TORNAR

Jordi Riba: "Hi ha poques inversions del Govern i això és un llast per a l'Anoia"

Entrevistem Jordi Riba, candidat anoienc del PSC a les eleccions al Parlament

politica
Dijous, 11 febrer 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Jordi Riba i Colom, de 45 anys, serà el número 19 de la llista del PSC a la demarcació. Una posició que sumada a la pujada socialista que preveuen les enquestes el pot portar al Parlament. Amb un ampli bagatge dins la política municipal -va ser home fort del govern de Jordi Aymamí i regidor durant 16 anys a Igualada- ara afronta per segona vegada unes eleccions al Parlament com a representant del PSC anoienc.

Què es juguen l'Anoia i Catalunya en les pròximes eleccions?

Continuar amb la paràlisi des del 2010, amb la confrontació constant, entre forces polítiques, la pròpia població i dins del Govern, o bé afrontar la reconstrucció del país. Estem convençuts que qui pot fer això últim és Salvador Illa.

I què proposa el PSC per "reconstruir"?

Recomposar el teixit econòmic i productiu, amb la gestió dels fons europeus. Ha de ser la palanca de transformació de l'activitat productiva: economia verda i digitalització. I sense obviar els autònoms i les ajudes per a les pimes, que són la riquesa del país. Que puguin reemprendre la seva activitat. Si hi ha un Govern progressista i d'esquerres, ningú quedarà enrere. Garantirem que hi hagi igualtat d'oportunitats. Sense oblidar reforçar el sistema sanitari.

Pedro Sánchez i el PSOE fa tres anys que són al govern espanyol, gairebé. Però continua la llei mordassa o la reforma laboral del PP. I els fons europeus sembla que només es negocien amb les grans empreses de l'IBEX i no sabem com aquests diners arribaran a les petites empreses.

El fet és que el govern Sánchez no va poder aprovar pressupostos fins a finals del 2020 i pel mig hi van haver dues convocatòries electorals. Hi havia forces polítiques que no van voler aprovar uns pressupostos que beneficiaven Catalunya. Aquests pressupostos d'ara també ho són. Pel que fa a les lleis que comenteu, no s'han derogat, però hi ha modificacions significatives. La legislació laboral no es pot derogar de pla, des del punt de vista legislatiu, calen canvis específics. Hi ha molts àmbits: recursos àmbit social, transferències a les comunitats, orientació de polítiques de l'estat... és un referent el que s'està fent ara. Ho fem diferent del que proposa la dreta o el que proposen els independentistes.

Des de 2010 no hi ha cap Govern amb majoria absoluta a Catalunya. Quina combinació hi pot haver que garanteixi una estabilitat?

Bé, no hi havia majoria, però la CUP va investir i donar suport als darrers presidents. El país està empatat amb si mateix. Això ens paralitza. Caldran acords i consensos transversals, que permetin resoldre aquesta situació. Cal passar pàgina i donar prioritat a la gestió. Les forces independentistes mateix ja parlen de “la gestió del mentrestant”, tot i que després no siguin capaços de sortir de la dinàmica. Hi ha problemes que no s'han tractat i que estan pendents.

Els partits independentistes fan èmfasi en el que no es pot gestionar des de la Generalitat i que és essencial. Qüestions com el Corredor Mediterrani que el Ministre Ábalos celebra, però que es tracta d'un tram de Madrid a Elx.

El Corredor Mediterrani s'està fent. Són obres que s'estan fent en molts trams i dins el finançament europeu s'hi engloben molts sectors.

La gestió del govern espanyol i de Salvador Illa pel que fa a la pandèmia l'avalen per ser President? L'Estat presenta un dels pitjors registres de la Unió Europea pel que fa a la COVID-19? I hi ha hagut autocrítica?

Autocrítica tota. Hi ha hagut errors, però és fàcil fer la travessa el dilluns. Els números de la pandèmia són dramàtics arreu. Hi ha una dèria a fer comparatives luctuoses. Cada vegada els països estan en paràmetres molt similars. Depèn dels fluxos de mobilitat i de turisme, però països que en la primera onada se n'havien sortit, ara han empitjorat. Però la conjuntura històrica davant una gran pandèmia és diferent: ara treballem diversos països units, això ha permès desenvolupar vacunes, evitar la competició per qui les té abans. I ara, la vacuna pot estar a l'abast de tothom.

Què cal fer a l'Anoia fins el 2025 i què proposen?

Per exemple, a part de les obres de les carreteres i acabar la Ronda Sud, afrontar d'una vegada el soterrament. Cal un Govern que posi aquestes obres que estaven al calaix i en funció de les disponibilitats econòmiques, que es converteixin en obres. Cal deixar de ser una comarca desafavorida i amb rendes familiars disponibles de les més baixes i no entenem que el Govern continuï sense fer inversions importants. Hi ha poques inversions i això ens condemna, ens posa al vagó de cua. No pot ser que els joves i fins i tot els més formats hagin de cercar oportunitats fora de la comarca.

De tots els candidats i candidates, qui no vol veure ni en pintura com a nou President/a?

En cap cas votaria de president un representant de l'extrema dreta

Gerard Quintana es mereix el Premi Ramon Llull?

No veig perquè no.

En l'acte d'investidura del nou President o Presidenta, qui li agradaria que cantés 'Els Segadors'?

Vejam... Sílvia Pérez Cruz, representa un punt de trobada.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic