Dilluns, 25/1/2016
2111 lectures

L'aigua com a símptoma. Això comença!

Som en el període de la postautonomia i la preindependència: Puigdemont dixit. Amb l'acord in extremis del dia 9 de gener amb què es va investir el president de la Generalitat van acabar més de tres mesos d'incertesa i de malestar gairebé general. Ara, amb l'alliberament del personal sobiranista ha començat la vida política.

Això comença! O es reinicia, segons el modisme dels ginys informàtics. Després de tres mesos de trànsit pel desert en forma d'encallament en el pacte de Junts pel Sí i la CUP, la vida política torna a surar. Hi ha un Parlament que ha de funcionar i un govern constituït que ha d'encarar el repte més gran: passar de l'autonomisme a la majoria d'edat política.

I en l'entremig, la vida continua i flueix, com l'aigua, un bé necessari i tan preuat. No és, doncs estrany que l'aigua sigui en el centre de l'atenció a totes les escales: la global, amb el canvi climàtic i escalfament planetari que demanen propostes d'actuació globals; a escala estatal o ibèrica (de l'Ebre), l'aigua també irromp amb el Plan hidrológico nacional que, si s'aplica, posarà en risc el futur del delta de l'Ebre (en 70 anys pot desaparèixer!): ja ens convoquen a Tortosa a fer pressió el 7 de febrer. I a l'Anoia també hem començat el curs polític amb la problemàtica de l'aigua.

L'aigua com a símptoma, ho encapçalo, perquè el tractament d'aquesta qüestió tal com ha aparegut a casa nostra em sembla significatiu de com fluirà aquest entretemps, que serà apassionant amb els ulls i tots els sentits posats en com arribem al procés constitutiu i a la desconnexió, i en què haurem de resoldre “el dia a dia” amb coherència i amb rigorositat, qualitats que demanarem per a la República.

Fa dos divendres l'associació Aigua és Vida va tractar a l'Ateneu de “Què passa amb l'aigua a Igualada”. A causa de la polèmica sobre la gestió de l'aigua a la nostra ciutat i a la comarca, l'acte va ser concorregut i participatiu i els responsables en van fer una exposició ben pedagògica: des de la problemàtica de l'aigua al món fins a la de casa nostra; s'hi va explicar les situacions que vivim els anoiencs en relació al rebut de l'aigua i al tipus de relació contractual o no dels ajuntaments amb les companyies subministradores de l'aigua. I també de la necessitat d'actuacions, com ara sobre els aqüífers (desestressar-los, en va dir una intervenció molt entesa del públic). Sense arribar a prendre partit per quin tipus de gestió convé més -municipalitzada, ço és públic, o privatitzada- els homes d'Aigua és Vida van advocar perquè el ciutadà disposi de la màxima informació i perquè, si convé, arribi a poder decidir el sistema de gestió a partir d'una consulta.

Ja hi som al tros! Això és la vida, la vida democràtica, i és bo que s'exerciti sempre i, per suposat, no cal esperar a disposar de l'Estat que volem “aixecar” per a exercir els drets... I, tanmateix, aquesta qüestió ens il·lustra d'un dels elements o factors més importants que presidiran el futur de la República, és a dir, el joc d'equilibris entre la cosa pública i el paper de la gestió privada; com s'organitzarà l'escola?, com hi guanyarem en la salut pública?; com es garantirà l'estat del benestar? Com se superaran les grans desigualtats socials... El que deia, l'aigua com a símptoma: benvinguts al temps de l'esperança.

Fotografia de Josep Ma Torras

Altres articles de Francesc Ricart

1 Comentaris

j

jre

25 de gener 2016.06:41h

Respondre

L aigua es vida i per aixo els poders de sempre, la volen controla.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.