TORNAR
PUBLICITAT

Marc Castells: “Igualada i la Conca han demostrat que som resilients”

Un any amb la COVID: Parlem amb els batlles de la Conca d’Òdena

societat
Dimecres, 17 març 2021. 03:00. Toni Cortès Minguet.

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi, especialment durant el confinament?

Recordo que el dilluns dia 9 de març em van comunicar que teníem 5 positius a l’Hospital. Vaig parlar amb l’alcalde de Vilafranca i em va dir que ells no en tenien cap, va ser la primera pista que alguna cosa no anava bé i que es va anar confirmant en les hores següents. El dimecres 11 vam ser la primera administració de l’estat que va fer un decret en què tancàvem tots els equipaments municipals. Després, en la trobada amb els responsables de Salut Pública ja es preveia aquest tancament perimetral, que va ser tan impactant. El missatge que vam voler donar a la gent va ser el de tranquil·litat i de confiança en les autoritats. El lema que vam seguir els alcaldes i tota la gent que ens envoltava i ens ajudava a gestionar la situació va ser: esperem el millor, però preparem-nos pel pitjor. I vam estar 25 dies esperant el millor i preparant-nos pel pitjor. Crec que vam ser un exemple de gestió en temps de crisi que amb els anys encara es valorarà més. Van ser unes setmanes de tensió màxima, va ser molt dur.

Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya?

El que més valoro i el que crec que la ciutadania també valora més positivament és la unitat política que vam ser capaços de generar els set alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena, que érem de cinc forces polítiques diferents, però ens vam conjurar per posar, per davant de tot, la defensa de la salut i els interessos dels seus ciutadans. També crec que es va fer un enorme esforç de comunicació que la gent va valorar, perquè en aquelles circumstàncies tan complicades i que generaven angoixa i fins i tot por, la ciutadania va agrair rebre informació constant, directa i fiable. Vam ser molt transparents. Aquelles 25 rodes de premsa diàries consecutives van permetre a la ciutadania tenir informació de primera mà, però sobretot informació real, no vam amagar res i això la gent ens ho ha agraït molt. La societat és prou madura per entendre què cal fer si passa una cosa molt greu.

També, amb la perspectiva del temps, que creu que s’hauria d’haver fet diferent?

La gestió de la comunicació entre les administracions ha estat una de les coses que podria ser molt millorable. Cal tenir en compte que la gestió per part de la Generalitat era molt complicada, això s’ha d’entendre. Però en aquells moments nosaltres també teníem una situació molt complicada i uns problemes molt greus i per això exigíem una atenció especial. Crec que hauria calgut tenir més en compte els ajuntaments, que som l’administració més propera al ciutadà.

Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris?

En cap altre lloc de Catalunya i de l’Estat –i a Europa només havia passat a Bèrgam- s’havia produït un focus en un hospital, que és el lloc on s’hauria d’atendre les persones. Els primers dies la situació al centre va ser especialment dura. El patiment del personal sanitari va ser i ha estat extraordinari. I parlo tant del personal de l’Hospital com també del de l’atenció primària. Gràcies al seu esforç es va poder superar una situació realment adversa. Han estat un exemple per la seva actitud i mereixen tot el reconeixement i tot l’agraïment.

El valor de la seva tasca és evident. Però cal no oblidar el personal de les residències, de la funerària, el personal que es dedicava a la neteja o a altres serveis essencials, que també van patir molt i que també han estat exemplars.

I la ciutadania?

Reitero el meu agraïment infinit a la resposta de la ciutadania, perquè en la pitjor situació ens va mostrar la millor versió d’Igualada i de la Conca d’Òdena. La gent va respondre amb una altíssima responsabilitat, amb solidaritat i amb determinació, una actitud que va ser la clau per poder superar aquell escenari tan complicat. També es va generar una alta dosi de generositat i de solidaritat de tot Catalunya que ens va fer arribar material de protecció i de neteja que ens va permetre abastir les residències. Aquesta resposta de la gent jo no l’oblidaré mai. La gent de la Conca d’Òdena va poder exhibir, a través de la dificultat, del patiment, una gestió que hauria pogut ser estigmatitzadora, però que, en canvi, ha esdevingut exemplar.

Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos?

L’impacte més important, més dolorós i més irreparable és el de totes les persones que ens han deixat a causa de la pandèmia, amb el component emocional afegit per als seus familiars que no se’n van poder acomiadar a causa de les restriccions sanitàries. Aquest és un impacte que costa molt de gestionar. Com a comunitat, hem hagut d’organitzar la tristesa i segurament encara no hem processat tot el que estem patint. Encara hi ha molta gent que té por, por de socialitzar. Hi ha també gent gran que té por de sortir de casa. I tinc molts missatges de professionals del món de la sanitat, tant de l’hospital com de l’atenció primària, i també d’altres serveis essencials, que fa un any que estan a primera línia i que pateixen fatiga pandèmica. Detecto un cansament molt gran per part d’aquests professionals.

I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic?

És evident que aquelles tres setmanes llargues de confinament perimetral van comportar una forta afectació econòmica als municipis afectats, tot i que no la podem quantificar perquè encara no disposem de les dades que permetran mesurar-ne la magnitud. També és evident que tenim un panorama descompensat: hi ha sectors que no s’han vist afectats i que continuen funcionant molt bé, però n’hi ha d’altres que han patit i estan patint molt.

Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi?

Durant el confinament, lògicament, la prioritat era preservar la salut de les persones, però des del primer dia també es va treballar coordinadament per protegir socialment els col·lectius més vulnerables i per donar suport al teixit econòmic. Això és el que hem fet durant aquests mesos, amb mesures de tota mena. Hem reforçat les accions socials, hem pres mesures fiscals i hem donat ajuts directes a sectors com el comerç, l’hostaleria, la cultura, l’ensenyament, l’esport, els centres d’estètica i recentment, també, els professionals del taxi. Ara mateix hem posat en funcionament les targetes moneder per ajudar les persones en situació d’atur i, alhora, dinamitzar el comerç local. Intentem donar solucions a totes les problemàtiques.

Quines actituds ha vist diferents o noves en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política. Ens ha canviat la COVID-19?

Jo crec que ens hem cohesionat com a societat. La nostra comunitat s’ha musculat i això és una gran lliçó de cara al futur. Em quedo amb la resposta de les persones que quan veu que les coses són molt complicades treuen el millor d’elles mateixes. Aquest patiment de la societat ens ha de fer més forts, ens ha de fer veure que hem d’estar preparats perquè el futur segurament ens portarà altres situacions complicades i el que hem de fer és un balanç per poder millorar tot el que es pugui corregir amb el que hem après. Hem de fer valdre totes les coses bones que hi ha hagut, com aquesta solidaritat i aquesta voluntat inequívoca de la comunitat de treballar plegats per sortir-se’n. Ens hem enfortit emocionalment i comunitàriament. Som una ciutat més unida. I la política també té a veure amb donar esperances a la gent que el futur pot ser millor i crec que això és possible.

Quin ha estat el pitjor moment? I el millor?

Recordo especialment tres moments molt complicats. Primer, el moment del tancament, per la complexitat de la situació que generava en molts àmbits aquest tancament policial. Després, durant el confinament, va ser especialment dur el pic de mortalitat. Els responsables de Funerària Anoia, que mereixen un monument per tota la tasca que van fer, en unes condicions complicadíssimes, em van comunicar que necessitaven ampliar la zona refrigerada de les instal·lacions del crematori perquè estaven arribant al límit del seu funcionament. Vaig demanar col·laboració a la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, i l’endemà mateix vam poder instal·lar un contenidor refrigerat al cementiri, que finalment no vam haver de fer servir. També, en la mateixa línia, des de l’Hospital se’m va alertar que el ritme d’ingressos era molt elevat i que si es mantenia no el podrien assumir i potser necessitarien algun espai alternatiu. Va ser quan, amb l’ajut de moltíssima gent, vam poder adequar el pavelló de les Comes perquè pogués funcionar com a hospital de campanya. La millor notícia és que no el vam haver d’utilitzar, tot i que vam estar al límit, però recordo que el president de Metges Sense Fronteres em va dir que era molt millor tenir cent llits sense usar que tenir cent malalts sense lloc per atendre’ls. En aquell pic, a l’última setmana de març, el patiment va ser molt gran.

I, si em permeteu, el moment personalment més dur, que més em va afectar emocionalment, va ser quan vaig visualitzar un vídeo en què es veia una gran quantitat d’urnes amb les cendres de les persones incinerades, perfectament ordenades, que s’anaven acumulant al Tanatori perquè els familiars ni tan sols podien anar a recollir-les. Em va entristir molt i em va fer ser plenament conscient que darrere les xifres que aquells dies anaven sortint hi havia el dolor de moltes famílies.

El millor moment, encara no ha arribat, serà el dia en què tothom estigui vacunat. Com preveu aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia?

Diria que soc un optimista asimptomàtic. Estic convençut que la ciència, amb les vacunes i amb tractaments eficaços, ens permetrà capgirar la situació durant els mesos vinents, però aquestes bones perspectives sanitàries queden molt matisades per l’horitzó d’una crisi social i econòmica que no serà catastròfica, però que sí que comportarà moltes dificultats que haurem d’afrontar amb instruments com el que aquesta pandèmia ens ha aportat, com la unitat o el consens Tinc aquesta doble sensació. En qualsevol cas, Igualada i la Conca han demostrat que són resilients. Hem creat l’Aliança per la Conca, que suma els set alcaldes i alcaldes i els agents econòmics i socials per preparar aquest futur immediat pensant en les properes generacions.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic