Roser Valls: "Només volem que ens deixin treballar"

Passat un any, com s'ha adaptat el comerç local a la pandèmia?

Millor del que era d'esperar. Els botiguers són supervivents de mena, ens passem el dia adaptant-nos als clients, als canvis d'hàbits de consum, a les diferents formes de comprar, etc. la veritat és que tampoc teníem gaires opcions, o adaptar-se o tancar portes. Tothom s'ha adaptat en funció del seu sector i dels seus recursos.

Els canvis de normatives, restriccions, tancaments, fan desorientar els associats? Com se'ls assessora?

Ha sigut espectacular la manera com s'ha gestionat tot plegat des dels alts estaments públics, amb decisions i canvis de criteris sense cap sentit i la majoria a última hora, sembla que els polítics no tenen ni idea de posar-se a la pell d'un petit comerciant o restaurador, era desesperant estar pendent de quina era la següent publicació oficial a les 12 de la nit, per saber si podries o no obrir el negoci l'endemà. Evidentment una de les nostres principals funcions com entitat ha sigut assessorar o redirigir les consultes dels nostres associats. Crec que en un any on la informació ha brillat per la seva absència i la incertesa ha sigut el principal sentiment, el simple fet de crear grups on ens  comunicàvem entre nosaltres i ens ajudàvem ja era un suport important. A més a més aquest any hem pogut gaudir d'una dinamitzadora comercial que ha intentat donar resposta a totes aquelles preguntes referents a les restriccions i també a les possibles subvencions.

Els costos d'obrir i dels proveir-se s'han elevat? La necessitat de material (gel, màscares, ventilació) grava més l'activitat?

Nosaltres només volem que ens deixin treballar. Si per fer-ho hem de comprar gels, mascaretes, etc. ho farem, les botigues estan conscienciades que han d'assumir aquests costos, i fer dels seus establiments uns llocs segurs, el que no podem suportar econòmicament parlant són canvis de restriccions cada setmana, tancaments municipals, dissabtes tancats, restaurants amb restriccions horàries, etc. Això sí que grava la nostra activitat.

Hi ha hagut ajudes per adaptar-se a la digitalització. Com les valora? I les ajudes en general, han fet curt?

Sí que hi ha hagut ajudes i moltes d'elles molt interessants, molts establiments han fet "un màster" de digitalització, perquè tal com he dit, adaptar-se a la nova situació no era una opció sinó una obligació, i entre moltes altres coses, la formació en els àmbits de la digitalització forma part d'aquesta adaptació. Si un comerciant vol formar-se té opcions on fer-ho. Les ajudes, en general, des de nivell municipal, crec sincerament, que han sigut totes les possibles que estaven en mans de l'Ajuntament, sempre ens han preguntat que necessitàvem, però cap pot compensar el greuge de no poder facturar.

Els comerciants veuen un altre horitzó amb la vacunació?

Necessitem creure amb aquest nou horitzó. Està clar que hi ha certes coses que es quedaran per sempre, ja que aquesta pandèmia ha generat canvis d'hàbits de consum importants, i ens continuarem adaptant a ells, però nosaltres igual que els nostres clients necessitem que la situació es normalitzi com més aviat millor i la vacunació sembla
l'única sortida. Alguns dels nostres socis ens pregunten el perquè, si ells han sigut els que han estat al peu de canó, com a serveis essencials, quan tothom estava tancat a casa, ara no se'ls té més en compte en els horaris de vacunació.