Pere Camps: “S’ha d’actuar i crear il·lusions en el format que es pugui”

Abans de la pandèmia la gent sabia què era el Procicat? I en el seu cas?

En un any i mig hem hagut d’aprendre moltes coses: vocabularis com per exemple: Tancament perimetral, confinament, Coronavirus, Procicat... L’ús de les mascaretes; gel hidroalcohòlic, neteja exhaustiva de mans, distàncies sanitàries, grups bombolla. L’esperança que arribés la vacuna, vacunar-se gradualment i en ordre de prioritat i d’edat. En fi en el meu cas, és el mateix reflex de la situació, social, sanitària, laboral, i emotiva de totes les experiències viscudes en aquest període tan personals, familiars, i d’amistats. He tingut a prop i conegut, persones que ja no hi son i han deixat el cos.

Cada any hi ha friccions entre l’administració municipal i alguns dels col·lectius de la Festa Major. La polèmica forma part del programa? Què es fa per llimar i rebaixar aquest conflicte?

Intento ser positiu per naturalesa i perquè és el meu tarannà (suposo que és una manera pràctica, no sé si intel·ligent, de sobreviure), però si d’arribar a consensos, que, en definitiva ja era la meva feina abans. La polèmica fa que la festa sigui viva, i no mediocre. Negociem amb totes les entitats que fan la Festa Major, buscant unes bases i guies de comportament amb els conceptes següents: sentit comú i seguiment de les mesures sanitàries i socials que dicti el Govern, arribant als màxims dins de l’esquema.

S’imagina una Festa Major sense cercaviles? Val la pena que siguin en format reduït o en llocs tancats?

El que no em puc imaginar, i va ser molt dolorós, és una Igualada sense la Festa Major de Sant Bartomeu. I tant si val la pena. “Imaginació al poder”, i que la ciutadania la visqui com pugui i de la manera que sigui. Tot és diferent, però s’ha d’actuar i crear il·lusions en el format que es pugui. Vàrem ser els primers a estar confinats, però també els primers a obrir un teatre, (30 persones), en tot el país.

La Mostra d’Igualada i l’Anòlia s’han pogut fer. Quina experiència se n’ha extret, de cara a la Festa Major?

Ha sigut un èxit, una experiència i un model a seguir. S’han omplert els aforaments en tots els espectacles. Hem posat en marxa el sistema de venda per Internet: www.tiquestigualada.cat, o per les persones que vulguin seguir adquirint entrades de forma presencial, també es poden comprar a la taquilla del Teatre Ateneu, o en el Punt de difusió cultural i turístic al carrer Garcia Fossas amb plaça de la Creu.

Hi haurà menys actes, en un principi, uns 70 per 130 d’altres anys. El pressupost s’ha vist reduït, per tant?

No, no es veurà més reduït, el fet que tots els actes hagin de tenir un perímetre o es facin en patis oberts, però controlant l’aforament fa que hi hagi més despeses de material: sanitari, equips de so, connexions, tarimes, cadires, vigilàncies, lavabos portàtils, etc., etc. I creieu-me que, 10,4 actes per dia en una setmana, son molts!

Quins actes lamenta més que no es puguin fer i de quins dels que tindran lloc es mostra més content perquè siguin possibles?

Els Moixiganguers. No viure la plaça castellera amb tanta tradició, amb les colles convidades, per mi, és del millor de la Festa i és el que més lamento.

Però ens queda la sublim actuació dels Moixiganguers del 2019: Torre de 8 amb folre; 3 de 8; i 4 de 8..., i la sorpresa de l’anhelat pilar de 8 amb folre i manilles de la Jove de Valls per primer cop a Igualada... I content de tots els altres que es fan, perquè hi ha un ventall per tothom, gustos, edats i aficions.

El departament compta que hi hagi, després de la Festa Major, Mercat de Lletres?

No parem, ara estem immersos en els detalls finals de la Festa Major i pensant en els actes de la Diada, que seran el 8 de setembre, i El Mercat de Lletres ja està “embastat i només s’han de fer les vores i planxar”. L’equip de la Biblioteca Municipal, encapçalat per la Montse Lobato és extraordinari.

A més a més, preparem Sant Cecília, els Premis Ciutat d’Igualada i estem perfilant la Capitalitat de la Cultura Catalana de l’any vinent. Aprofito per agrair a tot l’equip del departament de Cultura i dels equipaments culturals, la gran tasca que fan perquè tot surti bé.