Xavi Castillo: "Som una companyia que patim la censura molt directament i ho portem arrossegant des de fa anys"

Et podrem veure a Igualada durant la Festa Major al Teatre de l'Aurora amb La Bíblia, un monogràfic que ja fa un parell d'anys que roda pels escenaris. Què podrà veure l'espectador en aquest espectacle?

Aquest és un espectacle d'humor amb molta sàtira, molta paròdia però basat en tot el material de la Bíblia. Aquesta obra em rondava pel cap des de fa anys i, a més, en la trajectòria de la companyia Pot de Plom, ja havíem fet espectacles parlant d'això, per exemple, paròdies del Papa. De fet, fa molts anys vam fer un espectacle que es deia "Con la iglesia hemos topao". Feiem un poc el que feia llavors, salvant les distàncies, evidentment, Dario Fo, lo que feia també en alguns esquetxos el Pepe Rubianes o lo que fa també el Brujo. De fet, a Igualada ja he estat algunes vegades amb alguns espectacles i tot el que hem fet va en esta línia característica de la companyia.

El que faig bàsicament és agafar textos molt sagrats i construir-ne un esquetx, fer-ne paròdia. Hi ha un referent clar que seria un poc l'humor que fa Monty Python a La vida de Brian. El que he fet jo és una mica d'eixe estil i a més, guiant-me de les meues experiències. Puc dir que jo vaig tindre una infància molt catòlica. Eixa cosa de la infància que d'alguna forma se't queda ahí clavat i jo tenia ganes de fer broma. Al final és això, és agafar fragments de la Bíblia, la creació, el diluvi universal, els miratges i convertir-ho en broma. La veritat és que m'he quedat curt perquè tinc material per a dos o tres espectacles més!

Esperaves tenir tan bona rebuda per part del públic?

Tinc un públic molt fidel i la gent ja sap més o menys la forma que tenim de fer les coses. Les propostes que fem la gent les agafa molt bé, perquè no tenen pretensió de res. Només de divertir-se.

Sí que és de veres que són temes que sempre atempten una miqueta a l'ofensa i és quelcom que des de la companyia també ho vivim molt. L'ofensa és una cosa molt subjectiva. Són coses que s'han fet tota la vida, sempre s'ha fet broma del naixement de Jesús, dels miracles, de la resurrecció de Llàtzer, són coses que si les treus una mica de context són molt divertides.

Quan fas humor estàs posant sobre la taula una posició real?

Es pot fer conya partint de la indignació. A Catalunya tenim un exemple molt clar i molt potent que són els esquetxos que fan a Polònia. Són gent que fa humor a partir de l'actualitat, de la política, de la polèmica o de les creences. Nosaltres ho hem fet sempre i diria que és la nostra línia. És la meua forma de llançar la indignació.

Com combines aquesta professió amb la vida real? També et prens les coses amb humor?

Jo en la vida real no soc com soc damunt de l'escenari, allà faig personatges i exagere les coses fins a la sàtira. Això sí, tinc la meua ideologia i la meua posició ben clara. Per exemple, l'altre dia estàvem a una manifestació ací a València i este dijous que ve tenim una manifestació a Torrent perquè li han llevat el nom a l'Auditori Municipal que tenia el nom de Vicent Torrent, el fundador d'Al Tall, un grup històric de música popular de València. És tot molt indignant, però m'indigna com qualsevol persona que veu les notícies i parle amb la gent. Després el meu ofici consisteix a imaginar-me històries i exagerar els personatges.

En relació amb això que comentes, ara mateix el País Valencià és un dels territoris que està rebent una censura més directa fruit de l'augment de l'extrema dreta als governs i ajuntaments. De quina manera t'han censurat a tu?

De moltes maneres. Som una companyia que patim la censura molt directament i ho portem arrossegant des de fa anys. Alguns fan un altre tipus de teatre i no els afecta tant, però nosaltres som molt descarats. Sempre hem anat per tots els pobles i, per això, hem tingut reaccions molt potents en pobles com Xàtiva, Alacant o Bocairent. En alguns casos s'ha complicat molt la cosa. Un cop un cura, que es va ofendre molt per un espectacle que vaig fer, va portar la polèmica al ple de l'Ajuntament i va intentar que el grup popular em denunciaren. Al final no va haver-hi cap denúncia perquè era ridícul tot el que plantejaven. Nosaltres sempre hem anat esquivant eixes censures.

A més, algunes vegades no he pogut actuar en alguns teatres perquè eren propietat de l'església, ara no puc treballar en tres o quatre teatres de València. Això no surt a la premsa però existeix. Vull dir, la censura té moltes manifestacions, unes més directes com la censura de l'obra de Virginia Woolf, o la pel·li del Buzzlightyear, però després hi ha una altra censura més indirecta, com no cedir un espai públic o anul·lar actuacions de forma velada dient que la gestió econòmica de l'Ajuntament d'aquell moment no ho permet, suspensions d'última hora...

A més nosaltres treballem molt amb col·lectius de pobles i de vegades ha sigut l'Ajuntament que no ha deixat als col·lectius culturals organitzar una actuació nostra. Nosaltres tenim la sort que continuem treballant tot i que vam tenir una època molt "heavy", amb moltíssims ajuntaments de dretes on nosaltres no podíem anar, però vam poder treballar en altres llocs.

Ara amb l'augment d'ajuntaments de dretes i d'extrema dreta ho heu notat més?

No pots relaxar-te mai perquè, tot i els anys de tripartit, han continuat passant coses. Ara a València, Castelló i Alacant tenim Conselleria del PP i a les Corts Valencianes la presidenta és una dona antiavortista i negacionista. El que tenim ací és una barbaritat i hi ha col·lectius que estan patint. Tot i això, no és un fenomen actual, sempre està ahí i si els hi dones una miqueta de poder, l'utilitzaran. Hem d'estar sempre alerta, però la paròdia no pot parar.

Com afecta aquesta censura en la llibertat d'expressió dins de l'humor?

Sempre hem fet este tipus d'humor i no sabria fer-ho d'una altra forma. Actualment, també hi ha humoristes que són molt de dretes i conservadors. Vull dir, l'humor és l'humor i n'hi ha de molts tipus. En el cas nostre no ens afectarà, pot passar que et planteges coses per por a una reacció del públic, però això també és una lluita a mantindre.

I llavors l'humor no té mai límits?

L'humor no té cap límit. Si li posem límits l'humor s'acaba i deixa d'existir. El límit el posa cadascú, tu mateix amb el contacte amb el públic i les seues reaccions t'adones d'on està el límit. El teatre que jo faig és un contacte molt directe amb el públic. Sí que és veritat que hi ha coses que no en parle, però perquè no m'interessa fer-ho. Quan parlàvem de tot el tema de la corrupció amb Yonkis del Dinero molta gent de dretes em deia per xarxes socials que fes broma de Mónica Oltra també. No m'interessava i no em semblava parodiable, en canvi, altres com les visites del Papa, corrupcions, Gürtel, Brugal i molts altres eren temes molt potents.

I si parlem de col·lectius discriminats i el seu patiment?

Tu no fas broma del patiment de ningú. El que se satiritza són les polítiques que ho permeten i es tracta de posar en evidència la gent que permet això. El teatre satíric s'ha fet tota la vida i normalment te'n rius dels poderosos, però la gent del carrer també la satiritzem. No ha d'haver-hi res sagrat, només has de tenir compte amb com contes les coses, i jo això ho faig. Jo me'n cuide que quede molt clara la meua posició, sense fer-me el xulo i explicant les meues misèries.

També has treballat molt a xarxes socials, un lloc on tothom pot comentar, sovint criticar i deixar anar missatges d'odi. T'hi has trobat?

Sí, no et pots imaginar la merda que mos tiren en xarxes socials. Reaccionen molt als vídeos per YouTube, que són molt clars i molt directes, i això porta una reacció molt virulenta. Les xarxes han donat veu a tota una gent, que són molt d'ultradreta i estaven amagats. És lo bo i lo roín que tenen. Per una banda, pots donar a conéixer moltes coses i, per una altra banda, has d'aguantar això.

S'haurien de regular les xarxes d'alguna manera?

Això també és perillós. Cal legislar, però el que sempre em tira cap enrere és el tema de la prohibició. Nosaltres hem bloquejat a gent perquè n'hi ha que són molt violents i hem tingut molt "jaleo" per xarxes, però mai hem tingut una denúncia ni hem arribat a cap procés judicial, per sort.

Ara mateix amb la companyia quins altres espectacles tens i sobre què parles?

Tot i que abans de la pandèmia vaig treballar amb més actors, arran d'això vaig continuar molt la meua línia de monòleg, contant històries. A part de la Bíblia, faig temes més polítics, com Yonkis del Dinero. Una línia que també va tindre molt d'èxit en les xarxes socials van ser els vídeos "Veriueu-ho" a Youtube, sobre l'actualitat. Això va desembocar en un tipus de teatre basat en les notícies del dia. També tinc una recopilació de grans èxits que es diu Trenta anys fent el moniato. La veritat és que faig una miqueta de tot, "humor puro i duro".