Quico Tretze: "T'omple molt tenir un espai on la gent que aprecies pugui tocar i alliberar-se"

Com se li ha ocorregut agafar la gestió d'un establiment just ara?

El Kiosk va ser com una oferta que em va aparèixer. He volgut començar això com per desafiar i lluitar contra tot el que està passant. Hi va haver un període de reflexió, és clar, perquè la situació de la restauració és difícil, però és una cosa que m'il·lusiona i que volia tirar endavant.

Quines idees té per impulsar l'establiment?

Idees, un miler. En tinc moltes, és clar. Quan em vaig plantejar en un principi què havia de ser el Kiosk, doncs la idea era un format Ateneu, salvant les distàncies. És a dir, un espai obert a la ciutat, en termes culturals i socials. Que hi puguin haver tant exposicions, com debats, com concerts, a més de la part gastronòmica, evidentment. En aquest darrer aspecte, treballem amb mantenir el que ja es feia i donar més joc al producte de proximitat.

La programació que hi ha fa patxoca. Com es convenç als grups amb més renom per venir?

Costa molt més amb els mànagers que amb els músics. Un cop superes un filtre, quan pots parlar amb els artistes, s'hi bolquen i per això hem aconseguit que vinguin noms importants, perquè entenen la motivació que hi ha a darrere de tot. I més aquest any, quan tant costa trobar aquests ambients. Podem dir que hem trobat una resposta molt positiva. 

Els horaris, tal com estan establerts ara, no permeten fer gaire negoci, i més si van canviant segons la setmana.

Bé, una cosa són els horaris de restauració i els altres els relatius a l'activitat cultural. Els concerts són més per a la tarda-vespre i ara mateix, entre setmana, aquí és un mercat que no toca ningú. Sí que és cert que pel que fa a la restauració, els horaris el cap de setmana, si tens obert sis hores, has d'aconseguir generar la facturació de tota la setmana. Ara és molt difícil fer previsions de personal, de com facturaràs, és del tot impossible. Des que he agafat el negoci hem tingut tres horaris d'obertura diferents degut a les restriccions. I hi ha un altre hàndicap: a l'activitat cultural, no hi pot haver barra. 

Com a músic, li agradaria recuperar per a Igualada un local on es puguin fer 'jam sessions' i improvisar, com hi havia al Hot Blues?

Sí, tant el tema de les jam com l''Open Mic'. És una idea que tenim, però a la vegada és un acte molt social i ara mateix fer una jam i mantenir les distàncies és molt i molt complicat. Veurem més endavant.

El Kiosk del Rec és en zona molt pròxima al riu. Amb la sort que tenim darrerament i tenint en compte les inundacions que hi ha periòdicament a l'Anoia, no acabarà passant aquest any que és quan ha agafat el negoci? 

Quan va ser la darrera?

El 1929, crec, l'aigua va arribar al Rec.

Depèn de la periodicitat, potser encara queda bastant, però ja no es pot assegurar res (somriu).

Quins grups li ha fet especial il·lusió que vinguessin?

En aquest moment, tot és especial. Que el Xarim Aresté sigués aquí a Igualada i que el dia 18 vingui Mazoni fa molta il·lusió, clar que sí. Hi ha també els grups amb els que connectes i t'agraden més, però jo sóc de tots els estils. T'omple molt tenir un espai on persones que aprecies puguin tocar i alliberar-se. 

Ara, si té el cap al Kiosk, on quedarà la música?

Amb Lali Be Good estem gravant disc nou i també estic treballant amb l'Steve (Smyth). El meu projecte personal està més aturat, però és allà. Esperem que una vegada comenci a rutllar la cosa, poguem contractar més personal i tenir els meus espais. Hi ha molta feina.