TORNAR
PUBLICITAT

Núria Ramon: "els alumnes no han d'arribar a un nivell, cada alumne arriba al seu nivell"

Entrevistem Núria Ramon, directora del Gabriel Castellà, escola que ha rebut el Premi Cuatrecasas d’ensenyament

ensenyament
Dissabte, 27 febrer 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

L'escola igualadina Gabriel Castellà acaba de rebre el Premi Cuatrecasas d'Ensenyament, per al seu projecte educatiu d'Infantil i Primària. Un reconeixement rebut en una cerimònia al Cercle d'Economia. Gairebé un centenar de propostes es van presentar en aquest certamen. Núria Ramon, directora del centre des del 2016, parla amb AnoiaDiari d'aquest reconeixement i de les estratègies educatives que es plantegen en el centre.

Què suposa per al centre aquest reconeixement?

El fet de rebre el premi Cuatrecases d'Ensenyament al nostre projecte educatiu ens dóna aire fresc i ens fa sentir que tot l'equip estem fent bé la feina i que la nostra tasca ens és reconeguda. Quan ens van presentar van dir paraules com que "tenim en compte el ritme de treball de tot l'alumnat, fomentant la coordinació de tots els professionals que intervenen en un grup, organitzant temps i recursos de manera creativa, òptima i traient el màxim rendiment fent personetes que en un futur siguin treballadors competents...", i aquestes paraules ens han fet adonar de tot el camí que hem recorregut i ens animen a seguir recorrent-lo amb tot l'equip.

Des que va assumir el càrrec de directora, quins canvis s'han impulsat en la metodologia?

L'any 2016 vam agafar el relleu de l'anterior directora, el centre ja havia fet una diagnosi i havia fet canvis importants per a poder començar a atendre a alumnat divers, un dels projectes de més excel·lència que vam heretar és el de l'aprenentatge de violins i violoncels que teníem claríssim que havíem de seguir duent a terme. També en aquest temps havíem vist la importància de la llengua oral per a poder tenir una bona competència escrita. Per tant, vam posar fil a l'agulla i el primer pas va ser fer "turisme pedagògic", és molt interessant visitar centres semblants al nostre per veure com han solucionat problemes que nosaltres estem començant a veure. En primer lloc, vam barrejar els alumnes de P3 i P4 per ajudar a l'adaptació dels més petits i per millorar l'autonomia dels grans. També a educació infantil vam engegar els racons de lliure circulació, els ambients i les sortides a l'entorn setmanals. Pel que fa a Primària, ens vam adonar que els llibres de text estan molt lluny de la realitat dels infants, estan fets per nens i nenes estàndards, i pensàvem que havíem de personalitzar més els recursos didàctics per arribar a cada alumne, perquè si volem que l'alumne estigui al centre de l'aprenentatge aquest aspecte és molt important.

Els alumnes no han d'arribar a un nivell, cada alumne arriba al seu nivell. En aquesta etapa vam continuar amb els racons que ja no són de lliure circulació, però sí de lliure tria, complementats amb el treball globalitzat de llengua, matemàtiques i medi. A part d'això, complementem l'aprenentatge de la llengua amb el teatre, les activitats d'animació a la lectura, la maleta viatgera, activitats de biblioteca..., i les matemàtiques amb activitats manipulatives i Innovamat. També per treballar les diferents habilitats de cada alumne, els Ambients se segueixen a primària en format de tallers.

Quines altres accions han fet?

L'educació artística també és molt important, doncs, hem de donar oportunitats d'accés a la cultura per tothom, visites a museus, treball de visual i plàstica en diferents formats i metodologia AICLE, la música com a apropament a la cultura catalana, a la dansa i l'expressió corporal i el complement del projecte de corda fregada. En els moments actuals, una altra de les oportunitats que hem de donar és la de l'accés a la tecnologia treballant la robòtica lligada a altres àrees participant en la First Lego League, i la competència digital. I per descomptat no podem oblidar l'educació emocional, amb el projecte 'Escolta'm', tutories de 3 en 3, i el material del Bosc de Lem per treballar els valors. I tot això, sempre amb una mirada oberta, flexible, adaptable a tota classe de situacions i creant expectatives de futur, si un mestre pensa que els seus alumnes no poden aprendre, els seus alumnes segur que no aprendran. I finalment, l'avaluació com a eix de canvi, cal avaluar el progrés individual de cada alumne i li hem de deixar clar en quin punt està i què li demanem, també l'autoavaluació i el fet que l'error és primordial per aprendre, equivocar-se és bo per l'aprenentatge.

Quan es parla de les dificultats i la complexitat dels entorns de l'alumnat del Gabriel Castellà, s'assenyala més les qüestions de renda o els orígens de les famílies?

Moltes vegades, des de la ciutat, es parla que l'escola és de màxima complexitat i això vol dir que hi ha conflictes, però això no és veritat, és una mala fama que no sabem d'on ha sortit, pot ser dels prejudicis que tenen moltes persones de la ciutat d'Igualada. La primera complexitat és aconseguir que les famílies que més estan patint la crisi econòmica puguin oferir d'una manera o altra les mateixes oportunitats que tenen els fills de famílies benestants, i la segona complexitat és la lingüística, molts dels nostres alumnes no coneixen el català quan arriben a l'escola, i fins i tot tenim dificultats per comunicar-nos amb algunes famílies, però també té una part molt positiva: quan acaben Primària molts d'ells parlen cinc llengües.

Hi va haver el projecte Escola Nova 21. Va servir per fer un salt endavant?

El fet de pertànyer a la xarxa d'Escola Nova 21 ens va servir per a dues coses, en primer lloc per a aprendre a viure en l'avaluació permanent d'alumnes, de la nostra organització, del funcionament del centre, de la gestió d'aula, però sempre com a una eina de millora. I en segon lloc, ens va servir per conèixer altres centres, diferents metodologies i diferents maneres d'organitzar-se que hem pogut aplicar en alguns aspectes.

Hi ha un abans i un després en el salt endavant de l'escola, amb el programa de violins i violoncels?

Aquest projecte va néixer per apropar la cultura i la música a tothom per igual, a més d'això està comprovat que millora la concentració, la disciplina, fomenta el treball en grup, la cooperació i la col·laboració, l'autoestima i els bons hàbits corporals, però el més important és que fem sentir als nens i les nenes que poden fer coses importants i que poden ser aplaudits quan s'esforcen per fer un bon concert. Tradicionalment l'aprenentatge de la música està reservat a aquelles famílies que tenen poder adquisitiu, i a l'escola fa anys que treballem per donar les mateixes oportunitats als nostres alumnes. Quan acabem el curs sempre fem una enquesta a famílies i alumnes, i el resultat d'aquesta ens demostra any rere any que és un projecte apreciat per a tothom. A part de l'aprenentatge de l'instrument dins l'aula, el fet de fer concerts amb diferents entitats, col·laborant amb orquestres com l'OBC, la del Vallès o grups de música actual com els Sense Sal fa que ajudem a tots els alumnes a conèixer des de dins la música i la cultura.

Per on passa un canvi en la problemàtica de la segregació escolar? Les mesures que hi ha en el Pacte contra la Segregació, com afectaran el centre?

A Catalunya hi ha un problema que molta gent no vol veure perquè consideren que el tenen lluny de casa, i no veuen que en un futur els pot caure a sobre, i és la segregació escolar. En una xerrada d'un empresari de l'anomenat sector tecnològic, ens van explicar que el treballador del futur encara no se sabia quina feina faria, però una cosa que tenien clara era que hauria de ser flexible, creatiu per a resoldre problemes, plurilingüe, avesat a treballar en equip, crític i obert a treballar amb tota mena de persones. Si nosaltres, per racisme, por o prejudicis, portem els nostres fills a una escola on tots siguin catalans, de classe mitjana-alta i amb gustos semblants, no els estem preparant per a aquesta empresa del futur, i els estem enganyant creant-los un món fictici que no és el que es trobaran en un futur. Per això, seria molt important que les escoles fossin diverses, hi hauria d'haver alumnes de diferents orígens, diferents nivells adquisitius, diferents dificultats físiques o psíquiques perquè aquesta diversitat també és una font d'aprenentatge, per tant, caldria buscar aquest equilibri i que totes les escoles que són finançades amb fons públics (públiques i concertades) lluitessin per aconseguir-ho.

En aquest sentit, s'està començant a veure que tenim un problema i això ja és important, el pacte contra la segregació és un estudi de quin grau de problema tenim, i quines mesures es podrien aplicar per a solucionar-lo, però encara queda camí per recórrer perquè si no hi ha la voluntat d'algun centre d'aplicar-lo ningú el pot forçar que jugui al mateix joc que la resta. Però amb l'anomenada Llei Celaá, i el Decret d'admissions les coses comencen a canviar i es comença a veure una voluntat de canviar realment aquesta situació, que és un problema de tots i per tant cal posar-hi solució.

La pandèmia ha afegit un estrès a l'escola? Com l'han afrontat?

Els centres de màxima complexitat estem acostumats a viure en les reaccions ràpides per solucionar problemes i tenim molta flexibilitat per a fer canvis depenent de les situacions que se'ns van plantejant. Per tant, la pandèmia en un principi va ser un xoc, però de seguida vam trobar vies de comunicació amb les famílies, propostes obertes per a fer a casa, i també vam poder veure que tot i la situació dramàtica que es va viure en moltes famílies, la seva capacitat de resiliència és admirable. Així i tot, a la tornada les dificultats que més hem trobat és el poc ús que s'ha fet de la llengua catalana durant sis mesos i això ho hem hagut de reprendre, i el fet de no haver-se de socialitzar i treballar en grup durant aquest temps també ha fet que tornem a recordar com fer-ho, i finalment l'anomenada "bretxa digital" és un drama que s'ha fet més visible amb la pandèmia i s'ha vist com la competència digital d'una part de la societat encara no és prou bona per digitalitzar l'administració, hi ha camí per recórrer i totes les institucions ens hem de coordinar per a aconseguir-ho.


2 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

28 de febrer 2021.08:43h

Respondre

De nou, FELICITATS A LA DIRECCIÓ, L’EQUIP DE MESTRES, l’AMPA i a tota la comunitat escolar del “Gabriel Castellà” per la tasca, i els resultats de l’ escola

El seus... Llegir més plantejament, exposats ampliament en aquesta entrevista, son meravellosos, ens podem sembla utòpics, de un altre “ planeta”.

Però em fa recordar que els anys 70 (fa uns 40 !!, aquí en plena dictadura franquista) vaig conèixer una família benestant sueca (ell economista, ella infermera, amb 2 fills) que em comentaven que, en Suècia, els nens anaven el 99,9 % a l’escola pública. Es penjaven la motxilla a l’esquena i anaven caminant a l’escola del barri (quants nens en casa nostre encara han de pujar a un bus durant hores diàries ??).

Llavors governava en molts països nòrdics, des de feia anys, la SOCIALDEMOCRÀCIA, MODEL DE SOCIETATS EQUITATIVES I SOLIDÀRIES.

Per contra, fa quatre dies, en 2016, el Parlament de Catalunya va barrar el pas a la tramitació de una ILP, Iniciativa Legislativa Popular, després que s’aprovessin les esmenes a la totalitat de Junts pel Sí – en el qual estava llavors integrar ERC - i del Partit Popular, que pretenia: “una educació pública de qualitat, en català, lliure, democràtica, integral, crítica, gratuïta, no discriminatòria, universal, equitativa, laica, coeducadora, intercultural, compensadora de les desigualtats, inclusiva, cohesionadora, participativa, autogestionada i que vagi des de l’escola bressol fins a la universitat i l’educació continuada”.

Un SISTEMA EDUCATIU EQUITATIU ... I D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS, JA DES DE LA INFANTESA.

(El cert, és que, pel que sembla, és un tema que no interessa gaire a la ciutadania, en general, si jutgem les 124 lectures fins avui, comparades amb les de més de 3.000 i 4.000 de les més llegides en aquest diari digital)

J

Jordi

Gomez

27 de febrer 2021.10:32h

Respondre

Espero que el ”nivell” al que hagi arribat el meu metge, advocat o el mestre que tinguin assignats els meus fills, sigui el nivell mínim que com a societat hem d’exigir.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic