TORNAR
PUBLICITAT

Montse Lobato: "El model de biblioteca del futur serà expositiu i dinàmic"

Entrevistem Montse Lobato, directora de la Biblioteca Central d’Igualada

cultura
Dissabte, 28 setembre 2019. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

La Biblioteca és la seva segona casa. I aquest dissabte, amb el Mercat de Lletres, aquesta casa s'obre a la ciutat amb una gran jornada dedicada al món literari i narratiu a la Plaça de Cal Font. Montse Lobato, directora de la Biblioteca Central d'Igualada des de fa sis anys, parla amb Anoiadiari de la jornada del Mercat de Lletres (autors com Xavier Bosch o Montse Barderi hi seran, a més d'un homenatge a Joan Brossa) i del present i el futur de l'equipament.

Fa un quart de segle, Cal Font va deixar de ser una zona industrial per convertir-se en una plaça. I, fa vint anys, s'hi va construir la Biblioteca Central.

Quan es van tirar a terra les fàbriques només va quedar en peu aquesta nau. I a partir d'aquesta nau es va construir una biblioteca al centre d'Igualada. Per cert que hem descobert que hi ha un edifici exacte a aquesta nau al Rec..., m'ho va comentar el Miquel Vila.

Aleshores, si es fes una segona biblioteca a Igualada, es podria fer al Rec. Com ho veuria?

(somriu). Potser sí, aprofitant el mateix edifici. Potser fa més falta a la part nord. En tot cas, al Centre Cívic Nord s'hi farà una sala d'estudi.

Cal una segona biblioteca a Igualada?

Hi ha el mapa de lectura pública, que articula la Llei de Biblioteques. En aquest mapa es parla de biblioteques de proximitat, que és una figura més petita de dimensions, amb un fons més bàsic que dóna serveis a barris més allunyats. Això és el que es podria fer a Igualada. Ara bé, des de la Central de Biblioteques també es té en compte una cosa: Igualada està integrada a la Conca d'Òdena, on hi ha més municipis amb biblioteques, poblacions a tocar. Vilanova, Montbui i Òdena tenen biblioteques i funcionem com a xarxa urbana. Si algú no troba un llibre aquí el podem enviar a Montbui, per exemple, o a Vilanova o ara a Òdena. Això ara resol una mica aquesta necessitat. També vam portar part del fons a la Biblioteca del Campus, per si la població de la zona oest necessita accedir a certs llibres.

També penso que si hi ha alguna mancança és a nivell de sala d'estudis, ja que en època d'exàmens hi ha un col·lectiu d'estudiants important, i en equipaments com les biblioteques falta espai o s'aixequen les veus. Hi ha les queixes d'horaris: el desembre i gener, i el maig i el juny. Ho tinc comprovat des de fa 20 anys.

L'usuari ha anat canviant en aquests 20 anys?

Es té una visió de la biblioteca en alguns casos com a sala d'estudis. Som una biblioteca pública i anem molt més enllà. Tenim gent de totes les edats i perfils: hi ha el públic infantil, fidelíssim, que sempre omple la sala a vessar; el públic jove, que utilitza la biblioteca per a coses concretes, com exàmens o deures, i no gaire per a còmics o llibres; hi ha una època, a partir dels 20, que els usuaris comencen a trobar feina i a independitzar-se, després tenen fills; i ja amb els 40, gent que es reenganxa, i fins a una edat molt avançada ve, a cercar llibres per llegir.

La Biblioteca va estrenar-se el 1999, en un moment amb l'explosió d'internet. Com ha estat aquest trànsit a l'era de les xarxes i la informació?

Vam obrir ja amb ordinadors, però eren sols sis i anàvem amb aquells mòdems amb soroll agut. Després vindria l'ADSL i la fibra. I, mentre, s'ha generalitzat les xarxes socials i la digitalització. Ens hem hagut d'anar reciclant i fem cursos continus. Unes 150 hores cada any fem el personal de la biblioteca. En qüestions com l'e-biblio ens hem d'actualitzar com a equipament, com també amb les tauletes.

El nivell de préstecs en llibres ha baixat, per això?

No d'una manera dràstica. Hi ha els clubs de lectura i sobretot el préstec interbibliotecari, que té molta demanda. Som de les biblioteques que el serveixen més ràpid... Ara bé, el préstec de llibres poc a poc va caient. Un 3% potser cada any. Es nota a la llarga. Tot allò digital va a més. Les biblioteques ara ens mesurem per les activitats, la creació de continguts o la participació dels lectors.

Quin és el llibre que s'han quedat més vegades sense tornar?

Ufff. Segurament els llibres que s'agafen el mes de setembre i que són lectures obligatòries. Alguns mai tornen. Parlem de 'La Celestina' o 'El Lazarillo', que els hem d'anar reposant cada any. Fà rabia. I també fa molt poca gràcia que ens el retornin subratllats. Som un servei gratuït i quan es fa això se li treu valor.

És una biblioteca estèticament molt bonica. S'ha comentat, però, que hi ha poques prestatgeries.

Sí, però hi ha la tendència de les noves biblioteques, amb menys taules i cadires, menys llibres. Ara una biblioteca, per exemple la Montserrat Abelló, a Barcelona, farcida de puffs, sofàs, pensades com a espais molt més diàfans per voltar, passejar. Una tendència que va a més, davant la tradicional de més cadires, llibres, prestatgeries. Crec que a Igualada tenim un equipament que equilibra les tendències. Estem força bé, tenim uns 130.000 volums. I penso que no en caldrien tants: la gent se'ls emporta si estan ben exposats. Si no estan ben exposats, no marxen; si ho estan, volen. Com a molt, si es ve aquí amb la referència concreta. La tendència és anar cap a una biblioteca expositiva, dinàmica, no el museu de llibres.

Tenim el Mercat de Lletres. És portar la Biblioteca al carrer?

Sí, així és. Ens suposa molta feina. Normalment al carrer hi veiem fires gastronòmiques o activitats esportives. Amb el Mercat de Lletres portem els llibres al carrer i no és Sant Jordi. És agosarat, però no per això no deixa de ser atractiu. El públic no és el mateix de Sant Jordi, però és una oportunitat. El resultat val la pena.

Serveix per obrir-se a un públic diferent?

Sí, a usuaris que no vénen. Sortim al carrer per a gent que no "ens veu". Però aquesta difusió i feina d'atracció també la volem implementar a instituts i escoles.

Hi ha la cançó 'Video kill the radio star'. I el youtube mata el llibre tradicional, entre els adolescents?

El món audiovisual és molt potent i els videojocs també. El matarà? No ho crec, conviuran, però entre els adolescents i joves trien més allò audiovisual per davant del paper. També a Estats Units hi va haver un 'boom' dels e-books i ara estan tornant als vídeos en paper.

Potser és més una pregunta per a sociòlegs o fins i tot filòlegs, però els audiovisuals estan 'desalfabetitzant'?

Es llegeix ara d'una manera diferent, més ràpid, en càpsules. Llegir un llibre requereix un esforç, una gran atenció, ho veig en els meus fills. Estan tan avesats als videojocs que quan porten dues pàgines ja gairebé badallen. Cal entrenar-ho. Com més llegeixis, més voldràs llegir.

A part de les seves companyes i companys, qui ha vist més en aquesta biblioteca?

No ho sabria dir. Hi ha gent que a les 10 és a la porta. I a les 4. Gent gran, sobretot, que ve cada dia.

Quants llibres es pot emportar cadascú?

Fins a 30 llibres i nou revistes i nou audiovisuals.

I quants se n'ha emportat a casa?

Entre els que són per a mi i per als meus fills una desena o més, 15. Jo acostumo a llegir un llibre sol, dos llibres o més a la vegada. Ara, estic amb 'La memòria de l'aigua', de Montse Barderi, que ve al Mercat de Lletres, i un clàssic, 'Emma', de Jane Austen.

Quin llibre no voldria que estigués a la Biblioteca?

Hi ha llibres d'autors d'època franquista que estan al magatzem, que tracten els temes d'una manera desagradable. Llibres com 'Como ser la perfecta ama de casa' que vam exposar en una mostra 'Te'n recordes?'. Gaire gràcia no fan, però reflecteixen una època.

I quin llibre voldria que fos a la Biblioteca i no hi és?

De moment tenim els que volem. Per exemple, aquell que ha aixecat tan enrenou, 'On és l'Estel·la'.

 

 

 

 

 

 


2 Comentaris

M

Marisol

Igualada

30 de setembre 2019.03:18h

Respondre

De veritat que tenim un equipament ”súper” i unes persones amb gran dedicació. Enhorabona i que per molts anys ! També ressalto la qualitat del que es fa a la sala d’actes,i les dues... Llegir més ”sales d’exposició” (el ”Punt dels lectors” del segon pis per mi té un valor especial). Gràcies

R

Ramón Vergés Vidal

Igualada

29 de setembre 2019.18:40h

Respondre

Es un gust anar a la biblioteca per la amabilitat i bon servei que donen tots els empleats de la mateixa, Enhorabona i gracies a totes i a tots.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic