TORNAR

Pere Brescó: "La millora de la reproducció assistida fa que moltes dones siguin mares més enllà dels 40 anys"

Entrevistem Pere Brescó, Cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital d’Igualada

societat
Dimecres, 9 setembre 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

La trajectòria del doctor Pere Brescó va començar fa moltes dècades a l'Hospital d'Igualada, però està enriquida per una experiència a molts llocs del món que l'han convertit en una autèntica institució. Un bagatge amb el que dirigeix el Servei de Ginecologia i Obstetrícia del centre, en un moment de canvis socials de gran abast i just un any crític, el de la COVID-19. En aquesta entrevista, analitza a AnoiaDiari la progressiva reducció de la natalitat i el fenomen creixent de les mares de més de 40 anys. Brescó també és president de la secció d'endoscòpia de les Societats d'Endoscòpia catalana i estatal i director de la Escuela Internacional de Endoscopia Ginecológica.

El nombre de dones de més de quaranta anys que són mares ha augmentat un 30% els darrers deu anys a l'Anoia. És un canvi social que va acompanyat de la millora de la qualitat assistencial?

L'augment de l'edat en la maternitat és degut a un canvi sociocultural, ja que la dona s'incorpora més tard al mercat laboral i canvis en el model familiar (noves parelles i parelles monoparentals). L'accés a les tècniques de reproducció assistida (amb òvuls propis amb recepció d'òvuls d'una donant jove) és un dels factors significatius en l'increment de les mares més enllà dels quaranta anys.

Sobta el fet que, en un moment que la natalitat va de baixa a l'Anoia i arreu, s'ha incrementat el nombre de dones que són mares a edats tardanes. Fa deu anys no hi havia mares de més de quaranta-cinc anys, per exemple. El 2018 n'hi va haver 11. És un fenomen comú a tot arreu?

Segurament és degut al retard en el plantejament de la maternitat en societats econòmicament més avançades afavorit per la facilitat d'accés a les tècniques de reproducció assistida.

Quin acompanyament i atenció es fa a aquestes mares? Hi ha protocols específics?

Segons la literatura, l'edat de més de quaranta anys en el moment de l'embaràs i del part implica pitjors resultats obstètrics i perinatals. Així i tot, dependrà dels antecedents obstètrics previs de la gestant i de les malalties de base associades a l'edat que la mare ja pot presentar en el moment de la gestació. El protocol d'atenció a l'embaràs, ja contempla l'edat com a factor de risc i la comorbiditat associada se seguirà segons protocols específics amb la implicació, sovint, d'un equip multidisciplinari.

Quin és el cas de més edat que ha conegut? I com va anar?

Una pacient de més de cinquanta anys, amb tècnica de reproducció assistida. Es va fer una gestació molt ben controlada sense incidències i un part amb cesària electiva per úter miomatós sense complicacions durant la intervenció i en el postpart.

Els casos de mares de més de quaranta anys, són de persones que són mares primerenques? Tenen en aquest sentit una angoixa afegida per poder ser mares?

En els darrers anys s'han incrementat les mares primerenques de més de quaranta anys pels canvis socioculturals esmentats anteriorment i pel major accés a les tècniques de reproducció. Possiblement no són conscients que l'edat implica un increment de les complicacions obstètriques i perinatals. Com m'he expressat abans dependrà de les malalties de base que la mare presenti i s'ha de considerar que un primer embaràs més enllà dels quaranta implica major risc de patologia gestacional (Risc de HTA, diabetis, restriccions en el creixement i gestacions múltiples associades a les tècniques de reproducció assistida...) En la consulta preconcepcional, l'edat no sol ser un factor d'angoixa. La població en general no sol ser coneixedora que més enllà dels trenta-cinc anys és un factor que dificulta la gestació espontània.

Durant el confinament, com es va desenvolupar la seva àrea? Com s'afrontava el repte de l'atenció a les futures mares i quina perspectiva tenen de cara als mesos que vénen, que poden ser crítics de nou?

Ens vàrem adaptar restringint les visites presencials a l'Hospital d'Igualada. Es van fer visites telefòniques. Els controls gestacionals i ecografies obstètriques es van realitzar a l'ambulatori. El control hospitalari de pacients asimptomàtiques es va fer a la sala de parts i les pacients amb símptomes de COVID es visitaven a l'àrea d'urgències habilitada per a l'assistència d'aquestes pacients i amb mesures d'aïllament. El part de pacients no COVID es realitzava a sala de parts amb l'alta hospitalària el més precoç possible i seguiment del puerperi immediat al seu domicili. A mesura que va anar avançant la normalització de la situació es van començar a fer ingressos puerperals a planta de maternitat i el seguiment de l'embaràs s'alterna amb visites telefòniques, videotrucades i presencials a l'hospital juntament amb les llevadores de l'ambulatori.

És aviat per dir si haurà una davallada en la natalitat arran del confinament i la crisi del coronavirus, o les previsions són que es mantindrà?

És aviat dir-ho, però recentment les llevadores ens han comentat un increment en el número de primeres visites d'embaràs amb data probable de part de cara a la primavera del 2021.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic