Joan Soler: "Els Petits diables i Pixapólvores som un referent a Catalunya"

Com, quan i per què va néixer la colla dels Petits Diables i Pixapólvores d'Igualada?

L'any 1999 l'Ajuntament d'Igualada va proposar fer una cercavila infantil amb foc i, en aquells moments, no hi havia cap colla infantil. Un grup de pares i mares de nens i nenes l'escola de l'Ateneu Igualadí, que els agradava el foc i anaven a correfocs de fora d'Igualada o a la Patum infantil, van decidir, aprofitant aquesta avinentesa de l'ajuntament, crear la colla, l'any 2000. Aquell any ja es va sortir per festa major. Va ser una colla d'amics, pares i mares, que van tirar endavant aquest projecte, amb la complicitat de l'ajuntament, que va llençar la idea.

Com va ser la resposta, en aquell moment?

La colla va començar del no-res. Es va fer una mena de càsting obert a nens que volguessin fer foc, a l'amfiteatre de les Comes i la sorpresa va arribar quan, preveient que hi anirien una dotzena de nens s'hi van presentar cinquanta. Aquí van veure com podria ser d'important fer una colla infantil de diables a la ciutat. D'aquí va sortir la primera colla, integrada per una trentena de nens. Aquesta va ser la llavor dels Petits Diables d'Igualada.

Vint-i-dos anys després hi ha llista d'espera...

Sí, hi ha llista d'espera, però, afortunadament, és més curta que fa cinc anys. Llavors era exagerat, perquè per edats plegaven pocs nens i es deixaven poc espais lliures. Ara la llista és curta. Pensem que els que s'han apuntat aquest agost per la festa major pràcticament podran participar tots a la de l'any vinent.

La colla té dos grups, segons les edats?

Sí, hi ha els Petits diables, que van de vuit fins a dotze anys, i la colla juvenil, els Pixapólvores, de dotze fins a divuit anys. Per sota els vuit anys, de sis a vuit, els que vulguin poden entrar a la percussió. És a dir, amb sis anys es pot entrar a percussió i a partir dels vuit a foc. Qualsevol interessat pot entrar tant a Petits diables com a Pixapólvores directament, no cal passar pels Petits diables si, per edat, pot entrar als Pixapólvores.

Què han de fer les famílies que vulguin apuntar els seus nens a la colla?

Ens han d'escriure un correu a petitsdiables@gmail.com, donant les dades del nen o nena que vol entrar i un contacte per poder parlar amb els pares, mares o tutors.

Quin és el següent pas?

Han de fer un curs de foc bàsic obligatori, que també fan els pares, perquè en moltes ocasions col·laboren en els correfocs. A partir d'aquí, benvinguts a la colla!

La colla és una bona escola, tant de foc com de cultura popular en general?

Sí. Per una banda, és un bon punt d'entrada a la cultura del foc. També és un bon camí per entrar a la cultura popular en general, molt interessant per a la nostra ciutat i per al nostre país. Igualment procurem educar els nens en valors. Que facin grup, que facin colla, que facin amistat i companyonia. Que aprenguin a compartir i conviure.

És important que les entitats de cultura popular tinguin la seva pròpia "pedrera"?

Sí. Hi ha colles que ja ho estan fent, com els de Dessota, que estan fent una gran tasca en aquest sentit. És una manera d'introduir la canalla en aquest món. Si esperem que entrin pel seu compte quan siguin adults –que també està bé–, potser anem tard. És una manera d'introduir-los a la cultura popular, una manera de fer-los estimar Igualada i el país. I dona els seus fruits...

Igualada és una ciutat de foc?

Igualada és una ciutat de foc, però no és una ciutat tradicional de correfoc. No hem de confondre la cercavila i el correfoc. Hi ha ciutats, com Centelles, que és un centre de foc molt important, que tenen molt clar la diferència. Però, de mica en mica, Igualada s'hi va posant. Ara hi ha dues colles infantils, i també hi ha les colles d'adults. A poc a poc la ciutadania es va educant. Tot i que a l'hora de fer un correfoc ens topem amb els problemes de sempre...

Tenim el futur garantit?

Penso que sí. La majoria, quan arriben als divuit anys i han de deixar la colla, busquen una colla d'adults. La majoria continuen. N'hi ha que ho deixen, però la majoria és perquè porten cremant dels vuit fins als divuit anys, s'ho han passat molt bé i ara busquen altres coses, altres aficions.

És una activitat segura?

Sí en principi és molt segura. Els nens van molt ben protegits. Tot i que el risc zero no existeix enlloc, podem dir que és molt segur. En vint anys només hem tingut un cas d'una cremada d'un nen, i va ser per una "carretilla" que va rebotar d'una altra colla cap a nosaltres.

En una època en què la canalla està abduïda per les tecnologies, les colles de cultura popular com la vostra bona desconnexió?

Sí, és una bona activitat per "aparcar" la tecnologia. Quan fan l'activitat, desconnecten. Hem aconseguit separar-ho molt.

  A part de la festa major, quines activitats feu al llarg de l'any?

No només ens limitem al correfoc de Sant Joan i a la festa major. Afortunadament, som un referent a Catalunya, especialment en comarques com el Garraf, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat o l'Osona, on ens tenen en molt bona consideració i ens conviden a moltes sortides. Si podem sumar el mínim de gent, procurem participar-hi sempre. En aquests intercanvis, la canalla s'ho passa molt bé, són trobades molt emotives per a ells. Gaudeixen molt. S'emocionen quan surten o a l'inrevés, quan es va suspendre el correfoc de festa major per la pluja molts van plorar.

Com sempre, darrer una entitat cultural hi ha persones, anònims i generoses, que dediquen temps i esforços a la colla.

Nosaltres hem recollit la llavor de la primera junta i les que van venir després. Van fer una gran tasca i ara som uns referents a Catalunya. Som una colla molt viva i amb moltes ganes de fer coses. Som una junta que treballem moltíssim, hem donat tot i més, sacrificant hores de treball i de temps lliure. La junta i la colla som una gran pinya.

Continuaràs com a president de l'entitat?

La idea és deixar-ho aquest any. Fins ara la colla ha tingut dos presidents, el Toni Monclús que és qui ho va engegar i hi va estar al davant deu anys, i jo, que vaig agafar el relleu el 2010 fins ara. Tot i que m'ho estic passant de conya, ja toca un canvi. He tingut la sort de tenir un gran equip al voltant, molt treballador, que fa que m'hi senti molt a gust, que em costi fer el pas, però ja toca. És hora de buscar una presidenta, que també ja tocaria...