TORNAR
PUBLICITAT

Josep Maria Palau: "No hi ha cap renúncia, però cal assolir una majoria social inapel·lable per a la independència"

Entrevistem a l’actual portaveu d’ERC a Igualada, Josep Maria Palau

politica
Dimarts, 23 abril 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Aquest mandat és el darrer en la política activa de Josep Maria Palau, alcalde de Jorba 12 anys i quatre anys cap de l'oposició a Igualada. Palau, de 51 anys, és tècnic de la Conselleria de Salut (sub-director general de Gestió Econòmica) i parla amb Anoiadiari d'aquest bagatge com a representant electe i com a membre d'ERC en una etapa agitada amb el referèndum per la independència i la repressió als presos polítics. De fet, ell va viure en primera persona els registres del 20-S, a la conselleria d'Economia, un tema pel qual és obligatori preguntar.

És un pas al costat? Per què?

Porto dotze anys com a alcalde de Jorba i quatre més com a regidor a Igualada, sent portaveu de l'oposició. Per tant, era convenient que noves persones agafin el relleu. Crec que encara puc aportar quelcom més, però he anat veient que era difícil compaginar la feina que faig de regidor amb la que faig a la Generalitat, de tipus tècnic. Requereix molta més dedicació Igualada i el més raonable era ajudar des de fora. Ho tenia clar des de mitjans de mandat.

Han estat quatre anys de transició?

Probablement. Posem unes bases per un futur sòlid per ERC Igualada i estem satisfets del que hem fet aquests anys, s'ha reforçat la quantitat de gent, simpatitzants i militants. Els regidors crec que hem bastit uns continguts que donaran joc i ens permetran afinar en el futur... hem construït. He tingut companys immillorables, tant a Jorbacom aquí, amb la Carolina i l'Enric, a més de la Iolanda Gandia o el David Prat. 

A Jorba, un poble de tradició fins aleshores convergent, com va plantejar els canvis?

Van ser 12 anys molt positius i que han tingut continuïtat amb l'equip de govern actual. Vaig comptar amb un gran equip també, Josep Maria Vallès, Anna Pérez, Salvador Graells, Isabel Marmi, Joan Mula, Josep Armengol, Miquel Albareda, l'alcalde actual David Sánchez... i molts col·laboradors. Vam fer aportacions de millora i destacaria que vam aportar una altra manera de fer política municipal: escoltar, fer, explicar... Sí es fa bé, les coses surten bé i hi ha un retorn. Si aquestes tres coses 'escoltar, fer, explicar' no es practiquen suficientment, les coses poden grinyolar més. Cal estar un 80% de temps al carrer, més en un poble petit. I a Igualada també, però és més important saber moure's als mitjans de comunicació i les xarxes socials. 

A Jorba vam ser valents i vam tirar endavant iniciatives, com connectar-nos a la xarxa de l'aigua potable de la Conca d'Òdena, perquè no podíem comptar només amb els pous. Va ser un salt endavant. També hi va haver el nou consultori mèdic, llar d'infants, parcs a Sant Genís i al Pla de Torroella, comprar el castell... I arranjar l'Avinguda Canaletes. I queden coses ja encarrilades, com l'edifici de serveis per a la gent gran o per a les entitats. També vam intentar moure'ns en el terreny de la captació de noves empreses al Pla de Cal Blasi.

Això és cert, però en aquells terrenys al final no s'hi va concretar res. Es va parlar de parc tecnològic, parc d'innovació i després del trasllat dels blanquers d'Igualada. A dia d'avui, no s'ha concretat què hi haurà.

Al final, el projecte, tot i que ben concebut, no va prosperar. Molts projectes de desenvolupament econòmic a la Conca no han reeixit. No vol dir que es renunciï a que hi hagi una bona iniciativa en aquella àrea. Crec que hi ha una línia de treball que el David Sánchez continua.

Es va pecar d'optimisme?

No, però vam fer tard. Hi havia unes empreses interessades, el període 2003-2007, que semblava ben possible. Hi havia empreses potents que estaven d'acord en ser en un polígon amb un 15% del sostre de cada nau es dediqués a laboratoris i espais de recerca... era la idea. Però urbanísticament no estava aprovat. Quan vam tenir el vist-i-plau d'Urbanisme ja portàvem quatre anys de crisi... Si hagués estat aprovat el 2004 o 2005, la situació hagués estat una altra. 

En aquella època, el 2007, era a l'executiva d'ERC comarcal. Es va fer el pas de trencar amb el PSC al Consell Comarcal quan eren socis a ajuntaments com Piera i en plena època del Tripartit. Es van anticipar al pacte independentista amb CiU que després hi hauria a Igualada i a la Generalitat.

Hi va haver una manca d'obertura del PSC. I en aquell moment vam pensar, per què no?, cercar un pacte amb CiU. Jaume Salvador Guixà, que portava les negociacions des de CiU, va saber articular els ponts i es va aconseguir un pacte satisfactori fins ara.

Però aquesta sintonia es va trencar el 2015 a Igualada. Per què?

Cert. Deixo ben clar que sempre he tingut bona sintonia personal amb tothom, també amb Marc Castells. Què passa? Que el maig de 2015 passem de ser tercers a primer partit de l'oposició. Ja no podíem continuar sent el complement de ningú, per la caiguda del PSC. Estàvem lluny del 45% de CiU, però amb el 15% vam aconseguir ser segona força i, per tant, ens corresponia liderar l'alternativa per arribar a ser el primers i assolir l'alcaldia en el futur. Es va analitzar amb la militància i tothom volia visualitzar i treballar per un model diferent a Igualada... vam intentar articular una alternativa d'esquerres i, de fet, s'ha anat construint amb CUP i Decidim. Amb el PSC, en alguns casos sí, però en altres moments li ha posat fàcil el recolzament a CiU. 

Per tant, l'Esquerra de 2015, valgui la redundància, va estar més a l'esquerra que quan es va pactar el 2011 amb CiU o va ser tàctic?

Torras i Requesens van estar igualment a l'esquerra ideològica. Per resultats electorals van exercir el compromís de manera diferent, i era tan raonable aleshores aquell acord amb CiU, per l’estabilitat que requeria el govern de la ciutat, com raonable és la nostra posició del 2015. La meva opinió és que, si la suma ho fa possible, Esquerra ha de prioritzar sempre l'acord amb altres formacions d'esquerres compromeses amb el país. A vegades, la suma i les circumstàncies no ho fan possible i cal cercar altres acords. 

Posen la banya en el tema de l'IBI, l'habitatge social i la recollida de deixalles. Pel que fa a l'IBI critiquen que és molt alt, però un partit progressista que vulgui rebaixar un impost es fa estrany...

Sí, teòricament sembla rar, però ho argumentem amb molts precedents i, sobrerot, per una raó d'equitat respecte d'altres ciutats. Moltes forces d'esquerres han reduït la pressió fiscal... per exemple a Sant Vicenç dels Horts amb Oriol Junqueras. A Igualada ho plantegem perquè un cop s'analitza la contribució dels igualadins i igualadines en relació a altres viles catalanes similars, és molt més alt. Vic i Vilafranca tenen serveis similars i menys impostos. També Figueres, Olot, Tortosa, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí. Això posa de relleu que es pot pagar menys, baixant els impostos gradualment, sense baixar la prestació de serveis. Es pot ser més eficient, estalviant en contractes de l'aigua -perdem 400.000 euros anuals-, la recollida de deixalles o el de l'Infinit. En aquest cas, no és un contracte de l'equip de govern actual, però en vuit anys ja es podria haver canviat o millorat molt més.

Però a l'Infinit hi va haver sancions.

I va haver una petita millora en l'Infinit, cert, però es podria haver millorat més. Si hi hagués hagut una millora en l'eficiència, potser podríem haver destinat la diferència a pagar menys impostos o dedicar diners a altres finalitats. Què ha passat? Vuit anys i hem transformat molt poc la ciutat. Per començar no tenim pla urbanístic. Tampoc s'ha fet res perquè hi hagi una millor mobilitat o bé nous pulmons verds i equipaments a la ciutat, passos per a que la indústria tecnològica s'ubiqui al Rec, canvis en el model productiu... Hi ha bones notícies, sí, s'han fet coses bé: més autoestima, inversions a Can Parera o la projecció universitària. Amb això només, no crec que siguem capdavanters en la nova indústria. Però això no transforma el model productiu d'Igualada. Calia aprofitar el clúster TIC, que està fent seus a fora, com també el del disseny. Cal teixir aliances entre aquests dos sectors i fer alguna cosa singular al Rec. I trobem a faltar mesures concretes: subvencions en R+D a les pimes, per exemple, que permetessin contractar persones en matèria de recerca i incorporar coneixement. Ajudar a les pimes a fer salts endavant. Pensem que la clau és el coneixement també dins les empreses, que els joves no facin el projecte professional a fora. 

I també penso que el govern Castells ha anat coix en la igualtat d'oportunitats. Només 34 pisos de lloguer social... A Igualada hauria de ser més assequible viure-hi. Tenim més de 2.000 habitatges buits, potser no hem estat a l'alçada que sí que han estat altres municipis, com Manresa o Terrassa. I tampoc hi ha hagut unes beques justes. I s'ha d'actuar en altres temes, com la segregació escolar, evitar que la pobresa es concentri en alguns barris d'Igualada. Crec que l'equip d'Enric Conill farà propostes en aquest sentit i voldria que el proper mandat es tirin endavant.

ERC era el partit independentista clàssic. Ara, en canvi, sembla que Junts per Catalunya, a més de la CUP, marquen molt més perfil independentista; ERC, per contra, parla de cercar grans consensos. S'hi sent còmode? La vella CiU ha desaparegut, en canvi, el #tenimpressa dels republicans sembla que ha desaparegut.

Ho comparteixo plenament. És una evolució necessària per acumular forces, assolir una majoria inapel·lable i aconseguir la República en el proper embat amb l'Estat.

Això és admetre que hi ha hagut errors?

No, és superar etapes. És una batalla política. Fins l'1-O és posar de relleu que Catalunya vol autodeterminar-se i que l'Estat s'hi nega. Fins aleshores, el Govern, amb ERC i PDeCAT i el suport de la CUP, vol fer el referèndum que Espanya s'ha negat a concedir 18 vegades. Aquell 1-O es fa el referèndum. Però s'ha de llegir adequadament aquell resultat. Hi ha lectures diverses dins ERC, PDeCAT i CUP, també des dels Comuns. El referèndum es va boicotejar amb l'ús de la força, i malauradament el 43% de participants no va ser una voluntat d'autodeterminació suficient pel reconeixement internacional. Es proclama la independència, però davant la manca de reconeixement no es pot seguir endavant. Ni els Estats més afins podien reconèixer el nou estat i s'havia de reorientar l'estratègia. El 21D es creix encara en número de 'sís' respecte l'1-O... 100.000 vots més. Però no superem el 50%. Ens falta una majoria inapel·lable. 

No fan renúncies? Però no tenim cap República, en tot cas.

Cap renúncia. Ara tenim lideratges empresonats i exiliats i cal seguir construint majories socials. Cal construir una nova majoria inapel·lable per a la independència. I arribar, per exemple, al 60%. Poso aquesta xifra, però en pot ser una altra. Les municipals són molt importants per això. Cal saber que, ni que estiguem 60-40, l'Estat emprarà totes les seves eines contra aquesta voluntat democràtica de República Catalana. També la força.

Parlant de l'ús de la força. Vostè era a la conselleria d'Economia el 20-S. Va veure la secretària judicial? I els guàrdies civils? Estaven tan espantats?

El que va explicar la secretària judicial no té res a veure amb el que passava a dins. Jo vaig anar al despatx d'una companya detinguda i el guàrdia civil que custodiava el despatx m'ho va explicar amb tota normalitat, tranquil·litat i cordialitat. Era un discurs de "nosaltres fem la nostra feina i rebem una pressió". Durant tot el dia les forces de l'Estat i la comitiva judicial va treballar amb tota normalitat allà dins. Que a fora hi havia pressió ciutadana? Sí, bé, però els que estaven a dins no tenien motius per sentir-se insegurs. A dins hi havia col·laboració amb els Mossos i els funcionaris i a fora es dialogava amb normalitat amb els representants de l'ANC i Òmnium. 

A fora hi havia una gran aglomeració, la gent pujava sobre els cotxes, però primer van ser els periodistes... volien treure les millors imatges, com és lògic. No hi havia incidents, només reivindicació del dret a votar. Era un escorcoll i punt. La gent crec que confiava que malgrat l'escorcoll hi havia un pla B. I així va ser.

 

 

 

 

 


1 Comentaris

J

Jaume

Igualada

23 d'abril 2019.08:04h

Respondre

Política i fum, fum... Molt de fum (aquesta entrevista n’està plena)

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic