TORNAR
PUBLICITAT

Joan Pinyol: “A l’única família a qui se li ha concedit recuperar el seu familiar del Valle de los Caídos ha estat precisament la que no el volia treure d’allà”

Les despulles de Joan Colom, avi de l’autor del llibre Avi, et trauré d’aquí es troba a la llista dels 31 cossos que han de sortir properament del Valle de los Caídos

societat
Diumenge, 5 gener 2020. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Fa uns mesos, AnoiaDiari commemorava 30 anys del moviment d’insubmissió que va acabar amb l’obligatorietat del servei militar, on alguns testimonis narraven els itineraris legals que el tribunal militar primer i el civil després els van obligar a recórrer, com a culpables de desobediència davant una legalitat, la de l’Estat espanyol, que xocava amb els tractats internacionals adoptats pel mateix Estat. Dissoldre una legalitat vigent és el que Joan Pinyol (Igualada, 1966), capelladí, actualment professor de Llengua i literatura catalana a l’institut Pere Vives Vich d'Igualada, duu a terme amb la voluntat de treure el seu avi, Joan Colom, del lloc on es troba enterrat. Joan Colom va ser un soldat republicà caigut al front de la Guerra Civil; va ser enterrat en una fossa a Lleida, i posteriorment exhumat i traslladat de nit al Valle de los Caídos per, literalment, omplir criptes d’un monument funerari que ha esdevingut nínxol de la ideologia feixista. La seva memòria ha estat recollida en el llibre de Pinyol, Avi, et trauré d’aquí, i el desenllaç per portar les despulles de Joan Colom a Capellades compten amb un procés administratiu i un doble procés judicial obert a nivell nacional i internacional —la via argentina. També, segons Pinyol, s’ha parlat amb abats de l’orde benedictina perquè intercedeixin en favor de la causa davant l’orde de l’Abadia de la Santa Cruz, comunitat religiosa que regeix el Valle. AnoiaDiari parla amb el net del republicà caigut a Lleida per saber en quin moment del procés d’exhumació es troba Joan Colom, i Pinyol ens cita a la Societat La Lliga de Capellades, on el trobem conversant amb uns amics sobre les presentacions que ha fet des del març arreu del territori.

Com respon el públic en les presentacions d’Avi, et trauré d’aquí?

Vam començar-les al març i m’he adonat que la gent respon de forma diferent depenent de la zona. Si coincideix, per exemple, en territoris que van ser escenari de combats, com la Torre de Fontaubella, al Priorat, una zona amb encara moltes fosses comunes, de 130 habitants que té el poble, en van venir 70. En zones que van ser front de batalles t’adones que el sentiment està latent, que no és una cosa de fa anys, i la gent s’obre i t’explica el seu testimoni

T’has plantejat recollir-los?

He escoltat històries increïbles, de menysteniment, de repressió, i donaria per a un llibre sencer, sí.

S’ha exhumat el cos del dictador Francisco Franco. Com va començar el procés d’exhumació de Joan Colom?

Fa 11 anys, amb la comprovació de l’estat del cos i la sol·licitud d’una subvenció per a la memòria històrica, que ens van denegar.

Què hauríeu pogut fer amb la subvenció?

Tot va a parar al mateix lloc. Hauríem pogut tenir el pressupost necessari per actuar, identificar el cos a través de les proves d’ADN i reparar aquest greuge. Se’ns va comunicar que al setembre del 2010 es farien unes comprovacions per saber l’estat dels cossos enterrats. L’informe dels forenses va concloure que els cossos no es podien treure a causa del seu mal estat estat en què es trobàven i pels molts anys de filtracions d’aigua de les pluges. Però jo sé que l’estat de l’avi no és aquest, perquè a data d’avui sabem exactament en quina cripta hi ha el seu cos.

Aquesta és la negativa que us la dona l’administració.

Hem rebut negatives administratives i jurídiques. Se’ns ha respost que no hi havia protocols ni precendets per actuar en l’exhumació. Després hi ha hagut també la negativa de la comunitat religiosa del Valle. Prèviament a l’exhumació del dictador, el setembre d’aquest any. es va publicar un informe de l’Institut de Toxicologia Antoni Torroja favorable a l’accés a les tombes. El Consejo de Administración del Patrimonio Nacional va autoritzar l’exhumació de 31 cossos, entre els quals hi ha el de Joan Colom. En aquest punt, es va anunciar el procés d’exhumació del dictador i després hi ha hagut les eleccions. Fa una setmana ens van convocar als familiars a Madrid, els dies 6, 7 i 8 de novembre, per anunciar-nos l’autorització. En el meu cas, la cita era el dia 7 a les 12 del migdia i el burofax que m’avisava va arribar a casa el mateix dia 7 a dos quarts d’1 del migdia. Pitjor impossible. Amb tot, ho vam resoldre per via telefònica.

Quins passos heu de seguir?

Ara tenim aprovada la tasca per entrar on es troba enterrat Joan Colom, comprovar l’estat dels cossos, contrastar les proves d’ADN i entregar-nos el cos. El pressupost està fet, tenim l’autorització i ara se’ns dirà que s’han d’identificar els 502 cossos de Lleida que s’hi van portar en el seu moment. Durant el govern de Felipe González, a causa de les filtracions d’aigua, es va decidir traslladar d’un lloc a un altre els cossos: els van treure de la cripta esquerra del costat de l’altar i els van traslladar a la capella del Pilar. Per evitar-ne un deteriorament major, es van posar en caixes noves. Altres companys amb familiars enterrats en altres zones del Valle ho tindran més difícil per identificar les despulles dels seus familiars.

Com valores el fet que calgui una identificació d’ADN per a l’exhumació del cos de Joan Colom?

Les caixes que van traslladar amb nocturnitat i traïdoria duien la identificació dels cossos, però en cada caixa n’hi havia 8. Les van emplenar dels cossos com si fos a granel. És així de bèstia.

Però no hi ha voluntat per part de l’administració per oferir les identificacions...

Clar, tot és un despropòsit molt gran. Fins i tot algunes famílies dels seus Caídos por la Patria han demanat de treure’ls. Si el difunt era del bàndol guanyador, se’l traslladava en caixa individual, i si  era del perdedor, se’n posaven 8 en cada caixa. Una discriminació que no s’explica. L’any 90 haurien pogut comunicar als familiars que les seves tombes es trobaven en mal estat, però van heretar les males formes de la dictadura franquista. És una deixadesa que s’ha anat perpetuant. Quan el 2010 vaig anar a veure les tombes, entre cripta i cripta hi havia una tíbia, allà tirada... No hi ha cap mena de mesura.

Deies que teniu les proves d’ADN fetes.

Sí, les té el Banc d’ADN de la Generalitat de Catalunya. El govern espanyol ha obert també ara un Banc d’ADN, on haurem de dur les proves de la meva mare i la meva tieta. Ens resta esperar a les tasques de recuperació dels tècnics quan entrin a les tombes per saber quines dificultats es trobaran. Ara mateix, a nosaltres se’ns ha autoritzat demanar el cos de Joan Colom, que ja és molt! En l’àmbit administratiu, encara esperem, en el  judicial, estic amb la via argentina. Estem pendents de l’exhort,  i de reafirmar-me en la querella contra aquells que durant la dictadura de Franco van profanar la tomba del meu avi i aquells que durant la democràcia als anys 90 la van tornar a profanar per moure el cos de lloc. En el terreny religiós, em vaig entrevistar amb el pare abat de Montserrat, per si d’alguna forma es podia pressionar per la via benedictina, per resoldre la situació. Més que cap indemnització, demano poder recollir aquell cos i enterrar-lo al costat de la meva àvia, perquè descansin junts i en pau.

Tens un prec a l’església, una demanda administrativa i una via judicial oberta.

Estic a l’Agrupació de Familiars per l’Exhumació de Republicans del Valle de los Caídos, alguns d’Astúries, del País Basc, d’Aragó, d’Àvila... Fins no fa gaire tenia un advocat a qui havia atorgat poder notarial per fer els passos que calgués, però entenc devia ser un home de partit, potser, i després de dir-li de querellar-me contra Felipe González  em va deixar de representar. Estic preparant una doble querella, per la via nacional i per la via internacional. Demano que el govern actuï, per la via que calgui. La filla gran del meu avi és molt gran, la meva mare té 89 anys i la meva tieta, 93. Tan de bo puguin recuperar el pare.

Consideres que exhumar Franco és haver acceptat el símbol feixista que suposa ara com ara el Valle?

És una anomalia immensa que se segueixi venerant un dictador genocida. No s’explica que el Valle tingui una missa diària, cantada, concelebrada. A l’única família a qui se li ha concedit recuperar el seu familiar del Valle de los Caídos ha estat precisament la que no el volia treure d’allà. És una paradoxa absoluta, però ha estat una forma de començar. Segueix sent un búnquer de la dictadura, amb simbologia feixista, amb una abadia benedictina que cobra 340.000 euros anuals que no ha de justificar i que també gestiona, a partir de donacions, els serveis que ofereix a l’Hospederia, un hostal on els visitants hi poden passar temporades, com si fos un paradís fiscal.

Directament, com si fos una donació.

Sí, no ho han de justificar enlloc, n’estan exempts. Una anomalia més. És un espai on la llei fiscal tampoc no actua.

Quina funció donaries al Valle?

Primer cal resoldre el greuge de tots aquells que van ser robats de les fosses i portats allà. No li podem canviar el cartell des de fora i dir que ara és el monument de la memòria històrica. Va ser ideat per donar record a uns vencedors d’una guerra que es van imposar per les armes i hi van portar cossos dels dos bàndols. Quan estiguin resoltes totes les demandes dels familiars aleshores potser et pots plantejar què fer amb el Valle. Jo ho tindria molt clar: el buidaria completament i tots els cossos que no siguin reclamats els portaria a un memorial neutral, diferent, en un altre lloc que fos un memorial de la Guerra Civil on hi hagués explicat tot el conflicte, parlant també del govern legítim republicà que hi va haver. Tota l’estructura del monument està en molt mal estat. Si el volen mantenir com un homenatge a les víctimes, com a Mauthausen, en comptes de ser com és ara, un homenatge als botxins, als que van guanyar la guerra, ja s’ho faran. El meu objectiu és treure l’avi d’allà i amb això estem.

Per què creus que els partidaris de mantenir el Valle de los Caídos com està pensen que allò que pot tancar ferides és l’oblit del conflicte i no el retorn dels morts als seus familiars?

Des de l’associació Defensa de los Caídos un dia em van dir que no s’oposaven al fet que jo tragués el meu familiar, però si per fer-ho calia tocar el cos d’un altre difunt, doncs no era correcte. Clar, després que l’hagin mogut de lloc dues vegades, que et diguin això, sabent que enterrat amb ell hi ha els 502 de Lleida... No crec que cap família ens digui que no podem tocar el seu difunt. Participen de la idea d’oblidar-se dels morts i preocupar-se dels vius. Aleshores gràcies, perquè aquesta és la nostra voluntat, la dels vius, treure al Joan Colom d’allà.

L’operació del trasllat dels cossos de la forma que es va fer creus que té alguna simbologia?

A Gijón van buidar un cementiri sencer amb gent enterrada en el segle XIX. Necessitaven cossos, materialment. Això sí, ho van registrar tot, el nom de l’empresa, les persones que van obrir la fossa, el lloc exacte on els deixaven, però no ho van dir a les famílies. Era una operació per justificar les despeses, però no ho comunicaven. Van robar els cossos


2 Comentaris

R

Rosa Serrano

Navarcles

7 de gener 2020.07:00h

Respondre

Espero sincerament que ben aviat les restes del teu avi estiguin amb els de la teva àvia. Ànims i força, Joan.

E

Eulàlia Busquets Lluch

Barcelona

5 de gener 2020.11:58h

Respondre

És un horror franquista un malson.... El Joan i tots els familiars tenen dret a enterrar els seus morts on vulguin i al retorn dels cossos robats j de la seva dignitat.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic