Marta Cubí: "Moltes de les que hem jugat a futbol sentim una mica nostra la Champions del Barça"

Com està aquests dies? I com va veure la final?

Ara veig el futbol des de fora. La final, vist com va anar, va ser sorprenentment fàcil (el Barça es va imposar per 4 a 0 amb el Chelsea). L'inici del partit va marcar la final, no crec que ni tan sols es pensessin que podrien encarrilar tan ràpid la victòria. Si recordem que fa dos anys van perdre 4 a 1 una final de la Champions, aquesta va ser l'altre cantó del mirall. Fixa't que aquell cop l'Olympique de Lyon també va fer els seus gols a l'inici del matx. Es calquen gairebé els minuts dels gols, només que aquell cop el Barça va poder marcar.

Què ha canviat en dos anys?

L'experiència. La plantilla és gairebé la mateixa, però van tornar la moneda de fa dos anys. A més, ara tenen a Caroline Graham Hansen, una de les cinc millors jugadores del món. En canvi, les jugadores del Chelsea s'estrenaven en una final. 

Com és aquest Barça capaç de dominar ara la competició?

Ha mantingut el grup, però a favor hi ha hagut les ganes de millorar. Una millora del joc en equip i de cada una de les jugadores. Mirem una jugadora com Alèxia Putellas, que aquests dos anys ha fet un gran canvi i portava la batuta de l'equip. Cal ressaltar la feina que han fet Lluís Cortés i el seu equip tècnic per portar aquest conjunt a dominar les competicions, i a més, amb un calendari molt carregat. No han perdut cap partit de lliga! Els han guanyat tots. També cal recordar que a la Champions, la final anticipada va ser amb el PSG, a les semifinals (1-2 a França i 1-1 a la tornada, al Johan Cruyff). Més mèrit és això, que han guanyat la final a Goteborg amb un camí molt més difícil que fa dos anys a Budapest, on els equips que van trobar als encreuaments no eren tan competitius.

Aquesta és la gran fita del futbol femení a Catalunya i a l'Estat. Hi haurà un 'boom' més gran? I això en l'aspecte econòmic, pot fer que un equip com el Barça generi ingressos i es pugui autosostenir per ser més competitiu?

Desconec el tema econòmic i quant genera. Sí que és important que el Barça té un patrocinador únic per a la samarreta i per tant un ingrés directe. Es venen aquestes samarretes exclusives del femení. La gent, a més, vol anar a l'estadi Johan Cruyff. Les 1.000 entrades per al partit contra l'Athletic (aquest dimecres 19) es van vendre en mitja hora. Cada vegada el futbol femení mou més diners. 

Hi ha un bon nombre de jugadores de la casa. Hi haurà una Masia per a jugadores en un futur?

El Barça té l'oportunitat de fer-ho. Les noies del planter que viuen a Catalunya arribaven en taxis. Ara, les del B ja poden estudiar amb els noies de la Masia. Les jugadores tenen cada cop més facilitats, però també cal pensar que viure a la Masia no és tan senzill, per la llunyania amb els de casa. Però sí, la iniciativa pot ser bona per tenir i formar jugadores de Catalunya i de tot l'Estat. Pensem que no tothom arriba al primer equip, però es poden generar jugadores interessants per a primera divisió.

El grup de noies catalanes i mallorquines al primer equip gairebé fa la majoria.

Doncs sí. La Federació Catalana sempre ha fet una aposta pel futbol femení i és la que té més llicències: hi ha més nenes, més infraestructures i més nivell. I hi ha tres mallorquines al primer equip, sorgides del Collerense, que va baixar i el Barça va estar atent per captar-les.

I Marta Cubí. Li hauria agradat néixer una mica més tard i poder ser en aquest equip?

Això m'ho diu la meva àvia! Hagués nascut deu anys més tard i com hauria canviat la cosa. Em fan molta enveja pel que han pogut viure. A la nostra època, tot i que ens preparàvem al màxim, no vam poder ser 100% professionals. La nostra implicació era total, però el moment era diferent i els mitjans i recursos també. He de dir que si hagués nascut més tard no ho sé si hagués pogut arribar a la màxima categoria, però estic molt contenta de tot el que he viscut i del que hem aportat per reivindicar el futbol. El diumenge, a les xarxes, excompanyes de tots els equips felicitaven a les noies del Barça i celebraven la Champions. És un triomf del nostre futbol femení i tothom se la sent una mica seva. 

Hi ha molts elogis a Lluís Cortés com a cruyffista, un cruyffisme que es troba a faltar sovint al masculí. Vostè que és entrenadora creu que es pot passar d'una banqueta del futbol femení al masculí?

Sí, és futbol. Els ritmes del joc i la fisiologia són diferents, perquè en el femení es juga més en curt, no hi ha tants canvis d'orientació, però el joc és el mateix i et pots adaptar.

La tendència dels equips en el futbol masculí és de ritmes molt alts, com és el cas del Liverpool, i els jugadors amb més físic són buscats per molts entrenadors. Això arribarà també al futbol femení?

El component físic ja és molt important. Hi ha molt treball de gimnàs i el ritme dels partits va 'in crescendo'. Les dones que juguen ara són molt fortes i això anirà a més.

El Barça ha guanyat tots i cada un dels partits de la lliga. La lliga espanyola és poc competitiva?

No. Guanyar 27 partits és irrepetible, diu molt a favor de l'equip. Dubto que l'any que ve ho puguin tornar a fer.