Ramon Roig: "L'Anoia és una comarca segura, però el temps de deixar portes obertes a les cases ha passat"

Segons el balanç, ha estat un any atípic, amb menys robatoris, però els efectius dels Mossos han hagut de desplegar molta més activitat en altres aspectes.

Hi ha hagut molta feina derivada del confinament. Controlar la mobilitat, la mascareta, el control dels establiments. Han canviat les ordres establertes molt sovint i això s'ha afegit a mantenir l'activitat sobre delictes habituals, però hem hagut de dedicar més esforços a aspectes com la salut pública. És el cas dels cultius il·legals de marihuana, en els que intentem ser proactius.

El fet de no poder sortir de casa durant molts mesos va fer que la població depengués més d'estar connectada a les xarxes i ha provocat un increment de les estafes per internet?

Sobretot en el que és les estafes, hi ha grups específics. Les ciberestafes són cada cop més freqüents perquè cada cop hi ha més activitat de compra a través de les xarxes, amb
el comerç electrònic. La societat va cap aquí. També les gestions amb el banc, per exemple, es fan molt més. Per seguir delictes com aquests, cal molta més especialització. Els delinqüents operen en un marc cibernètic molt més difícil de seguir. Aquestes bandes d'estafadors poden tenir el servidor a qualsevol país del món, fora de l'àmbit de l'estat. I s'han preparat molt a fons la seva estructura. Et cal tenir efectius especialitzats en el rastreig d'aquestes xarxes criminals. Et poden estafar a Wallapop i que el producte que et venguin no sigui el que tocava, però no és el mateix que ho faci un grup de hackers que fa phishing de forma sistemàtica. Hem creat unitats de Mossos que ho fan ex professo.

L'Anoia és un territori de pas. El fet que caigués la mobilitat, s'ha notat en el tipus de delictes a l'Anoia?

Hi ha delictes molt associats a la mobilitat, com els furts als mercats i supermercats, o les bandes que són fora de l'àmbit de la comarca i assaltaven cases als vespres.  Aquestes bandes, o no han vingut des de fora de l'Estat o des de l'àrea de Barcelona. El toc de queda fins a les 10 de la nit també ha contribuït a això. Ara, aquells que es mouen passades les 10 han d'acreditar el motiu, és clar, i s'identifica més ràpidament. Una altra tipologia de delictes que s'ha reduït són els abusos en l'àmbit de l'oci nocturn, pel tancament dels negocis lúdics, que es donen en aquests entorns de sales de festa.

L'Anoia té un alt índex d'atur i hi ha menys renda que altres comarques. Això equival al fet que algunes persones en situació econòmica límit passin a dedicar-se a activitats il·legals?

La ràtio de l'Anoia i de la Regió Policial Central és la segona més baixa per habitant i delicte.

No s'ha notat, per tant?

No. És una regió segura. Cert que hi ha zones que quan incrementa l'atur, hi ha certa relació, però no hi ha causa-efecte.

Les peculiaritats de la situació de la COVID-19, en què s'han notat en els delictes que es cometen a l'Anoia? Les estafes per via telemàtica que comentàvem? La problemàtica dels cultius il·legals?

Les estafes a internet són una problemàtica a tot el territori que no distingeix de comarques: es fan a la xarxa. Pel que fa a la marihuana, si hi ha més o menys cultius, és una qüestió, però la troballa de les plantacions depèn en bona part de fins a quin punt som proactius en la recerca d'aquestes activitats. Respecte a fa una dècada hi ha més cultius, però el fet que aquest any n'hi hagi més que l'anterior, per exemple, es deu al fet que posem més la banya en cercar aquestes plantacions.

En el cas de l'Anoia, sobre la taula, quina és la màxima preocupació pel que fa a tipus de delictes del cap de l'ABP?

Els que generen més sensació d'inseguretat. Res et fa sentir més insegur que t'entrin a dins de casa. Quan te'l trobes, quan has vist què t'han pres i la por que tornin a entrar a casa teva. És diferent de quan t'entren al cotxe. A més, a l'Anoia hi ha un costum d'estar segurs. Hi ha pobles que fins fa poc, la gent deixava portes obertes... i això ja ens n'hem d'oblidar. Hi ha moltes comunicacions, i arriba riquesa, gent bona, però també gent dolenta.

A propòsit de les entrades als domicilis, no paren de sonar els anuncis a les ràdios de certes companyies d'alarmes i seguretat. Fan campanyes molt agressives. Són necessàries, les alarmes?

Hi ha estratègies comercials, però cal ser realistes. Si tens una alarma i el veí no, o barrots de ferro i un gos, i la casa dels veïns no, és més probable que entrin a l'altre  domicili. Són faves comptades. És una autoprotecció. Si tens l'alarma, bé, però també si no fas ostentació i si tens cura de tancar amb eficiència el domicili estaràs més protegit. Sí, són efectives. Però amb els anuncis, sí, generen sensació d'inseguretat si ho fan una vegada i una altra, i són estratègies comercials.

Quan parlem d'ocupacions, no són totes de primers habitatges. S'explica bé, això?

Hi ha l'ocupació de gent que ho necessita i ocupa, entre cometes. Gent normal, si ho volem dir així, que no acostumen a generar problemes. Hi ha les ocupacions per part de bandes per fer una activitat delictiva. Això passa amb els cultius il·legals de marihuana, sovint, per exemple. Pel que fa a casuístiques, no és el mateix ocupar un habitatge d'un hòlding bancari que un domicili. Si ocupen el teu habitatge o segona residència, parlem d'una altra cosa. L'actuació és immediata. Les bandes ho saben i trien altres objectius.

El març de l'any passat es van publicar unes estadístiques on s'assenyalava que un alt percentatge dels Mossos havien estat positius per la pandèmia, sobretot en el moment de vetllar pel confinament. Com ho van viure?

A l'ABP Anoia, quan es va fer el confinament, érem zona zero i la Comissaria era a dins. A l'abril ens van fer un PCR a tots: 22 persones de 98 érem positius. És molt. Quinze diez abans de l'inici de la pandèmia, no teníem elements per detectar-ho, però ens adonàvem de l'activitat de l'Hospital d'Igualada, que és al costat de la Comissaria. Entràvem a domicilis per certificar la mort d'avis. Vèiem que passava alguna cosa. I hi va haver una afectació alta, perquè ni teníem llavors coneixement exacte ni prou elements de protecció. I un altre factor afegit, molts dels efectius del cos tenen una parella que treballa en el sector sanitari. Hi ha companys que la seva senyora tenia símptomes perquè era infermera i ells també s'ho van encomanar. I després als seus companys.

Diferents zones de l'Anoia demanen també una comissaria, tant Calaf com Piera. Què hi ha previst en un futur?

A Piera hi ha uns terrenys preparats per a una comissaria de districte, per compartir espai amb la policia local. És important, ja que si t'implantes al territori, dones més sensació de seguretat. La zona de Calaf i Alta Segarra és estadísticament més segura i el volum no fa tan necessari posar una comissaria al nord de l'Anoia.

Quan acabi el coronavirus, preveuen un augment de mobilitat i, per tant, de la delinqüència habitual?

Sí, com també delictes associats a les zones d'oci. Quan tinguem la normalitat, haurem de comparar amb les xifres del 2019.

L'increment de la coexistència en les famílies ha provocat un augment de casos de violència dins l'àmbit domèstic?

Sí. Es farà una comissaria de la dona, sobretot per protegir a la víctima i que tingui unes vies de resolució ràpida. Ara mateix, la situació d'aquestes dones és complicada, perquè els calen canals que no puguin ser intervinguts pel seu possible agressor. Ara la víctima està limitada, perquè no pot sortir a denunciar. No pot trucar fàcilment ni podem fer una trucada nosaltres de seguiment. El maltractador fiscalitza i per això cerquem que es faci a través de canals de whatsapp o missatgeria.

Els pobles petits que no tenen vigilants municipals o policies locals poden acabar tenint patrulles ciutadanes. Quina opinió en té?

És lògic que la gent estigui a l'aguait i si veuen res estrany, que ens truquin! Intensificarem el patrullatge, tant com faci falta, però el ciutadà no es pot posar en perill. És contraproduent la formació de patrulles ciutadanes. La seguretat és responsabilitat nostra.