Maria Sayavera: "Plantejarem vies de participació perquè la ciutadania pugui dir la seva sobre on volem el creixement industrial"

Òdena sembla que té la funció de reserva de sòl de tota la Conca, sobretot perquè té un terme molt gran. Com plantegen el manteniment d'aquest terme? La inversió per adequar els camins i evitar incendis tan destructius com el del 2015, amb quins recursos compta?

En aquest pressupost 2020 s'ha dedicat una partida al manteniment de camins, i hem fet una planificació anual de quins són els principals camins a mantenir i aquells més malmesos. També s'ha dotat d'una major partida l'ADF, que treballa en el manteniment d'aquests camins i assegura que els vehicles d'emergències hi puguin accedir. A més, a través de la Diputació rebem ajuda del Pla de prevenció d'incendis, i també formem part de l'Associació de Propietaris Forestals Serra de Rubió, que treballa en aquesta línia: evitar incendis i regenerar els boscos. Per tant, pensem que el pla és bo; evidentment, ens agradaria tenir una major dotació econòmica perquè el tronc municipal és molt gran i no ens permet arribar a tot arreu, però almenys sí a les principals vies de comunicació i als principals boscos, per tenir-los ben mantinguts. L'Espelt, el nucli d'Òdena, el Pla de la Masia... a més de finques disperses.

Hi ha una identitat comuna entre la gent d'Òdena? Com es resol?

Som conscients que som un municipi amb diferents realitats i no ho volem amagar, sinó fomentar-ho. Volem que la gent de l'Espelt se senti de l'Espelt; la d'Òdena poble, també, i la del Pla, igual. Entenem que no poden tenir el mateix sentiment, però, si, al final, a tots els uneix el fet de pertànyer a un sol municipi, que és Òdena, això sí, no neguem les realitats existents i les defensem. No podem treballar de la mateixa manera per l'Espelt que pel Pla d'Òdena; ho hem de fer diferent, però som diferents i això també ens agrada.

El govern i Òdena a Fons no volen el macropolígon a Can Morera. Senten el suport de tots els nuclis en aquest objectiu? La Generalitat diu que no actuarà contra la voluntat de l'Ajuntament i altres municipis de la Mancomunitat i encara hi insisteixen. Quan proposen els terrenys pròxims a l'aeròdrom, com reacciona l'altra part?

Nosaltres, juntament amb Òdena a Fons, tenim una majoria, una majoria que va sortir de les eleccions del mes de maig; i per tant, tenim el suport de la ciutadania del municipi. Amb tot, hi ha una altra gran part, que són els 5 regidors socialistes, que defensa el contrari, que no hàgim de treballar-ho amb els veïns. Per tant, haurem de plantejar vies de participació perquè hi puguin dir la seva, no només en la qüestió de Can Morera, sinó en la resta de territori industrial que Òdena ofereix en aquest pla d'activitats. La Generalitat sempre ha dit que teníem l'última paraula. Nosaltres no ens neguem al creixement industrial i, per això, oferim un altre sòl que fins ara no es contemplava, que és el del voltant de l'aeròdrom. La resta de municipis, evidentment, no s'hi neguen; per tant, és un tema a treballar.

Com ha de ser aquest aeròdrom? Necessita més inversió o volen impulsar-lo amb uns objectius més acotats?

El primer que hem de fer a l'aeròdrom Igualada-Òdena és endreçar-lo. Endreçar-lo vol dir crear una normativa i designar un gestor, una persona que el gestioni, ja que ara mateix no hi ha ningú. Estem en una situació molt alegal i molt embrionària. L'aeròdrom tal com el planteja Aeroports de Catalunya, ens agrada. Vol dir mantenir-lo tal com està ara, definint aquesta gestió i, a partir d'aquí, poder-li donar un valor afegit amb empreses que vinguin a utilitzar-lo, fins i tot posar-lo a disposició dels serveis d'emergència i ser un referent per als bombers. Per tant, cal acotar-ne les funcions i definir qui l'ha de gestionar i com. Fins que no es faci això, no podrem saber quin futur tindrà.

El vell Scorpia ha sonat per ser la seu de moltes coses. Quina idea té ara l'Ajuntament per a aquesta part del municipi?

El que hem fet ara, des que som al govern, és reunir-nos amb el propietari dels terrenys, que és el promotor i qui pot decidir què s'hi fa, més enllà que ho faci conjuntament amb l'Ajuntament, i hi tenim converses per si es pot tirar endavant. Ara mateix és molt embrionari i no podem avançar res. Quan tinguem algun acord amb el propietari sobre què hi ha d'anar i com ha de ser ja ho anunciarem.

Òdena tindrà institut-escola. És un pas, però per evitar la migració de la població més jove cap a altres àrees, hi ha serveis que plantegin desenvolupar al municipi?

Fins ara, no tenir institut no ens provocava una emigració de la població cap a altres municipis. Ja hi havia molt la idea que qui vivia a Òdena no tenia el servei d'Institut, però tenia totes les facilitats per anar a Igualada. El nou institut ens permetrà que tots aquells joves dels quals perdíem la pista quan acabaven l'escola i anaven a l'institut a Igualada es mantinguin molt més connectats al municipi. Amb això, podrem fer polítiques de joventut de manera molt més eficaç.Si parlem d'evitar l'emigració cap a altres municipis, ja no només de l'institut-escola, el que hem de fer és fomentar l'habitatge social i polítiques d'habitatge per a joves, perquè ara mateix no hi ha una oferta d'habitatge de lloguer al municipi que sigui interessant i eficaç, i de compra molt baixa. Sabem que hi ha interès, no només de gent de fora que vol venir, sinó també de persones del mateix municipi que es volen independitzar i no saben com fer-ho, per tant, caldrà treballar en polítiques d'habitatge.