TORNAR
PUBLICITAT

Núria Ramon: "Pel fet de tenir immigració no vol dir que el Gabriel Castellà sigui una escola conflictiva"

Entrevistem Núria Ramon, directora del Gabriel Castellà d’Igualada

societat
Dimecres, 14 agost 2019. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Núria Ramon és la directora de l'Escola Gabriel Castellà, una de les de màxima complexitat a la comarca i la única d'Igualada. Parlem amb ella en un moment en el que el debat sobre la segregació escolar i els alumnes d'acollida és en un punt àlgid. Amb ella -directora del centre des de fa tres anys- parlem també de com es distribueixen els alumnes entre les escoles d'Igualada i dels projectes que diferencien una escola que ha estat pionera en qüestions com el projecte de violins o violoncels.

Les xifres indiquen que l'escola pública a Igualada cada cop té més inscripcions i hi ha queixes per com es gestionen els alumnes d'acollida, el que es coneix com matrícula viva (alumnes que arriben a la ciutat). Com es troba l'Escola Gabriel Castellà?

Tenim els grups molt plens, ara mateix. És satisfactori, vol dir que ho estem fent bé. No vol dir que les altres escoles no ho facin bé, però les escoles públiques tenim una avantatge i és que som més econòmiques. En el tema dels alumnes que arriben amb matrícula viva, anys enrere teníem grups amb 17 o 18 alumnes i aquest alumnat acabava d'omplir el grup, això dificultava el ritme dels que ja estaven a l'escola perquè s'havien d'adaptar a aquests nous alumnes i endarrerir en ocasions el ritme de treball a l'aula. Ara la dinàmica ha canviat, el fet de tenir els grups plens, fa que no puguem acollir gaire alumnes de matrícula viva. No tenim aula d'acollida perquè es concedeix a escoles que tenen almenys 5 alumnes d'origen llunyà a partir de 3r de Primària i que no portin més de 2 o 3 anys (depenent de l'origen) al país. La majoria d'alumnes d'orígens variats ens arriben a P3, aquest curs concretament tenim 16 alumnes d'origen marroquí de 22, i arribant a aquestes edats primerenques s'adapten totalment al nostre sistema educatiu.

El fet de ser escola de màxima complexitat què suposa?

Ho som perquè tenim un alt percentatge d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE), la majoria derivades per situacions socials desafavorides. Quan un infant entra a P3 tenim tres places reservades per alumnes d'aquestes característiques, però el problema és que molts dels infants que ocupen places ordinàries ho acaben essent perquè el fet de no haver anat a la llar d'Infants fa que aquestes necessitats no hagin estat detectades, i ho haguem de fer nosaltres al llarg de la seva escolaritat. Això fa que en algunes ocasions arribem a 6è amb 10 alumnes amb NEE.
Ser escola de màxima complexitat també té avantatges, les administracions ens tenen en compte, a nivell de recursos, per donar als nostres infants les mateixes oportunitats que tenen la resta d'infants de la ciutat, però l'avantatge més important és que tenim una dotació de mestres de 19 i mig, més la Tècnica d'Educació Infantil. El fet de poder treballar amb un molt bon equip com el que tenim la sort de tenir, és molt important.

Quin procés ha fet que el Gabriel Castellà sigui una escola de màxima complexitat?

L'escola en un principi tenia famílies vingudes de la resta de l'Estat, famílies treballadores, que vivien al Barri Montserrat, i també famílies d'aquí de tota la vida. Es tractava de nuclis familiars que tenien possibilitats i amb grans sacrificis podien donar als seus fills estudis, i ajudar-los a sembrar un futur. Alguns ex alumnes de l'escola són, per exemple, l'ex regidor Xavier Figueres, l'ex director de l'Institut Pere Vives Vich i ara de l'Escola d'Adults, Rafa Carmona, o la tècnica de joventut Laura Descàrrega. Ara, al Barri de Montserrat hi ha habitants amb situacions més desafavorides. Famílies on les dones no poden treballar per haver vingut amb un reagrupament familiar, i els homes tenen feines precàries on treballen moltes hores i amb poca remuneració, i per tant els seus fills no tenen les mateixes oportunitats. Cada cop hi ha més nens i nenes amb menys recursos i així s'ha convertit en escola de màxima complexitat.

I el barri del Sant Crist, a l'altra banda de la via, no proveeix d'alumnes al centre?

Són famílies més benestants i no ens trien. Algunes ens visiten i els agrada molt el projecte, però creuen que per tenir alumnes d'orígens variats, tenim conflictes, i la veritat és que no en tenim de conflictes, tenim els mateixos que tenen la majoria d'escoles. No pel fet de tenir immigració vol dir que hagis de tenir conflictes.

Aquests infants per la seva situació social, en un futur tindran dificultats? Pot ser, però no té per què. Quan estan a l'escola són nens i nenes: parlen català amb normalitat, estudien, treballen i a les proves de sisè hi ha alumnes d'origen magrebí per sobre de la mitjana catalana i alumnes autòctons amb qualificacions pitjors. Depèn de l'origen? No, rotundament, depèn de les ganes i de l'entorn familiar.

També hi ha alumnes del centre que van al Gabriel Castellà?

Sí, ens vénen des del carrer Lleida fins a Funosa, i també del centre d'Igualada, per proximitat, perquè les escoles públiques d'Igualada estan als extrems. Les persones vingudes de diferents orígens amb pocs recursos saben que no poden pagar les escoles concertades situades al centre, i a més són persones que no tenen transport privat i no poden portar els seus fills a l'Emili Vallès o Dolors Martí que estan molt lluny si hi has d'anar a peu, per tant les famílies del Barri Montserrat no poden triar cap altra escola pública, ja que les tenen a mitja hora caminant, i el problema és que tots no hi caben a la nostra escola. Aquest curs hem tingut 30 preinscripcions per P3 i només hi ha 22 places. Poden anar aquests alumnes a una concertada del centre? Sí, però els seus pares no ho passen bé sabent que els seus fills entren a una escola de pagament, hi haurà moltes activitats que no es podran permetre i a ningú ens agradaria que dins l'escola el nostre fill o filla s'hagués de sentir sempre com el pobre. Tot depèn de l'empatia que tingui l'escola.

Hi ha hagut polèmica dels presumptes "espies" lingüístics al pati. Què es parla al pati del Gabriel Castellà?

Tenim molts alumnes de famílies marroquins que a casa parlen àrab, però al pati en castellà. Cal cercar espais de lleure catalanoparlants perquè vegin que el català no és només la llengua de l'escola, la “dura”. Al pati d'Infantil el català és la llengua comuna, però a primària es passa al castellà, també hi té relació el fet que hi ha famílies castellanoparlants llatinoamericanes que el tenen com a llengua mare, i parlar català els suposa més esforç.

Què es podria fer contra la segregació escolar?

És difícil d'arreglar quan l'entorn no hi ajuda, però cal començar per un bon Decret d'Admissió amb el que crec que s'hi està treballant per part de la Generalitat. S'hauria de facilitar que les famílies del Barri Montserrat vegin amb bons ulls triar altres escoles, fins i tot de concertades, i que es fes un esforç per no fer-les sentir diferents per no pagar una quota mensual. Entenc la posició d'aquestes escoles, que depenen dels ingressos de les quotes per tirar endavant, però també cal veure que és una inversió perquè els seus alumnes s'acostumin a treballar amb nens i nenes de la ciutat amb una situació diferent a la seva i que a la fi i al cap són els seus veïns. Seria un “win- win”, però hi ha molts interessos i no és una situació senzilla d'arreglar.

S'eixampla la diferència entre concertades i públiques o es va ajustant?

Crec que la diferència entre les famílies que van a les escoles públiques o a les concertades és ben minsa, pràcticament no n'hi ha. A l'Escola Gabriel Castellà el perfil de família, sí que és diferent, a més hi ha diferència de tracte, no ens queixem de les administracions que quasi sempre són conscients de la nostra situació i ens donen suport, és des de la ciutadania, moltes vegades les persones que treballem o estem vinculades a l'escola hem de sentir frases com “Uff, allà treballes, quina feinada…”, i puc dir que com a directora tinc la feina que tenen les directores o directors dels altres centres, i tenim nens i nenes com a tot arreu.

Què plantegen doncs, a més que els altres centres admetin alumnes de l'àmbit del Barri Montserrat, per portar alumnes de zones i col•lectius que ara no vénen al Gabriel Castellà?

A vegades penso que ja fem tot el possible: tenim una plantilla de mestres molt estable, tenim racons de lliure circulació a Infantil, treballem amb P3 i P4 barrejats, tallers intercicles, un projecte de violins i violoncels, el que vam ser pioners a la ciutat, un projecte Erasmus+, treballem de manera globalitzada, fem robòtica,...fem moltes coses. A més, tenim mestres en constant formació, ho expliquem a les xarxes, en xerrades...i la gent d'Igualada ens segueix veient igual, bé, no ens miren. Un director de Manlleu d'una escola semblant a la nostra fa temps em va dir: “per molt que facis, tú sola no podràs canviar les coses”. Calen canvis en molts aspectes de la societat i l'entorn, que les persones desafavorides no es concentrin en un barri, que tinguin millors condicions de vida…

Comentava que els alumnes arriben amb molt bones notes a sisè de primària. Com es treballa això?

Des de l'escola intentem apropar les entitats i serveis que ofereix la ciutat als nostres alumnes. Per exemple, els fem el carnet de la Biblioteca Central, parlem amb Serveis Socials per a oferir mútuament solucions al temps després de l'escola, potenciem que accedeixin a la cultura, anant a museus (a molts tenim entrada gratuïta com a escola de màxima complexitat) , i al teatre, unes activitats que els encanten. Els fomentem l'autoestima i que estiguin relaxats, procurem que puguin fer activitats fora de l'escola. I a més, cal destacar,que els nostres nens i nenes ja porten de casa la capacitat de lluitar i d'esforçar-se per sortir de situacions molt difícils.

 


7 Comentaris

F

Francina Gabarró Castelltort

Igualada

29 d'agost 2019.10:49h

Respondre

Sóc mestra de l’escola i anem treballant de valent com moltes i moltes escoles públiques i concertades de la ciutat (a Igualada no hi ha centres educatius privats). L’escola es defineix per... Llegir més COMPLEXITAT, màxima o mínima per la situació socioeconòmica d’algunes famílies d’origens diversos, no tots els problemes venen de les famílies estrangeres.
El repartiment de nouvinguts és complexa perquè no a tots els barris afavorits i desfavorits hi té accés tothom. Una de les causes de les diferències que a les escoles s’hi visualitza és el problema que s’intenta fer sorgir a l’entrevista. La problemàtica rau en les desigualtats en molts aspectes i també en l’actitud de tolerància de la societat, en aquest cas igualadina. Tenim molt camí a recórrer per salvar aquestes diferències, potser només es necessita voluntat pel respecte als diferents i un plantejament de l’administració per la igualtat de les oportunitats, no únicament a l’escola, a l’accés al treball dignament remunerat, accés a la vivienda amb condicions, accés a activitats escolars dels alumnes (esportives, musicals, artístiques, ...). La feina es va fent i es pot visualitzar amb els i les alumnes que surten de l’escola per la seva qualitat com a persones, deixant a part les estadístiques. Felicitats a tota la comunitat educativa.

M

Marisol

Igualada

13 d'agost 2019.13:41h

Respondre

Moltes felicitats a l’escola i tot l’equip. Molt important visibilitzar tot aquest ”pool” d’infants que són el nostre futur i que han de poder accedir a una formació com cal. Molt... Llegir més interessant el que comentes que sovint en els temps que vivim falla l’etapa 0 a 3 anys en el si de les famílies, i és realment la més important on els nens i les nenes han de rebre afecte i respecte (per poder-lo transmitir mentre es van fent grans).
Una entrevista molt completa i real, Núria, felicitats també a anoiadiari per difondre-la

J

Julio Casas

Düsseldorf

4 d'agost 2019.10:40h

Respondre

Bon dia,

Hola Nuria, com ex-alumne del Gabriel Castella et fel.licito per la feina que entenc feu al ”meu cole”

Jo fa temps que estic pel mon i recordo molt be l,integracio des del principi... Llegir més al GC, eren altres temps, al voltant del 1976-77

Gent com tu i la resta de professors de l,escola, lluiteu per mantenir aquell espirit malgrat els canvis que ha patit la societat i Igualada, doncs forca i endavant, val la pena.

Julio Casas

R

Ramon Sellares Ribera

Igualada

3 d'agost 2019.19:03h

Respondre

M’afageixo a les felicitacions i reconeixements a l’article del de l’Anoiadiari. La directora Núria Ramon ha demostrat que sap lo que es fa. Ha descrit admirablenent bé la situació... Llegir més econòmica ,cultural i familiar dels alumnes I afronta les tasques dels mestres amb tranquilitat i obtimisme. Crec que se mestra d’aquesta escola te un alt valor de servei a la comunitat i a la convivència entre diferents cultures

M

Maribel Nogué i Felip

IGUALADA

3 d'agost 2019.14:16h

Respondre

Felicitats per l’entrevista, per posar damunt la taula una realitat que és desdibuixada per prejudicis socials. Felicitats també a la Directora pel seu testimoni i també a tot l’equip... Llegir més professional del Gabriel Castellà, una escola que em fa sentir particularment orgullosa pel seu treball tan particular i necessari avui més que mai. Gràcies.

E

Eduard Ruiz

Igualada

3 d'agost 2019.13:22h

Respondre

FELICITATS A LA DIRECCIÓ, L’EQUIP DE MESTRES, l’AMPA i a tota la comunitat escolar del ”Gabriel Castellà” per la tasca, i els resultats, de una escola, denominada ... Llegir més “conflictiva” per les condicions en que ha de desenvolupar la seva activitat educativa.

Precisament ara que es parla de la integració de l’Escola de l’Ateneu a la xarxa d’escoles públiques de primària em porta el record, de finals dels anys 50, del meu pas pel llavors Colegio Nacional “Castells Comas”, entre els 10 i 13 anys. L’altre Colegio Nacional era el “Garcia Fossas”, que encara continua en la xarxa pública, em consta amb un gran prestigi.

La gran majoria dels alumnes érem provinents de la immigració, llavors d’altres parts d’Espanya, i no era gens conflictiva, al contrari. Recordo que a l’hora del menjador (gratis, del Auxilio Social), sovint voltava un senyor català, gran, amb el cabell blanc, que ens tractava amb una bondat natural, sincera, molt d’agrair quan l’escola pública traspuava una certa discriminació social respecte a la privada (majoritàriament religiosa, però també alguna laica). Es deia el Sr. Vives, i en una ocasió em van dir que era de Castellolí; algú em pot donar alguna referència més ?

Particularment conservo un gran record del meu mestre D. Miquel Teixidó (que ens ensenyava poques coses però ben ensenyades) i que va animar als meus pares (a punt de complir els 14 anys i començar a treballar en alguna fàbrica), a que cursés el batxillerat, i al Director del “Castells Comas” que em va aconseguir una beca de l’Ajuntament de Igualada (llavors l’alcalde era el Sr. Singla), que vaig iniciar a l’altre vorera del carrer Toledo (ara Esquiladors) en l’Academia Igualada.

Crec soc l’únic universitari va sortir del “Castells Comas”. Les coses han canviat molt en aquests darrers 65 anys, superada la dictadura franquista i transcorreguda la transició democràtica; però no tant com seria desitjable, al meu entendre.

Fa uns 3 mesos, en aquets diari digital es comentava la noticia de que la ILP, Iniciativa Legislativa Popular que la Generalitat no la va voler discutir al Parlament en 2016: ”reivindica que l’escola catalana ha de ser laica, popular, democràtica, inclusiva, coeducadora, en català, pública i gratuïta de bressol a universitat. Perquè això sigui possible, la xarxa pública ha de ser única “

SISTEMA EDUCATIU EQUITATIU ... I D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS, JA DES DE LA INFANTESA.

Els anys 70 vaig conèixer una família benestant sueca (un economista i una infermera amb 2 fills) que em comentaven que, en Suècia, els nens anaven el 99,9 % a l’escola pública. Es penjaven la motxilla a l’esquena i anaven caminant a l’escola del barri (quants nens en casa nostre encara han de pujar a un bus durant hores diàries ??).

Llavors governava en molts països nòrdics, des de feia anys, la SOCIALDEMOCRÀCIA, MODEL DE SOCIETATS EQUITATIVES I SOLIDÀRIES.

G

Georgina Ramírez valiente

Igualada

3 d'agost 2019.10:03h

Respondre

Soc mare de familia monoparental que porto els meus fills desde p2 a el gabriel castella nomes puc que gracies per tot tant a el equip de docents com a la directora. Els meus fills en l’actualitat... Llegir més cursarant un tercer de primaria i el altre sise .el gran ja se a beneficiar de una mini eramus .la diversitat cultural era mateix a la escola es una riquesa no un problema .la escola te molts programes pioners pero sobretot una cualidad de ensenyament humanista .tinc clar que fa molts anys cuant va decir desde la escola bresol portalos a el grabiel castella a pesar del perjudiscis de molts vaig pendre la millor desicio de totes .estic molts contenta I els meus fills no cambien la seba estimada escola per cap.gracies a la dirección a un equip de docent per el seu treball huma i profesional .i la ampa per lo que a millorant aquest ultims anys .som ejemplo de interculturitat i coesiho de ser humans .

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic