TORNAR
PUBLICITAT

Xavier Cantero: "És molt diferent agafar la mà d'algú amb guants o sense"

El doctor Xavier Cantero és metge de família del CAP Anoia, d’Igualada i és membre i vocal territorial a l’Anoia de la Societat catalana de medicina familiar i comunitària (CAMFIC).

Salut
Dijous, 16 abril 2020. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

El 9 de març, el departament de Salut de la Generalitat anunciava les primeres víctimes mortals per la covid-19, entorn d’Igualada, un territori que definia com a “clúster” de la pandèmia, per la seva situació excepcional. Tres dies després, el Govern decretava el confinament perimetral de quatre municipis de la Conca d’Òdena: Igualada, Santa Margarida de Montbui, Òdena i Vilanova del Camí. Unes setanta mil persones quedaven confinades. Des de llavors, aquest territori ha estat el més castigat per la pandèmia al nostre país. Tot i que les xifres són confuses, segons fonts oficials, han mort més de dues-centes persones pel brot de la pandèmia en aquest territori i, aproximadament ,unes vuit-centes han donat positiu pel coronavirus, entre les quals, més de cent seixanta són professionals de la salut. El doctor Xavier Cantero és metge de família del CAP Anoia, d’Igualada i és membre i vocal territorial a l'Anoia de la Societat catalana de medicina familiar i comunitària (CAMFiC). Quan ha passat un mes des de l’inici del confinament a la Conca d’Òdena, parlem amb ell sobre l’impacte de la covid-19 entre la ciutadania i sobre el paper de l’Atenció Primària en aquesta crisi

Des de l’Atenció Primària s’atén més del 80% de les consultes i casos per la covid-19. El vostre servei és el més proper a la ciutadania. Quin tipus d’atencions esteu realitzant?

Estem atenent aquelles persones amb sospita de covid-19, que necessitin seguiment, presencial o telefònic. I, d'altra banda, continuem atenent la resta de patologies. D'una manera especial, i aquesta és una de les principals funcions de l'Atenció Primària, estem duent a terme l'atenció domiciliària, sigui per la covid-19 o per altres patologies, si bé és cert que han baixat les visites per altres patologies. Els ciutadans estan confinats, es contenen a casa i prioritzen les coses que són urgents. Però, des de la Primària, els volem donar el missatge que no tinguin por en consultar-nos si tenen alguna patologia. Si tenen por a venir presencialment, per evitar un possible contagi, que és un neguit normal, que no dubtin en trucar-nos, que els atendrem.

Tot i que habitualment estem escoltant dades, sobretot dels casos més crítics i de les defuncions, sobre els centres hospitalaris, l'Atenció Primària porta el gruix més gran del tractament i seguiment de la pandèmia. L'Atenció Primària ha hagut de transformar-se, de reinventar-se per fer front a la crisi sanitària que ha originat la covid-19. En altres territoris s'han tancat CAPs, una cinquantena a Catalunya. Aquí, a l'Anoia, per la seva idiosincràsia, heu aprofitat la vostra experiència per reinventar-vos. Com ho heu fet?

Vull valorar com es va organitzar l’Atenció Primària a tota la Conca d’Òdena. Ho vam haver de fer molt ràpidament. Ens hem hagut d’organitzar per donar la millor atenció possible, amb el que teníem. Aquest és un fet diferencial a l’Anoia, si ho comparem amb altres entorns on sí que s’han tancat centres i s’han organitzat d’una manera diferent de la nostra. Els professionals hem hagut de treballar amb gent amb qui no ho havíem fet mai, d’altres centres, com el de Vilanova o el de Montbui. I ho hem fet, i ho estem fent bé, tot i que sempre pot sorgir alguna tensió, com a tot arreu on passen situacions excepcionals com aquesta. Hem hagut de fer canvis molt importants, gairebé d’un dia per l’altre, i penso que ens n’hem sortit prou bé.

El 21 de març es va instal·lar, davant el CAP Anoia, amb la col·laboració del Servei d’Emergències Mèdiques, una carpa que era una mena d’extensió del centre i on es fa un cribatge per valorar els pacients, si poden ser atesos al lloc o s’han de derivar al centre hospitalari. Com valora la funcionalitat d’aquesta instal·lació?

Ens ha anat molt bé per organitzar-nos, per poder donar una millor atenció als malalts amb coronavirus, que és on vam centrar l’atenció; però també, a la vegada, per alliberar el CAP Anoia i els altres centres, que no s’han tancat: a Vilanova del Camí, on s’han centralitzat els serveis de pediatria, odontologia i atenció a la dona; i a Montbui es fa tota l’atenció telefònica. La carpa ens ha ajudat a oferir una millor atenció i per alliberar els centres. Tota l’atenció per la covid-19 s’ha centrat a la carpa, on estem fent ecografies pulmonars i analítiques, i si és necessària, una radiografia, llavors els pacients entren per un circuit específic al CAP.

Xavier Cantero, amb companyes del CAP Anoia

Com són els vincles amb l’hospital?

Els professionals de l’hospital ens comenten que la carpa també els ha anat bé, perquè ha descongestionat les seves urgències. Des d’aquí hem derivat gent a l’hospital. Només un exemple: divendres vaig estar a la carpa i tots els pacients que vam derivar a l’hospital, tots, van ingressar. Des d’aquí, arriben a l’hospital amb una radiografia, amb una analítica, amb una orientació clínica clara. Llavors, a l’hospital, fan la seva valoració, és clar. Hem de ser positius. Hi ha coses que es poden fer millor, sempre, i encara tenim l’oportunitat per fer-ho. Hospital i Atenció Primària treballen braç a braç, encara que algú vulgui explicar-ho d’una altra manera.

Una de les tasques més importants que realitza l'Atenció Primària és l’atenció domiciliària. Com heu adaptat aquest servei essencial dins aquesta nova reorganització?

Aquesta reorganització ens ha permès poder continuar desenvolupant una de les funcions més importants de la Primària, que és l'atenció domiciliària. Els equips que fan aquesta atenció han d'estar alliberats, no poden estar treballar al centre i, a més, sortir a fer visites a domicilis. Això és molt important. Jo fa molts anys que faig guàrdies i una de les coses que més t’angoixa, quan surts a fer un domicili, és el fet de pensar que durant aquella estona que ets fora del centre, pot acudir gent al CAP i que no els pugui atendre cap sanitari. En canvi, si tens la seguretat que només has de fer domicilis, i que hi ha personal al CAP per atendre’ls, això et tranquil·litza, perquè saps que el centre està cobert pels teus companys que atenen la covid-19 a la carpa i altres que atenen altres patologies al CAP. Malgrat la situació, sobretot pel que afecta la part emocional, aquesta organització ens permet treballar amb més tranquil·litat.

Feu visites domiciliàries a persones amb símptomes de la covid-19, però també amb altres patologies?

Fem atenció a domicili a tots els pacients, a pacients amb sospita de la covid-19 i a altres que presentin símptomes d'altres patologies, com sempre. A vegades, aquestes visites només requereixen l'atenció mèdica i, a vegades, la derivació a l'hospital, perquè són persones que, probablement, requerien un ingrés. Però també ens hem trobat persones que han emmalaltit per la covid-19 i han arribat a una situació de terminalitat.

Xavier Cantero, al centre de la imatge

Feu, doncs, atenció a final de vida?

Sí, fem atenció a final de vida. I aquesta no es pot fer en deu minuts. S'ha de fer, malgrat tot, amb serenor. No pots fer-ho amb pressa, pensant que has de tornar al centre o que has d'anar a fer un domicili. Sempre hem tingut el suport del Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) de l'hospital, però el seguiment l'hem fet des de l'Atenció Primària.

Imagino que, emocionalment, és una situació molt dura…

En primer lloc, fem un acompanyament amb el tractament, amb la medicació necessària en aquest final de vida. Després, hi ha l'acompanyament emocional, tant pel pacient com per a la família. És dur perquè, a més, el tracte és diferent, perquè anem protegits amb els EPIs, mascaretes, etc., que dificulten la comunicació. Atendre la gent, vestits amb els EPIs, és més difícil. Habitualment fem les visites a domicili vestits de carrer o amb la bata. Ara anem protegits, tapats fins a dalt. L'altre dia vaig visitar una senyora de més de vuitanta anys, a qui s'havia mot el marit unes hores abans. Patia angoixa. Quan visites aquesta senyora, tapat, quan només se't veuen els ulls i a mésdarrere una pantalla de protecció, és emocionalment difícil, et sobrecarrega. El tracte és molt diferent. És molt difícil comunicar-te amb aquesta persona, empatitzar amb ella... Això és més greu si són pacients coneguts, que ens coneixen, perquè per a ells nosaltres som el Xavi, la Carme, la Marian... És molt diferent agafar la mà d'algú amb guants o sense...

Com és la resposta de la gent?

És molt gratificant. Ho veiem, per exemple, quan fem l'atenció domiciliària. La gent veu que els professionals van a visitar-la a casa perquè no es poden desplaçar. I ho agraeixen.

Les xifres de víctimes i de positius són negatives. Però, entre aquestes dades, hi ha les de les persones que reben l’alta hospitalària. Des de l’Atenció Primària en feu el seguiment?

Sí, és un fet únic. Perquè a Igualada anem avançats a la resta de territoris. Perquè aquí ja tenim altes, tant de l'Hospital d'Igualada, com de l'Altaya i de l'Hospital Genera de Catalunya. Segur que s'han fet algunes coses malament, però la majoria de coses s'estan fent bé. I les altes que es donen des de l'hospital, s'estan fent bé. Són pacients que poden tornar al seu domicili, que és on han d'estar. La gent, on ha d'anar, és a casa seva. Vam començar a fer les primeres atencions postalta fa pocs dies, i la percepció és que no s'han donat altes anticipades. No tenim la sensació que d'aquí a tres dies aquests pacients hauran de tornar a ingressar a l'hospital. Nosaltres hem creat un algoritme, un circuit d'atenció i seguiment a aquests malalts. Primer, fem una atenció telefònica, amb què valorarem un seguit de paràmetres clínics i, a partir d'aquí i de l'informe de l'alta, farem el seguiment. Ho farem sobre la marxa, perquè com que no hi ha res escrit, ho estem escrivint nosaltres. Això tranquil·litza la gent, que veu que es donen altes, que hi ha gent que pot tornar a casa. La primària continuarà fent la seva feina de seguiment postaalta, com hem fet sempre, amb l'ajuda de tots els recursos, com els PADES, que fan el servei de pal·liatius quan el pacient ho necessita; o amb l'ajuda de la interconsulta en línia, que va molt bé. L'atenció postalta sempre l'ha fet la Primària. Ara, si ens posen en un hospital de campanya, difícilment podrem fer un seguiment postalta a domicili.

El personal sanitari està a primera línia, amb un alt risc de contagi. Esteu ben protegits?

Fins ara hem pogut treballar amb seguretat. Potser, al principi, hi ha haver una mica de desgavell, que és normal en situacions com aquesta. Els primers dies vam patir una mica, perquè era una situació absolutament nova per a tothom. Però quan tot es va posar en ordre, hem pogut treballar amb seguretat. Hem tingut material, EPIs, mascaretes, guants... Una altra cosa és el sentiment que tenim d'exposició, perquè estàs tractant amb gent molt malalta. Però pel que fa al material, estem bé. Per als professionals sanitaris també és important l'exposició emocional, que ja veurem per on sortirà, que l'exposició física perquè hem d'atendre gent malalta de la covi-19, com hem fet amb gent malalta de tuberculosis, d’HIV, d’hepatitis B o C... Hem tractat moltes altres malalties infeccioses però que no tenien les característiques d'aquest virus.

Els professionals vau haver d’adaptar-vos, amb rapidesa, a nous protocols, nous espais, nous companys, noves rutines… Va ser una situació vertiginosa?

La sensació va ser d'estar en una muntanya russa... Quan estàs treballant no pares, vas fent, tota l’estona… Atens pacients, fas visites, demanes una placa, una ecografia, una analítica, prens decisions contínuament... Estàs tota l'estona plenament concentrat en la feina. Llavors, quan arribes a casa, et trobes amb la família —que està patint molt, per la situació i perquè estàs una mica absent—, gairebé no pots ni sopar, vas a dormir i l'endemà et lleves com si t'hagués aixafat una piconadora, com si haguessis fet una marató. Què fem? Ens donem molt suport els uns als altres. Hi ha molta comunicació entre els professionals. Tenim molt acompanyament. La ciutadania també ens està ajudant molt, ens sentim molt valorats per la gent. Una gent que també està patint molt.

Cantero, en primer terme, a la carpa de cribatge instal·lada a l'exterior del CAP Anoia

Parlant d'aquest patiment. Aquesta pandèmia, a part dels casos de la covid-19, també tindrà conseqüències de salut?

Ja n’està tenint. Ja estem començant a veure casos d’angoixa, de depressió, secundàries d’aquesta situació.

Abans ha comentat que hi ha hagut coses que potser no es van fer bé. Què pensa que es podia haver fet millor?

Personalment, penso que s’hauria d’haver pogut donar tractament amb hidroxicloroquina abans, ja que el nostre protocol, o algoritme, en casos molt concrets, així ho contemplava. En aquests moments, estic content perquè penso que aviat en podrem receptar des de l’Atenció Primària

Aquest algoritme, l’aneu modificant regularment?

Nosaltres revisem el nostre algoritme d’atenció, cada dia, l’actualitzem contínuament, segons l’evidència de cada moment. L’organització que es fa des de la direcció esporta al dia, perquè no pot ser d’una altra manera.

També gestioneu les baixes laborals?

Sí, i penso que aquesta gestió de les baixes no s’ha fet adequadament. És una altra cosa que s'hagués pogut fer millor. La gent que té la malaltia ha d’estar de baixa, i no només en el període de malaltia, sinó també de postmalaltia, fins que deixen de ser contagiosos. Els contactes d’infectats també han d’estar confinats a casa i també els estem donant baixes. I, després, hi ha tota una població que està confinada, que no els podem fer la baixa però que ens fan moltes consultes, perquè la gent està angoixada.  La gent no només pateix per la malaltia, també està patint, emocionalment, per la seva feina. Això ens ha castigat, des del primer dia, i ens continua castigant, als professionals i a la població. Cada dia atenem a més de dues-centes persones que tenen problemes amb les baixes. Penso que es podia haver gestionat millor.

El govern espanyol ha aixecat el confinament perimetral de la Conca d’Òdena. Va ser positiu, per als ciutadans, aquest confinament

Estic convençut que sí. Seguríssim. En l’àmbit de la salut, segur. Com a conca, el confinament ens ha protegit. Pel que fa a altres àmbits, com el laboral, no hi entro. Hem de veure què passarà ara…

Com valora el comportament de la ciutadania durant aquest confinament?

Excel·lent. Fins ara, excel·lent. El que ens preocupa ara és que passi la crisi actual per la covid-19 i comencin a sortir altres coses, perquè la gent estarà moltes setmanes tancada a casa per por d’anar al CAP. Que ens truquin. Insisteixo. Si tenen algun problema de salut, que els preocupi, que truquin al CAP, que els atendran.

I la gent ho fa? Us fan consultes per telèfon?

I tant! Estem atenent entre sis-centes i set-centes consultes diàries. I donem sortides a la gent. Si ens truca algú i veiem que pot tenir alguna patologia, digestiva per exemple, farem el que convé. Estem fent analítiques, radiografies i altres proves per a altres patologies. La població no ha de tenir la sensació que estan deixats de la mà de déu perquè només existeix covid! I aquesta sensació pot passar, psicològicament, dins la població. La gent està tenint un comportament excel·lent, però també ha de tenir clar que des de l’Atenció Primària els atendrem per altres problemes. Si, d'entrada, no volen venir al CAP perquè tenen por a possibles contagis, tot i que el centre està “net", doncs que ens telefonin, que els atendrem. Que la gent no dubti en trucar al CAP per qualsevol dubte que tinguin.

Quins altres consells donaria a la població dels municipis de la Conca d’Òdena, sobretot ara que s’ha aixecat el confinament perimetral

Sí, que a banda de la gent que ha d’anar a treballar, que tothom mantingui un confinament “psicològic”. Que tothom pensi que el perímetre ens ha protegit i que, si mantenim aquest perímetre -que abans ara físic i ara el podem mantenir mentalment-, que ho facin. Això ens ajudarà. Tot i l’aixecament del confinament perimetral, convé que la gent continuï quedant-se a casa, perquè s’està protegint a ell mateix i després protegeix la resta de la gent. Que només surti aquell que ara haurà de sortir per feina.

Finalment, sempre s’ha parlat dels metges i metgesses, del personal d’infermeria. Però dins l’àmbit de la salut, hi ha altres professionals que també s’estan deixant la pell, fins i tot exposant-se al contagi.

Sí, indubtablement. Jo sempre parlo de "personal sanitari" i aquí hi cabem tots, hi som tots, treballem en equip, i ara més que mai. Hem de reivindicar, per exemple, la feina del personal administratiu. Abans he comentat que rebem entre sis-centes i set-centres trucades cada dia. Són trucades sanitàries... després hi ha les de caràcter administratiu!!! La seva feina és molt important. A la carpa, inicialment, teníem el suport de personal del Servei d'Emergències Mèdiques, fent triatge, però han marxat perquè els necessitaven en altres entorns. I han començat a fer triatge el personal administratiu dels CAPs. Perquè són persones que tenen molta experiència en fer triatge, el fan cada dia. Fins i tot tenen més experiència que nosaltres. Vull destacar el valor del treball en equip, i un equip el formen totes les persones, des del personal de neteja, que estan donant-ho tot, treballant en una situació excepcional; administratius, auxiliars, infermeria, metges, etc. Un exemple: les dentistes, els pediatres, estan fent atenció telefònica administrativa, gestionant baixes. No és la situació ideal, però aquí tothom s'ha arremangat. Ningú s'ha quedat a casa. Tots fem un equip. I ens fem costat els uns als altres.

Més informació sobre la COVID19


6 Comentaris

N

NúriaCanyelles

Igualada

17 d'abril 2020.18:17h

Respondre

Bravo Xavi
A tots els sanitaris i a totes les sanitàries. Molt ànims !!!!!!!!

M

Marisol

Igualada

17 d'abril 2020.09:37h

Respondre

Completament d’acord amb el titular, sóc infermera i en la nostra feina d’escolta i suport emocional (un dels principals ingredients de la nostra feina són les emocions) el fet de portar... Llegir més guants (i també no veure l’expressió de la cara a causa de la mascareta - ens perdrem comunicació no verbal) suposarà un canvi qualitatiu important en la relació amb els usuaris i les usuàries. Un dol afegit als molts que individualment i col·lectivament tenim aquests dies
Bona entrevista, gràcies
Com infermera i pel que em correspon, agraïda també pels comentaris

F

Ferran Fdez.

Igualada

16 d'abril 2020.19:40h

Respondre

El Dr.Xavi Cantero (una gran persona ) amb la seva experiencia i bons raonaments, ens done a conèixer la gran sort que tenim els lgualadins de tenir al nostre servei un equip de sanitaris tan... Llegir més professionals i plens de humanitat i valentia. Gracies a tots plegats per la vostre ajuda ,que no estara mai ,tot ú valorada l reconegude que la vostre tasca
mereix. Amb gent axi ú tenim guanyat. SOU EL MILLORS !!!

C

Carme Parcerisas Vilarrubias

Igualada

16 d'abril 2020.16:36h

Respondre

Moltes gràcies per la gran feina que esteu fent. Ànims, força i salut, que aviat passarà i potser tot@s ens agafarem la vida d’una altra manera......viure-la de veritat.

M

Marc

Igualada

16 d'abril 2020.08:39h

Respondre

Felicitats Xaxier.

No dubtem de la teva entrega. Ets un metge Deu tant davant del virus com no.
Un homenatge al teu equip.

Gràcies

Una abraçada
Ens en sortirem!

R

Rosa Almirall

Igualada

16 d'abril 2020.21:50h

Gràcies per la feina ben feta. Urgullosa dels professionals sanitaris de la ciutat. Ens en sortirem

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic