Mor Jan Baliu, puntal del Cau d'Igualada i l'Escola Castell d'Òdena

Jan Baliu va ser una persona molt compromesa en la seva tasca i sempre estava disposat a ajudar. Actiu i participatiu en moltes de les activitats que es realitzaven a l'escola, la llar i al municipi, va ser nomenat Confrare Major per l'Associació del Ball de Crespelles d'Òdena. Durant el seu comiat, Montserrat Lladó, Directora de l'escola Castell d'Òdena va pronunciar un discurs que reproduïm a continuació:

''El Jan ha estat per a l’escola Castell d’Òdena una peça clau en tots aquests anys: 19 anys portava treballant en aquest centre!

El primer cop que va arribar li vaig dir: t’has d’emparrar al terrat, i aixecar un sol i una lluna quan t’ho digui. (en aquell curs vam presentar als pares un conte a la nit, fet amb llum)… a ell, segons em va confessar, li va semblar una mica estrany: un conserge emparrant-se dalt de la teulada per aixecar llunes a les 10 de la nit!!, però no va dir res.

Així era el Jan: disposat a fer qualsevol feina, a solucionar-nos qualsevol entrebanc als mestres, sense dir res, emportant-se la feina a casa si calia… és que tinc un talleret i allà hi tinc les eines que em van bé!!

Sempre ens ho solucionava tot. Els decorats de les representacions, les encavallades de la cantata, les maquetes que fèiem pels alumnes, els ''tinglados'' de les festes de la primavera, el galliner, l’hort, els estris de parvulari, la fotocopiadora, la màquina de plastificar…sempre hi trobava una solució.

Quan es va construir l’edifici nou, es va encarregar de que tot funciones bé. “Vigila que això potser es podria fer d’aquesta altra manera, he parlat amb l’encarregat de les obres per tal de millorar això, allò…”. Va anar fins i tot a visitar altres escoles per tal que algunes errades en la construcció no es produïssin a l’escola d’Òdena!!!

I és que pel Jan l’escola d’Òdena no era un simple lloc de treball... era una prolongació de la seva vida… i com es notava!!

Tancant i engegant la calefacció en dies festius per tal que no es gastés tant (aquest Nadal fins i tot va anar a engegar-la, tot i estar de baixa), reciclant al contenidor corresponent qualsevol paper o plàstic de l’escola, esperant a que sortís tothom de l’edifici per tancar les portes, fos l’hora que fos, i sempre sense dir a ningú que acabés de pressa, ... i fins i tot disfressant-se si els mestres li demanàvem!!

A les tardes, quan ja no hi havia mestres, s’asseia al despatx i comentàvem la jugada: mai una crítica negativa cap els mestres, mai una queixa contra els alumnes, mai una queixa per la feina que havia de fer... sempre en el seu paper professional.

Amb ell tot ja anava rodat.

Per això, al Jan a l’escola l’anomenàvem senyor Jan: perquè era un senyor. I això també ho notaven els nens i les nenes: ningú mai s’enfadava amb ell, ja que ell sempre els tractava molt i molt bé. Tots li deien SENYOR JAN

Ell era més que un conserge. Quan ens visitaven autoritats polítiques, alts càrrecs del Departament d’Ensenyament, o el presentava als mestres nous a principi de curs ho feia de la següent manera: el senyor Jan Baliu, la meva mà dreta, peça clau del centre.

Et trobarem a faltar, Jan, trobarem a faltar el teu “bon dia, pubilles!”