Nàdia Bosque: “Avui podem tenir perfectament controlats gairebé tots els possibles agents que ens puguin atacar”

Som conscients de la importància de l’esterilització a l’odontologia, però fins a quin punt ?

És molt important per l’odontologia i per tota la sanitat en general. Malauradament els humans hem perdut molta capacitat de ser resistents a la gran multitud de bacteris i virus que constantment ens envolten, per tant hem hagut de cercar mètodes i productes per eliminar aquests patògens que són els responsables, encara avui dia, de moltes infeccions i complicacions per a la nostra salut. I pel que fa a l’odontologia doncs també és importantíssim, perquè actuem sobre un aparell molt important que és l’estomatognàtic que no tan sols comprèn la boca sinó des de part del crani i fins l’os Hioide, que està una mica per sobre de la glàndula tiroides del coll. Aquest aparell està molt ple de teixit tou que fàcilment pot ser atacat per diferents bacteris o virus, a traves del menjar, per contacte amb altres persones  (en fer petons ,per exemple) , o en respirar l’entorn ambiental entre d’altres.

Per sort disposem d’un munt de “soldats”, microorganismes, a punt per defensar-nos d’aquests enemics.

El nostre propi cos ens defensa ?

Sí, tenim moltes barreres naturals que impedeixen el pas i proliferació dels microorganismes.

Uns exemples són: la pell, les mucoses i la flora bacteriana.

- La pell: és una capa gruixuda , que té substàncies bactericides com la suor i és impenetrable per a la major part dels microorganismes. A més, la descamació de la pell ajuda a eliminar agents infecciosos. 

- Les mucoses: contenen cèl·lules ciliades recobertes de mucus, que desplacen la pols i els gèrmens.  A la boca tenim la saliva que conté l’ enzim lisozim (destrueix la paret de moltes espècies de bacteris).  A l’estòmac, l’ acidesa del suc  gàstric també actua contra els  microorganismes. A més tenim les llàgrimes i el sèrum. 

- La flora bacteriana:  són els bacteris que es troben a l’intestí,  viuen sota una relació de mutualisme amb l’hoste (la persona). Per això és difícil la invasió de bacteris patògens. Tot això i molt més forma part del nostre sistema immunitari, un conjunt d’eines que tenim tots per sobreviure a aquests atacs.

Abans érem més resistents ?

Podríem dir que sí, pel fet que, en estar exposats a tots aquests agents: gèrmens,  bacteris, virus etc... el cos reaccionava creant moltíssims anticossos, però lamentablement la gent moria molt més, donat que sense altre possible ajut sovint, qui acabava guanyant la batalla eren aquest agents. I quan aquests es desfermaven podien crear gran mortaldat.

Les grans pandèmies, oi ?

Sí, la manca d’higiene de les persones i de salubritat de les ciutat on no hi havia clavegueram, i on les rates i altres animals campaven al seu aire, això feia un brou de cultiu perquè bacteris com la “Yersinia pestis” la causant de la famosa pesta, la verola, el xarampió, la malària, el tifus, la febre groga o fins i tot la Grip, provoquessin estralls entre la població sense respectar ni rics ni pobres, bé.... aquests darrers potser en sortien més mal parats en general.

S’estima en xifres aproximades que les grans pandèmies del segle XIV van provocar uns 75 milions de morts.

I quan comencem a lluitar contra això ?

Doncs, des de ben antic.  Al principi els homes cercaven ajut en la màgia i en la bruixeria per allunyar el que creien que eren mals esperits.

A l’antic Egipte ja es feien servir la Brea que és la resina dels pins o el quitrà, la idea era assecar les ferides que normalment eren supurants, fins i tot amb Salnitre o Sal comú. Podríem dir que, allò de “si pica cura” ho devien tenir molt clar si posaven sal a les ferides.      

El grecs en les seves guerres van descobrir que als Hoplites (que era la milícia grega), si la roba que portaven els fregava les ferides, aquestes els causaven moltes més infeccions, per això molts d’ells lluitaven gairebé sense roba o nuus del tot. També van descobrir que abocant vi o aigua bullent sobre les ferides (això també devia fer força mal) aquestes curaven amb més facilitat. 

Els grecs van ser els grans precursors de la medicina de la mà d’Hipòcrates que se’n considera un dels pares.

Més endavant Galè de Pèrgam un altre dels pares de la medicina i de la farmàcia va començar a practicar les primeres esterilitzacions en bullir o passar a foc l’instrumental que usava per fer cures al gladiadors o en les cirurgies que en aquell temps ja practicava.

Aquí arribem al Renaixement, Denis Papin (1680) inventa “la retorta” que era una precursora de l’olla a pressió i Antonie Leeuvenhoeck al 1683 va desenvolupar el microscopi i va observar l’existència de microorganismes, això el va convertir en el pare de la microbiologia, o el Dr. Johann Julius Walbaum que al 1758 va crear els primers guants quirúrgics que eren de budell d’ovella, no com els actuals que són de làtex o silicona. 

Fins arribar a personatges com Louis Pasteur gran microbiòleg que el 1862 desenvolupà un procediment que avui dia encara usem massivament com és la pasteurització, o en Charles Chamberland que al 1876 desenvolupa el primer autoclau, aparell primordial per a l’esterilització.

I, actualment, com ho fem per lluitar contra els bacteris i els virus ?

Evidentment tot ha canviat molt, malgrat que els patògens han après a defensar-se mutant, avui podem tenir perfectament controlats gairebé tots els possibles agents que ens puguin atacar. Tenim protocols molt estrictes sobre com esterilitzar no tan sols l’instrumental sinó fins i tot la roba o les zones de treball com quiròfans o boxes d’odontologia. Hi ha normativa estricta pel que fa als productes a usar, el temps d’exposició d’aquests productes o el temps, la temperatura i la pressió que ha de complir l’autoclau per aprovar l’ús del instrumental esterilitzat. S’han de seguir també uns controls estrictes de comprovació que, el cicle de l’autoclau s’ha efectuat correctament, i finalment el material esterilitzat cal tenir-lo emmagatzemat en una zona neta i estèril i amb una data de caducitat marcada.

I en l’odontologia també ?

Sí, i tant! És importantíssim.  En el nostre centre seguim un protocol estricte amb tot l’instrumental, hi ha molt material que és d’un sol ús, com per exemple: mascaretes, bates, guants, cotonets, gots, tovallons, i molt més, això va a la brossa, ben separat.

Les agulles, les xeringues d’un ús o les fulles de bisturí es retiren amb molta cura en contenidors especials. Les amalgames, compostes en gran part de mercuri, també es retiren amb molta cura en uns contenidors especials per amalgames. Tots aquests contenidors els retiren empreses especialitzades per al seu reciclatge unificat.

La resta d’instrumental reutilitzable es col·loca en el mateix box de treball en unes cubetes amb desinfectant de nova generació sense aldehids, que es recullen al final del dia i es porten a la zona d’esterilització bruta. (Al nostre centre tenim dues zones d’esterilització, una de neteja i desinfecció i una altra estèril d’embossat, esterilització i emmagatzematge, on cal entrar amb guants i mascareta).

A la zona bruta el material es renta i es col·loca en una cubeta d’ultrasons durant 10 minuts per assegurar la neteja de tota la matèria orgànica i inorgànica.

En acabar, l’instrumental s’esbandeix amb aigua i s’asseca amb cura.

Ara és el moment en què aquest material passa a la zona neta. Aquí s’embossa tot el material separadament o en kits per al seu ús en box. Les bosses es termo-segellen  i s’etiqueta cada bossa amb la data del dia i la de caducitat, que són sis mesos.

Seguidament es posen totes les  bosses a l’autoclau i es programa un cicle segons el tipus de material que cal esterilitzar, també s’hi adjunta un test d’hèlix que comprovarà el grau de penetració i capacitat d’esterilització.

Setmanalment també cal fer un control d’espores amb dos tubs especials, el primer es posa en un cicle d’autoclau i el segon fa de control junt amb el primer tub que s’ha posat i que cal incubar junts durant 48 hores. Si el resultat fos incorrecte caldria rebutjar i tornar a processar tot el material esterilitzat durant aquest temps.

Caram !!! Un procés força complex

Sí, però la salut dels nostres pacients és primordial, amb això no s’hi pot jugar.  Per això sempre recomano a tothom que ens pregunti sobre aquest procés que tot centre ha de complir. Estarem encantats de mostrar-vos les nostres instal·lacions i explicar-vos més atentament aquest procediment necessari que dóna seguretat a la complexa ciència de l’odontologia.  Pregunteu-nos sense por.