Maite Escribà (@Topcatalanrestaurants): "El veritable luxe és la cuina artesana. Que una persona et tracti com a casa, que et cuini coses bones i amb producte de qualitat"

La Maite Escribà és la cara visible de Top Catalan Restaurants (@topcatalanrestaurants), un perfil de xarxes socials d'una parella catalana que recomana restaurants arreu del país i compta amb més de 115.000 seguidors a Instagram. Són d’Igualada i ara mateix són els creadors de contingut en català que recomanen restaurants amb més seguidors, i tenen més de 2 milions de visualitzacions cada mes. Només parlen d'una mena de restaurants concrets. Amb la Maite conversem sobre els seus requisits per recomanar restaurants, les tendències actuals de la gastronomia catalana i la importància de trobar llocs on hi hagi caliu. 

D'on va sorgir la idea de crear aquest perfil?

El hobby que tenim amb el meu marit és anar de restaurants i és el que fem el cap de setmana. Un cop a la setmana descobrim restaurants i ens agrada molt moure'ns per tot Catalunya. Un dia vam dir “gravem-ho, a veure que passa”. Pensàvem que ens quedaríem sols, però en una de les primeres publicacions vam fer un reel d'un local de Tarragona, el Cup Vell, un restaurant que no té cartell a la porta. Va cridar l’atenció i va arribar a un milió de visualitzacions. Amb aquest post vam guanyar 10.000 seguidors de cop i a partir d'allà vam decidir tibar el fil d’aquesta mena de restaurants.

Podeu viure d’això?

No, perquè anem una mica a contracorrent dels altres perfils. Ara mateix som el perfil que recomana restaurants en català amb més seguidors, però així i tot anem molt a contracorrent. Per què? Perquè si nosaltres acceptéssim totes les propostes que ens arriben durant la setmana podríem treure'n un sou. Amb més de cent mil seguidors ens n'arriben quatre o cinc a la setmana. El que passa és que no volem que sigui un canal publicitari. Volem ensenyar els restaurants que a nosaltres ens agraden. Nosaltres tenim tres requisits, i quan ens diuen “mira, us volem convidar que vingueu aquí i que ens feu un post” (i fins i tot hi ha gent que ens ofereix diners), però els diem els nostres tres requisits i si ens diuen que no els tenen, no hi anem. Normalment, com a molt n’hi ha una a la setmana que compleixi els tres requisits. Llavors els hi expliquem i cap problema. Amb educació els diem que segurament ens estem perdent propostes bones, però volem diferenciar-nos amb això, ja que sempre ens mantenim fidels als requisits que a nosaltres ens agraden. És el nostre gust i ens ho passem bé així.

Llavors vosaltres teniu la vostra feina i això és un afegit

Sí. Jo soc professora i el meu marit treballa al món del màrqueting.

Per tant, tot i que tu ets la cara visible, el projecte és dels 2?

Sí. Jo soc la cara visible. Quan vam anar a RAC1 hi vam anar els dos, però vaig sortir jo. Quan anem a restaurant sí que hi anem els dos. Contestem els seguidors i estem molt contents perquè hem fet una comunitat molt fidel que al final busquen el que recomanem. Tenim un mapa a l'enllaç de la biografia on hi ha més de cent restaurants que hem anat visitant per tot Catalunya.

Vau començar penjant coses en anglès, però ràpidament vau passar al català. Va ser consciència lingüística o comoditat?  

Vam començar així per provar i vam dir és igual, com que ho fem per passar-nos-ho bé ho farem en català. És la llengua que parlem a casa i amb la que ens sentim més còmodes. I a part d'això, quan vam començar hi havia molt pocs perfils en català. Ara sí que n'hi ha més de creadors de contingut, sigui gastronomia o altres perfils. 

Quan va començar tot?

Cap al 2022. Llavors, en aquell moment hi havia molt poca gent que ho feia en català. Nosaltres en castellà no ho hem fet mai. Tenim una comunitat de més de 100.000 seguidors. Si ho fas en català, el 99 % dels nostres seguidors són de la terra i per tant, són clients potencials pels restaurants. Si nosaltres ho féssim en castellà potser tindríem més seguidors (o potser no), però n'hi hauria d’altres punts de l’estat espanyol que no serien clients pels restaurants. El nostre hobby és ensenyar restaurants, no explicar la nostra vida. Llavors, fer-ho en català? I tant, perquè tota la gent són clients potencials pels restaurants.

Imagino que no us devíeu pensar que això arribaria fins a aquest nivell

No. Vam començar a publicar i al cap de poques publicacions vam començar a despuntar. Nosaltres al final el que ensenyem és un restaurant on hem menjat. Surto jo per donar fe que hi he anat, però realment estic en un segon pla. I això de posar lletres no ho fa ningú. Nosaltres ho fem així perquè ens sentim còmodes. Si funciona bé i si no, també.

Recordes el dia que vau arribar als 100.000 seguidors?

Sí. És una xifra important fent-ho en català perquè estem més limitats pel que fa a la zona geogràfica i ens va fer molta il·lusió.

Tornem una mica al que em comentaves abans. Per escollir un restaurant s’han de complir tres requisits. Quins requisits són? 

El primer requisit és que el producte sigui de qualitat. Nosaltres sí que defensem la cuina tradicional catalana, però també hem anat a altres tipus de cuina del món. Per exemple, l'altre dia vam anar a Barcelona a un restaurant xinès, un noi que fa cuina tradicional xinesa i té producte de qualitat. O sigui, defensem això, la proximitat i la qualitat del producte. Aquest requisit el podem dir, però no serveix per descartar, perquè a tu et poden dir a tot arreu que tenen un producte de la màxima qualitat. El segon requisit si que és el que veta quasi totes les propostes que ens arriben. Nosaltres només publiquem restaurants que a la carta de vins tinguin vins de mínima intervenció o naturals. La carta de vins és la radiografia del restaurant. A veure, ens podem perdre llocs bons, evidentment, però quan la carta de vins està cuidada, és que el propietari ha anat a visitar a les vinyes, ha anat a petits cellers, a productors locals... Si es compleix aquesta condició, el 99% de les vegades la proposta gastronòmica no falla. I el tercer requisit, que aquest és el que a nosaltres ens encanta, és que els propietaris hi han de ser presents. Nosaltres ensenyem restaurants i la gran majoria són petits. Són restaurants petitons, poques taules. Molt poques vegades ha fallat això del vi natural, i quan ha fallat ha estat a Barcelona. Perquè allà sí que potser hi és més per moda, però a Igualada o Lleida no. Llavors per nosaltres no és per moda, és perquè realment ens agrada. Si tu vas a un celler del Penedès que fan vi de mínima intervenció, t'obren la porta de casa seva. La persona que fa el vi acostuma a ser la que s’embruta les sabates a la vinya. Ells comencen a treballar a la vinya, elaboren i embotellen, fan tot el procés. Llavors, clar, són vins molt personals.

 

 

 

View this post on Instagram

A post shared by TOP Catalan Restaurants | Maite Escribà (@topcatalanrestaurants)

L’altre dia feies una reflexió a Instagram on deies que és molt senzill anar a molts restaurants a l’engròs, on et paguen sense valorar si realment val la pena o no, i et queixaves d’alguns influencers. D’on surt aquesta reflexió? 

És el que et deia abans, que no anem a restaurants de masses. El que ens agrada molt és que hem col·laborat amb molts restaurants que si entres al seu perfil només sortim nosaltres perquè ens han dit “Mira, això no ho hem fet mai, però amb vosaltres volem col·laborar perquè ens agrada el que transmeteu”. No tot s’hi val. A vegades ens diuen que no parlem de preus. Tu vols un restaurant de 9,90 euros i menjar il·limitat? D'acord, però no és el que nosaltres volem ensenyar.

La gran pregunta que et deuen fer a tot arreu. Tots aquests àpats els pagueu vosaltres?

Al nostre Instagram surten els restaurants que a nosaltres ens han agradat. Per exemple, estem de vacances a la platja i trobem un restaurant que ens agrada, doncs paguem i marxem (i potser fem un vídeo). Però si que hi ha restaurants que ens han demanat que hi anem i compleixen els tres requisits. Llavors hem col·laborat amb ells. Al final a ells els interessa i nosaltres també gaudim. Però és el que et deia, sempre que tinguin aquests tres requisits.

Quin és el procés que feu per gravar un vídeo?

No fem res especial, ho gravem tot amb el mòbil. Gravem l'experiència que hem tingut. Quan fem les històries pengem els plats i els expliquem. Fem una pinzellada del que hem menjat, ensenyem el vi que ens hem begut i després intentem que surtin els propietaris i una mica el local. Però bé, al final els vídeos són curts.

Com diries que està ara mateix el món dels restaurants a Catalunya? Quines tendències creus que hi ha?

Ara mateix s'està tornant una mica a abans. Hi va haver un moment que el luxe era beure't una ampolla de cava o menjar-te una llagosta. Ara el luxe ha tornat a allò d'abans, a la cuina que es feia. El veritable luxe són les coses artesanes. Que una persona estigui per tu, que et tracti com a casa, que et faci xup-xup i que et faci coses bones, sempre amb el producte de qualitat. Quan el producte és de qualitat no cal amagar-lo gaire. Quan comences a amagar-lo és perquè patina la qualitat. 

Que hi hagi caliu?

Exacte. Per exemple, nosaltres coneixem un restaurant a Ponts que es diu El Xalet, que hi anem molt, i la primera vegada que hi vam anar ens va encantar perquè ell fa una cuina de poble, tot i que ha estat a restaurants d’Estrella Michelin. Quan tu estàs fent les postres o estàs fent el cafè, surt de la cuina i amb un tamboret s'asseu a la taula i et pregunta què t'ha semblat i què t’ha agradat més. Realment aquesta mena de llocs són els que ens agraden a nosaltres. Que a part de donar-te menjar i beure són una mica artistes i volen saber què t’ha semblat la seva creació.

I pel que fa a la comarca com estem?

Hi ha llocs que ho fan molt bé. El tema del vi natural es va introduint a poc a poc. Hi ha restaurants molt bons.

La gràcia també deu ser que no és el mateix un restaurant de la Cerdanya que un de les Terres de l’Ebre, perquè tots tindran alguna cosa tradicional de la zona.

Sí, el que canvia és el producte que tenen. A les Terres de l'Ebre hi ha un lloc que es diu Cal Faiges, que ens agrada molt, que la Neus ho compra tot del Delta. Hem anat per tot Catalunya i hi ha llocs bons a tot arreu. Nosaltres sempre defensem la cuina catalana, però sí que hem anat a altres llocs. Per exemple, hi ha un lloc a Barcelona que és un mexicà, que lògicament té productes de Mèxic perquè els necessita per cuinar, però tota la resta és de proximitat. 

Imagina't que ara la persona que està llegint això pensa que li agradaria començar a fer turisme gastronòmic per Catalunya. Per on recomanes començar?

Si no té mandra de moure's, jo animaria que fes tot el territori. Però hi ha gent que els costa desplaçar-se, i llavors els recomanem segons les zones que ens indiquin. Hi ha llocs que no t'ho esperes mai. Per exemple, aquí a prop, a Cervera, hi ha un lloc que per mi és un dels millors de Catalunya, que es diu l'antic Forn Cervera. El Sergi va guanyar el premi de tercer millor cuiner fent cuina japonesa sense ser japonès. Ell fa cuina tradicional japonesa, però amb producte d'aquí, de proximitat. És d'un col·lectiu que treballa amb producte de proximitat i de qualitat quilòmetre zero. Vull dir que llocs n'hi ha a tot arreu, però s'ha d'anar buscant.

Quin és el teu plat preferit?

Jo vaig néixer a Lleida. La meva infància la vaig passar a la Vall d'Aran i el meu plat preferit és l'escudella, però amb aquesta calor complicat. M'agrada molt la cullera. Tots els plats de cullera m'encanten.

I restaurant? Me’n pots dir més d’un.

L’antic Forn Cervera que t’he dit, ca l’Amador a Josa del Cadí, de Nassos al Poble Sec de Barcelona, La Cooperativa de Porrera… N’hi ha per tot el país.

Anant fent heu acabat coneixent tot el país?

Sí. A través de la gastronomia hem descobert moltíssims llocs que no coneixíem. Alguns els coneixíem, però no hi havíem anat, però d'altres és que ni sabíem de la seva existència, perquè hi ha restaurants que estan a pobles molt petitons. Al final els nostres caps de setmana o les nostres vacances de Setmana Santa les fem per aquí. Per exemple, per Setmana Santa vam aprofitar per anar a descobrir restaurants de les Terres de l'Ebre. Hem descobert cal Faiges, que és el restaurant que més ens agrada d'aquella zona, al Poble Nou del Delta. És maquíssim perquè està envoltat d'arrossars i tens una panoràmica del Delta.

Deus haver menjat un tou de plats diferents. Què et falta per tastar?

Ostres, segur que em falten coses, però me les hauran de descobrir els mateixos restaurants perquè ara mateix, pel que fa a productes, he tastat de tot. Però clar, hi ha moltes coses que si no me les haguessin donat a un restaurant no m’hauria atrevit a tastar. 

Com és tenir una comunitat de més de 100.000 persones? Noteu pressió, us aturen gaire pel carrer o esteu tranquils?

Sí que m'han parat algun cop pel carrer. És una sensació maca i una mica estranya perquè quan penges una història no n’ets conscient de la gent que ho veu. Però no hi ha cap mena de pressió, perquè fem el que ens agrada a nosaltres. Sempre contestem a tothom, creiem que és molt important. Si no hem contestat és perquè se'ns ha colat o no ho hem vist. Però no hi ha pressió perquè tu a les xarxes t'exposes i ensenyes el que vols. Com més t’exposes, més crítiques pots rebre d'altres aspectes de la teva vida. Però com que només ensenyem els restaurants, la veritat és que la gent a nosaltres ens escriu perquè els en recomanem un.

Ja per acabar, tens el recompte de quants vídeos de restaurants heu fet?

Sí, els que hem publicat són els restaurants que nosaltres recomanem i que ens han agradat, que com t’he dit abans els tenim a un mapa. A Instagram n’hi ha uns 100, però n’haurem visitat uns 200.