Joan Beumala: “La Marató d’enguany ha d’ajudar a evitar l’estigma de les malalties mentals”

És una Marató que ha trigat "dos anys" a fer-se (havia de ser la del 2020, però es va dedicar a la COVID). Amb les seqüeles de la pandèmia, com rebeu aquesta Marató els que treballeu dia a dia amb la salut mental?

La Marató celebra aquest any la seva 30 edició, s'ha convertit en una cita anual amb la solidaritat per a la investigació de les malalties físiques i psíquiques. Dedicar-la a la salut mental en general i no a una patologia en concret, permet posar l'accent en el patiment i malestar de les persones degudes a factors emocionals i conductuals. Esperem que pugui fer més comprensible per la ciutadania que la salut, tal com defineix l'OMS és "un estat de benestar físic, mental i social" i d'aquesta manera evitar l'estigma de les malalties mentals.

En aquests gairebé dos anys de COVID, hi ha hagut una allau de consultes de salut mental? Quan hi va haver més casos? Després del primer confinament?

La irrupció de la COVID-19 va produir un impacte en la vida de les persones; en primer lloc, per l'emergència sanitària que es va acompanyar de la crisi econòmica i social, ja que tenia una conseqüència directa sobre les relacions interpersonals. L'Àrea de salut mental infantil i juvenil que està dins dels serveis de salut mental del Consorci Sanitari de l'Anoia, consta de dos serveis: el Centre de Salut Mental Infantil Juvenil (CSMIJ) que dona assistència ambulatòria especialitzada en salut mental a la població infantil i juvenil; i l'altre servei, l'Hospital de dia infantojuvenil, que permet intervencions terapèutiques de caràcter multidimensional en règim d'estada a temps parcial.

En el primer confinament, la situació sanitària era molt complexa i es va centrar principalment en l'atenció dels efectes en la salut física provocats pel virus. Per tant, el CSMIJ va donar atenció telemàtica als pacients que tenien les visites programades i sols es podien atendre presencialment els casos preferents i urgents. En el moment de la “desescalada”, és quan comencem a rebre derivacions de casos amb patologia bastant greu, que en alguns casos suposa una hospitalització parcial o total. Posteriorment, ha augmentat gradualment les derivacions per l'atenció d'infants i adolescents a l'àrea de salut mental infantil juvenil. Hi ha un increment molt significatiu de la primera i successives visites respecte a l'any anterior.

Com ha afectat aquesta situació específicament als infants i joves? Els joves són el col·lectiu més afectat?

Aquesta és la pregunta clau que hem anat verificant en cada una de les fases de la pandèmia. Tal com diu el psicòleg clínic i psicoanalista José Ramón Ubieto "no hi ha una experiència col·lectiva compartida de com viure la pandèmia, cadascú la viu a la seva manera".

Ara bé, podríem assenyala unes característiques específiques per als infants i els adolescents. El confinament va suposar un canvi, generalment una flexibilització dels hàbits de dormir, de menjar del temps d'estudi, d'esbarjo. Pels que respecte a les consultes del període de la infància les consultes van ser principalment pels trastorns de la son, trastorns alimentaris, trastorns de l'estat d'ànim, trastorns de conducta i també dificultats en els aprenentatges.

Pels adolescents, els seus amics, les seves amigues, el seu grup de pertinença és vital per compartir la soledat que cadascú pot sentir. El confinament va deixar-los abocats excessivament al món virtual, que en alguns casos pot oferir l'oportunitat d'una vida imaginària, però en altres potenciar l'exclusió que senten. Les consultes preferents i de gravetat que estem atenent pel que fa a l'etapa de l'adolescència estan relacionades amb el trastorn de la conducta alimentària (anorèxia), quadres depressius, conducta d'autolesió i ideació suïcida.

Els casos que han sorgit a causa de la COVID, sigui pel confinament o per les conseqüències socioeconòmiques, com es tracten? Des de la psicologia o s'han de derivar a psiquiatria?

La salut mental és la que es fa càrrec del malestar de les persones, les alteracions del comportament, dels símptomes que pot provocar les tensions que comporta la vida. Els equips que donen atenció en salut mental a la població infantil i juvenil, són multidisciplinaris i estan formats per: psiquiatria, psicologia, personal d'infermeria, treball i educació social i personal administratiu. Cada disciplina té la seva funció dintre del pla terapèutic que s'elabora per a cada pacient tenint en compte les seves particularitats.

Quines polítiques de prevenció es poden dur a terme?

La prevenció és un factor clau per fer un pronòstic en l'abordatge de les malalties mentals. Podria assenyalar alguns aspectes que hi estarien relacionats. L’Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea que té els índexs més baixos de professionals de salut mental per cada cent mil habitants. Per tant, és evident, que falta dedicar més recursos econòmics.

D'altra banda, cal una distribució lògica dels recursos econòmics, tenint en compte la realitat dels diferents àmbits (salut, educació i social) pel que fa a la salut mental. L'articulació dels recursos que es destinaran a la salut mental en aquests àmbits serà clau per teixir una assistència més sòlida per la detecció i atenció de problemes emocionals i conductuals dels joves.

Tanmateix, cal potenciar el treball en xarxa per a l'atenció dels infants i adolescents que presenten trastorns mentals. Els adolescents estan vinculats als centres escolars, als casals joves, activitats extraescolars i tenen un pes específic per a ells. Una atenció integral ha de contemplar la coordinació d'aquests àmbits.

El teletreball ha assuaujat els problemes i l'estrès o ha portat a dins les llars les casuístiques de la feina i ha agreujat situacions?

Una de les conseqüències del confinament va ser per algunes professions l'aparició del teletreball. En un primer moment era l'única manera de poder seguir vinculat amb els estudis pels infants i adolescents i la feina pels adults.

Els nens i nenes petits necessiten la presència dels pares, demanen la seva atenció, per això la distribució del temps que els pares dediquen als fills/es i a la feina és més complexa.

El treball virtual té com a efecte, encara que la persona no es desplaci físicament, un cansament. En les videotrucades, has de sostenir la mirada contínuament, el silenci es fa incòmode, per això el temps es comprimeix i esgota a la persona.

Vist amb perspectiva, l'alta incidència a l'Anoia i a la Conca d'aquells primers mesos de pandèmia (amb moltes més defuncions) i el context socioeconòmic previ (zona amb atur alt) fan que hi hagi més incidència en la salut mental respecte a altres punts del Principat?

El mes de març de l'any passat la Conca d'Òdena va ser la primera zona que es va confinar a Catalunya. Per tant, els efectes de la pandèmia pel que fa a la salut física i mental van aparèixer abans que altres zones del país.

No teníem punts de referència del que s'estava vivint i pel que podria passar. La perplexitat, el neguit, la por eren els sentiments predominats. El virus que no distingeix entre territoris ni classe social es va anar escampant per tot arreu. Ara bé, les condicions econòmiques i socials sí que influeixen en com afrontar els efectes del virus. Per exemple, no és el mateix passar el confinament en un habitatge que té terrassa que en un habitatge el que han de compartir diverses persones una habitació. No és el mateix viure en una zona geogràfica que disposi de les vacunes que una altra que no.

Quins factors de protecció pot tenir el ciutadà per evitar el malestar? El sistema econòmic o els valors que es transmeten en l'actualitat fa que la salut mental de la ciutadania sigui cada cop més fràgil?

Aquesta és una pregunta que introdueix diferents registres i complicada de respondre. Cada època té els seus ideals que orienten la manera de pensar i actuar de les persones. El sociòleg Zygmunt Bauman va formular el concepte de "modernitat líquida" per referir-se que els vincles entre les persones, entre els mercats ja no tenia la solidesa de les generacions anteriors. Per tant, la incertesa era i és un element que forma part de les nostres vides.

Tanmateix, la societat actual, hiperactiva, dificulta la possibilitat de posar una pausa, precipita l'actuació i el consum continu i immediat. Ser-ne conscient és un primer pas per no quedar atrapat en un funcionament que pot provocar un dels afectes de l'època: l'angoixa.