Marc Cabestany: "És un any en que els futbolistes s'han d'adaptar i ser forts mentalment"

S'ha firmat un jugador, Adrià Cosialls, les darreres hores. Podrà jugar diumenge?

No ho sabem, encara. Queden uns tràmits, però ens agradaria poder comptar amb ell.

L'Igualada jugarà una lliga marcada per la pandèmia, amb un format diferent. Han estat molts mesos sense futbol, des del març. Com ha estat preparar-la?

Sí, el març pensàvem que serien quinze dies, però no ens vam poder trobar fins al 3 de juliol. Un parèntesi llarg que ens ha permès confeccionar la plantilla. Els entrenaments van començar el 17 d'agost i hem tingut pujades i baixades (uns jugadors van donar positiu per COVID-19 el setembre i es va alterar el ritme d'entrenaments), amb situacions no previstes. Però és així: quan un jugador no hi és, la resta ha de tirar, hem de ser més forts. Serà un any molt exigent en l'aspecte mental i emocional.

Mai una lliga havia començat tan tard, que es recordi.

No, i això vol dir que la pretemporada es fa més tard, també, i els jugadors que la fan són semiprofessionals. No és el mateix fer-la mentre estan de vacances de la seva feina, que es poden enfocar més en l'aspecte físic, que fer-la més tard i entrat el setembre. Han estat mesos de poca estabilitat i hi poden haver molèsties físiques per altres qüestions, però crec que hem treballat i evolucionat molt bé. L'equip arriba bé i la pretemporada estranya o la COVID-19 no són excusa.

Com serà jugar aquest diumenge, un partit oficial, després de tant temps?

Tenim moltes ganes de començar. I al minut 1, tot el que ha passat, la COVID-19 i totes les altres coses, han de quedar enrere. Volem competir.

Els jugadors es poden abstreure en una societat on la pandèmia ho ocupa gairebé tot?

Són persones, que treballen i tenen família. I sembla que jugarem sense públic (aquest divendres hi ha d'haver una decisió definitiva). Hem de ser positius i abstreure'ns tant com puguem, com dic. Ens han dit que ja hi ha dos partits que s'ajornen per positius, però és un any on la fortalesa mental serà bàsica. Tenim una plantilla de 21 jugadors. No ens podem aïllar del món, però sí que ens hem d'adaptar tots.

Va agafar l'equip al gener, quan estava en molt mala posició. I la dinàmica de resultats al març, però, feia pensar que l'Igualada es podia salvar. La competició es va parar quan l'equip venia guanyant i puntuant. Què es manté d'aquella bona segona volta?

Quedaven onze partits i 33 punts. Fèiem passos per salvar-nos, sí, i sortir del descens directe. Ara hem pogut començar de zero i posar les bases d'aquesta temporada, seguim a Tercera. S'ha replantejat la plantilla i crec que tenim uns bons fonaments.

Serà una lliga amb públic o sense. Quines novetats tenen? I com afectarà això en camps dificultosos com la Montañesa, el diumenge?

Fa una setmana, tot estava preparat perquè hi hagués públic, ara no ho sabem. Hem jugat partits de pretemporada amb públic, però ara hi torna a haver la incògnita. Ja ho veurem. En el cas de la Montañesa, té una afició que hi està molt a sobre. Si no hi són, potser podem treure'n partit.

L'Igualada procura des de fa molts anys partir del joc d'elaboració, amb tots els condicionants de la categoria. Quina orientació hi ha incorporat? És fàcil a la Tercera Divisió?

És una categoria que tothom pot guanyar tothom, ja ho hem vist. Hi ha moltes maneres de guanyar al futbol i cal tenir clar que no sempre es podrà guanyar, i jugar, de la mateixa manera. Cal estar preparat per diverses situacions, perquè estem en una categoria on qui fa el primer gol té molts números de guanyar. Sí, volem tenir la pilota, però no sempre la podrem tenir i ens hem de saber protegir. Enguany, treballem força també treure partit de la pilota aturada.

La tendència dominant al futbol, la més valorada, havia estat la del Barça. Aquest mateix any, l'equip evoluciona cap al 4-2-3-1 i, de fet, tots els grans d'Europa també valoren els jugadors 'box to box'. Com es tradueixen aquests canvis a les divisions territorials?

En el cas de Primera Divisió, és diferent de divisions on els jugadors no tenen tant temps de preparar-se físicament. Sí que és cert que el futbol cada cop deriva més cap a l'energia, les anades i tornades. En el cas del Barça, és molt difícil tenir jugadors ajustats al model. Pel que fa a la Tercera, hi ha molts equips i models diferents i no tots els conjunts poden aplicar algunes tàctiques i estratègies, i més mantenir-les durant tot el partit.

Ha desenvolupat diferents papers en equips tècnics i ha estat a lligues com la d'Índia. Què manca en aquests països perquè facin el salt competitiu? I quin bagatge se n'emporta?

A l'Índia, el futbol no és l'esport més popular, ho és el criquet. Per fer un salt competitiu cal una federació molt forta i un bon treball. Qatar ho ha fet els darrers anys, amb un bon programa de tecnificació. És un tema de cultura i recursos, però és un futbol que està evolucionant molt i la lliga funciona bé, però cal una bona acadèmia. Cerquen gent amb els mètodes d'aquí, especialment del futbol anglès, Espanya o Portugal. En l'àmbit personal, és una experiència que et fa créixer.