Marc Talavera: "Menjar és l'acció política més potent, repetitiva i recurrent que fem a la vida"

MARC SOLER RIERA

Què trobarem a la 7a jornada de les plantes oblidades?

Hi haurà més d'un centenar d'activitats dividides en quinze blocs que totes busquen donar a conèixer els usos de les plantes silvestres i les varietats agrícoles tradicionals, el que nosaltres anomenem plantes oblidades. Hi trobarem des de tallers, sortides, activitats familiars, una fira amb més de setanta-cinc parades, un dinar silvestre, espais d'etnobotànica en directe, exposicions, actuacions musicals, és a dir, tot un seguit de propostes molt diverses i transversals perquè tothom pugui descobrir, des del seu punt de vista i els seus interessos, les plantes oblidades com a un recurs que tenim a tocar i que no estem fent servir.

Quin és l'objectiu de fer aquestes jornades?

L'objectiu de les jornades és ser un punt de trobada, un lloc de visibilització del sector, d'empoderament de la gent que creu en les plantes oblidades com a eina imprescindible per ajudar a transformar el sistema alimentari i fer-lo més sostenible, més resilient al canvi climàtic i més coherent. També és un lloc importantíssim pel que fa a la divulgació, que tothom pugui conèixer que menjar una verdolaga, una ortiga, una ruca o una síndria de secà és quelcom normal, habitual i són plantes bones i que podem incorporar a la nostra dieta, per tant, és un objectiu doble, tant de crear xarxa entre els diferents actors com de visibilització i formació de la temàtica.

Quin paper hi juguen els voluntaris?

Els voluntaris hi juguen un paper clau, l'organització d'aquestes jornades és llarga i complexa i tant en els dies previs com el mateix dia en tenim al voltant de 200 d'Igualada i d'altres llocs de Catalunya. Sense ells seria impossible dur-la a terme amb el plantejament que tenim ara. També donen singularitat a la jornada, no és un esdeveniment prefabricat des d'una administració o una empresa sinó que és un esdeveniment organitzat per un moviment, que és Eixarcolant, i que, per tant, la massa social s'implica i li dona aquesta vitalitat tan imprescindible.

Les anteriors edicions van tenir l'acollida que esperàveu?

Van tenir una acollida molt bona, cada vegada hi ha hagut més participants i han estat més transversals. En les darreres edicions el 70% dels participants han estat de fora de la comarca, la qual cosa consolida i reforça el paper de la jornada com a referent del sector en l'àmbit català.

Què és Eixarcolant?

Si ho simplifiquem podríem dir que és un moviment que té com a objectiu recuperar les plantes oblidades i els seus usos per tal que contribueixin a desenvolupar un model i un sistema agroalimentaris molt més sostenibles, molt més justos i que puguin ser resilients a la crisi climàtica i al col·lapse global i que, per tant, puguem tornar a utilitzar els recursos que tenim a tocar de casa. Així, el que vol fer Eixarcolant és crear xarxa entre totes les persones i actors que creuen que les plantes oblidades són una eina important per construir el futur i tothom està convidat a formar-ne part. Actualment, som un miler de socis i sòcies que ens organitzem en dinou nodes locals arreu dels Països Catalans i també hi ha una part d'equip tècnic professional que ajuda a fer els diferents projectes.

Què feu durant l'any? Quins projectes teniu?

De projectes en fem molts. Eixarcolant treballem en nou línies d'actuació des de la investigació etnobotànica o agronòmica fins a la conservació i comercialització de llavors, de material divulgatiu, de llibres o calendaris que fem nosaltres mateixos, també comercialitzem planter, treballem per fer moltes activitats formatives i projectes de dinamització i transferència científica... Tot és un seguit d'engranatges que el que han de permetre és que aquest coneixement i aquests recursos genètics que tenim puguin acabar sent utilitzats en la vida quotidiana. Que aquesta llavor es planti, es cultivi, es reculli, que es processi i es comercialitzi, per tant, que a casa seva algú tingui uns canelons de verdolaga, per entendre'ns. Treballem en tota mena de projectes que ajuden a la transformació del model agroalimentari i a la recuperació de les plantes oblidades. A la pàgina web tenim especificats els diferents eixos de treball.

Més enllà d'això també hi ha molta part de dinàmica interna de l'entitat, els diferents nodes territorials, a Terres de l'Ebre, Empordà, Pirineu, Catalunya Central i diferents indrets del país, organitzen les seves pròpies activitats i dinàmiques en l'àmbit de la formació interna, de divulgació i d'incidència política en el territori concret en el qual estan situats. Per tant, la massa social que tenim és molt important.

És important saber què ens ofereix el territori? Per què?

Evidentment que és important. I molt. Si no és com si tinguéssim un llibre escrit en un idioma que no sabéssim comprendre. Amb el territori ens passa quelcom semblant, tenim un territori que no sabem llegir i, per tant, no sabem valorar la seva importància i tampoc conèixer què ens pot oferir i com ens ho pot oferir. És bàsic saber les eines i recursos que tenim a escala local per poder gestionar aquest territori de forma sostenible en l'àmbit ambiental, però també perquè ens aporti els recursos que necessitem i generi economia arrelada al territori. Si no sabem què passa al costat de casa nostra és molt difícil que siguem conscients perquè és important conservar aquell camp o aquell bosc que tenim al costat de casa. Per a nosaltres sembla que no tingui cap mena d'importància, però en realitat en depenem moltíssim. És molt difícil estimar allò que no coneixem.

Podríem subsistir només amb productes de proximitat?

Evidentment. Hem de pensar que només a Catalunya hi ha una gran diversitat de paisatges, una gran diversitat de territoris i clima i, per tant, tenim un gran ventall d'espècies i varietats que podíem cultivar i que podrien donar lloc a un elevadíssim grau de sobirania alimentària. Pensa que fins fa no gaires dècades, els nostres avis vivien pràcticament només a partir de productes de proximitat. Què hem de fer perquè això sigui possible? Canviar el concepte de consum, canviar el concepte agrícola i també canviar el concepte de quines són les espècies i varietats que cultivem. Hem de poder tornar a fer rebost, hem de poder tornar a plantar aquell meló que es pot conservar diversos mesos després de la collita per tenir meló d'hivern, hem de poder tornar a tenir disponibles aquells recursos genètics locals que ens permetran alimentar-nos de forma variada, saludable i atractiva durant tot l'any només amb productes de proximitat.

Des d'Eixarcolant, quin missatge faries arribar als anoiencs?

Els diríem que aquest dissabte vinguin a la jornada, que participin del col·lectiu Eixarcolant, que tenim la sort que el moviment neix a la comarca de l'Anoia i té la seva seu central a Jorba i que al final estem parlant, tot i que sembli una temàtica molt especialitzada, de quelcom que ens interpel·la a tots i totes que és menjar. Menjar és l'acció política més potent, repetitiva i recurrent que fem a la vida. En funció del que hi ha darrere del que mengem estem definint com és el territori que ens envolta i com és la societat en què vivim. Per tant, és imprescindible poder contribuir, mitjançant allò que ens posem al plat, a construir una societat resilient a les incerteses que ens ofereix el món canviant i al canvi climàtic, que ja és una realitat. Aprofitem els recursos locals que tenim, posem-los en valor, fem valdre el territori, afavorim els pagesos i pageses, els ramaders i ramaders, perquè la sobirania alimentària és quelcom que podem assolir, però hem de treballar entre tots i totes. Per sort vivim en una comarca i un territori on els recursos que tenim són moltíssims. Sortim al carrer amb positivisme i amb ganes de tornar a llegir i entendre els paisatges que tenim al nostre voltant.