TORNAR
PUBLICITAT

Sandra Lladó: "Si hi ha un rebrot, estarem més preparats per acompanyar emocionalment els alumnes"

Entrevistem Sandra Lladó, pedagoga i Cap d’Orientació de l’INS Pere Vives

ensenyament
Dimarts, 23 juny 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Ha acabat un curs completament excepcional, que ha desenvolupat més de tres mesos per via no presencial. Com ha estat treballar en la docència i com han reaccionat els alumnes a l'Anoia i a la Conca, on la situació encara va ser més dràstica el primer mes. Sandra Lladó, pedagoga i tutora d'un dels grups d'ESO del Pere Vives Vich, que a més és la cap d'orientació del centre, dóna a conèixer la seva experiència. I apunta les pautes per com pot ser el curs vinent si hi ha un rebrot.

Com s'afronta a partir del mes de març la situació i el seguiment als alumnes?

Crec que podríem dir que hi va haver dos moments: el primer de sorpresa i d'intentar donar una resposta ràpida a l'alumnat i a les famílies, tant en l'àmbit de tasques  acadèmiques com d'acompanyament emocional. I un segon moment (després de setmana Santa) en què les decisions que es prenen són fruit d'una reflexió més profunda, en què ja som conscients que la situació no és temporal, i per tant, cal que prenem decisions sobre com podem acostar-nos als alumnes perquè mantinguin uns hàbits de treball i no perdin la relació amb el centre.

Com s'ha fet el seguiment des de l'institut? Quina diferència hi ha hagut entre els joves de 12-13 anys amb els de Batxillerat en el tractament de la situació?

Després de Setmana Santa vam optar per un horari fix de classes online i unes tasques setmanals. Sóc tutora de 1r d'ESO i recordo la primera trobada a través del meet amb els meus alumnes: veure'ns de nou les cares va ser molt emocionant. Tenim una hora fixa a la setmana de tutoria on cada alumne parla sobre què ha fet, com es sent, què li semblen les tasques acadèmiques, etc. I és una nova manera de tornar a estar junts i compartir. Crec que ells agraeixen aquestes trobades. La diferència entre els primers cursos d'ESO i el Batxillerat és, bàsicament, la pressió de la Selectivitat. Tot i la seva adaptació, segueix sent present com a eina de selecció, i aquest fet comporta que les trobades virtuals entre alumnes i professorat siguin més intensives que en els cursos d'ESO.

Per altra banda, i no menys important, hi ha tota la part emocional. Alguns dels alumnes de Batxillerat fa 6 anys que són en el nostre institut i és important fer un tancament d'etapa, un comiat amb els companys i els professors. Tot i que estem treballant en alternatives possibles, evidentment, no serà el mateix.

Coneixia algun precedent de desenvolupar un curs en aquestes circumstàncies?

Sincerament no. Per altres motius existeixen cursos a distància, normalment dissenyats per un alumnat adult, amb uns interessos clars. No és el perfil dels alumnes de Primària i d'ESO. Per aquest motiu ens hem hagut de reinventar. 

Hi ha hagut diferents respostes entre els alumnes que tenien els pares/família a casa teletreballant? El context socioeconòmic de cada família ha estat determinant en com s'ha seguit el curs?

En aquests moments les situacions familiars són molt diverses i és lògic que condicionin les respostes de l'alumnat vers les seves tasques. Hi ha famílies que ambdós progenitors estan teletreballant i només tenen un ordinador. Però crec que tots els docents hem tingut clar que calia ser molt flexibles en la situació que vivim. Per tant, amb un simple correu de les famílies vers el tutor, explicant la situació, és suficient perquè es busquessin altres vies per intentar que aquell alumne continués treballant.

El context socioeconòmic ha condicionat el procés de l'alumne, però s'ha intentat compensar: de seguida vam fer un llistat d'aquells estudiants que no disposaven d'ordinadors o aparells per poder-se connectar a internet. I s'ha intentat proporcionar chromebooks i targetes wifi. No hem pogut arribar a tothom, però sí que hem intentat donar una resposta la més àmplia possible.

Com es manté la motivació dels adolescents per estudiar? Els estímuls de casa (internet, televisió) fins a quin punt són contraproduents? La sociabilitat d'aquesta franja d'edat els ha fet caure l'ànim en estar menys en contacte amb els companys?

Crec que aquestes darreres setmanes ens hem trobat en aquest punt de desmotivació. Els alumnes estan cansats, ja comencen a sortir i la calor s'intensifica. La televisió, internet, els jocs en línia estan sent contraproduents? En la situació que ens ha tocat viure, tancats a casa tants dies, ben gestionats han estat una via per desconnectar de la situació de confinament. Sí que ,com a tutor, els intentes aconsellar que facin descans de pantalles, i més ara que poden sortir. Però, repeteixo, que ben gestionats, no hem advertit que hagin estat un impediment per centrar-se en les tasques escolars. Per altra banda, gràcies a les trucades en línia, han pogut seguir mantenint el contacte amb els amics, fet molt important per l'adolescent.

I el curs vinent? Si hi torna a haver un confinament per un rebrot, quines lliçons hem après?

Crec que tots els docents estarem més preparats. Per començar tots hem fet un "màster autodidàctic en noves tecnologies". Ara dominem més aquests recursos. Des del Departament d'Ensenyament podran donar unes consignes més clares d'entrada. En definitiva, es podrà enfocar el procés d'ensenyament aprenentatge i l'acompanyament emocional d'una manera més eficaç des d'un primer moment. Tots estem molt més preparats, perquè el factor sorpresa no ens agafarà desprevinguts.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic