TORNAR
PUBLICITAT

Jep Rabell: "Hi ha imatges que no tenim perquè es van destruir per por a la repressió franquista"

Entrevistem Jep Rabell, autor del llibre ’Igualada. República, Guerra Civil i Postguerra’

cultura
Dimecres, 14 abril 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Jep Rabell, conegut per la seva faceta de cap del servei de Cultura de l'Ajuntament d'Igualada, ha fet aquests darrers temps un treball de formigueta entre els arxius fotogràfics per confeccionar 'Igualada. República, Guerra Civil i Postguerra' (Efadós), que forma part de la col·lecció "Catalunya en guerra". Un recull d'imatges amb una introducció d'Antoni Dalmau que Rabell, llicenciat en antropologia social, presenta aquest vespre, a les 7, al Teatre Municipal l'Ateneu, just el dia que fa 90 anys de la proclamació de la Segona República. 

Què li sorprèn més d'aquest material recuperat?

El més sorprenent ha estat constatar els buits existents a l'Arxiu Fotogràfic Municipal, que forma part de l'Arxiu. Hi ha una manca total de fotografies dels esdeveniments de la primavera de 1931, tot i que l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada estava activa des de feia tres anys com a mínim. No hi ha rastre de cap imatge de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, ni tampoc de la proclamació de la República a Igualada el 14 d'abril de 1931. Queda constància per la premsa local del moment dels esdeveniments. Justament a l'exposició que s'inaugura el dia 15 d'abril a la sala Municipal, s'ha dedicat un plafó amb el títol: "la imatge absent" on es descriu el moment precís de la proclamació transcrit de la premsa, seria la descripció de la imatge que m'hagués agradat trobar, per tal que cadascú pugui recrear la seva fotografia mental.

La repressió franquista va ser tant brutal, que la gent va fer desaparèixer imatges, documents, cartells i llibres que els poguessin comprometre en un registre policial. Un dels moments d'alegria de la recerca va ser trobar a l'Arxiu Nacional imatges de la multitud durant la visita del president Manuel Azaña a Igualada quan venia de portar simbòlicament l'Estatut a Barcelona. A l'Arxiu només hi havia primers plans, molt testimonials, i poques imatges que realcessin el relleu de l'acte i l'acceptació popular del període republicà. El mateix va passar amb la visita i conferència del ministre d'educació Marcel·lí Domingo pels cinquanta anys de l'Ateneu per pronunciar una conferència sobre la nova escola. També va ser emocionant trobar les imatges a l'arxiu INSPAI de Girona del fotògraf Rafael Vilarrúbias, de la clínica materna que es va obrir a Cal Godó durant la guerra.

A l'arxiu comarcal només hi ha imatges de l'espai sense cap personal, en canvi, a l'arxiu de Girona es veia una mare alletant, un grup d'infermeres, nadons, etc. També del mateix autor són les imatges que va publicar LA VANGUARDIA durant la guerra, que es poden trobar al llibre i que representen noves aportacions. No cal dir també que ha estat important el suport del col·leccionista Jordi Fernández amb imatges inèdites del fotògraf Antoni Botines que es publiquen en un llibre per primera vegada. La foto de la portada del llibre és seva, que mostra soldats i una tanqueta a la Rambla, o d'altres fent guàrdia a la benzinera que hi havia a la Soledat. També és inèdita una imatge de l'església de Santa Maria on es veu la porta principal i les finestres, i també, una troballa a Todo colección d'una fotografia de Procopi Llucià de l'entrada de les tropes nacionals. La gran esperança és que algun dia a Igualada, aparegui una capsa amb les imatges de l'època, com va passar amb el gran fotògraf Campañá i la capsa vermella que van trobar no fa massa en un garatge, amb fotografies i negatius que ara es poden veure exposats al MNAC. Unes imatges que ni tan sols ell, que va viure fins a l'any 1989 va dir que existien. Sap greu, que després de gairebé cent anys, encara existeixi aquesta por o cautela que ha sobreviscut fins ara. Suposo que les guerres aconsegueixen això.


El llibre que heu confeccionat aporta material fotogràfic nou. Quina foto li hauria agradat tenir i no ha pogut ser? Quina us ha agradat més trobar?

En part ja ho he respost abans. Està clar que la imatge absent que comentava seria la de la multitud a la plaça de l'Ajuntament el 14 d'abril a la tarda, el moment precís que es va llençar la foto del rei Alfons XIII des del balcó, veure imatges a les rambles plenes de gom a gom amb el reflex de l'eufòria col·lectiva mentre s'interpretava la Marsellesa. Un moment catàrtic, que imagino només comparable al que va passar l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya. El procés va començar llavors. Val la pena rememorar les cròniques del dia 14 d'abril de 1931, enmig d'un esclat d'alegria popular que es va escampar per tot el país. A Igualada es va passar avís a totes les fàbriques que tothom plegués per anar a la plaça de la Constitució -actual plaça de l'Ajuntament, per proclamar la República. A les set del vespre d'aquell dimarts la plaça era plena de gom a gom i prengué la paraula el regidor Veramon Bertran, manifestant al poble que el que tant s'havia desitjat, ja era una realitat, i que el que convenia era consolidar la república amb entusiasme i disciplina. Fou reclamat el retrat del rei Alfons XIII, que l'alcalde Josep Lladó i alguns regidors s'oposaven a entregar, complint un acord previ, però, finalment, es va llençar daltabaix del balcó de l'Ajuntament, fet a miques mentre es cridava mori el rei i visca la República. Després, els manifestants van anar fins a les Rambles, on no es podia fer un pas. A les nou del vespre, la cobla "Igualada" tocava la Marsellesa. Alguns ciutadans drets i asseguts sota els aparells de ràdio escoltaven amb atenció les notícies que arribaven de Barcelona.

El paper de les dones durant aquest període va anar 'in crescendo' a l'Anoia? Es veu reflectit en aquestes fotografies?

Per descomptat, la República va aconseguir el vot femení per primera vegada a les eleccions de 1933. Al llibre es veu la imatge de les dones votant per primera vegada a Igualada a la mesa del carrer Garcia Fossas. Hi ha també una imatge de la mestra Natividad Yarza i primera alcaldessa de Catalunya, vestida de miliciana que també va exercir a Igualada. Una cursa de braus a Igualada l'any 1935 on actuava una dona torera i diverses imatges del paper de la dona igualadina, especialment treballant pel front durant la guerra. També és cert que hi ha un buit important d'imatges de milicianes o de la ciutat durant la Guerra Civil, per la mateixa raó que comentava anteriorment. Al llibre hem volgut donar relleu a les imatges d'Igualada durant la guerra aparegudes a la Vanguardia, de la mà del fotògraf igualadí Rafael Vilarrúbias. Podem veure dones fent motxilles, jerseis pel front, ajudant amb les tasques dels nens refugiats, etc.

Quins són els autors de les fotografies? Com les heu obtingut?

La majoria dels autors són locals a excepció d'aquells que eren professionals i que seguien les visites de Macià, Companys, Azaña o el ministre Marcel·lí Domingo, com JosepMaria Segarra Plana; i d'altres. En l'àmbit local és impressionant el nombre d'autors del fons de l'Arxiu Fotogràfic Municipal, com Antoni Botines, Casulleras, Josep Bergans, Josep Ferran, Josep M. Lladó, Xavier Andrés; Juli Sala; Josep Castelltort; Llorenç Tarrida, Adelí Casulleras, Hipòlit TrullàsBrangulí fotògrafs, en una imatge del mercat espectacular. El més prolífic va ser Procopi Llucià, responsable de l'Arxiu Municipal. També les imatges de Rafael Vilarrúbias, igualadí establert a Banyoles; Joan Galtés, B. Claramunt, Serafí Canet, Lluís Roset, Francesc Colomé molts d'ells, membres de l'Agrupació fotogràfica. També vull agrair especialment la col·laboració dels col·leccionistes privats com el Jordi Fernández de Vilanova del Camí; l'Isidre Quintana d'Igualada i persones com la Dolors Marín que va cedir dues imatges de nens jugant a la guerra durant l'estiu de 1937 o el Jordi Pons amb una imatge de la pancarta del pas d'Azaña per Igualada. Es pot dir que he mogut cel i terra per trobar imatges. Des de webs institucionals com l'Arxiu Nacional, l'Arxiu de Barcelona, l'INSPAI de Girona, com webs de col·leccionisme, pàgines de Facebook com "Igualada. Una mirada al passat" i d'altres que m'ha ajudat a trobar fotografies inèdites.

El material reflecteix la politització de la societat? Es veu una societat activa?

Considero que sí, penso que és l'època més convulsa políticament de la nostra història recent. En poc més de deu anys es va fer el trànsit de la dictadura de Primo de Rivera, a la proclamació de la República. Finalment la Guerra Civil durant tres anys, i a partir de 1939 la consolidació d'una dictadura. En aquells moments era una societat tant o potser més polititzada que l'actual. En tot cas segur que estava més polaritzada que actualment. El tema del laïcisme de l'estat es va dur a tal extrem que no es van autoritzar les manifestacions religioses a la via pública, com va passar amb la cavalcada de Reis o les processons del Sant Crist d'Igualada. La proclamació de la República ben aviat va generar frustració. La dificultat en aconseguir els objectius que s'havien fixat va provocar entre d'altres, que el moviment anarquista no fes suport als sectors més progressistes, promovent l'abstenció en les eleccions de 1933, en què votaven les dones per primera vegada.

En les fotos dels anys del Bienni Negre, ja es nota el tomb cap a un escenari més tèrbol?

El resultat a l'Estat va ser desastrós, la victòria de la dreta, que va acabar pactant amb el partit de tall feixista de la CEDA, que com a reacció, el 6 d'octubre de 1934, Companys proclama la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola i el govern declara l'estat de guerra a Catalunya. Empresona Companys, el govern i 3.500 detinguts, entre alcaldes, diputats i regidors.

En l'àmbit local hi ha poques imatges de l'època, tret de l'estelada al balcó de l'Ajuntament i la reposició de la creu al cementiri Municipal per part del nou consistori  amb Veramundo Bertran al capdavant. Es va clausurar l'entitat Palestra i el Centre Republicà que també havien penjat l'estelada. Després de les eleccions generals de febrer 1936, va guanyar la coalició d'esquerres del Front Popular. Azaña és el nou president i Companys retorna a la Generalitat. A partir dels mesos de febrer i març, el Front Popular i les dretes seguiran camins diferents. La dreta inicia el camí de la conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, mentre que l'esquerra es radicalitza. Tothom es prepara per al que sembla inevitable, el cop d'estat del 18 de juliol que ho va capgirar tot. Els ajuntaments es van veure desbordats per la situació de guerra i revolució, des del mes de juliol fins a l'octubre, on el Comitè Antifeixista tenia el poder. El Govern de la Generalitat va anar recuperant el control fins a nomenar un nou Ajuntament amb Pere Bertran, el 30 d'octubre de 1936.

Una situació fàcilment equiparable en l'actualitat. Si fem política ficció i imaginem un pacte d'estat entre PP i VOX que promogui la suspensió de les autonomies i la recentralització de l'estat, ens podria portar escenaris realment preocupants. Per aquest motiu és important divulgar i conèixer la nostra història. Per molts la història dels pares i dels avis.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic