Sergi Saladié: "Només amb el 50% de projectes, l'impacte paisatgístic de les centrals eòliques a l'Anoia ja serà molt gran"

Quina situació és l'actual després del decret de fa un any?

Partíem del decret de 2002, a Catalunya, que va servir per posar en marxa la majoria de les centrals eòliques, com és el cas dels de la Terra Alta o l'Anoia. D'aquell decret, quedaven uns 500 megawatts per implementar. Després, quan el Tripartit va impulsar les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) per a l'energia eòlica, van sorgir nous projectes que van deixar sobre el paper uns 500 megawatts més. La frenada d'aquestes iniciatives va ser el 2013, quan les empreses van veure que no hi hauria els beneficis que esperaven. Empreses que addueixen que se'ls hi ha posat traves, quan l'única certesa és que no ho van executar perquè no hi guanyarien prou.

És a dir, des d'aquella frenada del 2012-2013, hi ha hagut un miler de megawatts que no s'han volgut executar per raó de manca de rendibilitat. Ara, amb les noves expectatives de guanys sobre la taula les empreses tornen a tenir interès en construir noves centrals, i el Govern de la Generalitat de Catalunya els fa un nou decret a mida.

Quins trets té aquest decret?

És igual o pitjor que el que ja teníem. És poc concret. Per exemple, no indica quins valors paisatgístics s'han de protegir o conservar. Es parla d'evitar concentracions de centrals eòliques, però no indiquen com. Tampoc especifica la distribució territorial, ni del paper dels ajuntaments o de les empreses del territori, o de com redistribuir això en el territori que acull les infraestructures. Es nota que és un decret poc treballat, el dubte és si per mala fe o per incompetència. En definitiva, el decret no defineix un model clar i concret. No és explícit i el resultat ‘de facto' és que es tramitaran projectes grans, amb conseqüències similars al decret de 2002. No hi ha hagut una planificació, sinó que el que es proposa és passar de la llei al projecte sense tenir cap pla territorial específic. Això contravé els principis de l'ordenació territorial. El pitjor és que no s'atén ni es valora la veu dels territoris. Fins al punt que té més possibilitats de frenar un projecte el fet que hi hagi una àliga cuabarrada al territori que no pas que l'ajuntament local hi estigui en contra. És positiu que es tingui en compte la fauna, és clar, però no que es passi per alt la veu dels municipis.

Els ajuntaments petits com els de l'oest de l'Anoia estan desprotegits, per tant?

Si un ajuntament no té planificació urbanística específica per una zona, no té una qualificació de protecció o aquella zona no entra dins els espais PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) és molt difícil evitar la implantació d'aerogeneradors o de plaques fotovoltaiques. És a dir, si no fan una modificació urbanística per protegir el terreny, s'hi poden implementar aquestes infraestructures. Es vulnera el principi d'autonomia municipal, i es generen molts problemes i maldecaps als Ajuntaments. A la pràctica, significarà altre cop processos de concentració territorial, com ja hem tingut a la Terra Alta o a l'Alta Anoia. Ara, serà el torn de la Baixa Segarra i l'entorn de l'oest de l'Anoia. Només que es facin la meitat dels projectes que hi ha pensats, serà un canvi de gran impacte paisatgístic a la zona. Una transformació molt important del paisatge sense poder decidir res.

Quin impacte econòmic suposen, en el territori?

Segons els càlculs que tenim, un 3,4% de la facturació és el que reverteix als municipis. Només un 3,4%. I ara, les empreses han après que si no fan convenis, tampoc tenen conseqüències, és a dir, que s'estalvien diners que no paguen als Ajuntaments i aquest percentatge es redueix a la meitat. Per tant, un 1,7% aproximadament.

Com pot revertir això per als vilatans i vilatanes i els ajuntaments?

És el drama d'aquest procés, que amb aquest model intensiu controlat per grans empreses els territoris no hi guanyen pràcticament res. En canvi, els territoris podrien ser protagonistes i que fossin aquestes persones i els ajuntaments els que rebessin el 100% dels beneficis o, almenys, una part notable que revertís en millores per aquests pobles. Però el Govern no sembla que tingui cap intenció d'afavorir aquest model més descentralitzat.

Per exemple, a Alemanya, hi ha un municipi que produeix, amb renovables, el 500% del seu consum energètic. Per tant, en pot exportar el 400% i això significa uns quatre milions d'euros per a les arques municipals. Imaginem si això poguéssim fer-ho aquí. Si el procés d'implantació de renovables es decidís des del territori, es podria fer millor i amb més beneficis i menys impacte, segur.

Les empreses que participen en aquesta expansió què troben en l'Anoia o en la Terra Alta? Van a zones poc poblades i que hi hagi poca resposta?

El criteri principal que expliquen és el factor vent, però hi ha un altre factor que no és als mapes: zones amb poca gent i amb urgències financeres. Ens trobem que s'implanten a àrees on la ciutadania no està articulada i on hi ha gent gran. En alguns llocs, on hi havia vent i terrenys, com el Priorat o l'interior de l'Alt Empordà, no se'n van sortir, perquè hi va haver una resposta ciutadana i dels agents socioeconòmics. En territoris poc articulats, hi va haver una implantació massiva. És el que va passar a la Terra Alta.

Al Priorat es van trobar oposició, per part del sector del vi i el sector turístic, i de la gent, i no hi va haver la implantació de macrocentrals. El Priorat va decidir un model propi, que no incloïa les centrals eòliques. A la Terra Alta, on hi ha 148 molins, es van despertar més tard i han vist que no han aportat res diferencial, cap benefici clar: els dificulta apostar pel paisatge i fins i tot per explotar el potencial del vi, han conclòs. Ara tota la comarca està en contra de nous projectes eòlics.

I en el cas de l'Empordà? 

En aquest cas, el territori va fer una aposta, per condicionar la implantació a que els molins es posessin a tocar de les autopistes —és a dir, limitar impacte paisatgístic— i que hi hagués un repartiment de beneficis amb els municipis. S'ha fet també a alguns altres llocs, com a Dinamarca, on la llei obliga les empreses a obrir en un 20% la participació local en un projecte eòlic. Això ho han adoptat també legislacions, com la de les Balears. 

A l'Alt Empordà, fins i tot amb Santi Vila, el Consell Comarcal va imposar condicions per aquesta implantació, per evitar impacte paisatgístic. I les empreses, quan veuen un territori articulat, s'ho pensen més a l'hora de fer grans implantacions. A dia d'avui, a l'Alt Empordà no hi ha cap central eòlica implantada.

Com pot treballar la comarca de l'Anoia i els municipis petits per poder dir la seva sobre aquest model?

Les empreses tenen la Generalitat a favor, però en tot projecte d'aquest tipus hi pot haver un error formal i cal trobar-lo i incidir en això. Un territori organitzat pot posar la banya i condicionar com s'implanten aquestes infraestructures. Les empreses han trobat, de moment, un camp obert a les comarques interiors. Cal poder-ho decidir, sinó, a la Catalunya Central podeu mirar com ha quedat el paisatge de la Terra Alta.
Estic percebent, en tot cas, que hi ha una voluntat del territori de parar aquesta implantació. Caldrà, però, una pressió dels municipis i els consells comarcals, exigint una derogació del decret i que es normativitzi un model que doni més protagonisme als territoris. No és oposar-se a les renovables, sinó definir un model energètic de comarca, que pensi en el bé comú. Que el municipi del costat on s'implanten les centrals, per exemple, també rebi alguna cosa.

Hi ha algun cas de proposta pròpia?

Hi ha el cas de la Llacuna, per exemple, a la mateixa Anoia. Pot ser un referent, tot i que l'aerogenerador és de fa anys. Però és un projecte de base municipal. A Pujalt hi ha el molí de Viure de l'Aire, instal·lat fa poc temps. Poden ser un punt de partida d'un model alternatiu. Cal demanar la derogació del decret i impulsar un model endogen.