TORNAR
PUBLICITAT

Jesús Miguel ‘Schummi’ Juárez: “Em quedo amb la solidaritat de tothom”

Un any amb la COVID: Parlem amb els batlles de la Conca d’Òdena

societat
Dimecres, 17 març 2021. 03:00. Toni Cortès Minguet.

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi, especialment durant el confinament?

Els records són múltiples, i tots en la mateixa línia: hem hagut d’afrontar una situació de sotrac i per a la qual ningú no estava preparat. Ha passat un any, però encara està tot molt recent en la nostra memòria perquè vam haver de prendre i d’assumir decisions molt contundents i que han condicionat la vida dels nostres veïns i veïnes. A Montbui, i crec que en general a tota la Conca, els serveis essencials van respondre molt bé, en una situació d’emergència sanitària límit. La pandèmia ens va colpejar els primers, i això va ser un hàndicap evident. Vam haver de tancar molts equipaments i serveis, vam haver de suspendre activitats, vam patir un doble confinament durant setmanes... Em quedo amb la solidaritat de tothom i amb el treball coordinat i incansable de moltíssimes persones que van ajudar a salvar vides i també amb la responsabilitat mostrada per la major part de la ciutadania.

Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya?

El més important va ser la feina coordinada de tothom en el territori en uns moments de màxima necessitat i urgència. Vam treballar plegats des del primer moment amb la resta d’Ajuntaments de la Conca, vam coordinar els serveis bàsics d’atenció a les persones. L’adversitat ens va unir de totes totes i a Montbui això es va entendre de seguida. La covid-19 va treure el millor de moltíssimes persones: la solidaritat, la responsabilitat, el civisme... La col·laboració entre veïns i veïnes. Els balcons del nostre municipi van ser un símbol. Els montbuiencs i montbuienques van tornar a donar una lliçó mestra del que és la responsabilitat, maduresa i convivència.

També, amb la perspectiva del temps, què creu que s’hauria d’haver fet diferent?

En situacions extremes, decisions assenyades. Ens hauria vingut molt bé poder disposar de testos, certament va ser un problema perquè ningú estava preparat pel que vam viure.

Segurament el confinament perimetral dels quatre municipis va costar molt de pair, va ser massa sobtat i ens va situar com a territori “diana” i zona zero de la Covid-19. Segurament, si ho mirem fredament, es va fer el que en aquell moment es va considerar adient, però molts veïns i veïnes van veure com d’un dia per l’altre la seva vida canviava radicalment; era una situació que no s’havia viscut mai I que va comportar un gir inesperat en el nostre dia a dia.

També penso que s’haurien d’haver gestionat amb molta més velocitat totes les ajudes a les persones afectades pel confinament perimetral, tant els treballadors i treballadores de la Conca que no podien anar a treballar com els de fora de la Conca que no podien entrar al nostre territori i que es van veure clarament damnificats. Des del territori ho vam reclamar units i des del principi, però altres administracions haurien d’haver respost amb molta més agilitat.

Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris? I la ciutadania?

Els sanitaris han salvat moltíssimes vides, han fet i fan una tasca impagable, i han lluitat contra un enemic nou, invisible i, sovint, massa desprotegits.

Els professionals de l’àmbit sanitari i sociosanitari, les persones dels serveis essencials, els comerços de proximitat... Hi hauria tants col·lectius i persones que es mereixen el nostre màxim reconeixement... La pandèmia ens ha demostrat la importància dels serveis públics, que han estat fonamentals per respondre de la millor manera davant una situació molt difícil. També ha fet valdre la tasca de totes aquelles persones i serveis que ens ajuden a tenir una vida millor.

Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos?

La Covid-19 s’ha endut desenes de vides de persones de Montbui, moltes d’elles durant la primera onada de març i abril, que va ser la més dura a casa nostra pel desconeixement que tenia tothom.

En l’àmbit de serveis de salut la Generalitat va optar durant sis mesos per no oferir serveis presencials al nostre ambulatori, tot i que es duien a terme altres tasques importants, tant a escala d’atenció telemàtica com de formació dels professionals.

Des del setembre hem anat recuperant serveis i presencialitat al CAP, si bé avui en dia encara tenim serveis, com ara Pediatria, que s’ofereixen fora d’aquí.

Val a dir que durant aquest mes de març està previst que s’instal·li un nou mòdul Covid-19 adjacent al CAP Montbui, cosa que permetrà millorar els circuits per gestionar els pacients amb coronavirus.

I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic?

L’impacte en l’àmbit econòmic per a les famílies del nostre municipi ha estat important. Com ha passat arreu, molts treballadors i treballadores han perdut directament la feina pel cessament d’activitat de les seves empreses a causa de les restriccions de les diferents onades de la pandèmia.

Pel que fa a les empreses, l’afectació ha estat important, però la majoria estan adaptant-se a un context de canvis i flexibilitat produït per la pandèmia. Pel que fa als comerços de proximitat, han patit moltes restriccions i han passat dificultats, sobretot els d’àmbits concrets com l’hostaleria, que han patit molts tancaments. Amb tot, val a dir que molts d’aquests comerços han resistit, han fidelitzat clients, i han demostrat que el comerç de proximitat és més necessari que mai en situacions difícils.

Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi?

Com a administració més propera a la ciutadania, la nostra responsabilitat era ser-hi. En format més reduït, més protegits, amb cita prèvia, però ser-hi. I així ho vam fer des del minut 1. En l’àmbit econòmic, l’Ajuntament va destinar 600.000 euros directes del pressupost 2020 a un fons de contingència necessari per actuar socialment. També vam reservar 2,4 milions d’euros del romanent municipal per a possibles actuacions. Aquest any 2021 continuem implementant aquest «pla de xoc».

Concretant, hem obert durant aquests mesos convocatòries d’ajuts directes als comerços (via MICOD), també ajuts directes a l’hostaleria, una línia de microcrèdits, ajuts a la millora d’habitatges de Gent Gran, ajudes a estudiants universitaris, suport a les famílies per potenciar el lleure educatiu, ajuts a l’escolarització, a la pràctica esportiva per evitar l’exclusió, també ajuts al pagament d’activitats... Continuarem treballant perquè volem que ningú es quedi enrere, recordant que l’Ajuntament és l’administració més propera i necessària a la ciutadania.

Quines actituds ha vist diferents o noves en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política. Ens ha canviat la COVID-19?

La covid-19 ens ha demostrat el valor de la proximitat, en majúscules. Quan la pandèmia ens ho posava més difícil i no ens deixava reunir-nos hem pogut valorar la importància de treballar plegats, de gaudir plegats, de valorar situacions quotidianes que abans podíem fer amb comoditat i que durant aquest any s’han restringit moltíssim. Segurament valorar més les petites coses i el treball col·laboratiu sortiran reforçats d’aquesta pandèmia.

En l’àmbit de territori, la col·laboració i entesa amb els alcaldes i alcaldesses de la Conca és una fortalesa que hem de defensar. És un valor afegit que no s’hauria de perdre.

Respecte als companys de govern, només paraules d’agraïment. Al peu del canó des del primer moment, aportant el millor de cadascú. Sense ells i elles, tot hauria sigut molt més complex.

Quin ha estat el pitjor moment? I el millor?

Quan el confinament ja era una realitat, van arribar els dubtes de moltíssimes persones que no sabien si entrarien a la Conca, si podrien sortir. Durant aquells dies les trucades, els missatges per Whatsapp eren constants. Els més durs de persones que havien perdut a algun familiar i no entenien el fet de no poder acomiadar-se. Va ser realment molt dur, perquè només els podia informar de com s’estaven duent a terme els protocols; la sensació d’impotència era gran, molt gran.

Per una altra banda, a Montbui la ciutadania va mostrar la major de les solidaritats; moltíssimes persones ens feien arribar missatges, correus electrònics on posaven la seva disponibilitat al servei de la comunitat, per a qualsevol cosa. També tot el personal de l’Ajuntament; personal de brigada, policia, OAC i resta de departaments. Va ser una sensació enorme tornar a comprovar que a Montbui les persones van sempre per davant.

Com preveu aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia?

Hem de ser positius i pensar que millorarem a mesura que la vacunació vagi completant-se i arribant a la majoria de col·lectius. Estem vivint quelcom que no havíem imaginat mai que viuríem. Segurament als països més desenvolupats es podrà recuperar una certa «nova normalitat» aviat, però no oblidem que d’aquesta pandèmia ha de sortir tot el món, i això implicarà democratitzar la utilització de les vacunes. El virus ha vingut per quedar-se, diuen els experts, però serà la ciència la que acabi guanyant aquesta batalla.

Del que no tinc cap dubte és de la capacitat que tenen els veïns i veïnes de Montbui per superar tot aquest malson, sigui quan sigui. I en aquest camí cap a la normalitat, ens trobaran sempre al seu costat.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic