TORNAR

La poc exemplar descendència del general Pere Vives (II): Menéndez Vives, el 23-F i família

El net de Pere Vives Vich, Camilo Menéndez, va ser el militar de més alta graduació que va assaltar el Congrés

gent
Divendres, 15 octubre 2021. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El general Pere Vives Vich va passar els darrers anys de vida amb els seus tres fills varons a l'exèrcit franquista i una tercera generació de la família treient el cap també al bàndol feixista. Camilo Menéndez Vives, net del general, passaria a la història el 23-F i la resta de la família seguiria (i seguirà) sortint als diaris. 

PUBLICITAT

La segona generació després del general tindria com a màxim exponent a Camilo Menéndez Vives. Fill d'una filla del general Vives, per part de pare provenia d'una família de tradició carlina. Encara que nascut el 1921, Menéndez Vives ja participaria ben aviat a la Guerra Civil. Durant aquells tres anys, va formar part d'un terç requetè de Guipuscoa i també va estar a la marina de guerra.

L'entrada dels colpistes al Congrés. Hores més tard, Menéndez Vives se sumaria a la festaPer bé que es va mantenir dins els diferents rangs de l'exèrcit, no hi ha registres notables del paper de Camilo Menéndez Vives durant el franquisme, només que va assolir el grau de capità de vaixell. Almenys pel que fa a la vida pública, es va esperar a la Transició per treure el caràcter. En aquell moment, Menéndez ja era consogre d'un altre conegut 'ultra', Blas Piñar, i el nét de Pere Vives va participar en nombrosos actes de l'extrema dreta. Va ser arrestat almenys tres vegades per diferents actes d'indisciplina: els coneguts retrets al general Mellado, l'assistència (sense permís) a un acte de record dels fets de Paracuellos i per un article al diari franquista 'El Alcázar'.

El seu paper estel·lar se'l reservava, però, pel 23 de febrer de 1981. En les vistes judicials posteriors al cop d'estat, Menéndez Vives explicaria que no sabia res del cop. La qüestió és que, encara que no coneixia les intencions de Tejero i els altres colpistes, quan va veure que aquests envaïen i ocupaven el Congrés s'hi va sumar "com a acte de solidaritat". Abans, va demanar permís a la policia —que feia un cordó a fora— per entrar a l'edifici i se li va denegar. Després, va fer la petició al director de la Guardia Civil, Aramburu Topete, que també va dir-li que no. Al final, Camilo Menéndez se les va empescar per entrar al Congrés igualment. El nét de l'igualadí Pere Vives seria el militar de més alta graduació que aquell dia va irrompre l'hemicicle. Hores després, es va entregar.

El dia 24 de febrer va ingressar a presó i dos mesos després era destituït de l'Escala de Mar. L'any següent va ser condemnat "per auxili a la rebel·lió" a suspensió de sou i feina. En aquell moment, Menéndez ja tenia seixanta anys i es va retirar. Ara bé, tot i retirat, tindria temps per un darrer incident, la participació en un míting de Fuerza Nueva, per la qual cosa va ser sancionat.

La tendència a alterar l'ordre públic, per la dreta, va transmetre's de Camilo Menéndez a dos nets seus, rebesnéts per tant del general Vives. L'any 2004 Miguel i Santiago Menéndez van entrar al Círculo de Bellas Artes on feien l'obra 'Me cago en Dios' i van agredir l'actor Fernando Incera a l'escenari, segons recollia 'El País'. Per si no n'hi havia prou, segons va informar aquest periòdic, van atacar a Íñigo Ramírez de Haro, que era l'autor de l'obra i a la vegada cunyat d'Esperanza Aguirre. També van intentar incendiar el decorat mentre cridaven "Viva Cristo Rey". 

El "gir" al centre

El penúltim plançó amb notorietat de la nissaga ha estat Maru Menéndez. Si la vinculació dels seus familiars ha estat amb l'extrema dreta espanyola, la filla de Menéndez Vives va mirar una mica més cap al centre. En una publicació de fa uns anys expressava que "em vaig tornar roja a la universitat". Una referència de la seva vinculació al PSOE regional de Madrid on ha tingut un llarg recorregut, no exempt de polèmica. Funcionària del SEPE, entre els seus molts càrrecs, va ser portaveu a l'assemblea autonòmica, on els seus la van celebrar com un dels martells contra el PP mentre s'investigava la trama de corrupció Gürtel. El 2012 va estar involucrada de ple en la guerra interna del partit, entre el sector de Tomás Gómez i el de Rubalcaba. Aquest la va acusar "d'haver filtrat" —a la premsa— detalls d'una reunió i ella va replicar a les xarxes que "Alfredo no es mi padre" (i aleshores, se li va recordar qui era el seu pare, Camilo, el capità de vaixell franquista).

Més lluny encara ideològicament del seu pare, i dels seus cosins i avis, hi ha una altra besnéta del general Vives. És Lourdes Menéndez, que va exercir com a advocada independent des de 1978 fins a l'any 2000 i va entrar aleshores a la carrera judicial. Vinculada a Más Madrid, i que va ser titular del jutjat de primera instància de Madrid número 39 fins al 2015. A partir d'aquell any, va ser assessora jurídica de Manuela Carmena a l'Ajuntament de Madrid i el 2020 va fitxar per al Ministeri de Justícia espanyol.

 

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.