TORNAR

Valentina Risi i Ildefons Alonso: "Ni que hi hagués l'apocalipis, faríem la mateixa música"

Entrevistem el duet Valentina and the Electric Post, amb l’igualadí Ildefons Alonso

cultura
Dijous, 5 agost 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El duet Valentina and the Electric Post el formen Valentina Risi i l'igualadí Ildefons Alonso. Fa uns dies van actuar per primer cop a l'Anoia, a Copons, i aquesta primera setmana d'agost es desplacen a Itàlia, on tenen previst un concert i una exposició. Parlem amb ells de la seva proposta musical i de la seva vida al Konvent Puntzero, un espai industrial recuperat com a casal d'artistes.

A què es deu el seu nom? Si la cantant és Valentina, Ildefons Alonso és The Electric Post?

El nom del grup havia de partir de la Valentina, que és la frontwoman, i algun afegit més. Un nom una mica random. Vam pensar que per la naturalesa del grup, amb un component electrònic, podíem posar el pal de la llum i la connotació de la comunicació entre aire i terra. Un nom que reflecteix també el contacte entre allò analògic i allò electrònic.

Acabeu de publicar el segon treball, com és? Quines diferències hi ha amb el primer disc?

El primer disc, 'Before the universe', era un recull de cançons de la Valentina. Aquest és més una exploració de quina música estem fent, la barreja entre acústica i electrònica.

En el cas de l'Ildefons, el bagatge dels darrers anys era molt jazzístic. Com ha estat aquest pas a l'electrònica?

Forçosament, el que havia de sortir de la conjunció de les influències i l'estil de tots dos era una síntesi. És nou? Sí, perquè ha de ser nou tot quan dos músics col·laboren. Hem fet una simbiosi peculiar i quan l'estil de cadascú es conjumina amb l'altre, el que en surt ja no és només teu.

Hi ha hagut productor extern?

Les cançons les ha escrit la Valentina i després les produïm. No hi ha hagut productor extern.

El ressò de la música és chill. Era la idea?

En el meu cas (Ildefons), sempre havia volgut deixar la bateria a un costat i tocar els teclats i aprofundir en l'electrònica. Primer partíem de la part acústica i folk i després fem servir la guitarra elèctrica. No crec que sigui chill, no crec que relaxi, sinó que fem una música per escoltar i implicar-se. La diferència, creiem, és que en directe sona molt més potent i el disc és potser més suau. No és lleugera, simplement anem a fer una proposta que commogui, que inspiri, i també tenim temes ballables.

Els tons bucòlics d'alguns temes estan influïts per on viviu, al Berguedà, en una zona on hi ha molt contacte amb la natura?

Faríem la mateixa música a tot arreu, escric a l'autobús o fins i tot al lavabo (Valentina). No hi ha res romàntic, en aquest sentit. És música paisatgística, sí, però més d'un paisatge mental.

I treure un disc amb l'enrenou del coronavirus, tampoc influeix?

Crec que amb un apocalipsi faríem la mateixa música (somriuen). El que no podem fer és publicar el disc en un moment que està tot tancat.

I els concerts, el format de dues persones, fa més fàcil trobar-ne?

Amb un grup de dues persones et pots moure més, sí. La idea del format és d'abans de la pandèmia, del Dani Comas, que va dir que "hem de fer un duo on tot càpiga en una maleta i poder agafar avions".

Què es fa en concret al Konvent, on resideixen?

Hi ha dues línies de treball. Hi ha la programació cultural per enriquir la zona i les residències per a artistes. Vivim combinant els concerts i el nostre treball com a músics amb la feina de manteniment de les instal·lacions, que és ingent.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic