Des de temps pretèrits la música ha begut profundament de les influències de la tradició popular. No és d’estranyar, doncs, que grans compositors hagin utilitzat les melodies populars per crear obres simfòniques o que, en altres gèneres més actuals, les hàgim trobat reinterpretades i que de la simplicitat d’una melodia que s’ha mantingut viva gràcies a la tradició oral, encara avui se’n puguin fer versions tan sorprenents i originals com les que proposen el grup gironí Electrotoylets.

Ells mateixos s’autoanomenen com una banda d’electro-folk gamberro que es dedica a revisar, de forma iconoclasta, música tradicional catalana manipulant-la d’una forma totalment indiscriminada amb la presència d’instruments, joguines i un llarg arsenal de trastos elèctrics totalment surrealistes (des del joc del Simon fins a vocoders o guitarres en miniatura).

L’any 2008 van presentar l’espectacle Volempamboli, un espectacle tan divertit com sorprenent on converteixen algunes de les peces més representatives del folklore del país en autèntiques bombes de psicodèlia electrònica de baixa definició.  Un concert seu és una barreja d’experimentació, actituds qüestionables, tradició irreverent (amb la presència de gogo’s-pubilles a l’escenari) i alguna que altra sorpresa per a les orelles dels més melòmans, com la d’interpretar “Els segadors” en mode major juxtaposant-la amb una de les frases més cèlebres del jazz, com és l’inici del tema “Spain” de Chick Corea. Tota una declaració d’humor refinat.

“Zarathustra Congelat” és una altra d’aquestes juxtaposicions de melodies en que combinen els primers cèlebres acords d’ “Also sprach Zarathustra” de Richard Strauss  (que també va utilitzar Kubrick a "2001, una odissea a l'espai") amb la nadala catalana El desembre Congelat. Tal com ells mateixos diuen: “No apte per a patritòtils, apasiau, ximpom”.