Víctor Carrasco: "Amb l'ús de la tecnologia, l'impacte dels Jocs als Pirineus pot ser menor"

De quina manera ha afectat la pandèmia les competicions dels múixers?

La temporada anterior va ser molt accidentada i ara ens entrenem per a la vinent. Ara tot està suspès, però de cara a aquest hivern es reprendran les activitats i hi ha previstos campionats mundials –al Canadà- i europeus.

Ha notat l'aturada en els entrenaments i la preparació, doncs?

Sí, són esports estacionals, que es competeixen a l'hivern i et prepares durant l'estiu de manera individual. El confinament fa difícil de gestionar la preparació, sobretot el temps que no podies sortir de casa. Després, com a esportistes federats sí que ens van deixar sortir a entrenar. Però parar en sec com va ser no és bo, tant per als esportistes com per als animals. Ara, que hi ha una mica més d'horitzó de futur i la vacunació avança, podem ser més optimistes.

Ha passat dels 30 anys. En el seu esport, té corda encara, o està en el tram final?

Depèn molt de l'especialitat del múixing. No és el mateix competir amb un trineu de vuit gossos que fer els esforços amb un o dos gossos, on es requereix més càrdio i força. Cal molta explosivitat i aquesta explosivitat no la tindràs sempre. En el meu cas, penso que estic a la recta final de la meva carrera. Els múixers que hem guanyat més en l'especialitat tenim tots ara 30 anys o més. Per bé que l'experiència compta, els competidors de 25 anys estan en un moment més bo. Jo els primers campionats europeus els vaig guanyar amb 26 anys.

El múixing té opcions de ser olímpic?

S'està lluitant perquè ho sigui i seria amb neu, és clar, amb terra és més complicat. Ara bé, per aconseguir-ho hi ha també una qüestió política, perquè les federacions i països que ho impulsen, com podrien ser Suècia o Noruega, tenen el mateix pes en els vots que altres federacions que no hi estan interessades.

Si es fessin als Jocs a Barcelona-Catalunya-Pirineus, ho veu factible?

Tot i que seria el 2030. No és impossible i en aquest cas m'hi agradaria ser com a preparador. S'ha de lluitar per aquest reconeixement, ni que sigui com a esport d'exhibició. Amb l'hoquei patins ja va ser així el 1992, si ho recordem.

Una de les crítiques que té l'organització dels Jocs és que aquest país cada cop té menys hivern. Seria sostenible?

La neu cada cop es concentra a cotes més altes, és cert, però la tecnologia existeix també. Hi ha neu artificial. Visualment, per alguns esports, no serà com en altres Jocs que s'han fet, però hi ha opcions tecnològiques, com ja hem vist en altres esdeveniments.

Una altra qüestió és l'empremta i la destrossa que pot ocasionar la construcció d'infraestructures al Pirineu.

Jo treballo en la gestió forestal i conec bé aquest entorn. L'economia del Pirineu depèn en part d'activitats com el ràfting i l'esquí, d'esports d'hivern i d'estiu, i que els visitants d'altres parts de Catalunya hi vagin. Per anar-me'n a la neu a entrenar, abans que tingués cotxe, havia d'agafar el tren de Vallbona a Barcelona, i des de Barcelona a Vic i Puigcerdà. En total, devia trigar més de tres hores. L'organització serà positiva si milloren les comunicacions amb el Pirineu. El món funciona d'aquesta manera, com ja va funcionar amb els Jocs del 1992. Les coses es "posen maques" per aquests grans esdeveniments, però també s'han de saber aprofitar. El que no voldria de cap manera és que la situació acabi sent la de Brasil, que va construir grans infraestructures pels Jocs de Río i ara s'ha degradat tot ja. Es tracta que hi hagi solucions per reduir al mínim l'impacte ambiental i les emissions.

El seu exemple a l'Anoia, on ha impulsat el canicross, fa que en un futur hi hagi més gent que es pugui interessar pel múixing?

S'ha de començar més pel canicrós. Ara hi ha moltes persones o parelles que s'interessen cada cop més per compartir activitats amb el seu gos. El gos, ja no està estacat a casa i és una oportunitat per a moltes persones per a passejar i fer esport.

Conviu amb el gos amb el qual competeix? Com és aquesta coexistència? L'afecte que se li té fa que sigui més complicat exigir-li en la competició?

Sempre he tingut un gos de companyia i un per competir. Amb el que competeixo, també és a casa i això fa que tinguem també un lligam, però cadascú ha de tenir el seu espai.