TORNAR
PUBLICITAT

La 'pesta' de la grip es va abatre sobre Igualada fa cent anys

Una quarta part d’igualadins i igualadines van contreure la grip, més de 150 persones van morir

gent
Dimecres, 21 novembre 2018. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, l'alcalde d'Igualada Domingo Ferrer Valls va ser premonitori, indicant que d'un conflicte tan brutal se'n podien derivar conseqüències nefastes. Quatre anys després, mentre les grans potències negociaven la pau, en una Igualada que s'havia beneficiat en part del conflicte, s'escampava la 'grip espanyola', que seria devastadora. 

PUBLICITAT

Més de 3.000 persones afectades i, almenys, un centenar i mig de morts. Aquests van ser els efectes del pas de la grip ara just fa 100 anys a Igualada, en una tardor convulsa i on l'epidèmia va situar al límit tot el seu sistema sanitari. Segons els documents que consten a l'Arxiu Comarcal, el brot principal de l'epidèmia va arribar el 21 d'octubre de 1918 i va ser de gran virulència durant totes les setmanes següents, fins entrat el novembre. Un dels documents més valuosos per abordar aquella epidèmia és l'article de Marga Sànchez Díaz a 'Història de les ciències mèdiques' a l'Anoia, que posa en context les primeres mesures dels governs dels anys '10 del segle passat per dotar a Igualada d'una major salubritat a la via pública. Emperò, l'abast de l'epidèmia (un de cada quatre igualadins la van patir) revela l'impacte d'aquella grip i les inadequades estructures sanitàries. 

Aquesta conjuntura també va ser abordada l'any passat per l'historiador i professor de filosofia igualadí Bernat Roca, que en una xerrada a l'Aula Universitària de la Gent Gran, al Teatre Municipal l'Ateneu, va parlar dels efectes de la Primera Guerra Mundial a Igualada. Esmentava les paraules de Domingo Ferrer Valls, alcalde d'Igualada des de 1914 a 1916, que al cap de dos mesos que comencés la contesa, augurava que "vindran molt fàcilment conflictes pel menjar; poden venir germans expatriats i devem ajudar-los; pot venir també una 'peste' amb motiu d'aquesta guerra esfereïdora". Roca afegeix que "cada mes hi podien haver 6 ó 7 pneumonies. A l'octubre es van multiplicar". L'alcalde Guitart, el de 1918, va fer una carta apel·lant a la solidaritat dels igualadins: "era un alcalde progressista i es pot veure en aquests valors que reclamava en aquella situació". 

Aquesta "pesta" moderna es va estendre pel Principat venint de França, on les notícies de l'epidèmia i dels seus efectes havien quedat eclipsades per les noves sobre la guerra, que era a punt d'acabar-se. Se la va anomenar "grip espanyola" perquè va ser a l'Estat on els mitjans van donar més cobertura d'aquell brot tan virulent, tot i que molts més països van patir-ne les conseqüències. El fet és que a Igualada, la premsa local d'aleshores, va voler rebaixar el to d'alarma i després es va insistir en evitar les aglomeracions i tancar al públic alguns dels recintes.

Les autoritats van llançar proclames sobre la necessitat de la higiene -sobretot la bucal- per evitar una cadena de contagis. Aquests van ser implacables i moltes de les accions promogudes ja eren per pal·liar els efectes, també econòmics entre moltes famílies on havien mort els seus membres que estaven en edat de treballar. 

La grip va delmar la població, mentre la commoció pel número d'afectats provocava debats en l'esfera pública i era una arma propagandística en matèria política. Segons Marga Sànchez Díaz, les primeres notícies de l'epidèmia, el 13 d'octubre, quedaven recollides al setmanari 'L'Igualadí', que exposava com els regidors demanaven tancar "cinemes, teatres i esglésies els dies festius" i en això criticaven l'actuació fins aleshores de l'alcalde. El mateix diari, a finals d'octubre, parlava de "cinc morts diàries des de principi de mes". 

El setmanari, de tendència republicana com el govern d'aleshores, recollia a finals d'aquell octubre les declaracions del govern de la ciutat, que remarcava que l'epidèmia havia fet mal "tant a ciutats netes -Sitges- com brutes -Igualada-" (sic) i que es creava una comissió de beneficiència i es contractava un metge per a que atengués als ciutadans més pobres. 

Les paraules de l'alcalde Ferrer Valls, quatre anys abans de l'epidèmiaEl setmanari 'L'Igualadí' informava a primers de novembre que el brot ja s'havia atemperat, però fa constar que els seus subscriptors no deuen haver rebut alguns exemplars per incidències com la "mort d'alguns redactors". És un detall que permet observar que l'epidèmia va aferrissar-se amb persones de totes les edats i condicions. Els registres que han rescatat els historiadors posen llum a la importantíssima onada solidària que hi va haver, tant a partir de la Junta de Subsistència com de donacions puntuals de particulars. La recaptació total va ser d'unes 15.000 pessetes, que es van invertir en aliments, sabó, cotxes de difunts, honoraris de metges o desinfectants. Més de 200 famílies en van ser beneficiàries. 

Un altre detall dels arxius permet saber les edats de les persones mortes. Crida l'atenció l'efecte entre homes i dones joves, de 20 a 30 anys, que -tot i que per piràmide poblacional eren un percentatge molt més alt que ara- va ser de 42 persones, molt més que la població infantil que, en principi, no tenia tantes defenses contra l'epidèmia. Hi van haver 34 morts en la franja d'edat de 30 a 40 anys i 27 en la que va dels 40 als 50 anys. Fins als 20 anys, van ser 40 persones.

La tragèdia va deixar efectes perdurables a la demografia igualadina. Va ser el darrer any, fins el 1934, en el que hi va haver creixement vegetatiu negatiu. El balanç d'aquell 1918 va ser negatiu de 213 persones entre naixements i defuncions (no consta la immigració), cap altre any del segle XX fins la Guerra Civil seria tan nefast. De resultes de la grip, el saldo entre naixements i defuncions de tota la dècada va ser negatiu també. La mort de tantes persones joves va significar, a la vegada, una reducció dels naixements els anys següents. Domingo Ferrer Valls no s'equivocava. La 'pesta' havia passat per Igualada. 

 

 

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.