TORNAR

La igualadina Paula Arias parla de la situació a Colòmbia: "l'arrel del problema és la desigualtat"

Explica que ”el govern ha militaritzat les ciutats i es dispara amb foc real”

gent
Dimarts, 11 maig 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Sens dubte, és una de les colombianes més conegudes i valorades de la nostra comarca. La gerent de la Unió Empresarial, Paula Arias, colombiana d'origen, no perd de vista les protestes que tenen lloc als carrers d'aquell país, marcades per la reforma tributària i la desigualtat.

PUBLICITAT

Una imatge de les concentracions contra la reforma tributàriaFa temps que va deixar Colòmbia per Igualada, però allà hi té els orígens i una família. Com molts dels colombians i colombianes que es troben a l'Anoia i Catalunya, segueix amb preocupació la situació del seu país, on la repressió policial ha deixat desenes de morts. Després d'onze dies, ja es parla d'una cinquantena de víctimes mortals. Divendres, ja hi va haver una concentració a Igualada. Paula Arias adverteix que "la gent demana a crits que s'expliqui la realitat, i no el que el govern està ensenyant interessadament". Remarca que el conflicte que hi ha ara té poc a veure amb els anteriors que feien sortir el país als noticiaris anys enrere (la pugna amb la guerrilla, per exemple). Subratlla que "els problemes són la desigualtat social, les poques oportunitats que tenen els joves i la gent del poble, la gent treballadora. Són avui ells els que diuen prou, són molt d'ells que avui surten al carrer pacíficament, a defensar els seus drets".

Afegeix que "no es tracta tant d'un conflicte de dretes o esquerres, cal visibilitzar que totes les vides són valuoses. La gent que surt al carrer està cansada de tanta injustícia social i que es vulgui portar a cap una reforma tributària on les classes més desafavorides perden poder adquisitiu, i que pot ser causa que el nivell de pobresa creixi encara més".

Les manifestacions van encetar-se el 28 d'abril: "la principal raó de les protestes ha estat per la reforma tributària que el president de Colòmbia, Iván Duque, volia posar en marxa des de fa dues setmanes; al principi la gent colombiana demanava al Congrés que no s'aprovés i es desintegrés la reforma tributària de govern i se centrés en el salari mínim. Després, les protestes van ser per la reforma de la salut, les pensions: ara, s'afegeix el malestar pels morts, ferits, desapareguts, i altres violacions als drets humans en la darrera setmana."

Una espurna inesperada

La nova reforma tributària es denominava "reforma social, solidària i sostenible" i es tractava d'un projecte de llei que "s'aprovaria en el Congrés de la República després de la Setmana Santa. Amb aquesta reforma l'Estat esperava recaptar almenys 25 bilions de pesos, els quals es farien servir per pagar l'endeutament del país i finançar programes de suport econòmic".

Paula Arias considera que "el que pretenia el govern era de recaptar més impostos afectant la butxaca dels colombians de classe mitjana i baixa, el poble treballador, per així finançar nous projectes i pagar els seus deutes". No obstant això, per estar enmig de la pandèmia, "l'economia de les llars que ja estava fortament afectada, podia perdre poder adquisitiu, ja que s'ampliaria la base de productes que paguen IVA, i la taxa del 5% amb la qual estan gravats molts d'altres, pujaria al 19%". A més, "hi hauria una modificació en el pagament de renda de persones naturals". És per això que el malestar va ser "a tot el país i va acabar per ser l'espurna que va encendre la problemàtica que avui es viu al país".

La desigualtat

Sobre les raons de fons de la desigualtat, la igualadina explica "segons dades recents de desigualtat entre els països de l'Amèrica Llatina, Colòmbia ocupa el quart lloc segons l'índex de Gini (sense tenir en compte Veneçuela), però el que si és cert és que l'índex de pobresa és elevat, i molta gent ha hagut de migrar del seu país per buscar noves oportunitats. Tot i que Colòmbia és un dels països més rics del món en diversitat i en recursos naturals, no ha tingut mai un govern polític que faci de Colòmbia allò que podria ser".

Inquietud

Paula Arias nega la màxima del govern de Duque: "no tota persona que surt al carrer és un vàndal com intenta fer veure el govern. La gent que surt i es manifesta és gent jove, sobretot estudiants, gent que avui tenen a l'abast les xarxes socials i estan informats de la realitat, una realitat que els fan veure que no tenen futur en el seu propi país. El que es viu a Colòmbia a les manifestacions, és molt similar al que ha passat aquí en les darreres manifestacions per la llibertat de Pablo Hasel, on hi ha hagut gent que ha aprofitat per generar actes vandàlics i saquejos... al mateix temps que hi ha policia infiltrada que provoca i que volen fer veure que els que es manifesten són els dolents, tot i que en aquest moment la cosa no va de qui és dolent i qui no, aquí el fons del problema és un altre".

Afegeix que "estic totalment desacord amb el que fa el govern militaritzant les ciutats, amb antidisturbis armats i disparant bales de foc real a població totalment desarmada, provocant diversos morts. Això no es pot permetre en una democràcia, això és un crim! Tot per fer callar el poble i fer entrar en pànic a la gent. La militarització de les ciutats és una acció que va en contra dels drets de les persones a manifestar-se lliurement... Va en contra de la llibertat d'expressió. No pot ser que les xifres de morts, desapareguts i detinguts sigui cada dia més elevada, i ningú digui res".

La població, explica Paula Arias, "està al carrer arriscant la seva vida i altres donen a conèixer el conflicte a les xarxes, les que el govern va dir obertament que s'havien de censurar. Hi ha qui ha creat mitjans de comunicació alternatius per informar a escala nacional i internacional; altres estan repartint menjar, medicaments... Hi ha solidaritat, però tothom també està commogut, molta gent demana que s'aturi la violència al carrer, ningú vol que passi el que està passant, ningú vol viure el que s'està vivint a Colòmbia".

Conclou que "ja n'hi ha prou de militars als carrers, prou de disparar la població civil amb foc real, prou de fer callar la gent a cops de porra... Espero que Colòmbia un país meravellós per la seva cultura, per la seva diversitat i la seva riquesa natural pugui ser algun dia allò que tot colombià treballador ha somiat: ser el país on tothom pugui tenir una vida digna, en pau, on es tingui l'oportunitat de tirar endavant".


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.