TORNAR

Paco Poch: “El cinema ha de caminar amb tu, ser una continuïtat de nosaltres mateixos"

El productor igualadí s’ha convertit en el primer productor guardonat amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter

cultura
Divendres, 31 gener 2025. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

MITI VENDRELL

Amb més de quatre dècades dedicades a la producció i distribució de cinema d’autor i amb una carrera marcada per la coherència i la passió, Paco Poch celebra el reconeixement del Gaudí d’Honor-Miquel Porter com una oportunitat per visibilitzar la tasca dels productors. De fet, s’ha convertit en el primer productor guardonat amb aquest premi. En aquesta entrevista reflexiona sobre la seva trajectòria, el moment dolç que viu el cinema català, així com els seus projectes de futur i la importància de connectar amb el públic.

Què va sentir en saber que l’Acadèmia del Cinema Català li atorgava el Gaudí d’Honor?
Em vaig sentir molt feliç. És un reconeixement que porta implícit molts oficis del món del cinema. Quan vaig llegir la nota de l’Acadèmia, eem va emocionar molt perquè destacava valors humans. Que et premiïn per això és especialment bonic.

Què el va atraure de la producció, un àmbit sovint desconegut pel gran públic?
Sempre m’ha agradat molt el cinema. Vaig provar diferents especialitats: càmera, muntatge, difusió... però cap encaixava del tot. La producció, en canvi, implica coordinar tots aquests elements, i això em va captivar.

Foto: Acadèmia del Cinema CatalàCom ha canviat el paper del productor des dels seus inicis fins avui?
El panorama ha evolucionat moltíssim. Quan vaig començar, als anys 70, tot era més artesanal, amb poques produccions i inversions limitades. Ara hi ha una gran diversitat de formats: sèries, pel·lícules, animació... Tot està orientat a buscar públics molt específics.

El cinema català viu un bon moment?
Sí, sens dubte. Hi ha hagut molta inversió i això es nota. Però per consolidar-lo cal protegir les sales de cinema i fomentar la formació en projectes i producció. Quan jo era jove, tenia 18 sales per escollir. Avui dia costa trobar llocs on veure pel·lícules.

Hi ha algun dels seus projectes que consideri especialment significatiu?
“Innisfree”, de José Luis Guerín, va ser un gran repte. Vam aconseguir portar-la al Festival de Canes i va tenir un gran impacte. També “La senyora”, de Jordi Cadena, que va arribar al Festival de Londres. Són pel·lícules que encara perduren per la seva puresa i coherència.

Com es pot inspirar la gent jove a entrar al món de la producció?
Cal formació i, sobretot, oportunitats. És un camí difícil, amb molta inseguretat, però insisteixo que és possible. Quan donava classes, veia com els joves estaven interessats però espantats. El meu consell és que siguin persistents.

Quins creu que són els reptes actuals del cinema independent?
El més gran és trobar espais per a la difusió. Les plataformes ofereixen oportunitats, però també condicionen molt la producció. Si el públic no pot veure una pel·lícula en una sala de cinema, es perd part de la màgia.

Com es pot competir amb l’hegemonia del cinema americà?
Amb qualitat i autenticitat. Hem de mantenir una línia coherent, oferir produccions que siguin una continuïtat de nosaltres mateixos i que permetin al públic interactuar i emocionar-se.

Foto: Acadèmia del Cinema Català - Manu de León (White Horse)Encara li queden projectes pendents?
I tant! Encara vull consolidar la meva trajectòria, ordenar-la perquè quedi clara i coherent. Hi ha molt a fer, i espero deixar el cinema en bones mans per al futur.

Després de rebre aquest premi i mirar enrere, com valora la seva trajectòria?

Quan em van notificar el premi, vaig estar a punt de rebutjar-lo perquè em sembla que la meva trajectòria encara no està completa. Encara em queden coses per fer i històries per explicar. Però, mirant enrere, em sento orgullós d’haver seguit una línia coherent i d’haver contribuït al cinema independent, tant en l’àmbit creatiu com industrial. Crec que he aconseguit deixar una empremta, amb produccions que connecten amb el públic i amb una aposta per la qualitat i la reflexió. Per a mi, el cinema ha de ser una continuïtat de qui som i caminar amb nosaltres.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic