TORNAR
PUBLICITAT

Marc Marcé: “Si volem que els nens creixin ben cultivats, els hem de començar a educar, des de la infància, amb propostes culturals de qualitat”

Les 2princesesbarbudes presenten ”La bona vida” dins la programació de Xarxa Igualada

cultura
Dijous, 21 novembre 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La bona vida és el darrer espectacle i el darrer disc de 2princesesbarbudes. Parlem amb Marc Marcé abans que arribin a Igualada, el 24 de novembre. L’espectacle serà a les sis de la tarda al Teatre Municipal Ateneu, de la mà de Xarxa Igualada i en el context de Santa Cecília. Ja hi ha les entrades a la venda.

MARTÍ ROSSELL PELFORT

La bona vida, que vindrà a Igualada el 24 de novembre, és un concert o un espectacle?

És la cohesió dels do. Bàsicament, és un concert familiar, perquè pot agradar tant a adults com a nens, com també a adults que no tenen nens. És en format d’espectacle perquè li donem un punt de teatralitat. La bona vida són unes cançons que parlen del paleolític. Nosaltres sortim vestits a l’escenari amb robes que poden semblar del paleolític i cantem cançons sobre això. Ho hem preparat com si fos un documental; de fet, és un congrés paleontològic i hi ha una veu en off que va tractant temes més seriosos, i nosaltres ens comuniquem amb la veu, cantem les cançons i fem alguns gags, una mica d’espectacle.

El títol ve, per tant, de la bona vida del paleolític.

El que nosaltres defensem és el paleolític, quan la societat era caçadora, recol·lectora, vivia en grups petits, tothom s’ajudava, era cooperativa... I llavors, amb l’arribada del neolític, aquests grups es van assentar, es van fer més grans, es van començar a jerarquitzar, va aparèixer la propietat privada, els diners... i va ser un punt d’inflexió en la nostra història, on va començar tot el que coneixem ara, que seria el capitalisme. (Riu.) Nosaltres mirem una mica aquesta gent i oferim unes idees més humorístiques, però que contenen una part de reflexió. Aprofitem que som en un concert familiar per explicar coses i portar una mica de reflexió, de coneixement  i de saber on som ara sabent d’on venim. Què ha passat pel camí, què hem guanyat...

D’on neix 2princesesbarbudes i d’on ve el nom?

El nom de 2princesesbarbudes és el que tenim l’Helena Casas i jo, Marc Marcé. Vam començar fa un munt d’anys fent uns videoclips i unes coses així... multimèdia. Després, fa quasi deu anys, ens van encomanar fer un espectacle de cançons tradicionals. I, com que acabava de néixer el nostre primer fill i li havien regalat molts instruments de joguina, vam fer el nostre primer espectacle i primer disc, amb cançons tradicionals i instruments de joguina, que es va dir Cançons i rimetes. Ens va agradar la proposta que vam fer, a la gent també, i vam decidir seguir, però canviant una mica, passant de cançons tradicionals a cançons pròpies. Teníem ganes de compondre perquè, amb altres grups, sobretot l’Helena Casas, ja ho havia fet. La bona vida és el tercer disc de composició pròpia després de fer Enciclopèdia baixeta de la nit i Sempre de vacances. Són cançons pròpies de discos temàtics.

I el nom de 2princesesbarbudes, que pot semblar excloent, és perquè tots dos tenim una part més princesa, més amable, més del tòpic femení, i un punt més barbut, més masculí i més “pel broc gros”. Una barreja que expressa aquestes multipersonalitats de les persones. El tema del gènere tampoc ens escau gaire i és un nom de poètica barrejada per definir la nostra personalitat.

Quin creieu que és el vostre segell personal?

En són uns quants. El primer seria que fem cançons pròpies, el nostre propi estil. Un altre component important és que utilitzem instruments petits i de joguina, que aporten una estètica i una banda sonora molt particular i ens diferencien de la música que estem més habituats a escoltar. I per últim: les lletres. Utilitzem lletres creatives, imaginatives, i fugim de les lletres moralistes per deixar lliure la imaginació. Darrerament també volem apostar per l’humor i que les lletres tinguin una doble manera d’entendre’s. Els adults entenen una part de les bromes i els infants n’entenen una altra part. Hi ha una doble entesa, en aquest sentit.

Per a qui i per què feu la vostra música?

Fem música perquè és el que ens agrada, lògicament, és la nostra feina. Ens ho passem bé fent les cançons, fent els discos i pujant als escenaris. És el que hem fet sempre i el que ens agrada. Sigui amb aquest projecte o amb un altre. I per a qui... nosaltres intentem fer música per a tothom. Amb aquest projecte, tot i que estem dins el circuit de música familiar, intentem fer una proposta que no sigui infantilitzada, només per a nens o molt bàsica. Intentem fer una proposta rica, bona musicalment, també en les lletres, i perquè la pugui gaudir tothom, tant adults com infants, i que la canalla no es quedi amb una proposta molt bàsica. Els donem una mica de teca perquè els ajudi a desenvolupar-se també a nivell cultural i intel·lectual.

Per tant, creieu en la música com una eina de desenvolupament dels nens i nenes?

I tant, sobretot. El que reivindiquem és que, si volem educar els nens en la cultura, el que hem de fer els pares és destriar el que creiem que és interessant i, a través nostre, fer-ne partícips els nens. Fer-los anar a exposicions, a concerts, a obres de teatre, i fer de filtre del que creiem que els pot anar bé, fugint una mica de les etiquetes o els productes comercials que diuen: això és per a nens. Hi ha moltes coses en el món de la cultura que no estan etiquetades com a familiars o per a nens i, en canvi, els nens les gaudeixen molt i són molt enriquidores. També hi ha gent que aprofita l’etiqueta familiar per “colar” un producte de mala qualitat o molt bàsic. Per això, creiem que si volem que els nens creixin ben cultivats i amb ganes que siguin unes generacions potents, els hem de començar a educar, des de la infància, amb propostes culturals de qualitat.

Creieu que falta música infantil en català?

En aquest país hi ha moltes propostes musicals en català que, siguin infantils o no, són adequades per nens. Al nostre país aquest aspecte sempre ha estat molt cuidat, hi ha moltes propostes. I com més coses de qualitat hi hagi i més diversitat, serem un país més ric culturalment.

Veniu en el context de Santa Cecília. Creieu que s’ha perdut aquesta celebració de la patrona de la música?

Bé, a nivell de gremi, de músics, jo crec que sí. Almenys, en l’entorn en què ens movem nosaltres no hi ha gaire sentiment de patró de la música el 22 de novembre. Però és veritat que sempre, des de les escoles i des d’algunes institucions, encara es recorda, i tot el que sigui promocionar la música al voltant d’aquest dia ajuda a tothom. De fet, la música és molt present a la nostra societat, cada dia de la setmana, 24 hores; tothom escolta molta música, per molts mitjans diferents.

Feu música amb instruments petits o de joguina. Us agrada jugar i experimentar?

Com ja he comentat, va ser una circumstància casual, ens van regalar aquests instruments i vam començar a experimentar-hi per saber quina sonoritat tenien, i va ser un al·licient. Però hi havia algunes dificultats: molts d’aquests instruments són petits, no t’hi caben bé als dits, estan desafinats i produir un disc de qualitat amb aquest tipus d’instruments era molt més complicat que fer-ho amb instruments convencionals. Amb tot, això ens va permetre jugar molt i esprémer la sonoritat. Ens ha agradat fer-ho i per això ho seguim fent.

Quina creus que és la diferència entre escoltar un dels vostres discos o venir al concert?

Jo crec que són dues maneres de gaudir de la música molt diferents. Quan una persona escolta un disc, és un moment d’escolta i d’atenció; sobretot en els nostres discos, que, com que van acompanyats d’un àlbum il·lustrat, moltes famílies l’escolten amb el llibre, seguint les lletres. Escoltar el disc és un moment molt bonic. Però el moment del concert, sobretot si has escoltat el disc abans, és el moment en què veus d’on venen tots aquests sons. I a part hi ha tota la posada en escena, el documental... És una immersió total en una proposta diferent, molt rica i molt gratificant.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic