Núria Ramon: "Pel fet de tenir immigració no vol dir que el Gabriel Castellà sigui una escola conflictiva"

Les xifres indiquen que l'escola pública a Igualada cada cop té més inscripcions i hi ha queixes per com es gestionen els alumnes d'acollida, el que es coneix com matrícula viva (alumnes que arriben a la ciutat). Com es troba l'Escola Gabriel Castellà?

Tenim els grups molt plens, ara mateix. És satisfactori, vol dir que ho estem fent bé. No vol dir que les altres escoles no ho facin bé, però les escoles públiques tenim una avantatge i és que som més econòmiques. En el tema dels alumnes que arriben amb matrícula viva, anys enrere teníem grups amb 17 o 18 alumnes i aquest alumnat acabava d'omplir el grup, això dificultava el ritme dels que ja estaven a l'escola perquè s'havien d'adaptar a aquests nous alumnes i endarrerir en ocasions el ritme de treball a l'aula. Ara la dinàmica ha canviat, el fet de tenir els grups plens, fa que no puguem acollir gaire alumnes de matrícula viva. No tenim aula d'acollida perquè es concedeix a escoles que tenen almenys 5 alumnes d'origen llunyà a partir de 3r de Primària i que no portin més de 2 o 3 anys (depenent de l'origen) al país. La majoria d'alumnes d'orígens variats ens arriben a P3, aquest curs concretament tenim 16 alumnes d'origen marroquí de 22, i arribant a aquestes edats primerenques s'adapten totalment al nostre sistema educatiu.

El fet de ser escola de màxima complexitat què suposa?

Ho som perquè tenim un alt percentatge d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE), la majoria derivades per situacions socials desafavorides. Quan un infant entra a P3 tenim tres places reservades per alumnes d'aquestes característiques, però el problema és que molts dels infants que ocupen places ordinàries ho acaben essent perquè el fet de no haver anat a la llar d'Infants fa que aquestes necessitats no hagin estat detectades, i ho haguem de fer nosaltres al llarg de la seva escolaritat. Això fa que en algunes ocasions arribem a 6è amb 10 alumnes amb NEE.
Ser escola de màxima complexitat també té avantatges, les administracions ens tenen en compte, a nivell de recursos, per donar als nostres infants les mateixes oportunitats que tenen la resta d'infants de la ciutat, però l'avantatge més important és que tenim una dotació de mestres de 19 i mig, més la Tècnica d'Educació Infantil. El fet de poder treballar amb un molt bon equip com el que tenim la sort de tenir, és molt important.

Quin procés ha fet que el Gabriel Castellà sigui una escola de màxima complexitat?

L'escola en un principi tenia famílies vingudes de la resta de l'Estat, famílies treballadores, que vivien al Barri Montserrat, i també famílies d'aquí de tota la vida. Es tractava de nuclis familiars que tenien possibilitats i amb grans sacrificis podien donar als seus fills estudis, i ajudar-los a sembrar un futur. Alguns ex alumnes de l'escola són, per exemple, l'ex regidor Xavier Figueres, l'ex director de l'Institut Pere Vives Vich i ara de l'Escola d'Adults, Rafa Carmona, o la tècnica de joventut Laura Descàrrega. Ara, al Barri de Montserrat hi ha habitants amb situacions més desafavorides. Famílies on les dones no poden treballar per haver vingut amb un reagrupament familiar, i els homes tenen feines precàries on treballen moltes hores i amb poca remuneració, i per tant els seus fills no tenen les mateixes oportunitats. Cada cop hi ha més nens i nenes amb menys recursos i així s'ha convertit en escola de màxima complexitat.

I el barri del Sant Crist, a l'altra banda de la via, no proveeix d'alumnes al centre?

Són famílies més benestants i no ens trien. Algunes ens visiten i els agrada molt el projecte, però creuen que per tenir alumnes d'orígens variats, tenim conflictes, i la veritat és que no en tenim de conflictes, tenim els mateixos que tenen la majoria d'escoles. No pel fet de tenir immigració vol dir que hagis de tenir conflictes.

Aquests infants per la seva situació social, en un futur tindran dificultats? Pot ser, però no té per què. Quan estan a l'escola són nens i nenes: parlen català amb normalitat, estudien, treballen i a les proves de sisè hi ha alumnes d'origen magrebí per sobre de la mitjana catalana i alumnes autòctons amb qualificacions pitjors. Depèn de l'origen? No, rotundament, depèn de les ganes i de l'entorn familiar.

També hi ha alumnes del centre que van al Gabriel Castellà?

Sí, ens vénen des del carrer Lleida fins a Funosa, i també del centre d'Igualada, per proximitat, perquè les escoles públiques d'Igualada estan als extrems. Les persones vingudes de diferents orígens amb pocs recursos saben que no poden pagar les escoles concertades situades al centre, i a més són persones que no tenen transport privat i no poden portar els seus fills a l'Emili Vallès o Dolors Martí que estan molt lluny si hi has d'anar a peu, per tant les famílies del Barri Montserrat no poden triar cap altra escola pública, ja que les tenen a mitja hora caminant, i el problema és que tots no hi caben a la nostra escola. Aquest curs hem tingut 30 preinscripcions per P3 i només hi ha 22 places. Poden anar aquests alumnes a una concertada del centre? Sí, però els seus pares no ho passen bé sabent que els seus fills entren a una escola de pagament, hi haurà moltes activitats que no es podran permetre i a ningú ens agradaria que dins l'escola el nostre fill o filla s'hagués de sentir sempre com el pobre. Tot depèn de l'empatia que tingui l'escola.

Hi ha hagut polèmica dels presumptes "espies" lingüístics al pati. Què es parla al pati del Gabriel Castellà?

Tenim molts alumnes de famílies marroquins que a casa parlen àrab, però al pati en castellà. Cal cercar espais de lleure catalanoparlants perquè vegin que el català no és només la llengua de l'escola, la “dura”. Al pati d'Infantil el català és la llengua comuna, però a primària es passa al castellà, també hi té relació el fet que hi ha famílies castellanoparlants llatinoamericanes que el tenen com a llengua mare, i parlar català els suposa més esforç.

Què es podria fer contra la segregació escolar?

És difícil d'arreglar quan l'entorn no hi ajuda, però cal començar per un bon Decret d'Admissió amb el que crec que s'hi està treballant per part de la Generalitat. S'hauria de facilitar que les famílies del Barri Montserrat vegin amb bons ulls triar altres escoles, fins i tot de concertades, i que es fes un esforç per no fer-les sentir diferents per no pagar una quota mensual. Entenc la posició d'aquestes escoles, que depenen dels ingressos de les quotes per tirar endavant, però també cal veure que és una inversió perquè els seus alumnes s'acostumin a treballar amb nens i nenes de la ciutat amb una situació diferent a la seva i que a la fi i al cap són els seus veïns. Seria un “win- win”, però hi ha molts interessos i no és una situació senzilla d'arreglar.

S'eixampla la diferència entre concertades i públiques o es va ajustant?

Crec que la diferència entre les famílies que van a les escoles públiques o a les concertades és ben minsa, pràcticament no n'hi ha. A l'Escola Gabriel Castellà el perfil de família, sí que és diferent, a més hi ha diferència de tracte, no ens queixem de les administracions que quasi sempre són conscients de la nostra situació i ens donen suport, és des de la ciutadania, moltes vegades les persones que treballem o estem vinculades a l'escola hem de sentir frases com “Uff, allà treballes, quina feinada…”, i puc dir que com a directora tinc la feina que tenen les directores o directors dels altres centres, i tenim nens i nenes com a tot arreu.

Què plantegen doncs, a més que els altres centres admetin alumnes de l'àmbit del Barri Montserrat, per portar alumnes de zones i col•lectius que ara no vénen al Gabriel Castellà?

A vegades penso que ja fem tot el possible: tenim una plantilla de mestres molt estable, tenim racons de lliure circulació a Infantil, treballem amb P3 i P4 barrejats, tallers intercicles, un projecte de violins i violoncels, el que vam ser pioners a la ciutat, un projecte Erasmus+, treballem de manera globalitzada, fem robòtica,...fem moltes coses. A més, tenim mestres en constant formació, ho expliquem a les xarxes, en xerrades...i la gent d'Igualada ens segueix veient igual, bé, no ens miren. Un director de Manlleu d'una escola semblant a la nostra fa temps em va dir: “per molt que facis, tú sola no podràs canviar les coses”. Calen canvis en molts aspectes de la societat i l'entorn, que les persones desafavorides no es concentrin en un barri, que tinguin millors condicions de vida…

Comentava que els alumnes arriben amb molt bones notes a sisè de primària. Com es treballa això?

Des de l'escola intentem apropar les entitats i serveis que ofereix la ciutat als nostres alumnes. Per exemple, els fem el carnet de la Biblioteca Central, parlem amb Serveis Socials per a oferir mútuament solucions al temps després de l'escola, potenciem que accedeixin a la cultura, anant a museus (a molts tenim entrada gratuïta com a escola de màxima complexitat) , i al teatre, unes activitats que els encanten. Els fomentem l'autoestima i que estiguin relaxats, procurem que puguin fer activitats fora de l'escola. I a més, cal destacar,que els nostres nens i nenes ja porten de casa la capacitat de lluitar i d'esforçar-se per sortir de situacions molt difícils.