Ramon Muntané: "Al FineArt portem fotògrafs que tenen quelcom per ensenyar-nos"

Com es trien ara els fotògrafs de les exposicions. Es busquen noms més artístics que mediàtics?

Nosaltres seguim amb la mateixa idea que al començament. Busquem autors que tinguin un bon treball per mostrar, no tant per si són o no mediàtics; indubtablement en portem que són mediàtics, però també d'altres que no ho són. Afortunadament el món de la fotografia està ple de grans artistes, alguns molt coneguts i d'altres no tant.

Durant aquests anys ha aparegut el fenomen Instagram. Com se li dona cabuda?

Aquesta edició serà la quarta que, a FineArt, presentem un recull de fotografies del concurs que fem a Instagram durant els mesos entre festivals. Durant les últimes edicions el fenomen d'Instagram ens ha mostrat que és una xarxa amb gran capacitat per mostrar l'obra de molts usuaris i, perquè la gent amb interès en la fotografia es pugui relacionar.
Enguany, per exemple, tindrem una exposició d'un instagramer, Per Cromwell. Per ell serà la primera vegada que es mostra en fotografia impresa, segons diu ell, ara ja es podrà sentir fotògraf complet.

Les exposicions són en majoria al Nucli Antic d'Igualada. Pensen obrir la mostra a altres punts de l'Anoia?

Seria una molt bona idea poder desenvolupar el festival a altres indrets. Però, de moment, no ho tenim previst; això ens comportaria un volum de treball que ara per ara no podem assumir.

Si hagués de destacar una exposició aquest any, quina seria?

Personalment no m'agrada dir-ne cap, penso que totes tenen alguna cosa que les fa especials per a FineArt. Penso que amb una mica de tranquil·litat, repartint les visites durant les setmanes que dura el FineArt, tots podem gaudir de totes elles. Per dir-ne algunes destacaria: Isabel Muñoz, presenta un treball que és un recull de la seva vida; Leysis Quesada Vera, artista cubana que presenta un treball sobre el Ballet Nacional De Cuba; Ana Palacios i Eva Parey amb uns bons treballs sobre fotoperiodisme; Guillem Vidal i Pepo Argilaget, treballs on podem fer volar la imaginació; També per primer cop presentem el Barcelona International Photography Awards.

Com ha canviat l'organització des del 2012?

No hi ha hagut grans canvis, només hem intentat anar portant fotògrafs amb més prestigi, o més recorregut, i que ens agradessin. Cada any també mirem d'introduir tallers més diferents i, encara que els primers anys estaven fets des d'una perspectiva més local, enguany tindrem per exemple el Tino Soriano, gent amb molta experiència i una gran trajectòria.

N'ha après més de fotografia aquests anys, vostè?

(riu). No ho sé. No sé si en sé més o en sé menys. M'agrada com anem evolucionant amb el festival i com les escoles que vénen van portant cada cop propostes més interessants, tot i que des del primer moment han estat amb un to crític. Hi ha escoles que fan un retorn als orígens de la fotografia, a allò analògic, mentre que d'altres opten més pel treball digital. I per la meva part, cada any aprenc a llegir què m'està dient la fotografia que tinc a davant.