Montse Argelich: "Els Tres Tombs és una festa molt arrelada a Igualada, forma part del patrimoni de la ciutat i molta gent se la fa seva"

L'any passat, a causa de la pandèmia, es van fer uns Tres Tombs simbòlics. Aquest any, del bicentenari, es pot fer la festa amb tota la seva esplendor. Com l'heu preparat?

A l'estiu passat ens vam posar a organitzar-la pensant que la podríem fer amb plena normalitat. Érem molt optimistes. La pensàvem igual que abans de la pandèmia. Vam començar a reballar en tots els actes complementaris que volíem fer pel bicentenari. I, de cara als res Tombs, vam començar a buscar coses noves que poguessin agradar a la ciutadania. Hi ha hagut moments complicats, per la pandèmia, però sempre penàvem que ho podríem titar endavant.

Avui, amb els Tres Tombs, se celebra l'acte central de les festes gremials, que van començar el dia tretze. Com han anat?

Han anat molt bé, en podem fer una valoració molt positiva. A la presentació de les festes, al Teatre Municipal l'Ateneu, van venir més de dues-centes persones, amb molts socis i simpatitzants i gent d'arreu de Catalunya, ja que també es van presentar les festes de la Federació Catalana dels Tres Tombs. L'Ofici també va anar molt bé, i les inauguracions de les exposicions i la presentació del llibre també van tenir una bona acollida.

Ha comentat que a l'acte de presentació de les festes també es van presentar els actes de la Federació Catalana dels Tres Tombs. Enguany Igualada n'és la capital. Com es viu des d'Igualada aquesta capitalitat i quin és l'estat de salut de la festa a Catalunya?

A Igualada es viu amb molta il·lusió. És el vint-i-cinquè aniversari de la federació. Igualada encara no havia estat mai la capital. Se'ns havia ofert, però les juntes anteriors no s'havien animat. Des de la junta actual vam pensar que aquest any, del bicentenari, seria un bon moment per ser la capital dels Tres Tombs de Catalunya. A Catalunya hi ha algunes poblacions que veuen amenaçada la continuïtat de la festa, sobretot per falta de gent, i a Igualada tenim molta gent implicada, que treballa des de fa anys, però també s'ha anat incorporant a la festa, ja sigui per tradició familiar i altres perquè estan interessats i són molt benvinguts.

Dos-cents anys d'història... És un fet únic i singular a Catalunya?

Som l'entitat més antiga que celebrem els Tres Tombs. L'any 1822 es constituí el primer gremi de traginers a la ciutat d'Igualada, fins aleshores, els "arrieros y carromateros" estaven dins el gremi dels pagesos, segons es pot deduir d'un document de 1816 emès per la Junta de Comerç del principat. La bandera petita original que està exposada a l'Ajuntament d'Igualada, després d'un estudi que va permetre datar la seva antiguitat, és l'element que acredita l'antiguitat del gremi que des de llavors començà a celebrar les seves festes patronals per Sant Antoni Abad, cada 17 de gener, tot i que fins a l'any 1878 no es parla del terme "cabalgata" en "El Eco del Noya". En el "Eco de Igualada" de 1880 ja es parla de "Tres Tombs" i en el de 1882 ja i diu "tradicionals Tres Tombs", per tant, s'entén que no feia ni dos, ni quatre anys que es celebraven sinó diverses dècades. El que també ens fa singulars a Igualada és que sempre hi ha hagut colla de traginers, o colles, perquè en molts moments n'hi ha hagut 2, des de 1856 que es va crear la colla jove "Los jóvenes caleseros de Igualada". I també podem destacar que es varen fer tres tombs per la grip espanyola i per la guerra de forma clandestina a l'Horta vella.

La festa ha canviat al llarg dels anys?

El que ens expliquen els nostres avantpassats és que els actes que sempre s'han celebrat, i que estan documentats, són l'Ofici, la cercavila nocturna el dia abans dels Tres Tombs i els Tres Tombs. Després es va començar a fer el dinar de germanor i el ball dels socis. Aquests actes es continuen mantenint. Durant les últimes dècades s'han anat afegint actes nous, com el concurs de fotografia que organitzem conjuntament amb l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, que ja té més de quaranta anys. Recentment, s'ha afegit el concurs de dibuix escolar, el concurs d'aparadors que enguany hem recuperat, l'anada a pobles...

La festa, entre altres coses, també és un homenatge al traginer, una figura que ha tingut una importància cabdal al llarg de la història d'Igualada i d'altres municipis de l'Anoia.

És un ofici que va ser clau en el nostre desenvolupament, sobretot perquè estàvem en un lloc estratègic, al centre de Catalunya, on passava el Camí Ral. Hi havia molts traginers censats. A llocs com Copons, tenien una rellevància molt important. A part del transport de mercaderies, el de persones també era una feina molt rellevant que feien els traginers, la diligència, que feia el trajecte Igualada-Barcelona, n'és una mostra.

Com comentava, a part de la gent, sobretot jove, sense vincles familiars amb el gremi i que s'ha anat incorporant a l'organització de la festa, bàsicament la pertinença s'ha anat traspassant de generació en generació.

És una festa que porta molta feina al darrere, encara que no ho sembli. A vegades ha entrat gent que ha acabat marxant, perquè si no ho vius, si no t'emociona, pots acabar deixant-ho. Com totes les tradicions de cultura popular, si no hi ha un factor emocional que moltes vegades va lligat a la teva herència familiar pot ser difícil que estiguis anys treballant-hi i dedicant-hi moltes hores voluntàriament.

Ara que esmenta les tradicions de cultura popular, a Igualada, els darrers anys, s'han anat recuperant alguns elements. En l'actualitat, com a presidenta d'una entitat, és difícil mantenir l'essència i la continuïtat d'una tradició com la vostra, que ha arribat als dos-cents anys?

Sempre van sortint reptes. Coses molt difícils no han sorgit, però sempre surten debats i coses importants que fan que ens anem actualitzant. Un exemple: per a nosaltres, per mantenir la tradició del dia disset és important que hi hagi els trabucaires. Hi ha hagut gent que s'ha adreçat a nosaltres queixant-se pel soroll dels trabucs, que molesta als gossos. Nosaltres els contestem que això és un dia concret, a una hora concreta, sempre. Ens sap greu i entenem la molèstia i que els gossos puguin espantar-se, així i tot, el trabucaire forma part del seguici d'aquest dia. Entens les sensibilitats, però nosaltres hem de mantenir la festa el més fidel possible a la seva essència, al seu origen.

Amb això que diu... com s'imagina la festa, no d'aquí a dos-cents anys, que no hi serem, però d'aquí a uns trenta anys? Hi poden haver canvis?

Pel que fa a l'acte principal, els Tres Tombs, tenim clar que la participació baixarà, perquè cada vegada hi ha menys gent disposada a mantenir uns cavalls, entrenar-los, que val molts diners. Pel que fa a a la resta d'actes, si hi ha gent que doni continuïtat perquè al final el patrimoni és la gent que hi ha al darrere, es continuaran fent.

Aquest any els portadors de les banderes gremials són l'Ajuntament d'Igualada i la Generalitat, en representació de la ciutadania.

Com ja s'ha fet en altres aniversaris volíem donar la bandera que fa l'aniversari a l'Ajuntament d'Igualada, en representació de la ciutat, i des de la junta vam decidir que, sent el bicentenari, donaríem la Bandera Gran a la Generalitat. A part del simbolisme, també evitem que en una data com el bicentenari el personalisme no recaigui en un soci i que tothom es faci seva la festa.

Els Tres Tombs és una de les dates significatives a l'agenda no només cultural sinó també social d'Igualada.

És una festa molt arrelada a Igualada, forma part del patrimoni de la ciutat i molta gent se la fa seva. Per a molta gent és com una segona festa major. Hi ha tres grans festes: la Festa Major, Reis i els Tres Tombs.