TORNAR
PUBLICITAT

Noemí Trucharte: "Hem de garantir als nostres ciutadans que ningú no quedarà enrere"

Entrevistem Noemí Trucharte, alcaldessa de Vilanova del Camí

politica
Dimecres, 17 juny 2020. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Poques ciutats a Catalunya han patit una factura humana de la COVID19 tan important com Vilanova del Camí, on a la residència Amavir van morir molts dels seus usuaris, gairebé un terç, durant els mesos de la pandèmia. Ara, la batllessa Noemí Trucharte, ha d'encarar la recuperació del municipi després d'aquest episodi. Amb AnoiaDiari, parla de la situació actual després del brot a la residència i com veu el futur proper.

Quina petjada està deixant la COVID a Vilanova del Camí?

Noemí Trucharte, el novembre passat FOTO: Ràdio NovaPenso que ens deixa un sentiment ambivalent. D'una banda, la crisi deixa molta tristesa i resignació i, de l'altra, també ens ha fet més forts davant les adversitats i ha creat un sentiment de superació i, alhora, de solidaritat. Han estat setmanes molt dures, durant les quals tots hem patit molt. L'angoixa dels primers dies, de no saber a què ens enfrontàvem ni en quines condicions, va ser per a mi un dels moments més durs de tot el procés. Aquesta angoixa inicial va donar pas a una tristesa immensa en els dies posteriors, davant la pèrdua de tants amics i familiars que ens han deixat en unes condicions especialment dures. Així i tot, la mateixa excepcionalitat d'aquesta crisi i la necessitat de procurar per la seguretat i el benestar de la ciutadania, per sobre de tot, ens ha fet, jo crec, més forts a tots plegats. Des de les administracions hem treballat a contrarellotge per plantejar mesures i cercar solucions a totes les problemàtiques que van apareixent: la tramitació de les IT, les ajudes a les famílies més vulnerables, beques-menjador, banc de la teca, mesures per pal·liar la bretxa digital de l'alumnat, ajudes per al comerç, els autònoms i les pimes... I he de dir que també em sento molt orgullosa de la població que s'ha arremangat per ajudar en la mesura del possible. Agraeixo totes les mostres de suport i solidaritat rebudes.

L'impacte de la COVID-19 ha estat molt alt a Vilanova del Camí, especialment a la residència.

L'impacte del coronavirus ha estat especialment important en el col·lectiu de la gent gran del municipi. Les primeres defuncions a la residència Amavir van encendre totes les alarmes, perquè sabíem la virulència de la COVID-19 i la seva ràpida propagació. Van ser dies molt durs, durant els quals es van prendre les mesures que vam creure oportunes per assegurar les millors condicions de les nostres persones grans.

Potser van ser mesures molt dràstiques, però l'objectiu era frenar el contagi a la residència i salvar vides. L'Ajuntament es va posar a disposició de la direcció del centre, va proporcionar material EPI, va gestionar desinfeccions per a tot el recinte, va pressionar les diferents conselleries per dotar el centre de més personal i del material necessari per treballar en condicions dignes... I, malgrat que al principi no va fluir la comunicació, agraïm el canvi de rumb que es va prendre des del centre.

Avui, gairebé setanta dies després, la situació és estable i el nombre de residents amb negatiu ja sumen 73, mentre que els que han donat positiu per Covid s'han reduït a 22. Celebrem aquesta recuperació i agraïm al personal del centre la seva tasca, tot i que lamentem la pèrdua de 56 persones durant aquesta crisi.

Va demanar la intervenció del Govern de la Generalitat a la residència AMMA. Per què no es va produir? Aquest impacte tan gran es podia haver evitat amb més mitjans?

L'Ajuntament va demanar a la Generalitat que valorés si la residència de Vilanova del Camí complia les condicions per a la seva intervenció, que finalment no es va produir. Cal destacar que eren moments complicats, en què algunes residències del país tenien situacions molt complexes, i van prioritzar els recursos de què disposaven.
Jo crec, sense tenir cap mena de formació en matèria de salut, que les coses haurien anat millor si hi hagués hagut una coordinació més bona entre les parts. La comunicació va fallar en molts sentits, i això ens va fer perdre un temps molt valuós.

Com ha estat la col·laboració amb els altres ajuntaments del territori, durant el confinament? Es marca el camí a seguir cap a una Conca unida?

Ha estat un camí de col·laboració intens i fructífer que, estic segura, no s'acabarà amb la COVID-19. Aquestes setmanes de treball en comú per cercar solucions a temes comuns han evidenciat els avantatges d'una Conca unida i forta. Personalment, crec que és una bona estratègia per als nostres municipis i per al territori que hauria de ser un exemple per a altres administracions.

Mirant ara enrere, el tancament perimetral que es va decretar el 12 març va ser una decisió encertada? Quina valoració fa del confinament que s'ha fet a la Conca d'Òdena?

No sé si la decisió del tancament de la Conca va ser encertada o no, això ho veurem amb el temps. Quan disposem de tots els informes i de totes les dades, podrem valorar, en la seva justa mesura, la decisió del govern. El que sí que penso és que potser s'hauria d'haver aïllat l'Hospital d'Igualada per tancar, així un dels focus més importants del contagi. El confinament a la Conca es va fer amb normalitat. Als alcaldes ens preocupava el subministrament d'aliments i altres productes de primera necessitat, i, malgrat algunes complicacions a l'inici, l'abastiment d'aquests productes va estar sempre garantit. Una altra de les preocupacions dels alcaldes era la pressió assistencial que hi havia a l'Hospital d'Igualada i la possibilitat d'un col·lapse. Van ser dies molt durs, en què es valoraven diferents mesures per alleugerir aquesta pressió com la de construir un hospital de campanya a Les Comes o destinar l'edifici de les antigues urgències a residència hospitalària―cosa que, al final, no ha estat necessària. També es va demanar a Salut el trasllat de personal sanitari per donar el relleu als professionals de l'Hospital que estaven exhausts. Si he de ser crítica, lamento l'actitud que en molts moments ha tingut el govern català i, en concret, les decisions que s'han pres des de Salut i Afers Socials. La comunicació, a parer meu, no ha estat fluida i se'ns han fet saber moltes decisions tard i malament. La gestió dels testos ràpids i dels PCR, per exemple, es podria haver fet d'una altra manera.

La Conca ha liderat la resposta a l'emergència, de manera que ha estat un referent per al territori. Això ha tingut un cost, però també ha marcat el camí a altres centres hospitalaris i a altres municipis. Com ho valora?

Molt positivament. Els ajuntaments de la Conca hem estat des del primer dia al costat dels professionals de l'hospital, de tots: començant per metges i infermeres, fins a portalliteres, administratius, personal de neteja i de manteniment. Creiem que la feina que han fet ha estat extraordinària, i la gestió de la COVID-19 ha esdevingut un exemple.

Com valora l'actitud dels veïns i les veïnes de Vilanova del Camí durant la crisi?

Estic molt orgullosa dels veïns i les veïnes. En general, la gent, des del més petit al més gran, s'ha comportat de manera exemplar. Han complert les normes decretades per l'estat d'alarma, les franges horàries, les mesures de protecció... però, com a tot arreu, també hi ha veïns incívics que prefereixen fer-se les normes a la seva conveniència. Afortunadament, aquestes actituds irresponsables són mínimes i, sempre que n'hem tingut coneixement, han estat sancionades. Després de tot el que hem patit i dels esforços que hem invertit per arribar on som, no podem tornar enrere i tornar a posar en risc la seguretat dels nostres veïns i veïnes.

La pandèmia ha provocat una crisi sanitària sense precedents, amb un alt cost humà. Però ara seguirà una segona crisi: l'econòmica. Quin impacte tindrà al seu municipi?

La crisi sanitària ha estat molt dura a Vilanova del Camí, on s'ha cobrat la vida de prop de dos centenars de veïns, però la crisi econòmica tampoc no serà fàcil de gestionar. Des de l'Ajuntament de Vilanova del Camí hem anat implementant mesures per reduir l'impacte econòmic d'aquesta crisi en les famílies, els comerços i les petites i mitjanes empreses. Les primeres mesures que vam adoptar van ser la reconfiguració del calendari fiscal amb la voluntat de distribuir taxes i impostos a partir del mes de juny per donar un respir a les famílies. Es va treballar intensament des dels Serveis Socials per fer un seguiment exhaustiu de les persones més vulnerables i en risc d'exclusió social, però també de la gent major de 65 anys. També s'ha habilitat una partida de 50.000 euros en ajudes per a les famílies afectades pels ERTOs i EROs que fa més de dos mesos que viuen sense ingressos. I des de Promoció Econòmica també s'han habilitat diferents partides per reactivar el comerç i ajudar els autònoms i les petites empreses. L'Ajuntament també ha estat pendent d'altres col·lectius vulnerables com els nens i les nenes que tenien beques-menjador, i ha col·laborat amb el Consell Comarcal en la distribució de les targetes-moneders. També hem treballat amb els centres de primària i secundària per fer garantir els recursos suficients, ordinadors i connectivitat a l'alumnat vilanoví per seguir les tasques escolars.

Hauran d'executar canvis en el pressupost d'aquest 2020? L'efecte de la COVID-19 forçarà a replantejar totes les inversions del mandat?

Possiblement haurem de fer canvis, tant en el pressupost com en altres àmbits, com el de la programació d'activitats culturals, esportives, de lleure... Som conscients, i la ciutadania també ho és, que estem vivint una situació d'alta complexitat que ens obliga a prendre decisions sobre temes que no estaven programats ni planificats. Això no s'ho esperava ningú, però hem de fer-hi front i hem de garantir als nostres ciutadans que ningú no quedarà enrere, estigui en la situació que estigui. Pel que fa a les inversions, crec que podrem tirar endavant molts dels projectes que s'havien planificat per a aquest 2020.

Molts experts temen un probable rebrot del virus. Quines mesures preventives es prendran? Com a alcaldessa, li preocupa? Quins consells dóna a la ciutadania?

La gent ha de ser conscient que, malgrat que la crisi sanitària està controlada, el virus continua convivint amb nosaltres i, per tant, no es pot abaixar la guàrdia. Fa uns dies, el govern central decretava l'obligatorietat de portar mascareta en llocs tancats i també en espais oberts on no es pogués mantenir la distància social. És una mesura, ara que arriba l'estiu, que pot ser una mica incòmoda, però és l'única manera de frenar el contagi del virus. Així mateix, cal seguir extremant les mesures de protecció individual perquè, autoprotegint-nos, ajudem a protegir la ciutat. I no oblidar la higiene de les mans, que ha de fer-se molt sovint per evitar el risc de contagi. Com a alcaldessa em preocupa el benestar dels meus veïns i veïnes, però no només pel que fa a la salut, sinó també en l'àmbit econòmic i social. Com deia abans, sembla que les xifres demostren que l'emergència sanitària està controlada i estable, però ens hem de preparar per a la crisi econòmica i social que derivarà de la pandèmia. De fet, ja n'hem pogut comprovar el primer impacte sobre les famílies més vulnerables i sobre el teixit comercial i empresarial. Malgrat que la Generalitat ha anunciat un Pla Específic per a la reactivació de la Conca d'Òdena, em preocupa la quantitat de gent que està patint i que patirà, també en un futur pròxim, les conseqüències d'aquesta pandèmia. La nostra prioritat com a govern és estar atents a les necessitats que aniran sorgint per encarar-ho de la manera més ràpida i eficient possible.

Què l'ha impactat més, com a alcaldessa, durant aquestes setmanes? Quins han estat els pitjors moments? Hi ha hagut algun "bon moment"?

Per a mi, un dels pitjors moments d'aquestes setmanes va ser el dia 12 de març al vespre, quan el govern català ens va comunicar el confinament de la Conca. Havíem estat treballant amb els alcaldes en molts possibles escenaris, també en el del confinament, però quan va arribar l'anunci va ser com un gerro d'aigua freda. Es va haver de treballar a correcuita per tancar la ciutat i comunicar-ho als veïns i les veïnes, als centres d'ensenyament que l'endemà ja no podien obrir, als comerços que havien d'abaixar persianes... Va ser un moment molt dur i molt complicat de gestionar per la incertesa que s'obria i pel panorama tan desolador que va desencadenar-se en els dies posteriors. Cada defunció de què érem coneixedors et colpia el cor. En un municipi com Vilanova del Camí on ens coneixem tots, això és especialment dur. I de moments bons també n'hi ha hagut. La ciutadania ens ha donat una lliçó de responsabilitat i de positivisme, fins i tot en els moments més complicats. Ha estat generosa i participativa, solidària i atenta. Les seves mostres de suport han estat importantíssimes per superar aquesta situació. N'estic molt orgullosa i satisfeta, però això crec que ja ho he dit en algun altre moment de l'entrevista.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic