60 dies per decidir: estat propi o comunitat autònoma

Doncs sí, aquesta és la qüestió. Això és exactament el que decidirem d'aquí dos mesos.

Finalment el gruix de l'independentisme ha fet allò que molts reclamàvem feia molt de temps: anar junts. Ara les coses es veuen d’una altra manera.

Quan Raül Romeva dilluns passat deia: “Anem a fer una cosa estranya”, volia dir que allò que no ens han deixat fer fins ara: votar per decidir el nostre futur com a poble. Ho hem hagut d’inventar amb enginy, amb renúncies, i amb mentalitat integradora i guanyadora.

Ara farem, via unes Eleccions Autonòmiques, el plebiscit que volíem pel 9N.

El 27S decidirem:

1. Si seguim sent una Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol.

Un Estat que moltes vegades ens pensem que no entén res, i que per això actua com actua.

Però (compte!) no ens confonguem: saben perfectament que sense Catalunya els inviables són ells. Seguiran enrocats en el discurs del NO, la cultura de la por i l'amenaça, però acabaran actuant. I tant si ho faran! Caldrà estar ben preparats per evitar els tremolors de cames.

2. Si volem tenir un Estat propi.

Primer pas: decidir si “volem ser”.

A continuació, i entre tots, decidir "com volem ser". Com construïm una República Catalana avançada, socialment justa, i per a les persones. Tan senzill i a la vegada tan complicat això de ser un país normal.... Però, en tot cas, és un objectiu apassionant!

 

El 27S hem de guanyar per dignitat. I ho podem fer perquè tenim eines potents a les mans que hem de saber utilitzar. La més potent d’aquestes eines és la llista del “JuntsPelSI”. Una llista transversal en què molta i molta gent que volem fer la independència ens hi trobem ben representats. I qui cregui que no és així té una altra opció inequívocament independentista per recolzar.

El camí cap a les urnes del 27 passa per un 11S esclatant: ANC i Òmnium ens convoquen a la “Via Lliure 2015”. Perquè som majoria hem d’omplir a rebentar la Meridiana de Barcelona. I, amb un somriure als llavis, projectar al món una imatge única. Una imatge per demostrar que la nostra és una revolució pacífica i democràtica. Una revolució que estima la LLIBERTAT, i que rebutja la INTOLERÀNCIA.

Això ara va de veritat. Podrem comptar (d'una vegada) les paperetes del SÍ i les paperetes del NO dipositades a les urnes. El resultat depèn de nosaltres. Si ho fem bé... GUANYAREM!

1 Comentaris

J

Josep Maria Bas

La Torre de Claramunt

27 de juliol 2015.23:14h

Respondre

Efectivament Josep Maria, som majoria els que pensem que la ”nostra revolució”, la que estima la llibertat és ja imparable, i d’aquí el nerviosisme tan mal portat per polítics i mitjans de... Llegir més comunicació (entre d’altres) del govern central.
No serà fàcil assolir la independència, ho sabem, tampoc serà un camí curt, però aquest cop sí ha de ser el definitiu. GUANYAREM!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.