent com tu que fa aquets comentaris i en aquest moment, nomes et mereixes que sentim pena per tu. Pena per la teva poca empatia i per no saber posar-te al lloc de la gent que treballa de... Llegir més valent ( això pot ser també es una expressió que no coneixes ). Estàs parlant de gent que esta desbordada, sota pressió i amb la moral suposo que no gaire alta i tu preocupant-te per no esciure un condol a una web. Agafa el telèfon, truca i sigues mes humà amb la gent que ha perdut un esser estimat, com jo malauradament ja he hagut de fer. Molta força i ànims a tots els de la Conca i a la tasca dura i difícil, entre molts altres, del Jaume i el Joan Gabriel.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic