Marc Castells: “La bona gestió ens permetrà la rebaixa de l’IBI l’any vinent”

L’any passat, a causa de la pandèmia, no es va celebrar la Festa Major d’Igualada. Enguany, hi haurà Festa Major, però condicionada a les restriccions. Com s’encara aquesta festa?

Amb la il·lusió de saber que encara que no serà una Festa Major com les que tots recordem, però serà molt millor que l’any passat, que per la situació de pandèmia es va suspendre. Serà una Festa Major dimensionada a les mesures de seguretat i sanitàries, que complirem estrictament. No jugarem amb la salut dels ciutadans d’Igualada. Malgrat tot, el programa té més de setanta actes, amb una mitjana d’uns deu actes cada dia. Estem satisfets d’haver fet aquest esforç conjunt: ajuntament, entitats i ciutadania. He d’agrair a totes les entitats que han comprès que no és una situació de normalitat i vull desitjar a tots els igualadins que gaudeixin d’aquesta Festa Major, que esperem que sigui molt celebrada, amb civisme i amb responsabilitat.

Els veïns d’Igualada es mereixen, després de tot el que han passat, una mica de “rauxa”?

Quan el més fàcil era no fer res, vam intentar que la cultura no parés, perquè la cultura pot ser segura, i és segura. El Festival Anòlia va tenir una gran participació de gent, va ser un èxit. Es va fer en espais a l’aire lliure com el pati del Museu i el Parc Central, amb mesures de seguretat, i no va provocar cap anomalia en el nostre sistema sanitari. No es va fer com volíem, d’una manera massiva, perquè no podíem, però molta gent va poder gaudir d’aquest primer tastet d’una tornada a la pre-normalitat. Per tant, es pot fer i es pot fer bé. Així farem la Festa Major.

Com dèiem, el 2020, l’Ajuntament d’Igualada va decidir suspendre la Festa Major. Una decisió difícil. Ara, quan ha passat un any, n’està satisfet?

Va ser la decisió que tocava. S’havia de prendre. Estem convençuts que vam fer el millor per a la ciutadania. Era el que reclamava el sentit comú. Pel que fa a la Festa Major d’enguany, pel carrer, en un mateix dia, m’he trobat una persona que em deia pobre de tu que no facis la Festa Major, i una altra que em deia pobre de tu que la facis... El posicionament ciutadà, depenent de les circumstàncies personals i de l’angoixa que ha patit, genera que alguns necessitin que hi hagi Festa Major i que altres creguin que és un error. Nosaltres hem de fer el que toca. Segurament no acontentarem del tot a uns ni a altres. Hem de fer el que, amb seguretat, sigui possible. Ho farem i convençuts, tal com en aquell moment ho vam fer, amb el coneixement i amb l’assessorament de la gent del món de la sanitat. Enguany també. Que tothom estigui tranquil. Si l’any passat es va haver de suspendre la Festa Major d’Igualada, en aquests moments, gràcies a la vacunació i a la immunització de bona part de la nostra societat, és segur fer el que farem.

L’agost de l’any passat feia cinc mesos que Igualada i la Conca d’Òdena es convertien en el que es va anomenar la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya. Van ser uns mesos molt convulsos. Com els recorda?

Van ser uns moments molt complicats. Vam seguir el lema que ens vam imposar: esperar el millor però preparar-nos per al pitjor. Això és el que vam fer. He d’agrair a tots els ciutadans que van fer el possible per tal que la ciutat funcionés. I en un moment d’extrema emergència, quan es necessitava el millor de tothom, hi va haver uns ciutadans, professionals essencials, però de tots els nivells, des dels comerços, botigues i supermercats que venien queviures o medicines, fins als serveis d’emergència, que ho van donar tot perquè ens en sortíssim. També he d’agrair l’alta disciplina de la ciutadania, en un moment de por i angoixa molt grans. Els alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena van estar on tocava. Set alcaldes i alcaldesses, de cinc forces polítiques diferents, que vam treballar pels interessos dels ciutadans d’una manera absolutament conjurada perquè tot sortís bé. Es va visibilitzar la unitat d’acció entre les administracions i els professionals públics i altres serveis essencials que va permetre, amb un esforç extraordinari mitigar l’impacte d’una pandèmia que amb la perspectiva dels anys passarà a la història.

Ara ja han passat disset mesos d’aquell març del 2020. En quina situació estem?

Cal vacunar-se. No han de fer por les vacunes, ha de fer por la COVID. Aquest és el missatge principal. No ens en sortirem si no es vacuna tothom. Demano a la ciutadania no tan sols que es vacunin sinó que també ajudin a totes aquelles persones que no estan convençudes, perquè ho facin. Que s’assessorin en els centres d’atenció primària, als serveis mèdics, a les farmàcies, perquè sense la vacunació i la immunitat de grup no ens en sortirem, anirem arrossegant-nos. La situació actual, comparada amb la de fa un any i mig, és millor. Les afectacions que tenim a l’hospital o a les residències, gràcies a la vacunació, són mínimes. La cinquena onada ha impactat molt més a Igualada que la primera, en termes numèrics. Però l’afectació malgrat l’impacte a l’atenció primària i a l’Hospital ha estat menys del que podria haver estat gràcies al fet que la gent està vacunada. La vacuna és la solució.

Tornem a la Festa Major. Hi ha algunes entitats i col·lectius que s’han queixat perquè volien una Festa Major “de màxims”. Què els diria?

Els diria que es posessin en perspectiva històrica. Vist des de la tradició, m’imagino els veïns d’Igualada quan al segle XIV i al segle XVI hi va haver la pesta negra, no crec que hi hagués massa ganes de fer festa. Quan al segle XIX hi va haver el còlera, no crec que hi hagués massa ganes de fer festa. Quan el 1918 hi va haver la grip espanyola, quan va morir tanta gent com s’ha mort ara amb la COVID, no crec que hi hagués massa ganes de fer festa... Per tant, posat també amb perspectiva històrica, s’ha d’entendre que vetllem per la seguretat de la gent, que és primordial. Tots tenim ganes de festa, jo el primer. Hem de fer valdre que estem en una situació excepcional, i que amb la perspectiva històrica seria aberrant que nosaltres penséssim més en les nostres necessitats d’esplaiar-nos i divertir-nos que en tenir cura de gent que pot patir molt. La nostra obligació com a ajuntament és posar-nos en aquesta perspectiva i, per tant, la tornada a la normalitat, s’haurà de fer a poc a poc. Espero que l’any vinent, amb una vacunació massiva de la població, ja hi pugui tornar a haver a una certa normalitat. Per tant, demano paciència. Ja sé que és molt complicat, quan ets jove i tens ganes de festa i penses que t’han furtat una part de la teva joventut i de la teva diversió. Però, insisteixo, posem-ho en perspectiva històrica. També per respecte a tota la gent que ha patit i per respecte a tots els professionals que estan exhaustos de donar la cara per tots nosaltres en l’àmbit sanitari. Farem una Festa Major que ens podrem divertir molt, però amb mesures. Només demano això, responsabilitat, seny i posar-ho en perspectiva.

Cada any, per la Festa Major, hi ha una mica de soroll…

No recordo cap Festa Major sense polèmica. La polèmica és part de la tradició de la nostra Festa Major i això vol dir que està viva. El que toca és agrair a totes les entitats que, de manera desinteressada, fan possible que la nostra sigui una Festa Major participativa, alegre, divertida, comunitària... Només tinc paraules d’agraïment. La feina que es fa des de l’ajuntament és molt complexa. Hem de garantir les infraestructures, la seguretat, controlar l’incivisme, etc. Són les coses, segurament, menys agraïdes. La Festa Major no és només el concert que gaudeixes, hi ha moltes més coses al darrere. Demano capacitat d’empatitzar, també. Vull agrair la regidoria de Cultura, a tots els seus tècnics, la gran tasca que s’està fent. Són set dies d’una intensitat màxima. Estic convençut que, de mica en mica, amb els anys, tot això seguirà millorant. És complicat gestionar una Festa Major, tenint en compte que l’any passat es va suspendre, que aquesta es fa amb limitacions. Per tant, sóc capaç d’entendre també les inquietuds que puguin tenir algunes entitats i mirarem de seguir treballant perquè això vagi endavant.

Aquestes entitats també critiquen desavinences amb el tracte des de la regidoria de Cultura i reclamen una millor gestió cultural. La capitalitat cultural pot ser una bona oportunitat? Què aportarà a Igualada ser, l’any vinent, Capital de la Cultura Catalana?

La Capital de la Cultura Catalana és una gran oportunitat per exhibir el múscul cultural de la ciutat. Volem treballar en aquesta línia. A part, ens servirà com a eina de reflexió; de fet, ja ho està essent. Ha de ser una eina de reflexió, de participació, que ens permeti visibilitzar un mapa cultural d’un múscul extraordinari. Aquest pròxim any 2022, que serem Capital de la Cultura Catalana ens servirà per treballar en dos objectius. El primer és de cara enfora, exhibir el nostre potencial, posar Igualada al mapa cultural de Catalunya. I, per altra banda, definir quines són les línies i prioritats que han de determinar el futur cultural d’Igualada. Aquest és un exercici que hem de fer conjuntament amb les entitats, amb els ciutadans, amb tota la gent que té ganes d’aportar coses. Nosaltres mirarem de ser el catalitzador d’aquestes propostes, aquest batec que és intens, i estem convençuts que aquesta capitalitat serà un èxit. I serà un èxit perquè serà molt participada, no només per la ciutadania sinó també per les entitats, que podran presentar propostes i projectes. Crec que tots els sectors culturals de la ciutat acabaran tenint el seu espai en aquest any extraordinari que ens espera el 2022.

Hem creuat l’equador del mandat. Quin balanç en fa?

El 2020 va ser l’any de la COVID. Que la ciutat funcionés no va ser un miracle, va ser gràcies a molta gent que hi ha deixat la pell. Per tant, cal fer valdre que va ser un any en què es va visibilitzar la potència de la nostra ciutat. Des de l’Ajuntament, vàrem fer també tots els esforços per superar-ho, basant-se a ajudar els comerços, la restauració i impulsant iniciatives en l’àmbit social. Va ser un èxit col·lectiu que les escoles poguessin obrir amb una certa normalitat. He d’agrair tot l’esforç que va fer la comunitat educativa que va fer possible que durant aquest temps tots els nostres fills i filles hagin pogut anar a l’escola. Hem de valorar-ho molt.

El 2021 ha sigut l’any del gran salt en l’àmbit universitari. Aquesta és una gran aposta de ciutat. Hem aconseguit que l’hospital s’acredités com a hospital universitari, que era un somni que teníem i que hem convertit en realitat. Això serà molt important en el futur de cara a completar tots els estudis en el camp de la salut. També hem aconseguit dotar de recursos el 4DHealth i així, aquesta aposta universitària es completa amb un centre de referència. Però, especialment, aquest és l’any que s’inicien, aquest mes de setembre, les obres del nou campus universitari a l’antic hospital, on tindrem cinc-cents alumnes, i ens servirà per seguir augmentant el nombre d’estudiants universitaris a la nostra ciutat. Tenim la previsió que, amb l’augment de nous graus, ens permetran que el curs 2025-2026, segons la Universitat de Lleida, tinguem més de mil estudiants universitaris a Igualada. Per tant, el primer any del mandat la COVID ha marcat l’agenda; i el segon és l’any del gran salt universitari que fa Igualada.

I, mirant endavant, què té damunt la taula per als pròxims dos anys?

Els dos anys vinents seran els de la transformació verda i la connectivitat sostenible a Igualada. També seran l’inici de la moderació fiscal. La bona gestió que ha aconseguit retornar vint-i-dos milions de deute i sis milions d’interessos, ens permet ara iniciar la rebaixa, els pròxims anys, de l’IBI a Igualada. Aquesta és una gran notícia. Una esperada notícia pels ciutadans.

El 2022, com dèiem, Igualada serà Capital de la Cultura Catalana. La cultura serà un dels eixos del seu govern?

La cultura serà una aposta troncal. L’acompanyament en l’àmbit educatiu també serà una de les apostes i reptes d’aquests dos darrers anys de mandat, en què seguirem exhibint la millora dels equipaments, dels entorns eductius, que permetin que l’escola, que és la base del futur de la comunitat dels millors ciutadans, serà una aposta del govern.

I, urbanísticament, què veurem?

L’any vinent serà el del desplegament del Planejament, en dos àmbits molt importants. El primer, la creació de parcs empresarials que ajudin a mitigar l’atur que pateix la Conca d’Òdena. No hi ha futur sense empreses. El desplegament del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena serà una gran aposta, com ho serà el del Planejament del Rec. Esperem que, abans d’acabar aquest any ja el podrem iniciar permetent que el barri Rec pugui exhibir el seu potencial de futur.

I en l’àmbit de l’habitatge, desplegaran nous projectes?

L’habitatge és una aposta estructural de la ciutat, amb quatre iniciatives municipals de creació d’habitatge: vint-i-quatre habitatges de l’Incasòl al terreny municipal del carrer Joan Serra i Constansó; trenta-sis habitatges al carrer de la Virtut, en sòl municipal i promoció de l’Incasòl; dotze habitatges al mercat de la Masuca fets per PHIMA, l’empresa municipal d’habitatges, i els nou habitatges que farà Aigua de Rigat al carrer Comarca. Vuitanta-un habitatges socials que es tiraran endavant amb promocions municipals. També hi ha una aposta, que hem fet i ha anat molt bé, per a la rehabilitació d’habitatges, que s’incorporaran durant uns anys al parc d’habitatges de l’Ajuntament d’Igualada. Això suposa un increment del parc molt gran, que juntament amb la masoveria urbana, que també està funcionant molt bé, ens permetrà estructurar, amb el Pla local d’habitatge -que serà la corona que gestionarà tot aquest paquet d’inversions importants-, una gran aposta.

Aquests pròxims anys veurem avenços en infraestructures pendents, sobretot de comunicacions?

Aquest és un àmbit, el de les grans infraestructures entorn d’Igualada, que és poc conegut, però en què estem treballant des de fa molts anys de la mà de la Generalitat. Una és la Ronda Sud, que està pendent d’adjudicació imminent. Tot sembla indicar que les obres de 13,5 milions d’euros començaran passat l’estiu. Pel que fa a la C-15, el desdoblament està molt avançat i les obres, ens diuen, començaran abans d’acabar aquest any. La Via Blava, impulsada per la Diputació de Barcelona, unirà els municipis de Jorba i La Pobla de Claramunt seguint el curs de riu Anoia i després arribarà fins a Martorell. Actualment ja s’han iniciat els treballs previs per fer les expropiacions dels terrenys. Aquests seran grans projectes. N’hi ha un altre, en el qual jo era escèptic, però estic veient, amb els passos que s’estan fent per part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que podrà ser una realitat, com és el soterrament del pas a nivell del tren a Igualada. A tot això sumem la portada d’aigua de la Llosa del Cavall, que garanteix l’aigua a Igualada en situacions d’alerta de sequera. Aquestes grans infraestructures, en les quals hem treballat des de fa anys, ara es poden convertir, per fi en una realitat.

Quins projectes l’il·lusionen més?

Tots, però m’il·lusiona molt la transformació verda i de connectivitat sostenible d’Igualada. Això està vinculat amb la creació de carrils bici, que es faran de manera imminent. També està relacionat amb l’ampliació del Parc Central, que no està acabat. Hi manca un carril bici, que s’instal·larà aviat. Ara actuarem en els terrenys que van des del Parc Central fins a l’Hospital Universitari: el Parc Onze de Setembre, de vint-i-cinc mil meres quadrats, on l’any vinent s’iniciarà la segona fase del Parc Central, que es convertirà en un dels espais infantils verds més grans de Catalunya.

Darrerament hi ha hagut una polèmica sobre el quiosc del Parc Central.

Vull deixar constància que el quiosc no ha tingut cap cost per a l’Ajuntament d’Igualada. L’ajuntament no ha pagat ni un euro, els ciutadans d’Igualada no han pagat ni un euro per aquest quiosc. Ha sigut tot d’iniciativa privada, a risc i ventura del concessionari. No només no ens ha costat res sinó que ens permet un ingrés, perquè aquest concessionari té l’obligació de pagar 19.000 euros cada any, que dedicarem al manteniment del Parc Central.

Aquests dos anys vinents, veurem completada l’Anella Verda?

Sí, una de les apostes per al 2022 serà el tancament de l’Anella Verda. Ens queden algunes fases per fer. L’espai verd de la ciutat anirà guanyant protagonisme. Ens convertirem, probablement, en una de les ciutats, de la nostra mida, amb un entorn verd més importants del país. Hi ha municipis amb espais similars, però que tenen un terme municipal molt més gran que el d’Igualada. Nosaltres, amb de 8,2 km², generarem una transformació verda sense precedents. És un somni i un repte que tenim.

Gràcies a la bona gestió podrem fer tot això i més, perquè trucarem, com hem fet sempre, les portes de totes les administracions, i podrem fer una rebaixa de l’IBI a la ciutat d’Igualada. Això és un somni per a un gestor. No només pots abaixar impostos sinó que pots fer més inversions i, alhora, tenir una ciutat on es viu molt bé i que té una gran qualitat de vida.

La pandèmia ha provocat una crisi sanitària, molt greu, però també una segona crisi, econòmica. Sembla, segons les darreres dades, que s’inicia una certa reactivació. Com ho veu?

La pandèmia ha provocat una crisi, però el passat mes de juliol hi va haver la disminució de l’atur més gran que es recordi, amb un 10% de rebaixa en un mes a Igualada. Són unes dades impressionants. Tot sembla indicar que la reactivació econòmica també ajudarà al fet que tornem a nivells prepandèmics molt ràpidament. Això és molt important. Estem contents que diversos equipaments de la ciutat relacionats amb aquest àmbit es posin en marxa, com l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya, que estarà en funcionament aquest any i ens permetrà donar un millor servei a les persones que estan en atur. Vostè em demana pels objectius que tenim per als pròxims anys i li puc dir que el nostre objectiu prioritari és que ningú d’Igualada es quedi enrere. Segurament cap alcalde ho explica, però tots ho tenen al cap, que l’objectiu d’una ciutat és que cap ciutadà quedi enrere. Avui parlava amb la tinent d’alcalde, Carme Riera, i em deia que estava contenta perquè aquest estiu havien pogut donar beques a tots aquells nens i nenes que, per motius econòmics, no podien participar en activitats d’estiu municipals. Hem hagut d’ampliar el pressupost per poder donar beques a tota aquella canalla que ha pogut participar, malgrat els problemes econòmics de les famílies, en les activitats municipals. Això és fer una ciutat per a tothom, que és el que volem.

I, mirant més enllà, més a mitjà i llarg termini, quins són els grans reptes d’Igualada?

A mitjà termini un dels reptes és el de l’accessibilitat. Tenim una ciutat que s’ha construït al llarg de segles, durant els quals no es tenia en compte, per a res, que la ciutat fos accessible. Ens hem compromès que el 2025 Igualada sigui una ciutat amb tots els passos de vianants accessibles. Aquí hi ha molta feina per fer. La mobilitat sostenible és un repte molt important. D’altra banda, un altre dels reptes és convertir Igualada en una ciutat de serveis i comercial de primer nivell. Això implica ser capaços d’atraure visitants. Això ho farem en l’àmbit del comerç però també en el del turisme. No volem atraure turistes, volem atraure visitants. Perquè Igualada és una ciutat on s’està bé, que té un nucli antic preciós, on hi ha diversos projectes per desenvolupar, que permeten gaudir d’un entorn privilegiat. Un altre objectiu que ens marquem com a ciutat és el desenvolupament del Rec, que ha de convertir-se en un barri híbrid, un barri on puguin conviure les indústries amb els habitatges, els equipaments públics, els serveis i els comerços.

Quan el General Vives fa la seva coneguda conferència a l’Ateneu, posa dos deures a la ciutat per a les pròximes dècades, de manera visionària. Una s’ha complert, fa poc. L’altre encara no. El General Vives va dir que a la ciutat no hi podria faltar mai aigua. En aquest sentit, fa pocs dies parlava amb el gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua i em deia que estàvem de sort d’estar connectats a la Llosa del Cavall-ATLL, ja que començarien les restriccions perquè l’aqüífer està sota mínims. El repte que va marcar fa dècades Vives ja està aconseguit. I l’altre era el tren, hi estem treballant.

Les institucions europees han creat l’instrument Next Generation, dotat amb 750.000 milions d’euros, per finançar projectes per a la transformació i modernització de l’economia.

El sentit comú em fa pensar que hi haurà cinc possibles receptors principals dels fons Next Generation a Igualada. El primer hauria de ser el tren. El segon: les empreses, perquè hem de convertir les nostres empreses en empreses més competitives i aquests fons donen eines per fer-ho, amb projectes com la recirculació de l’aigua. Reaprofitar l’aigua dels adobers, suposarà que no en gastaran tanta. Un gran pas a nivell de sostenibilitat que farà augmentar la competitivitat de les nostres empreses. És un win-win per a tothom. En aquest àmbit, també hi hauria d’haver una aposta per la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les empreses igualadines. Un tercer àmbit hauria de ser el dels ciutadans, amb tots els projectes de rehabilitació que permetin una millora energètica als habitatges. Un quart hauria de ser el barri Rec. I, finalment, un cinquè receptor hauria de ser l’Hospital i la Universitat. La millora de les instal·lacions hospitalàries i universitàries ha de ser una prioritat.

Finalment, quina invitació fa als igualadins i igualadines per viure la Festa Major?

Que la gaudeixin, amb civisme, amb alegria, amb la voluntat de fer comunitat, de retornar aquell caràcter que ens caracteritza del seny i la rauxa, que en moments determinats veus totes les colles que a la nit s’ho han passat bé i que l’endemà es posen en tensió perquè les seves activitats surtin bé, hem de saber combinar tot això. No serà una Festa Major normal. Que tothom es posi al cap que no serà una Festa Major com les anteriors al 2020, seria una equivocació, però que serà molt millor que la que no vam tenir l’any passat. Gaudir. Aquesta pandèmia m’ha ensenyat que s’ha de ser capaç de mirar el passat, però no massa; de pensar en el futur, que ja vindrà, però, sobretot, gaudir el moment. Aquest moment, per limitat que sigui, sempre serà un bon moment.