TORNAR
PUBLICITAT

Noemí Trucharte: “Encara ens queda molt camí per recórrer i molts entrebancs per superar”

Un any amb la COVID: Parlem amb els batlles de la Conca d’Òdena

societat
Dimecres, 17 març 2021. 03:00. Toni Cortès Minguet.

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi, especialment durant el confinament?

Tinc un record trist i de melangia. Tenia la sensació d’estar vivint en una altra realitat, com si estigués veient una pel·lícula. El dia que ens van comunicar que ens tancaven, tots els alcaldes de la MICOD estàvem reunits a la sala de comissions de l’Ajuntament d’Igualada. Feia hores que treballàvem i esperàvem que ens arribés la notificació oficial del tancament de la Conca, que per cert, va arribar molt tard.

Tot el que va anar passant aquells primers dies, totes les informacions que ens anaven arribant eren com surrealistes: aquells blocs de formigó a les entrades i sortides del municipi, els controls policials, l’augment exponencial de contagis, el nombre de defuncions... Tot plegat va ser una barreja d’emocions que, en un primer moment, em va provocar un sentiment d’incertesa i d’angoixa per no saber què passaria, quant duraria aquella situació... va ser molt complicat.

Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya?

Una de les coses que més valoro és la predisposició dels veïns i veïnes de Vilanova del Camí i el seu suport incondicional. Com estaven esperant cada dia el comunicat de l’ajuntament per saber què havien de fer, compromesos amb el compliment de les indicacions, ens van fer total confiança... Cada dia rebia centenars de missatge de veïns, d’empresaris, autònoms... amb preguntes i dubtes sobre què es podia i què no es podia fer, però també vaig rebre moltes mostres de suport i solidaritat i missatges d’ànim que m’ajudaven a seguir amb més energia que mai per resoldre tots els fronts que es plantejaven, no només en l’àmbit de sanitat sinó també i sobretot en l’àmbit econòmic.

I pel que fa a Conca, el treball conjunt que es va fer i que encara es fa amb els alcaldes dels set municipis. Ho he explicat més d’una vegada perquè crec que és important i és un tret diferencial amb altres territoris i amb altres administracions, i és que aquí a la Conca vàrem ser capaços de treure’ns el barret de la formació política que representem als nostres municipis i anar tota a la una. Al centre de la nostra acció han estat, des del primer minut, els veïns de la Conca, la seva seguretat i la seva protecció tant des del punt de vista de la salut com econòmica. Hem estat capaços de forjar una aliança prou àmplia, amb la incorporació de patronals i sindicats, per fer front a tots els reptes que anaven sorgint.

També, amb la perspectiva del temps, que creu que s’hauria d’haver fet diferent?

Personalment i sense tenir cap coneixement en matèria sanitària i sense entendre de protocols de Salut, el que hagués fet és aïllar l’Hospital, ja que era on hi havia el principal focus de contagi. Els alcaldes de la Conca ja havíem estat buscant solucions per si això passava amb un equipament alternatiu a Les Comes que podia haver funcionat com hospital de manera temporal. Però ja dic, és la meva opinió personal i des del desconeixement absolut en matèria de salut.

Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris?

Si haguéssim de valorar la seva tasca de l’1 al 10, jo els donaria un 11. No només han estat a l’altura de les circumstàncies sinó que s’han superat. Han actuat des de primeríssima línia, sovint posant la feina per davant de tot fins i tot de la família. Han estat el col·lectiu més exposat, recordeu que al principi no hi havia ni EPIS suficients; han hagut d’assumir torns dobles i han treballat fins a l’extenuació en condicions molt dures per cuidar de nosaltres i per contenir el contagi del virus. I crec, que malgrat els homenatges i els aplaudiments des dels balcons que es van fer en el seu dia, no han estat ni suficientment valorats ni agraïts.

Encara avui, un any després estan patint les conseqüències dels primers mesos de pandèmia. Alguns van contraure el virus, d’altres pateixen angoixa i molts necessiten suport psicològic.

Per això crec que és de justícia que continuem lluitant pels nostres sanitaris i per tot el personal que treballa als hospitals, professionals de la neteja, d’administració...

També vull reconèixer i agrair la tasca d’altres professionals com Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers, SEM i tots els que s’hi van deixar la pell durant aquells primers mesos tan desconcertants.

I la ciutadania?

En general la gent ha estat molt responsable i respectuosa i ha fet tot allò que se’ls ha demanat des de les diferents administracions. És cert que s’han posat algunes denúncies per no portar mascareta, per saltar-se el confinament municipal o el toc de queda, però són una minoria. Crec que el comportament dels vilanovins i vilanovines ha estat exemplar.

Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos?

L’impacte més important són les defuncions. A Vilanova del Camí hi ha hagut molts decessos i en un municipi com el nostre on ens coneixem tots, cada mort és un cop molt dur. I després, les seqüeles, de tota mena, que ens ha deixat la pandèmia, com afectacions respiratòries, cardíaques… I especialment psicològiques. En aquest sentit, l’Ajuntament està treballant per oferir suport psicològic als infants, però també a la gent gran i, en general a tothom qui ho necessiti. Creiem que aquest suport serà necessari durant molt de temps i per això es compta amb la col·laboració d’altres administracions com el Consell Comarcal.

I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic?

Malgrat tot el que hem passat, crec que en l’àmbit econòmic el més greu encara està per arribar. L’únic camí possible és continuar treballant per cercar recursos i mesures que ajudin els sectors més perjudicats com són el comerç, les pimes, els professionals i autònoms... i les persones més vulnerables que poden quedar fora del sistema.

Les restriccions han afectat més a uns sectors que a uns altres: Hi ha negocis com el de la restauració que han hagut d’abaixar la persiana temporalment o obrir seguint unes franges horàries que limiten la seva activitat i, evidentment els seus ingressos. No hem d’oblidar que d’aquests negocis en viuen moltes persones.

Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi?

La primera mesura que vam posar en marxa va ser un recurs econòmic per a les persones que estaven en ERTO i que no havien percebut cap prestació econòmica des de l’inici de la pandèmia. Va ser una ajuda econòmica per garantir l’alimentació i els serveis bàsics. També vam posar en marxa ajudes directes per als comerços no essencials que es van veure obligats a tancar i també per als que van veure disminuïda la seva facturació; es va doblar la dotació al Banc de la Teca, les targetes moneder, per cobrir les famílies que havien quedat en una situació molt precària.

Es van ampliar les terrasses de bars i restaurants i es va bonificar al 100% aquesta taxa; també es va bonificar la taxa d’ocupació de les empreses del Viver; es va oferir connectivitat a totes les llars amb infants i joves perquè poguessin seguir l’escolarització telemàtica...

Dins les possibilitats que ens oferia el pressupost i les ajudes que hem rebut d’altres administracions, hem tirat endavant un seguit d’iniciatives amb la voluntat que ningú quedés enrere. Com administració hem hagut de fer un esforç extraordinari per reinventar-nos i per oferir solucions, sovint, de manera immediata.

Quines actituds ha vist diferents o noves en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política. Ens ha canviat la COVID-19?

Potser menys de què em pensava. Jo creia que aquesta experiència sobtada i traumàtica, ens faria millors persones, més empàtics, més generosos. Suposo que el fet de tenir més temps i més accés a les xarxes socials ha permès a la ciutadania opinar de tot, amb informació o sense, amb raó o sense. I, sóc conscient que la crítica constructiva és necessària, però sense crispació i sense nerviosisme.

I per altra banda, i encara que sembli contradictori, aquesta pandèmia ens ha mostrat també la cara més generosa i solidària de veïns i empreses locals que ens han ofert ajuda i han fet donacions, per exemple, de material EPI quan més el necessitàvem.

Quin ha estat el pitjor moment? I el millor?

El pitjor, personalment, la mort en un mateix cap de setmana de les meves iaies i el sentiment d’impotència per no haver-me pogut acomiadar d’elles o de no poder abraçar als meus pares i plorar la seva pèrdua. La situació durant les primeres setmanes de pandèmia van ser molt dures i complicades, moltes hores de feina i de reunions que omplien pràcticament totes les hores del dia i que pràcticament no em van deixar espai pel dol.

I el millor, no te’l sabria dir. Durant aquests mesos, però, sí que hi ha hagut bons moments: veure com els veïns han respost positivament a les alternatives que hem buscat per gaudir de la cultura, de l’esport, del lleure en condicions segures; les felicitacions de la Policia durant els aniversaris dels infants confinats, els missatges de gratitud dels infants quan vam publicar una autorització especial perquè el ratolí Pérez, els Reis Mags o el Pare Noel, pogués entrar als domicilis; els aplaudiments des dels balcons; les decoracions de finestres i balcons... no sabria quin destacar.

Com preveu aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia?

Tot i que sóc optimista de mena i vull pensar que el 2021 és l’any de l’esperança, crec que encara ens queda molt camí per recórrer i molts entrebancs per superar.

Amb l’arribada de les vacunes s’obre un nou horitzó i, si és veritat que al juny hi haurà un volum important de la població vacunada, crec que podem encarar el tema amb una altra perspectiva. Crec, però que encara ens queden molts mesos de restriccions, de mascareta, i de mesures de contenció per evitar nous brots o contagis massius.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic