TORNAR
PUBLICITAT

Marta Mateu: "Les persones som diverses, cadascuna, amb les seves capacitats, habilitats i singularitats. Cada persona és única"

Avui, 3 de desembre, es commemora el Dia internacional de les persones amb discapacitat. Parlem amb la directora d’Àuria Fundació

societat
Dijous, 3 desembre 2020. 03:00. Toni Cortès Minguet.
Farem un pas endavant el dia que deixem de posar etiquetes per tot: les persones som diverses, cadascuna, amb les seves capacitats, habilitats i singularitats. Cada persona és única.

 

Com definiria la “discapacitat”?

La paraula discapacitat fa referència a les capacitats diverses de cada persona. Ens hi referim per parlar de la condició d’una persona que té una funció, física o mental, limitada respecte la majoria de la població. També solem fer ús del terme “diversitat funcional”, que fa sentir més còmode, potser. Però, en tot cas, la terminologia sempre és una mena d’estigma, que va evolucionant a mesura que la societat avança. Sembla mentida, però no fa tants anys es feien servir termes que avui resulten molt ofensius, o encara es poden trobar places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda on pots llegir “minusvàlid... El que és segur és que farem un pas endavant el dia que deixem de posar etiquetes per tot: les persones som diverses, cadascuna, amb les seves capacitats, habilitats i singularitats. Cada persona és única.

Hi ha diferents tipus de discapacitat?

Sí, és clar, però no solem fer servir tipologies per referir-nos. Una feina incommensurable que ha fet Àuria al llarg dels més de quaranta anys de trajectòria és tractar les persones com a persones, i defugir de les etiquetes, perquè, inevitablement, comporten estigmes i prejudicis. Però, a grans trets, sí que es pot distingir entre discapacitats intel·lectuals, discapacitats físiques i discapacitats sensorials.

És millor parlar de “capacitats”?

El que és segur és que és més inclusiu. Perquè “capacitats”, tothom en té. Possibilitat de relacionar-se, de comunicar-se, de fer-se entendre, d’empatitzar, de compartir, de somriure, d’estimar! Cada persona és un món, en aquest sentit. I també amaga grans talents!

 

És encomiable la feina que van fer les associacions de pares i mares que als anys 60 i 70 es van posar a batallar perquè les persones amb discapacitat poguessin accedir a les escoles especials.

 

Avui, 3 de desembre es commemora, promogut per l’ONU, el Dia  Internacional de les persones amb discapacitat. Es commemora des de fa gairebé trenta anys, concretament des del 1992. Fa anys, les persones amb discapacitats eren persones “invisiblitzades”, “silenciades”, en molts casos un “estorb” per a la societat… Creu que s’han fet passos en aquest sentit, per visibilitzar aquestes persones, promoure els seus drets i la seva integració en tots els àmbits (ensenyament, treball, cultura, economia, esports, política…)? Ha canviat? Què fa falta, encara?

Ha canviat radicalment gràcies a la força motora empesa per les entitats que han aixoplugat aquestes persones i s’han convertit en palanques de canvi. La societat civil sempre ha anat un pas endavant de la legislació. En aquest sentit, per exemple, és encomiable la feina que van fer les associacions de pares i mares que als anys 60 i 70 es van posar a batallar perquè les persones amb discapacitat poguessin accedir a les escoles especials. I, més endavant, quan aquestes persones van ser adultes, poguessin participar del mercat laboral, perquè s’entenia que l’autodeterminació, ser autosuficient i realitzar-se a través d’aquesta inclusió era una oportunitat per a l’autoestima, però també un dret. Això també va passar aquí, a Igualada. L’Escola Àuria, l’entitat que avui és APINAS, va ser fundada  l’any 1967. Quan aquells primers alumnes van créixer, es va impulsar el primer Taller Àuria, amb la intenció de proveir-los d’una etapa ocupacional. La realitat va anar superant el marc legal i així es va poder aprovar la Llei de la LISMI (Llei d’Integració Social del Minusvàlid) que va permetre donar cobertura legal als Centres Especials de Treball, com el que avui és Àuria Cooperativa, a SesOliveres. Totes les entitats d’Àuria neixen d’aquell primer pas. Els Centres Especials de Treball són espais professionals i centres de producció, i el Grup en té dos: Àuria Cooperativa (a Sesoliveres) i Àuriafi (a Esparreguera). Entre tots dos centres, s’ocupa 582 persones, el 70% de les quals tenen algun tipus de discapacitat.

Després hi ha Àuria Fundació, nascuda formalment l’any 2006, si bé durant els anys abans també es donaven els mateixos serveis però dins l’àmbit de la Cooperativa. La Fundació té la missió d’acompanyar les persones, vetllar per la seva participació social, la defensa dels seus drets i deures i transformar la societat a través d’accions innovadores, de sensibilització i de cooperació des de l’economia social.  Avui en dia, la Fundació, que té la seu central a l’Avinguda Andorra, ocupa 201 persones i n’atén més de 826 que en són usuàries des de diferents serveis: assistència domiciliària, formació, inserció laboral, lleure, voluntariat, serveis de cura en el centre de dia o de teràpia ocupacional, i acompanyament a la vellesa.

 

El nostre compromís és que tot aquest col·lectiu se senti respectat, estimat i gaudeixi de la màxima qualitat de vida.

 

Quin és el compromís d’Àuria davant aquestes persones?

Ser fidels als nostres valors de respecte, promoció de l’autonomia personal, defensa per la igualtat, responsabilitat social, innovació, qualitat de vida i qualitat en els serveis que prestem, participació social, cooperació, sostenibilitat, transparència i emprenedoria per ser útils per al conjunt de la societat des del nostre àmbit.

El nostre compromís és que tot aquest col·lectiu se senti respectat, estimat i gaudeixi de la màxima qualitat de vida. Que puguem ser un altaveu i, alhora, una eina per incidir en l’entorn més proper.

 

Quines accions, serveis, programes dueu a terme per complir aquest compromís?

Una de les accions que més ens enorgulleixen és que hem concebut tota la prestació de serveis no com a compartiments estancs sinó com a itineraris vitals. Entenem que les persones amb discapacitat i les famílies que ens acompanyen hi són al llarg d’una vida, i durant tot aquest temps, els hem d’acompanyar en totes les etapes. Per tant, intentem adaptar-nos a cada persona i a les seves necessitats, en comptes de fer-ho al revés. D’aquesta manera, anem ajustant-ho a mida d’aquestes necessitats individuals. És un canvi important perquè situem al centre de les nostres accions cada una de les persones, i no al revés. No són les persones que s’encabeixen als programes, sinó els suports i serveis que s’adapten a cada persona.

 

La formació és important, i de manera continuada, perquè cal adaptar-se a les possibilitats laborals i als perfils que van sorgint però també a les necessitats d’un entorn canviant i d’un teixit empresarial  amb el que ens hem d’adaptar.

 

Un dels àmbits essencials per a aquests persones amb discapacitats és el de la formació?

La formació és molt important per a tothom, no només de les persones amb discapacitat. Precisament, l’any passat vam celebrar els 10 anys del Servei d’Inserció Especialitzat, que no vetlla tan sols per la inserció de les persones amb discapacitat, sinó també col·lectius en risc d’exclusió o vulnerabilitat, que és, donades les circumstàncies que vivim de crisi econòmica, un col·lectiu variable on tothom pot trobar-s’hi un dia per l’altre: persones a l’atur, persones amb situacions familiars desestructuades, situacions de desempara,... dificultats, en definitiva. El SIE durant aquests anys ha atès  a més de 1.200 persones, col·labora habitualment amb més  de 200 empreses i ha promogut més de 930 contractes.

Per això, la formació és important, i de manera continuada, perquè cal adaptar-se a les possibilitats laborals i als perfils que van sorgint però també a les necessitats d’un entorn canviant i d’un teixit empresarial  amb el que ens hem d’adaptar, i fem com a agència de col·locació i inserció. Això significa que és bidireccional: busquem perfils per a empreses que busquen treballadors amb aptituds determinades o amb experiència en alguns oficis però, si el perfil no existeix, el formem per cobrir una demanda que existeix.   

 

Fomentar l’autonomia és una de les nostres prioritats.

 

També és bàsic l’acompanyament en el creixement de les persones, l’acompanyament en el “fer-se grans”, en la seva autonomia?

Ens agrada dir que “fer-se gran, és una actitud”, perquè, realment, cada persona té les seves aspiracions i somnis, que també evolucionen segons l’etapa vital. Però, vaja, com qualsevol! Però sí que és cert que fomentar l’autonomia és una de les nostres prioritats. Per exemple, tenim petites llars residències i una  residència on acompanyem i donem suport a les persones en tots aquells aspectes vida a la llar. Tot i així, potenciem i encoratgem que les que tinguin mes capacitats per fer una vida autònoma i independent puguin  disposar del programa de “Suport per l’autonomia a la pròpia llar”, que els garanteix un acompanyament a casa seva, amb aspectes puntuals com anar a comprar, al metge, gestions bancàries i administratives o a l’organització en les tasques llar i també facilita la participació i relació  social. A més a més, la Covid-19 i els primers mesos de la irrupció del virus, ens ha fet replantejar el model residencial que està establert i, sovint, molt institucionalitzat. Des d’Àuria ens hem implicat amb el projecte de Llars per viure, un model que reivindica les llars de petit format, en comunitat, intentant que el màxim de persones estiguin en habitacions individuals. Una de les lliçons és com és d’important un nou model d'atenció.

 

Aconseguim que la societat prengui consciència de responsabilitat compartida, de donar oportunitats i obrir la mirada, que sempre cal. 

 

Per a la seva autonomia, com a totes les persones, és indispensable l’accés, la inserció al món laboral. Què feu des d’Àuria per crear oportunitats per a aquestes persones?

La creació d’oportunitats laborals és un mandat fundacional d’Àuria Cooperativa, per exemple. Tenim la missió de generar llocs de treball amb activitats econòmiques sostenibles en el temps, i rendibles en productivitat. Però no totes les persones amb les quals treballem, acabaran treballant als nostres centres especials de treball, tant a la cooperativa com a Àuriafil. Per tant, la nostra ambició és incorporar el màxim de persones a l’empresa ordinària. Per això, dediquem grans esforços a la inserció a través de la col·laboració amb moltes empreses. Les experiències que en resulten són molt bones i estimulants, perquè aconseguim això: que la societat prengui consciència de responsabilitat compartida, de donar oportunitats i obrir la mirada, que sempre cal.

 

És enriquidor per a tothom entendre que les persones som diferents i mereixem oportunitats diferents.

 

Totes aquestes accions que feu des d’Àuria afavoreixen les persones amb discapacitat… però també les empreses? WIN-WIN?

Sí, perquè és enriquidor. Les empreses que ens fan confiança estableixen una relació de llarga durada amb Àuria, perquè l’experiència és reeixida i bona. És enriquidor per a tothom entendre que les persones som diferents i mereixem oportunitats diferents. I les diferents maneres de ser i de treballar, sempre multipliquen, perquè doten de complexitat la realitat. Ajuda a tothom a sortir de la pròpia bombolla.

Habitualment pensem en infants, joves i adults, però hi ha moltes persones grans, ancians, amb discapacitats per fer front a la seva quotidianitat. Com ho valora? Què feu des d’Àuria, per a aquestes persones?

Sempre hem de pensar que la discapacitat a vegades és de naixement però molt sovint també és sobrevinguda. Per malalties, per accidents. Per tant, ens hi podem trobar tots. Les persones grans que han crescut amb nosaltres, fan el que fan les persones grans. Passegen, se’n cuiden del jardí de la fundació i l’hort urbà, van a la biblioteca o, simplement, conviuen a les llars-residències que hi ha aquí mateix a la Fundació.  Intentem que tinguin una vellesa plena i activa, que se sentin acompanyats, i, sobretot, estimats.

 

Com pot ser que, amb el primer decret de l’estat d’alarma, durant el confinament dur, les persones amb discapacitat, però també la gent gran i els nens, fossin les més ‘castigades’ per les mesures de prevenció.

 

En aquesta crisi actual -sanitària, econòmica  social- les persones amb discapacitats són més vulnerables?

Sí, ho són. Primer perquè són col·lectius de risc, sovint tenen associades patologies que compliquen la seva salut. En segon lloc, perquè pateixen les mateixes restriccions però en espais més estressats. A les llars-residències, per exemple, el confinament obligava a conviure en un grup bombolla alterant tot el seu ritme de vida habitual. Va tensionar el dia a dia, clar, com a tothom. Per això, les persones amb discapacitat van ser autoritzades abans a gaudir de sortides terapèutiques, per garantir la seva qualitat de vida.

De totes maneres, hem de fer una reflexió general. Com pot ser que, amb el primer decret de l’estat d’alarma, durant el confinament dur, les persones amb discapacitat, però també la gent gran i els nens, fossin les més ‘castigades’ per les mesures de prevenció. Potser vam deixar de banda els col·lectius que menys podien expressar-se i reivindicar-se, i menys podien defensar-se. És una reflexió col·lectiva, que ens haurem de fer per fer-ho millor, en noves circumstàncies.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic