TORNAR

Marc Castells: “Em considero el primer comercial de la ciutat i m’agradaria que Igualada en tingués 42.000 més”

Entrevista al batlle d’Igualada

politica
Dijous, 20 febrer 2020. 03:00. Toni Cortès Minguet.

Igualada ha passat, per primera vegada a la història, la xifra dels 42.000 habitants. És una bona ciutat per viure-hi? Per què la gent escull venir a viure a Igualada?

Igualada és una bona ciutat per viure-hi i m’atreveixo a dir que s’hi viu molt bé. És un dels llocs on la qualitat de vida és un referent. Conec persones que vénen a viure aquí, provinents de la zona metropolitana, i estan sorpresos amb la quantitat d’activitats que s’hi fan, per la ciutat compacta que tenim i per tot el que s’hi pot fer. És un bon referent que la gent de fora ens digui que a Igualada s’hi viu molt bé.

Va manifestar que aspirava que Igualada arribés als 50.000 habitants i es consolidés com una de les ciutats mitjanes més importants del país. Què necessita la ciutat per assolir aquesta xifra?

Li fa falta seguir l’estratègia que ja estem practicant: fer una aposta pel coneixement, pel desenvolupament de ciutat universitària, i aconseguir la xifra de mil estudiants. Suposarà un canvi radical de forma de viure a la ciutat. La resta d’elements van vinculats als projectes urbanístics més grans que, en positiu, tenim per a la ciutat. Un  és el pla director urbanístic per a l’activitat econòmica dels polígons de la Conca d’Òdena. Generarà nova oferta de sòl industrial per al país i nous llocs de treball, i això farà que la gentllocs on viure. Per tant, es desenvoluparan iniciatives de creació d’habitatge privades en la gran quantitat de solars ja qualificats on es podrà construir de forma immediata. Només ens falta que la demanda ajusti l’oferta. D’altra banda, per a aquest creixement que pot oferir Igualada a partir dels solars buits, hi té a veure el projecte que, en les setmanes vinents, signarem amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el Pla director del Rec.

El pla director del Rec implicarà transformar aquesta joia de la corona en un barri híbrid, on es combinin les activitats de les empreses que ja hi ha instal·lades amb els canvis d’usos per a noves oportunitats comercials, de serveis i d’habitatge que hi apareixeran, mantenint sempre la morfologia, la singularitat i l’estètica del barri.

Què implicarà aquest nou pla?

Implicarà transformar aquesta joia de la corona en un barri híbrid, on es combinin les activitats de les empreses que ja hi ha instal·lades amb els canvis d’usos per a noves oportunitats comercials, de serveis i d’habitatge que hi apareixeran, mantenint sempre la morfologia, la singularitat i l’estètica del barri. Això no serà de cop, es farà lentament al llarg d’aquesta dècada, canviant la ciutat que avui dia coneixem per fer-la més plena, compacta i habitada, de manera que generi dinàmiques internes molt positives. I això anirà de la mà amb l’aposta de creació de nou espai públic, per a la qual treballem. Durant el mes de març, la Diputació de Barcelona aprovarà el Pla director urbanístic en què hi haurà incloses les Vies Blaves, que connectaran amb l’Anella Verda i el Parc Central, centre d’aquesta gran ciutat que tindrem. El nostre objectiu no és que hi vingui a viure molta gent, sinó que volem que molta gent vingui a viure a Igualada perquè s’hi viu molt bé.

Igualada no pot perdre el tren del creixement econòmic.

Igualada ha perdut alguns trens al llarg de la història. Quin tren no es pot permetre perdre ara?

Igualada no pot perdre el tren del creixement econòmic. No crec en el decreixement, em considero industrialista. Igualada serà una gran ciutat de serveis, tant públics com privats. Però la indústria és el sector que fa una inversió duradora en el temps i que paga uns salaris dignes i més importants de cara al futur. La nostra aposta és en solidaritat amb la resta de municipis de la Conca d’Òdena. Tenim una aliança per crear sòl industrial de gran format perquè no n’hi ha en tot Catalunya. Els responsables de captació d’inversions esperen veure quin és el territori que crearà sòl industrial de gran format, perquè hi ha ofertes molt importants per fer venir empreses al territori. Ara bé, la condició sine qua non és aquesta. Un cop tinguem aquestes inversions positives, es generaran dinàmiques per poder demanar noves infraestructures, com el tren ràpid cap a Barcelona. Competim amb altres territoris que també han vist aquesta opció de creixement. En aquesta qüestió estem d’acord tots els batlles de la Conca d’Òdena, una conca que té 17.000 hectàrees de bosc, 6.000 de sòl agrícola i 653 indústries. Hi hem d’afegir només 300 hectàrees més de sòl industrial de gran format per tenir aquest punt de partida de cara al progrés dels nostres ciutadans.

La indústria ha estat un dels motors històrics d’Igualada i del seu entorn, però han sorgit sectors emergents que poden esdevenir nous motors, com el turisme o les TIC, àmbits que vostè ha defensat.

Recordo que se’n reien quan deia que Igualada seria turística. Any rere any veurem més turistes de tot el món visitant la nostra ciutat; això serà una realitat. Hem d’adaptar-nos i fer d’això una oportunitat. En aquest sentit, està bé que s’ampliïn el nombre de places hoteleres, i també hem fet l’aposta amb l’empresa Airbnb, amb qui hem fet una sacsejada per crear una imatge d’Igualada com a destí turístic. Si Airbnb s’ha fixat en Igualada, és per alguna raó. Des de fora, es veuen millor les potencialitats d’un territori. Un exemple: Igualada és a l’epicentre del turisme enològic d’aquest país, perquè en un radi de 30 km de la nostra ciutat podríem trobar entre 7 i 8 denominacions d’origen catalanes. Per què no som nosaltres la capital turística des d’on poder sortir i visitar-les? El turisme és una aposta que volem preservar i mantenir. Els grans actius que té la comarca de l’Anoia se’ns valoren  moltes vegades des de fora. Però hem de ser nosaltres mateixos, els ciutadans, els principals comercials de la nostra ciutat, perquè això és autoestima, progrés, riquesa i solidesa social. Serem una societat més rica i plena en tots els sentits si som capaços de tenir l’autoestima que defenso des del primer minut en què vaig ser batlle. 

Un altre sector emergent és el de la tecnologia.

El sector TIC és un dels més importants, no tan sols de la comarca sinó de Catalunya. Som la tercera comarca amb més empreses d’aquest sector i és un dels models que cal seguir replicant. Nosaltres estem al costat del sector amb un nou grau de TIC que s’imparteix al Campus Igualada-UdL, que ha estat el fruit d’un treball d’anys. La gran feina que també es fa al Milà i Fontanals, amb el cicle superior d’Informàtica, ens permet tenir un ecosistema que ha de créixer més perquè Igualada sigui tota ella una start-up. I el barri del Rec ens podrà ajudar, perquè la seva essència de barri antic, vinculat amb les noves tecnologies, permetrà generar, en les adoberies tancades empreses d’idees i projectes, com ho van ser aquells garatges d’un barri americà que es deia Silicon Valley. Volem trobar l’encaix perquè les antigues fàbriques tancades siguin seu i punta de llança del sector TIC, no només de la comarca sinó de tot Catalunya, en aquest segle XXI.

La ciutat havia desaparegut del mapa i ara ja hi és.

Vostès han apostat també de forma decidida perquè Igualada sigui una ciutat de grans esdeveniments, una política a vegades criticada. Què aporten al seu projecte de ciutat?

Aporten, per exemple, que arreu de Catalunya es parla bé d’Igualada, en positiu. La ciutat havia desaparegut del mapa i ara ja hi és. La gent la coneix i la reconeix. Que siguem capaços de potenciar grans esdeveniments genera activitat econòmica a la ciutat, i si fa uns anys a les 7 de la tarda poca gent passejava pels carrers, avui dia són plens de gent i Igualada bull d’activitat a tot arreu. Aquesta dinàmica ha generat que gent dels voltants, de Vilafranca del Penedès, Cervera, Manresa, Berga o Martorell, vinguin a Igualada a passar el dia. Això genera riquesa en el nostre comerç.

En aquesta línia, aquest darrer any Igualada ha estat Ciutat Europea de l’Esport. Què ha aportat aquest segell?

Dues coses. Primer, cal fer valdre la intensitat amb què es viu l’esport a la ciutat; en segon lloc, hem fet la inversió més gran de la història de la ciutat en equipaments d’esports, com el nou pavelló esportiu, la recta de l’estadi coberta, la nova pista de tartà, la nova gespa del camp de futbol de les Comes, el frontó de la piscina del Molí Nou o l’arranjament d’altres equipaments construïts des de fa més de trenta anys i que necessitaven ser posats al dia. Hem buscat el motiu per fer una inversió molt important i hem generat autoestima per a l’esport igualadí.

Igualada ha presentat candidatura per ser Capital Catalana de la Cultura el 2022. En cas de ser seleccionada, què representarà per a la ciutat?

Suposarà un repte tan important com ser Ciutat Europea de l’Esport, per visibilitzar el gran ecosistema cultural de la ciutat, part del qual és desconegut. I no tan sols de l’àmbit públic, sinó també de l’àmbit privat. Per exemple: tenir el Teatre de l’Aurora és un autèntic luxe per a la ciutat d’Igualada i potser no en som prou conscients. Crec que serà un bon moment per explicar a tothom que fem coses increïbles. L’Ajuntament ja ha fet inversions en la creació d’equipaments culturals, com  el nou cinema, de manteniment continuat, al Teatre l’Ateneu o al Museu de la Pell, i també de recuperació del nostre patrimoni, com al Fort de Sant Magí, la Cotonera o l’Escorxador. Amb la concessió de la candidatura de Capital Catalana de la Cultura tindrem l’opció de crear el que ens demanen molts igualadins i igualadines, el nou auditori. Volem un equipament adequat a la categoria de músics que dona la ciutat i que estigui encarat a la formació dels Jordi Savall del futur. És una aposta que tenim molt clara. Si se’ns concedeix aquesta candidatura, i esperem que sigui així, crearem un debat de com ha de ser el futur auditori per a Igualada i la comarca de l’Anoia. I si no se’ns la concedeix, buscarem un altre marc per desenvolupar-lo.

A part dels equipaments culturals i les grans cites anuals del calendari, com la Festa Major, la Mostra, la festa de Reis, el Fineart, etc., un dels elements culturals a destacar és la riquesa del teixit associatiu. Igualada és una ciutat privilegiada, en aquest sentit?

Igualada és molt rica culturalment: per exemple, en l’àmbit del cant, hi ha entre 15 i 20 corals. Aquesta dada denota la gran vitalitat de la nostra societat, la gran inquietud cultural; per tant, tots aquells esdeveniments que es generen a partir de les entitats enriqueixen el món cultural igualadí. En aquest sentit, l’Ajuntament és poc intervencionista, som un govern que creu que la societat civil s’ha d’organitzar i desenvolupar sense gaires interferències, tot i que quan hi hagi un projecte que una entitat es cregui i alhora sigui bo per a la ciutat, hi apostarem sense cap mena de dubte. Per exemple: els Moixiganguers d’Igualada, que enguany fan vint-i-cinc anys, i aprofito des d’aquí per felicitar-los. És una associació que ha lluitat per créixer, per fer castells de 9, i ho ha aconseguit. En el seu moment ens van venir a explicar que es veien forts, amb una trajectòria feta que consideraven bona i ho volien seguir fent bé, però necessitaven ajuda... Doncs nosaltres, al seu costat. Aquest és el model cultural que defensem.

Un nou escenari d’aquests grans esdeveniments de què parlàvem és el Parc Central, que en el seu moment va rebre algunes crítiques. Quin és el paper d’aquest espai dins la ciutat, el qual, a més, ha de créixer?

Hi havia gent que no veia la necessitat de la seva creació i se’ns va criticar en el seu moment. Ja voldrien moltes ciutats tenir aquest Parc Central. És un espai indispensable per a activitats de gran format. Potser l’origen va ser per millorar l’escenari de l’European Balloon Festival, però vam veure la possibilitat d’un gran espai per al lleure. Quan veig la foto de les 18.000 persones al concert de Txarango m’emociono, però també m’emociono quan veig la sortida de la Cursa Popular, o un diumenge a la tarda un munt de famílies jugant a pilota o fent volar un estel. Ara hem d’iniciar una segona fase: incloure en aquest gran espai les inquietuds dels més joves, i hem volgut començar amb una demanda seva, crear un skate park de 1600 m². És una decisió que ha sortit després d’haver exposat diferents iniciatives a més de 1.400 nens i nenes, que van decidir quin model de parc volien. I seguirem amb la mateixa línia urbanística que hem fet al Parc Central, amb una morfologia molt natural, amb grades de fusta i molta vegetació, perquè volem mantenir-ne l’estètica.

El futur passa perquè ciutats com Igualada, que són densament poblades a causa d’un passat industrial, necessitin ara espais verds perquè la gent s’hi senti bé.

I quina és la política de l’Ajuntament per crear espais amables com l’Anella Verda, nous espais oberts o el mateix Parc Central?

El futur passa perquè ciutats com Igualada, que són densament poblades a causa d’un passat industrial, necessitin ara espais verds perquè la gent s’hi senti bé. L’aposta imminent és el tancament de l’Anella Verda. El circuit connectarà des de la sortida 555 de l’A-2, a Can Roca, fins al Tanatori, on enllaçarà amb el riu Anoia, amb una inversió important de prop d’un milió d’euros, sufragada per la Diputació de Barcelona. I la part que va des del Mirador de Montserrat fins a Can Roca, també està en marxa. Però no tan sols volem fer l’Anella Verda, també volem incloure-hi més recorreguts, com el que hem fet des de Fàtima fins al barri de Set Camins, que  no està plenament inclòs en el circuit, però sí que molta gent l’utilitza.  D’altra banda, la Via Blava, aquest eix que ens comunicarà fins al mar, també serà realitat en un futur. A la vegada, farem un parc a l’entrada del barri del Rec, una entrada amable, perquè és important que un espai densament urbanitzat tingui els seus espais verds. Nosaltres no hi farem una intervenció molt agressiva, però ens permetrà tenir una gran entrada del nucli antic de la ciutat al barri. Ara mateix, tenim una gran trinxera formada pel passeig de les Cabres i el carrer de Santa Anna. Aquest gran espai verd ens permetrà obrir-lo a la ciutat. Són apostes importants.

I quines futures actuacions té previst realitzar el seu govern al riu Anoia?

Farem una gran aposta en els mesos vinents per planificar un restabliment ecològic de la flora del riu Anoia. El riu està millorant molt amb la qualitat de l’aigua que hi ha, perquè s’ha posat en funcionament la depuradora de l’Espelt i el col·lector de Jorba també s’està arreglant. El que no ens agrada, actualment, és l’estat del nostre riu. Amb els urbanistes i els paisatgistes que han fet el Parc Central i altres recomposicions d’espais, millorarem la llera del riu Anoia per tal que sigui un riu que faci goig. I amb la recuperació de la flora vindrà la fauna, que s’havia perdut fa centenars d’anys.

Si ara estem a un pas de l’emergència climàtica, havia de ser la capital de la comarca qui havia de donar exemple i deixant d’explotar part de l’aqüífer de Carme-Capellades, ja sobreexplotat.

Parlant d’aigua, des del gener Igualada rep aigua des de la Llosa del Cavall. Què representa per a la ciutat?

És molt important de cara al futur. Si ara estem a un pas de l’emergència climàtica, havia de ser la capital de la comarca qui havia de donar exemple i deixant d’explotar part de l’aqüífer de Carme-Capellades, ja sobreexplotat. L’aigua que rebíem és d’una duresa molt extrema, i la que ve de la Llosa del Cavall és cristal·lina, de millor qualitat, provinent del desgel de la neu. Ara Igualada captarà un 25% del volum de l’aigua que necessita des d’aquesta nova font i sense cap cost per als igualadins. El futur és que, de forma inequívoca, tota l’aigua que vingui a Igualada sigui de la Llosa del Cavall. En uns quants anys penso que això serà una realitat. Cal recordar que si ara mateix no estiguéssim connectats a l’aigua de la Llosa del Cavall, estaríem en decret de sequera. Poca broma, amb això. D’aquesta manera, els igualadins i les igualadines ajudarem a omplir l’aqüífer Carme-Capellades per tenir un gran banc d’aigua dolça. D’aquí a trenta anys tindrem una reserva d’aigua dolça emmagatzemada sota els nostres peus que serà una garantia per al subministrament. L’aigua ha estat, al llarg de la història, el recurs que més conflictes ha creat. I això seguirà sent així. Tant de bo tots els ajuntaments facin els passos que ha fet Igualada, que tinguin la sensibilitat ambiental que ens ha mogut a fer el pas, que tinguin també aquesta visió de cara al futur i que mirin de treballar també per a la millora de la qualitat de l’aigua.

Durant cent anys hem tingut una bona gestió de l’aigua.

Li he de preguntar per la gestió de l’aigua...

Ara s’ha creat la Comissió de l’Aigua, on es decidirà si Igualada sotmet a titularitat pública aquesta aigua. El proper pas és que el Ple de l’Ajuntament d’Igualada pugui determinar aquesta titularitat pública. A partir d’aquí, també el Ple decidirà si la gestió serà pública, pública privada o privada. Aquests són els passos a seguir. Durant cent anys hem tingut una bona gestió de l’aigua. Com a batlle, no tinc queixes obre la gestió que se n’ha fet. Ara, a Calaf, per exemple, no tenen aigua. Si això passa aquí, ens diuen de tot. Hem gaudit d’una gestió excel·lent. Ara bé, caldrà posar sobre la taula totes les possibilitats de model de gestió que podem tenir i escollir. De moment, assumim la titularitat pública de l’aigua, cosa que Igualada no havia assumit mai. És un pas més. En els meus actius com a batlle tindré el d’haver proposat que això es realitzi i ja és una millora, tenint present des d’on venim. Després ja decidirem el model. Això sí, el servei haurà de ser igual de bo, i aquest és l’objectiu que tinc al cap.

L’Ajuntament treballa per fer una ciutat més atractiva perquè la gent hi vingui a estudiar, a treballar i a viure. Si els pròxims anys venen 10.000 nous ciutadans... on residiran?

Bé, no vindran de cop. Jo he dit que en deu anys, amb tota seguretat, arribarem als 50.000 habitants, però en una dècada poden passar moltes coses. No tot ho podrà resoldre l’Administració pública. Avui dia encara paguem els pisos que es van construir durant l’època de l’Entesa per Igualada. I aquest no és el nostre model. A través de l’INCASOL, ens que es dedica a fer habitatge públic amb lloguer assequible, nosaltres volem treballar, com ho hem fet amb els 26 pisos que s’estan iniciant a l’avinguda dels Països Catalans, cedint sòl municipal del qual l’Ajuntament disposa i fent habitatge públic que quedarà durant anys. Creiem que és un model que reeixirà. Ara bé, serà des del sector privat que es valorarà que sigui atractiu fer més habitatge a la nostra ciutat.

El rec me l’imagino com un barri on les naus industrials abandonades es transformin en habitatges, petites empreses, botigues i activitat d’artesanat local

Com s’imagina el barri del Rec, en un futur?

Me l’imagino com un barri on les naus industrials abandonades es transformin en habitatges, petites empreses, botigues i activitat d’artesanat local, sigui de la pell o altres disciplines provinents de la FP que s’estudien als instituts locals, alhora que les naus que ja funcionen segueixin generant riquesa. Un barri com els que han proliferat a les grans ciutats de l’Europa més moderna. Fiquem-nos al cap que Igualada pot ser una ciutat referent. Entre tots decidirem quins usos es desenvoluparan, quins equipaments, quines zones seran espais verds, quines altres seran per a habitatge o comerç. Hi haurà un gran debat de participació ciutadana, i això ho farem plegats amb l’instrument del Pla director, una de les eines més àgils urbanísticament parlant. En dos anys tindrem la possibilitat de tenir-lo acabat. Volem convertir el barri del Rec en un barri singular, específic, amb l’essència dels segles de treball que s’hi han realitzat, i que això es combini amb el confort d’un barri actual, còmode, que generi convivència i comunitat; en definitiva, un barri on es visqui molt bé.

Igualada està en una situació privilegiada i estratègica geogràficament, a poca estona de tot arreu, i abans parlava del potencial del turisme enològic. Però la ciutat encara té algunes mancances en l’àmbit del transport, de les comunicacions i les connexions.

És així. De fet, hem pogut combatre l’inconvenient de la mobilitat en transport públic arreglant el gran problema del transport via carretera, gràcies al gran increment de busos exprés. Tot i algunes queixes puntuals, funciona bé. El carril BUS-VAO per la B-23 és una reclamació que hem de fer. La Generalitat té la possibilitat de fer-ho amb una inversió petita, d’entre onze i dotze milions d’euros. Ara bé, cal que es negociï amb qui té la competència de la via, que és l’Estat. La discussió ja no és la inversió, sinó el manteniment.

L’aposta industrial és inequívoca, en aquest sentit, i el que hem de fer és donar arguments al país perquè Igualada pugui estar ben connectada immediatament

I el tren, o millor dit, el carrilet?

La gran batalla serà la del tren, perquè la comunicació del futur és el tren. La connexió ràpida entre Igualada i Barcelona, —per tant, d’Igualada amb el port i oberta al món—, ha de ser una connexió amb el tren. Ara bé, amb la massa d’habitants que té la ciutat actualment és difícil, i ens hem de dotar de volum. L’aposta industrial és inequívoca, en aquest sentit, i el que hem de fer és donar arguments al país perquè Igualada pugui estar ben connectada immediatament, abans que altres llocs amb major nombre d’habitants. Hem de ser un pol industrial, de futur. Quan dic indústria, no vull dir una nau amb una xemeneia que treu fum, això ens ho hem de treure del cap. Avui dia, les normatives industrials són inequívocament garantistes vers el medi ambient, per tant, són llocs on es crea ocupació, riquesa i integració amb el paisatge. Si no preservem la indústria, ens acabarem convertint en una ciutat indefinida, que no sap què vol ser de gran. La nostra aposta és inequívoca per liderar les ciutats mitjanes d’aquest país, hem d’estar musculats, cal que donem molts serveis, hem de liderar el coneixement, i cal també ser punters en una certa indústria d’aquest país. I aquest darrer punt no depèn només d’Igualada, sinó de tota la Conca d’Òdena, i estic segur que els set batlles de la conca sabrem arribar a un acord en aquest punt perquè això sigui possible.

No hi ha futur per a cap ciutat com Igualada que no aposti pel coneixement.

La formació és un pilar fonamental per al desenvolupament?

No hi ha futur per a cap ciutat com Igualada que no aposti pel coneixement. Per exemple, nosaltres vam apostar pel 4DHealth, l’hospital simulat més gran del sud d’Europa, perquè vinguin estudis universitaris en l’àmbit de la sanitat. En el futur hi haurà problemes per trobar especialistes en l’àmbit de la medicina. El nostre objectiu és poder oferir als professionals del sector de la sanitat, junt amb l’hospital modern que tenim, uns equipaments en una ciutat mitjana on puguin exercir, treballar el coneixement en un hospital simulat o complementar les seves tasques amb activitats docents. La importància del nostre projecte, i que no és només propi, sinó que hi té a veure molta altra gent, és a trenta anys vista. I on hi havia l’antic hospital hi construirem el gran campus de salut d’Igualada. Si no tenim bones instal·lacions universitàries patirem molt, en el futur. Estem invertint els diners dels igualadins, l’IBI dels igualadins d’ara, en els que hi viuran d’aquí a trenta anys. Espero que algun dia algú ens ho reconegui.

Quan vaig entrar com a batlle, fa uns vuit anys, la ciutat no tenia autoestima.

Els igualadins tenim prou autoestima?

En tenim més que abans. Quan vaig entrar com a batlle, fa uns vuit anys, la ciutat no tenia autoestima, només es parlava de com estàvem de malament. Les notícies sobre la ciutat eren en negatiu. Tot això ho hem revertit. Hi va haver un moment en què es va fer un canvi sobre l’autoestima dels igualadins, va coincidir amb un 30 minuts de TV3. Un programa que es va convertir en el retrat d’una ciutat que es transformava i mirava cap al futur. El que ens cal és no rendir-nos. Vaig explicar que era l’únic batlle del món que podia anar vestit amb roba interior i exterior feta a la mateixa ciutat, i hi ha gent que encara ara m’ho recorda. Va ser una forma de fer valdre l’activitat industrial en positiu. Després, quan veiem que surten imatges de l’European Balloon Festival, dels Tres Tombs o dels Reis en altres llocs del món, tot això ens ajuda a generar més autoestima. Però aquesta autoestima no ha de ser exclusivament dels igualadins, també ho ha de ser dels catalans, que estiguin contents amb una ciutat com Igualada, una ciutat que en un moment determinat no tenia esperances de futur i ara es veu com una de les més dinàmiques del país. I això ho hem d’explicar i ens ho hem de creure. Em considero el primer comercial de la ciutat i m’agradaria que Igualada en tingués 42.000 més i això seria un gran èxit per a la ciutat.


6 Comentaris

M

Maria

25 de febrer 2020.15:47h

Respondre

Marc, fes una cura de humildad, lo que tu et puguis sentit considerat, com el Salvador de la Patria, mols et considerem un gran bluff.... hem molte llabia buida...

R

Ramon

Igualada

21 de febrer 2020.08:22h

Respondre

Llàstima que no li heu preguntat pels impostos que paguem a Igualada. Potser tots aquests nouvinguts a Igualada se’n porten un disgust quan els hi arriba per primer cop un rebut de l’IBI. A... Llegir més Igualada ens roben amb els impostos. Una vergonya!!!

A

Anónimo

igualada

20 de febrer 2020.22:20h

Respondre

Me sabe muy mal este comentario pero yo vivo en un piso de protección oficial y a nombre de quien está arrendado no quiere pagar y desde servicios sociales me dicen que depende mucho de pía soy... Llegir més una persona y creo que como alcalde y persona no es normal dejar a nadie en la calle no es justo porque luego la gente dice que el alcalde si los que nos vemos así no es por culpa suya

M

Monica Cortadella

Igualada

20 de febrer 2020.20:59h

Respondre

No se per on començar....

Podriem dir que aquesta falera per augmentar els habitants d’Igualada deu ser pel fet que un alcalde és pot posar el límit salarial segons el habitants del seu... Llegir més municipi. Ara ja el té i si fossin 10.000 habitants més això li faria cobrar 10.000€ anuals... no esta malament la cosa!!! de 58.000€ a 68.000€ en un plis pas

10000 habitants més a una mitja de 4 per familia serien 2500 habitatges en una ciutat que no és pot expandir més. Igualada té la superficie que té i tot o quasi tot ja esta urbanitzat... i segons ell ( ho diu a l’entrevista ) ja és una ciutat ”densament poblada”... Llavors , on aniran aquestes vivendes???
Parla de que es considera ”industrialista”... quina indústria??? Igualada no te sol industrial lliure, i el que tenia ara son pisos o Supermercats... LLavors ??? Ciutat dormitori???
Bueno, segons ell a Igualada és viu tant bé que els nou vinguts la trien per això... NO pel preu de la vivenda a BCN i rodalies...

BCN cada vegada més limita el accés dels vehicles i sembla que a l’Alcalde la connexió amb transport públic ara per ara no li preocupa..clar no tenim encara els 50000 habitants...
Cada vegada hi ha gent que ha de anar a BCN i rodalies a treballar, aquí no hi ha feina . Amb que han de anar a BCN amb un autobús o un tren que no funcionen correctament??
Parla de tot, sembla un discurs d’un
”polític” i no d’un alcalde que mira per la ciutat... La ciutat és tot allò que queda dintre de la seva ”Via Verda” i te molts molt problemes de civisme, falta de serveis, manteniment carrers i voreres, vivendes socials ... etc Però com diuen en castella ” Ande yo caliente riase la gente”....

Patetic!!!

I se li ha de recordar que 2/3 parts dels Igualadins a les urnes van dir que no el volien i que ”goberna” per la jugada de ERC i Igualada Som-hi ... una putada pels votants d’aquest dos partits.

i podria seguir ... però he d’anar a sopar

J

Jordi

Igualada

20 de febrer 2020.20:06h

Respondre

Viure en una ciutat de 40.000 habitants no té res a veure amb una ciutat de 80.000 habitants. Jo no m’ho imagino ni ho vull!! Veig més un titular propagandístic amb aires de capitalisme i... Llegir més xuleria que altra cosa. Per millorar amb qualitat de vida, fer d’Igualada una ciutat referent, de moda i sostenible no es necesari doblar la població i crear un altra bom immobiliari perquè hi surtin guanyant els de sempre. Cal fer política intel.ligent i treballar molt creant nous projectes i propostes en tots els àmbits; polítics, economics, socials i mediambientals

J

Joan Giner ITV

Igualada

20 de febrer 2020.09:28h

Respondre

Si és el comercial deu ser autónom... i si és així proposo que vagi per objectius complerts, ens estaviarem un sou a final de mes....

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic