Comença l’Any Espriu. No sóc ningú per a fer recomanacions des de cap púlpit –amb perdó d’Anoia Diari- de gairebé res i em temo que de poesia menys: que no pateixin els bards. Us demano, però, la vènia per escriure quatre mots en homenatge a la figura i l’obra d’aquest notari nascut a Santa Coloma de Farners, el gran poeta de la Sinera literària, una obra cabdal per a la llengua i cultura catalanes.

Se m’acut compartir amb vosaltres un exercici de memòria: com i quan vau conèixer Salvador Espriu? Quins llibres teniu de l’autor de La pell de brau? Quins poemes triaríeu per a una antologia? Quins poemes seus heu sentit dels nostres cantants? Aquest Any, però, hi haurà un bé de déu de propostes i de possibilitats d'aprofitar Espriu perquè avui ens apareix com un autèntic recurs tot terreny per a cada moment; mai no li agrairem prou el llegat que ens permet gaudir de poesia d'alçada de premi Nobel i, alhora, ens permet alimentar civilment amb una quantitat ingent de material que els estudiosos garbellen i no s’ho acaben i els profans, simplement (!), ens en llepem els dits tantes vegades com tastem bocins de poesia, narracions, o gaudim de les obres de teatre.

En aquests moments de perills de la llengua catalana a l’escola, en particular, i a tots els PPCC en general, recórrer a l'obra espriuiana és una garantia d'enriquiment cívic i estètic que hem d'aprofitar tant com puguem. Aquest Any –i sempre - ens acompanyaran versos de Salvador Espriu i el seu món ens impregnarà dels rials, les ginestes que floreixen, indesinenter, del meu poble i jo, de rellotges i murs, cançons de capvespre, camins de cinc arbres, sagreres, inicis de càntics... Ara digueu!...... Tot plegat, un autèntic inventari d’instruccions per a viure i guanyar amb plenitud l’univers català. Un inventari que molta gent –els mestres sobretot- reconeixeran en aquest consell que era i és una llum enmig de la tenebra:

... Bandejant la mediocritat, la grolleria, la improvisació, la imprecisió, el neci triomfalisme, el paralitzador pessimisme, el paternalisme, el pairalisme, un fals ecumenisme, vostès formen i formaran (...) els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes dels nostres ciutadans... (*)

Aquestes ratlles s’adreçaven als mestres, però no em negareu que el contingut és absolutament oportú i actual per a totes les condicions de catalanets: tothom i sempre, però més encara en aquests moments, hem de fer per bandejar el pessimisme, no enlluernar-se de falsos ecumenismes, ni embadalir-se en triomfalismes vacus i altres nicieses ... I complir les condicions per dirigir-nos “nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç !”

Amén.

(*) Fragment de les paraules del poeta als mestres en l’homenatge que va rebre en el si de l’Escola d’Estiu de 1981.